El PNB dinamita el pla d’Otegi: crear un Podem independentista
• Arnaldo Otegi no va aconseguir que el PNB o Compromís se sumaren a la Declaració de Llotja de Mar.
• El líder abertzale vol crear una espècie de Podem independentista.
• Aquest nou projecte podria tenir referents en nou comunitats autònomes.
Per Andoni Fernández| Moncloa
8 de novembre de 2019
Arnaldo Otegi segueix perfilant un projecte que va prenent cos des de fa tres anys. El líder de l’esquerra abertzale vol eixamplar l’espai d’Euskal Herria Bildu amb una espècie de plataforma que podria tenir referents en nou comunitats autònomes.
En les últimes eleccions generals del mes d’abril EH Bildu va fer campanya al costat d’ERC, encara que en aquesta breu legislatura tots dos han tingut les seues posicions pròpies. Ambdues forces també es van posar d’acord per a posar en peus Ara Repúbliques, coalició amb picada d’ullet a l’esquerra espanyola.
En aquest projecte també va estar el Bloc Nacionalista Galego, però Otegi no va aconseguir que el PNB, els postconvergentes i les CUP se sumaren a aquest projecte sobiranista que beu dels ressons de les europees de 1987, any en el qual HB va aconseguir més de 100.000 vots fora d’Euskadi i Navarra.
Aquesta fita ho va aconseguir l’esquerra abertzale gràcies a suports de partits madrilenys, la Lliga Comunista Revolucionària o el Moviment Comunista, o i una força catalana, el Moviment de Defensa de la Terra.
OTEGI IMPULSA LA DECLARACIÓ DE LLOTJA
El procés va enxampar a contrapié a l’independentisme basc. La resolució del conflicte a Navarra i Euskadi desinflamó al soberanisme i des de llavors Arnaldo Otegi ha tingut molts dubtes sobre com llançar picades d’ullet a l’independentisme català sense renunciar al seu propi projecte.
Però el full de ruta més ambiciós, les votacions populars de Gure Esku Dago, van naufragar per la freda rebuda de la societat basca i per l’empipament d’EH Bildu davant la control de la plataforma de sectors lligats al PNB.
Otegi ha apostat ara per la Declaració de Llotja, que ha unit a EH Bildu amb BNG, Crida Nacional, CUP, Demòcrates de Catalunya, ERC, Esquerra Valenciana, JxCat, Més per Mallorca, Més per Menorca, PDeCAT i República Valenciana/ Partit Valencianista Europeu.
SONORES ABSÈNCIES
El Partit Nacionalista Basc i Compromís han evidenciat que els seus respectius èxits electorals es deuen al fet que anteposen el pragmatisme sobre el nacionalisme. Els jeltzales s’han negat a sumar-se amb EH Bildu, que els assota des de l’oposició en el Parlament basc, i amb Junts per Catalunya, evidència de l’empipament d’Urkullu amb Puigdemont.
EH Bildu tampoc ha aconseguit sumar al seu projecte, una espècie de Podem independentista, a forces nacionalista com la Chunta Aragonesista o tres petits partits que van estar en el projecte d’Ara Repúbliques: Andecha Astur (Principat d’Astúries), Puyalón de Cuchas (Aragó) i Ara Canàries.
L’OBJECTIU D’OTEGI
Arnaldo Otegi diu que a partir del 10-N el seu objectiu és “traure als presos, defensar l’autodeterminació i una agenda social de progrés”. El líder d’EH Bildu creu que un pes important de l’independentisme dificultarà un possible pacte entre PSOE i PP.
“Si guanya Sánchez, la qual cosa farà és la investidura amb l’abstenció del PP, no una coalició però sí la investidura, i el preu que pagarà serà més llenya contra Catalunya i contra l’independentisme, més retallades de drets socials dels treballadors i més retallades dels drets de totes les nacions de l’Estat. Aqueix va a ser el preu, i ho sabem”, assegura.
El de Elgoibar no es talla contra tots dos partits: “Com si no ens acordàrem que ací Patxi López i Antonio Basagoiti van governar junts gràcies a la il·legalització de l’esquerra abertzale!”.
GALEUSCA I ELS ANTICAPIS
El projecte d’Otegi no és nou: nacionalistes bascos, catalans i gallecs van posar en peus el pacte de Galeusca en 1923 per a demanar la independència. El projecte va tenir continuació en l’exili i fins i tot amb la deriva centralista d’Aznar, que va promoure indirectament un pacte entre CiU, PNB i BNG per a les europees de 1999.
Un dels problemes que té este Podem independentista és que no compten amb un referent a Madrid, Anticapis segueix dins del partit que lidera Pablo Iglesias i Izquierda Castellana està pràcticament extingit per la mort de Doris Benegas.
OTEGI CONTRA EL PNB
El líder abertzale desvetla les raons per les quals el PNB no s’ha sumat al nou pacte: “El PNB, que coneixia la iniciativa des de feia molt temps, ara diu que no està d’acord amb els continguts d’aqueixa declaració. Jo estic convençut que les seues bases sí la comparteixen”.
“El més a llarg termini que mira el PNB són les següents eleccions. Segurament estan pensant que si són decisius, posaran açò que ells criden agenda del país sobre la taula i que consisteix bàsicament en trens d’alta velocitat. No obstant açò, nosaltres creiem que el model d’acció política del PNB es va esgotar”, va afegir.
Otegi diu que “si el PSOE cerca la companyia de la dreta, el PP posarà sobre la taula tres ingredients: Navarra, mà dura amb Catalunya i amb els independentistes i probablement una reforma de la llei electoral que faça que els governs d’Espanya no depenguen de les forces nacionalistes. Si açò ocorre, l’estratègia del PNB tindrà serioses dificultats”.