Mostra totes les entrades de ANNA

Els socialistes catalans faciliten que Badalona, votant a favor, i Sabadell i Terrassa, abstenint-se, es sumen als municipis a favor de la consulta

SABADELL, TERRASSA I FINS I TOT BADALONA, SOBIRANISTES !

Badalona, la principal ciutat catalana que governa el PP, s’ha declarat avui sobiranista. La majoria del ple de l’Ajuntament ha votat a favor de la moció de suport a la consulta del 9 de novembre gràcies al vot afirmatiu que han fet els regidors del PSC, que han optat finalment per desobeir la consigna de la direcció.

En total, 14 regidors –8 del PSC, 3 de CiU i 3 d’ICV-EUiA– han votat a favor, mentre que els 11 del PP hi han votat en contra. Albiol havia estat un dels 12 alcaldes que havia comunicat a la vicepresidenta Joana Ortega que no pensa col·laborar en l’organització de la consulta del 9-N, però ara el ple municipal li diu el contrari. Badalona és la tercera ciutat de Catalunya.

El vot a Badalona s’afegeix als més de 860 municipis que han aprovat mocions a favor del 9-N. L’alcalde de la ciutat, el popular Xavier García Albiol, ha escrit després un tuit criticant el posicionament del PSC.Segueix-nos
Sabadell i Terrassa també donen suport al 9-N
Els ajuntaments de Sabadell i Terrassa també donen suport al 9-N.

L’Ajuntament de Terrassa ho va aprovar ahir a la nit gràcies a l’abstenció dels regidors del PSC. La moció, presentada pels grups municipals de CiU i ICV-EUiA, va rebre el vot favorable dels 12 regidors d’aquests dos grups, l’abstenció dels 11 del PSC i el vot en contra dels quatre regidors del grup municipal del PP.

En aquest sentit, una altra important ciutat de l’àrea metropolitana que se suma al suport al 9-N és Sabadell. La moció impulsada per l’Associació de Municipis per a la Independència ha estat aprovada gràcies al vot favorable d’11 regidors –els 5 de CiU, els 2 de l’Entesa, els 2 d’ICV, els 2 d’EUIA–. Els dos regidors del PP han votat en contra mentre que la resta, 9 de socialistes i un no adscrit, s’han abstingut.

D’aquesta manera s’afegeixen als 866 municipis que ja han donat suport al 9-N responent a la crida de l’AMI.

Informa:ELSINGULARDIGITAL.CAT (26-9-2014)

Mapa dels ajuntaments catalans que recolzen la consulta sobiranista del 9-N.

EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dimarts, 23 de setembre del 2014 – 19.35 h

Més de dos terços dels ajuntaments catalans han convocat per a aquesta setmana sessions plenàries extraordinàries per aprovar mocions de suport a la llei de consultes del Parlament de Catalunya i, especialment, a la convocatòria prevista per al 9-N. L’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) han llançat massivament una moció que 782 ajuntaments debaten i aproven durant aquesta setmana, entre ells el de Barcelona, que ho va fer dilluns.

Quan tots els municipis hagin aprovat les mocions de suport a la llei de consultes i al 9-N se celebrarà un acte simbòlic d’entrega de les actes d’aquests plens municipals, previst per al 4 d’octubre, en què serà “la concentració d’alcaldes catalans més gran de la democràcia“.

El president de la Generalitat, Artur Mas, firmarà “en els pròxims dies” el decret de convocatòria de la consulta, després que el Diari Oficial de la Generalitat publiqui, a partir d’aquest dimecres, la llei de consultes, i no treballa en unes eleccions anticipades el 9-N “ni a continuació” d’aquesta data.

El portaveu del Govern, el conseller Francesc Homs, ha explicat, després de la reunió setmanal del Consell Executiu, que Mas no treballa en l'”escenari” d’avançar les autonòmiques catalanes i no ha volgut en cap moment concretar el dia exacte de la firma del decret de convocatòria de la consulta del 9-N, que ha de realitzar-se aquesta setmana, segons va avançar el mateix Artur Mas.

Homs ha explicat que a partir d’aquest dimarts, amb la reunió de la Mesa del Parlament, que s’entra en els terminis “raonables i habituals” de tramitació d’una llei després de la seva aprovació.

El riurau de Massarrojos

El riurau de Massarrojos

100_0489per Vicent Soler

La pansa fou el primer dels grans productes valencians d´exportació a les darreries del XVIII i bona part del segle XIX, tot guanyant en importància amb la caiguda del negoci tradicional de la seda. Posteriorment, vindrien el vi i la taronja i, ja en la dècada dels seixanta del segle passat, els productes industrials. Amb la producció de pansa, el paisatge rural valencià va canviar profundament i el port de Dénia acabà sent un empori de negocis i de cosmopolitisme.
El raïm moscatell, tan nostre, ens va permetre obtindre la pansa amb un mètode ben singular, l´escaldada. Un mètode singular que va fer necessària la construcció d´edificis també ben singulars que permeteren l´assecament del raïm escaldat sense perill de malmetre el procés per la pluja o la humitat nocturna. Foren els riuraus, naus obertes a la manera de porxades de grans arcs, fets no per a viure-hi sinó per treballar-hi o per servir al treball. Unes construccions que només existeixen al nostre País i que els valencians hem «redescobert» fa poc, enmig de la borratxera de desfeta patrimonial ran l´especulació immobiliària.
En aquesta redescoberta, hi ha noms propis que hi han tingut un paper crucial, com el col·lectiu Riuraus Vius, liderat per l´antropòloga Josepa Cucó i l´activista cultural Lluís Fornés, més conegut per Lluís el Sifoner. Aquest darrer acaba de publicar un llibre, Els Riuraus Valencians (Oc-València, 2011), que explica amb pèls i senyals el camí recorregut i el que queda per recórrer. Era lloc comú entendre que el paisatge dels abancalaments per al conreu del moscatell per a pansa i dels riuraus era bastant privatiu de la comarca de la Marina Alta i d´altres de circumdants, com la Safor o la Vall d´Albaida. Farà uns tres anys, però, el metge Hèctor Cortina, propietari del Mas del Fondo de Massarrojos (l´Horta Nord) cridà l´atenció als membres del Riuraus Vius -gairebé tots veïns dels pobles de la contornada del Montgó- que més de cent quilòmetres nord enllà, al seu mas, hi havia un riurau ben gran.
La cosa va quedar no sols en que era ben gran sinó que era el més gran de tots els coneguts. El més gran, per tant, del món, puix era el més gran del País: de catorze ulls, tot i que ara només en té sis de diàfans. La «descoberta» va replantejar també aspectes de la recerca sobre història econòmica valenciana pels fet que la geografia de la pansa apareixia com molt menys «local» del que havia semblat. Fins i tot, a hores d´ara, sembla que aquesta geografia arriba pel nord fins a Benicàssim (on s´hi ha trobat un riurau que encara es pot salvar) i pel sud, fins a Altea, a la Marina Baixa. Recuperar la nostra història és també recuperar les formes de vida que la memòria de les generacions actuals haja pogut perdre. Per això, recuperar el món dels riuraus no és només recuperar un patrimoni arquitectònic sinó també formes de vida i de treball que havien estat essencials fa poc més d´un segle. Sort que algunes famílies de Jesús Pobre, Xàbia, Gata, Xaló, Dénia i d´altres indrets veïns encara tenen el gust de mantindre les tradicions artesanals de l´escaldada del raïm i demés. Però, hora és que les institucions valencianes preguen la iniciativa i actuen activament en la recuperació d´aquest bé, tangible i intangible, d´interés cultural i històric valencià. El Consell Valencià de Cultura ja ha declarat els riuraus «Béns de rellevància local», però no és prou, evidentment. Cal anar més lluny.
Mentrestant, iniciatives particulars omplin el buit. Com va passar diumenge passat, al Mas del Fondo, on, per invitació de la propietat i de la Colla Ecologista i Cultural de Massarrojos, s´hi van aplegar col·lectius de la comarca –particularment, de Bonrepòs i Mirambell, Alfara i Rocafort- per celebrar la Primera Jornada Cultural. Fou un matí deliciós, en un indret increïble bell, prop i lluny alhora de la ciutat, en el que s´hi va practicar una eficient tasca sensibilitzadora del que era i és el riurau de Massarrojos. Tot un exemple a seguir en tants altres indrets i en tants altres aspectes de la tradició nostrada per tal d´ajudar a redescobrir-nos com a valencians.