Arxiu mensual: juny de 2016
JOAN SORRIBES EN RESET TV
NO HI HA CAP FUTUR POSSIBLE AMB AQUESTA CUP, PER FRANCESC ABAD
REFLEXIONS D’ABELARD SARAGOSSÀ AL VOLTANT DE L’AVL I LA RACV
El periòdic Levante va publicar un article d’Abelard Saragossà sobre la declaració de l’AVL i la RACV. També, tenint en compte el resultat de la votació de la RACV, ahir va escriure una carta als membres de Taula de Filologia. A continuació els dos escrits.
Objectius valencianistes en la declaració de l’AVL i la RACV (Levante, 31-05-2016)
Taula de Filologia Valenciana vol donar l’enhorabona a l’Acadèmia de la Llengua i a l’Acadèmia de Cultura per haver aprovat una declaració que busca l’avanç del valencianisme. Els factors bàsics que conté són tres. La declaració partix de les lleis valencianes (quines són les funcions de cada institució; AVL: normativització lingüística; RACV: aportar investigacions).
En segon lloc, l’escrit introduïx tres objectius importants per al valencianisme. El primer és «superar conflictes que han esgarrat la societat valenciana» i que han perjudicat l’ús social del valencià. Anant per la direcció contrària, cal «promoure l’ús del valencià» i, alhora, fer que el valencià siga «un instrument de cohesió social del poble valencià». Per a passar de la direcció destructiva a la constructiva, hem «d’eliminar les connotacions negatives del valencià» (com ara ser un «element de confrontació»; o ser considerat un «parlar subsidiari»).
El tercer factor de la declaració són els mitjans que proposa: «formar grups de treball conjunts» i tindre molt en compte que, en tota bona civilització, cal conjuminar la raó i el sentiment (hem de «conciliar les aportacions historicofilològiques i els sentiments identitaris privatius dels valencians»).
Taula de Filologia pensa que les dos acadèmies han donat un bon exemple de com deixar arrere actituds poc civilitzades, un exemple de com apartar l’enfrontament suïcida entre germans i buscar la col•laboració solidària. A més, eixe gest apareix en un marc històric en què diversos partits polítics també han posat l’interés valencià general per davant dels interessos particulars. Després d’una època en què u de cada quatre valencians estava sense faena (i u de cada cinc en la pobresa o a la vora), i després d’una època en què els valencians hem hagut de patir vergonya com a poble, hi han símptomes de recuperació: en l’ús del valencià i en la seua consideració, en la producció cultural, en l’economia. I també hi ha recuperació en la consciència de ser un poble que ha de dirigir el seu futur alhora que hem de ser solidaris amb les necessitats de les persones, sobretot les més necessitades.
Ara, cal desitjar que la declaració tinga continuïtat: que els grups de treball es formen i que la seua activitat siga útil per a aconseguir que els valencians mirem el valencià com a integrant de la nostra identitat i de la nostra vida quotidiana. De cara a un objectiu tan destacat per al valencianisme, Taula de Filologia Valenciana posa a disposició els seus mitjans humans i intel•lectuals. Que l’Acadèmia de la Llengua i l’Acadèmia de Cultura sàpien que tindran en nosaltres uns col•laboradors fidels, constants i il•lusionats. A més, esperem que unes altres entitats valencianes respondran positivament. Totes són necessàries, i cada una deu complir la seua funció.
En no pocs aspectes, els valencians comencem a tindre la història de cara. Amb argumentacions, honradesa i respecte, hem de procurar coordinar-nos per a pujar al tren del futur: un futur més ple, més solidari, més valencià.
Abelard Saragossà
——————–
Amics de Taula,
Ahir [dia 29], un membre de Taula que està en un lectorat en Kiel (part bàltica d’Alemanya), Jordi Cassany, m’escrivia: «Ara falta que la secció de llengua de la RACV actue amb responsabilitat, pel bé de la normalització social de la llengua». Hui [dia 30], s’ha vist el grau de responsabilitat d’eixa secció de la RACV i d’unes altres. Allà a on haurien d’haver eixit com a mínime les tres quarts de la RACV a favor de les converses amb l’AVL, el resultat ha sigut 17 a 17. Ha guanyat l’acord pel vot de qualitat del president i perquè, entre els 17 vots, n’hi havien dos de regidores de València (Maria Oliver i Glòria Tello, de València en Comú i de Compromís respectivament) i un membre de la Diputació (Xavier Rius, de Compromís) Certament, qui guanya guanya, de manera que les converses seguiran avant. Però socialment hauria sigut molt més positiu que la voluntat d’acord fóra tan predominant en la RACV com ha sigut en l’AVL. Al capdavall, a l’AVL només la mou l’interés pel valencià. En canvi, la RACV també es juga el seu futur com a institució.
Per ara, només s’han sentit els qui volen guerra i sang (en la RACV i en el sector d’enfront: mireu els escrits que han aparegut en La Veu). Jo vos demanaria que penseu en la possibilitat de fer escrits insistint que l’acord té com a beneficiaris la consideració social del valencià i la racionalitat. També es poden tocar afirmacions fetes en públic que són falses (com ara dir que l’acord posa al mateix nivell l’AVL i la RACV, quan és notori que la declaració deixa cada institució a on les posen les lleis valencianes: la normativa només per a l’AVL; i la possibilitat d’aportar investigacions a la RACV).
Com he dit, l’acord seguirà avant. Però l’ideal seria que hi hagueren dotzenes de valencianistes que donaren suport al procés. Eixa reacció no solament posaria el valencianisme majoritari en el lloc que li correspon, sinó que també seria un suport a totes les persones i els partits polítics que li han donat suport: el govern de l’ajuntament de València i el de la Diputació de València; unes declaracions de Vicent Marzà a La Veu; l’acció d’Emili Casanova, de Ramon Ferrer i d’un periodiste del Levante que també ha promogut tot el procés (des del mes de febrer).
Políticament, el nostre país ha canviat. Ara, falta que eixe canvi també arribe a la concepció de la llengua. Entre les idees lingüístiques i les polítiques pot haver una diferència ben perceptible. Les idees lingüístiques dels sixanta crearen la concepció política dels Països Catalans, proposta que anà seguida de l’anticatalanisme per factors diversos. Ara, la concepció política ha canviat en el valencianisme. Però les idees lingüístiques dels anys setanta i huitanta seguixen vigents i difusament escampades. Vos propose que promogam el debat i afavorim que les idees que s’han escampat pel valencianisme polític tinguen al costat les idees lingüístiques que els corresponen.
Vos anime, amics, a debatre i a actuar. En este període de tanta il•lusió, no hauríem de deixar que els extrems dels dos costats impedixquen o dificulten que l’avanç polític tinga al costat un valencianisme lingüísitic prudent, de mirada tan profunda com transversal. Rebeu una salutació ben cordial,
Abelard Saragossà
LA JUSTÍCIA EUROPEA AVALA LA PROHIBICIÓ DE PORTAR VEL ISLÀMIC A LA FEINA
La justícia europea avala la prohibició de portar vel islàmic a la feina. L’advocada general del Tribunal de la UE creu que està justificat vetar el hijab per respectar la “neutralitat religiosa” de l’empresa. Encara no hi ha sentència definitiva.
LAIA FORÈS | Brussel·les 31/05/2016
Fora de la UE és habitual veure dones amb vel a la feina, fins i tot a la televisió /AFP
Pot prohibir una empresa a una treballadora portar el vel islàmic? Segons l’advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, sí. La magistrada, Julianne Kokott, ha emès aquest dimarts la seva opinió sobre el cas d’una treballadora belga a qui la seva empresa va acomiadar quan va anunciar que portaria el hijab a la feina. Kokott considera legal la prohibició sempre que s’emmarqui en un context de política de neutralitat religiosa de l’empresa.
Segons els arguments de l’advocada general, un empresari no pot prohibir el vel si la decisió està basada en prejudicis contra una religió concreta, però sí que estaria justificat si la política empresarial és la de prohibir símbols religiosos, polítics o filosòfics, siguin quines siguin les creences dels treballadors. És a dir que Kokott deixa clar que és lícit demanar als treballadors que deixin els símbols religiosos a casa i fer-los fora si no compleixen la norma.
Acomiadament a Bèlgica
El cas ha arribat a la justícia europea després que un tribunal belga preguntés al Tribunal de la UE si es pot considerar discriminatòria la prohibició del hijab a la feina. La treballadora, de religió musulmana, feia tres anys que treballava a una empresa de seguretat i no va tenir cap problema mentre no portava vel. Quan va comunicar que volia posar-se’l, va ser acomiadada al·legant que estava prohibit portar de forma visible símbols religiosos, polítics o filosòfics a la feina.
Julianne Kokkot admet que la religió és important per a moltes persones i forma part de la seva identitat, però considera que ha de prevaler el dret de l’empresari a exigir neutralitat religiosa als seus treballadors quan es troben a les instal·lacions de l’empresa. L’opinió de la magistrada és el pas previ a la sentència definitiva, que en el 80% dels casos respecta el veredicte de l’advocat general.
ELNA, DIA DE LA MEMÒRIA, AQUEST DIUMENGE 5 DE JUNY DEL 2016
ELNA, DIA DE LA MEMÒRIA
Remembrança de la Massacre del 25.05.1285
Diumenge 5 de juny del 2016
De nou se celebrarà a Elna el DIA DE LA MEMÒRIA amb la col·laboració de Mossèn Oriol, arxipreste d’Elna i de l’Ajuntament.
Es commemora l’episodi tràgic de la Croada francopapista contra Catalunya al segle XIII: el saqueig de la ciutat i la massacre de la població refugiada a la catedral, després d’un setge de tres dies per les tropes franceses i europees capitanejades per Felip l’Ardit. El rei francès, empès pel papa també francès, volia destronar a Barcelona el comte-rei Pere el Gran per imposar el seu propi fill.
Com sempre, ens honoren i sostenen amb llur activa participació els compatriotes vinguts expressament de Barcelona, moguts tots per l’amor a Catalunya i l’afany de cultivar la memòria històrica.
Enguany han organitzat un autocar per venir a Elna la Federació de Barcelona d’Esquerra Republicana de Catalunya i el Casal Irla ERC Horta-Guinardó. Han dedicat l’autocar “a Muriel Casals (1945-2016) l’anti-heroïna que ens ha mostrat com es pot guanyar la batalla de la llibertat des de la radicalitat democràtica. Si oblidàvem la Muriel, perdríem la batalla.”
Han col·laborat també amb la fidelitat de sempre les entitats Indrets del Record, l’IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana) i la Llibreria Clau de Volta. Comptarem amb la presència d’Ester Capella, diputada d’ERC al Congrés dels Diputats a Madrid.
El cantautor Pere Figueres, un dels majors símbols del renaixement cultural català entre els joves del Nord als anys 70, ens acompanyarà i tindrem el goig de sentir la seva càlida veu tant a la Catedral com a la Maternitat.
El programa inclou primer un acte religiós, la missa en català –l’única a Elna en la llengua que ressonà dins la catedral durant quasi mil anys–. A continuació l’acte civil al recinte de la catedral: al claustre els parlaments, i al jardí de la catedral l’ofrena de flors davant la placa commemorativa que ressalta la ignomínia de la matança amb violacions, profanacions de relíqüies, esclafaments de nens contra les parets i destrucció de la ciutat (Crònica de Bernat Desclot segle.XIII). En acabar un àpat de germanor entre catalans del sud i nord de l’Albera.
A la tarda visita guiada a la Maternitat Suïssa d’Elna: per evidenciar l’ocultació durant quasi 70 anys a la Catalunya del Nord de la barbàrie del segle XX, per honorar la dona d’excepció que fou la directora Elisabeth Eidenbenz i recordar que els camps de concentració al Nord van ser habilitats ja el 1938 per la Tercera República i els socialistes. Com els anys 30
rebroten a França el racisme, la xenofòbia, l’antisemitisme, el refús dels refugiats i dels nadius “indesitjables” i perduren les polítiques d’exclusió. Recordar també per alertar: és la funció de la història.
Aquest Dia de la Memòria té un caràcter únic a la Catalunya del Nord: d’una banda es denuncia l’amnèsia imposada d’ençà de l’annexió i l’afrancesament forçat, i d’altra banda s’homenatgen els qui van morir per defensar llur catalanitat, llur fidelitat a les nostres institucions i llibertats, les víctimes no sols el 1285, sinó al llarg dels segles, de la barbàrie dels conqueridors a còpia de saquejos, setges, matances.
Segons l’antropòleg i historiador Nathan Wachtel “cal descolonitzar la historiografia, és a dir donar el punt de vista dels vençuts, la visió dels vençuts; cal evidenciar l’interès per als exclosos, les víctimes, els dominats. Treballar sobre els vençuts implica homenatjar-los. No compartir el que van patir és trair la realitat”. (25.10.2015 Radio France Culture).
PROGRAMA
11.00 Missa en català a la catedral d’Elna oficiada per Mossèn Oriol amb la coral Santa Eulàlia, el cantant Pere Figueres i mainatges de les classes bilingües.
12.00 Claustre de la catedral. Parlaments: Daniela Grau,Comissió organitzadora, presentació de l’acte Ester Capella, diputada d’ERC al Congrés dels Diputats a Madrid. Josep Puig i Torres, secretari de l’IPECC Lucila Grau: Un exemple de manipulació historiogràfica: Santa Eulàlia d’Elna
Jardí de la catedral. Ofrena floral davant la placa commemorativa dels fets del 25 de maig de 1285.
13.30 Dinar de germanor: catalans del nord i del sud de l’Albera. (Inscripcions abans del 30 de maig: 06 74 36 99 61)
15.30 Visita guiada a la Maternitat. (Inscripcions: 06 74 36 99 61)
Daniela Grau (Comissió organitzadora
COMUNICACIÓ DE DANIELA GRAU AL CONGRÉS DE FOCS A VIC
Comunicació de Daniela Grau al Congrés de Focs a Vic
Gènesi del sentit de la Flama del Canigó
Just 50 anys després de la primera arribada de la Flama del Canigó al Coll d’Ares, el 23 de juny del 1966, em sembla absolutament urgent i necessari de recordar la genèsi del sentit d’aquesta Flama i de presentar l’ideari, per força amagat durant el franquisme i no degudament divulgat després, dels catalans del Nord qui iniciaren la seva tramesa al Principat de Catalunya. Com més s’estan involucrant els nostres connacionals del País Valencià i de Mallorca en reivindicar la festa de Sant Joan com a festa nacional dels Països Catalans, més convé explicar amb claredat, sense eufemismes ni retocs, qui eren aquells protagonistes, com pensaven i com actuaren per tal que la flama que encén els Focs de Sant Joan esdevingués el símbol d’unió i unitat dels Països Catalans. Continua la lectura de COMUNICACIÓ DE DANIELA GRAU AL CONGRÉS DE FOCS A VIC
VISQUEN LES DONES VALENCIANES I VALENCIANISTES
Visquen les dones valencianes i valencianistes (tret de la pag Col·lectiu Lluís Dubon) https://www.facebook.com/groups/976326839131247/?fref=ts …