Un analista fa una crítica a RV/PVE i Víctor Baeta li contesta


Un analista fa el següent retret a RV/PVE i Víctor Baeta li contesta:
ERC que té militants valencians a ERPV no poden parlar del Port de València (és una ingerència dixit), però RV/PVE que no té militants catalunyesos pot parlar dels Mossos, i això no és una ingerència. Quina incoherència, no?

Vaig a intentar respondre a esta pregunta que la trobe interessant.

1.Sobre la conveniència o no per part d’ERC, adduint la ‘nacionalitat catalana’ dels valencians d’ER-PV per parlar en nom seu:
La representació valenciana al parlament de Madrid, és a dir la representació del poble valencià democràticament elegida el 10 de novembre del 2019, ens agrade o no, és aquesta: (En parèntesi el nombre total de diputats d’eixa formació)
Si defensem la sobirania dels valencians hem d’acceptar que eixos 32 diputats valencians són els únics que ens han de representar. Si no l’acceptem estaríem legitimant que els 110 diputats socialistes restants o els 83 del PP o els 45 de Vox o els 31 de Podemos o els 8 de Cs o els 2 de Més país podrien parlar en nom dels valencians adduint que els 32 diputats valencians no són ‘nacionalment’ valencians, perquè TOTS ells són ‘nacionalment’ espanyols. El mateix raonament faríem per als 15 diputats ‘nacionalment’ dels Països Catalans (13 ERC+2 CUP).
La intervenció dels catalans d’ERC intervenint sobre assumptes valencians dóna la coartada i legitimitat perquè els espanyols intervinguen sobre els interessos dels valencians. Defensar la sobirania dels valencians és denunciar que cap altres diputats d’eixe parlament poden parlar pels valencians. Només els 32 elegits pel poble valencià. Tasca dels republicans valencians és canviar l’actual correlació de forces però, malgrat els resultats, no podem renunciar al principi sobiranista perquè estaríem legitimant la sobirania dels espanyols per damunt de la nostra sobirania valenciana.

2. Sobre el comunicat de RV/PVE sobre els Mossos d’Esquadra.
De l’èxit o fracàs del moviment d’alliberament català, des de RV/PVE, entenem que depèn prou l’èxit o fracàs del moviment sobiranista valencià republicà. RV/PVE públicament dóna suport a l’independentisme català. L’actuació dels Mossos d’Esquadra ens estava afectant directament perquè el seu desprestigi unit al de l’independentisme català era percebut per alguns valencians com un rebuig a l’independentisme valencià pel nostre lligam solidari amb els dels catalans. El comunicat de RV/PVE sobre els Mossos d’Esquadra, a diferència de la intervenció d’ERC que demanava la no ampliació del Port de València per motius ecològics, en el cas del nostre comunicat no es parla de la conveniència o no de l’existència deixe cos policial. El que fa el comunicat és DESCRIURE objectivament i informar sobre la legislació que ordena a eixe cos policial. L’objectiu del comunicat era exonerar de responsabilitat al Govern català i senyalar amb claredat els responsables i en mans de qui està eixe cos policial.

Víctor Baeta de RV/PVE

Laura Borràs este matí no ha estat ni un quart d’hora en el Suprem…. ANNA notícies es solidaritza amb la diputada catalana.

Borràs es nega a declarar davant del Tribunal Suprem.La portaveu de JxCat al Congrés afirma que no declararà fins que hi hagi prova pericial.

La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, a l'entrada del Tribunal Suprem

La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, a l’entrada del Tribunal Suprem | ACN   per ACN

La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, s’ha acollit al dret a no declarar davant del Tribunal Suprem i s’ha negat a respondre les preguntes del magistrat instructor de la causa, Eduardo de Porres. A la sortida de l’alt tribunal aquest dimecres, Borràs ha afirmat que no declararà fins que hi hagi prova pericial practicada. “Quan hi hagi aquesta evidència, declararé gustosament i seré jo qui sol·licitarà poder venir”, ha dit en una atenció als mitjans. “Jo em veig obligada a defensar la meva innocència quan en realitat qui m’està portant davant d’aquest tribunal ni tan sols ha presentat les evidències factuals que permetin demostrar la meva culpabilitat”, ha argumentat.

 “Col·laboraré sempre amb la justícia però no col·laboraré mai amb la injustícia”, ha afirmat. Borràs ha estat dins el Suprem aproximadament un quart d’hora i ha exposat. “Jo que he vist els meus drets vulnerats des del primer moment, m’he acollit al dret constitucional a no declarar”, ha explicat. Borràs estava citada com a investigada per la presumpta adjudicació de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El magistrat instructor ja l’havia citada per una declaració voluntària el 14 de febrer a la qual Borràs va rebutjar anar.

El Suprem va demanar un suplicatori al Congrés per poder continuar amb la investigació per suposats delictes de prevaricació, frau a l’administració, malversació i falsedat documental pel presumpte fraccionament de contractes i la cambra baixa ho va autoritzar. “El Tribunal Suprem ha estat molt veloç cridant-me a declarar i tramitant el suplicatori però molt lent amb la qüestió relativa a la prova pericial”, ha criticat Borràs, que ha insistit que tant els Mossos d’Esquadra, com la Guàrdia Civil i el Tribunal Suprem han reclamat una prova pericial que, per ara, “no existeix”.

Borràs ha estat acompanyada de diputats de JxCat al Congrés i al Senat –Míriam Nogueras, Ferran Bel i Josep Lluís Cleries– així com diputats al Parlament –Eduard Pujol i Francesc de Dalmases-. També hi ha hagut representació d’ERC (la diputada al Congrés Pilar Vallugera) així com de la CUP i EH Bildu. A més, a l’exterior del Tribunal Suprem, una vintena de persones s’ha concentrat per donar-li suport amb una pancarta que deia ‘Laura Borràs, no estàs sola’ i ‘No és justícia, és venjança’ així com cartells amb la seua fotografia i la paraula ‘Innocent’ i llaços grocs. Han llegit un manifest i han cridat consignes independentistes.

L’ampliació del port de València i la sobirania dels valencians per a decidir. Comunicat de RV/PVE.

L’ampliació del port de València i la sobirania dels valencians per a decidir
Ahir dimarts 21 de juliol, a poqueta nit, Gabriel Rufian d’Esquerra Republicana de Catalunya, mitjançant un vídeo anunciava que la seua formació, preocupada per la situació mediambiental del planeta, anava a plantejar una bateria de preguntes sobre l’impacte mediambiental que suposaria l’ampliació del Port de València, per part -va dir- d’un govern, el valencià, suposadament d’esquerres. Eixe mateix dia en el Congreso de los diputados en Madrid, l’ex regidora de l’Ajuntament de Barcelona i actual diputada per ERC en eixe parlament, Pilar Valluguera, pujava a l’estrada per a defensar que com ecologistes seguirien no facilitant l’ampliació del port de València, i ho va justificar, a banda de per la ideologia ecologista del seu partit, perquè ERC considera que el País Valencià formava part de la seua Nació que -va dir- anava de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó. Anem apanyats els valencians, entre els de la Nació espanyola, a la que estan adscrits la majoria dels diputats d’eixa cambra i els de la Nació catalana dels diputats d’ERC i de la CUP que ens inclouen com a catalans, també a nosaltres els valencians. Tots preocupats, els uns i els altres, per a decidir en el nostre nom.

Ahir mateix una altra organització, aquesta vegada amb la seua direcció al País Valencià, Demòcrates Valencians, que en les darreres eleccions europees va anar col·ligats amb el Partit Nacionalista Basc, i que es defineixen com a liberals, van eixir al pas de les declaracions d’ERC i van dir:

“Els valencianistes de centre denuncien que en Espanya tots tenen dret a decidir o debatre sobre quines infraestructures viàries, marítimes o aèries han de tenir els valencians i quines no es mereixen. Excepte els mateixos valencians.
Així mentre, en estos moments, no entenem la destrossa ambiental de les obres de l’autovia A38 paral·lela a l’autopista A7 i que van ser decidides per una Ministra socialista a Madrid, hem de contemplar que les preguntes d’alguna entitat valenciana amb les que discrepem siguen traslladades al Govern per ERC.
Demòcrates Valencians es manifesta a favor de l’ampliació del port de València per ser vital per a l’economia dels valencians i recorda a ERC que altres ports s’han pogut ampliar quan ho han necessitat com el de Barcelona.”

RV/PVE coincidix fil per randa amb el posicionament sobiranista de Demòcrates Valencians, en defensa de la sobirania dels valencians d’Oriola a Vinaròs, per a decidir allò que més ens convé, sense interferències de forasters. Però respecte al posicionament de l’organització liberal valenciana a favor de l’ampliació del Port, nosaltres, RV/PVE, no tenim una resposta fixada. RV/PVE partit estrictament independentista, però de composició transversal i amb diverses corrents de pensament, no té una decisió unànimement presa, però no defuig el debat. Al contrari el creiem primordial per damunt dels estereotips ideològics mancats d’arguments racionals. És per aquesta raó que el divendres 31 de juliol de 19:30 a 21:00, RV/PVE organitza una vídeo conferencia per a debatre, entre altres qüestions, sobre la conveniència o no de l’ampliació del Port de València.

Comitè Executiu de República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu.
País valencià, d’Oriola a Vinaròs, 22 de juliol del 2020

Comunicat de RV/PVE: “El cos policial dels Mossos d’Esquadra és un cos policial espanyol, no és un cos policial català”


COMUNICAT DE RV/PVE ARRAN DE L’ACTUACIÓ DELS MOSSOS D’ESQUADRA A POBLET
RV/PVE davant de l’actuació dels Mossos d’Esquadra que el dilluns dia 20 de juliol va permetre el pas dels espanyols i va impedir el pas dels catalans per a rebre al Cap de l’Estat espanyol i que posteriorment va colpejar als catalans amb detencions, vol comunicar el següent:

Primer. RV/PVE som solidaris amb els independentistes republicans catalans però pel bé de les forces democràtiques cal que es diga la veritat per molt dura que siga de pair. No es pot viure en la fantasia de fer creure que el Govern català, o cap govern autonòmic, no deixa de ser un govern titella en mans de l’Estat espanyol. Davant de la realitat que anem a descriure en els punts següents, les forces republicanes i independentistes catalanes que tenen la representació de la Generalitat de la Comunitat Autònoma Catalana (LOE 4/1979), no deuen -pensem des de RV/PVE- de contribuir a crear el miratge que Catalunya no deixa de ser una colònia del terminal Imperi espanyol. Els càrrecs democràticament elegits no deuen secundar esta falsedat i l’han de denunciar obertament. No han de caure en la trampa que les forces colonials fan per desprestigiar a les forces dels mossos pel matí i per la vesprada, eixes mateixes forces colonials, utilitzar els mitjans de comunicació per deteriorar al govern autonòmic de la CAC.

Segon. La realitat dels Mossos d’Esquadra és la següent:
El cos policial dels Mossos d’Esquadra és un cos policial espanyol, no és un cos policial català malgrat la seu disfressa catalana. És un cos sotmés a la Ley Orgánica 2/1986, de 13 de marzo, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad i d’acord amb l’article 149 -1-18 i 29 de la Constitució espanyola de 1978. D’acord amb eixes lleis, totes les forces policials autonòmiques són espanyoles i depenen del Ministeri de l’Interior.

Tercer. L’article 43 de la LOE 2/1986 de 13 de març diu:
Artículo cuarenta y tres.
(1) Los Mandos de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas se designarán por las Autoridades competentes de la Comunidad Autónoma, entre Jefes, Oficiales y Mandos de las Fuerzas Armadas y de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado.
(2) Durante su permanencia en la Policía de la Comunidad Autónoma, dichos Jefes, Oficiales y Mandos pasarán a la situación que reglamentariamente corresponda en su Arma o Cuerpo de procedencia, al cual podrán reintegrarse en cualquier momento que lo soliciten.
(3) Un porcentaje de las vacantes de los citados puestos de mando podrá ser cubierto, mediante promoción interna, entre los miembros del propio Cuerpo de Policía de la Comunidad Autónoma, en el número, con las condiciones y requisitos que determinen el Consejo a que se refiere el artículo 48 de esta Ley.
(4) Los Mandos de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas habrán de realizar, una vez designados y antes de su adscripción, un curso de especialización homologado por el Ministerio del Interior para el mando peculiar de estos Cuerpos.

Quart. L’article 46 diu:
Artículo cuarenta y seis.
(…)
(2) En el resto de los casos, cuando en la prestación de un determinado servicio o en la realización de una actuación concreta concurran, simultáneamente, miembros o Unidades de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de la Policía de la Comunidad Autónoma, serán los Mandos de los primeros los que asuman la dirección de la operación.

Cinquè. L’article 48 al que fèiem referencia en el nostre apartat tercer diu:
Artículo cuarenta y ocho.
(1) Para garantizar la coordinación entre las políticas de seguridad pública del Estado y de las Comunidades Autónomas se crea el Consejo de Política de Seguridad, que estará presidido por el Ministro del Interior e integrado por los Consejeros de Interior o Gobernación de las Comunidades Autónomas y por un número igual de representantes del Estado designados por el Gobierno de la Nación.
(2) El Consejo de Política de Seguridad ejercerá las siguientes competencias:
– Aprobar los planes de coordinación en materia de seguridad y de infraestructura policial.
– Informar las plantillas de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas y sus modificaciones. El Consejo podrá establecer el número máximo de los efectivos de las plantillas.
– Aprobar directivas y recomendaciones de carácter general. Informar las disposiciones que dicten las Comunidades Autónomas, en relación con sus propios Cuerpos de Policía, así como la de creación de éstos. Informar los convenios de cooperación, en materia de seguridad entre el Estado y las Comunidades Autónomas. Las demás que le atribuya la legislación vigente.
(3) Para su adecuado funcionamiento el Consejo de Política de Seguridad elaborará un Reglamento de régimen interior que será aprobado por el mismo.

Comité Executiu de República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 21 juliol del 2020