Brexit: Santander i Sabadell, entre els quatre bancs europeus més afectats per Alicia Crespo
Actualitzat: 18/06/201600:00 hores
La caiguda del PIB danyaria la qualitat dels seus actius i els seus beneficis per les seues activitats de banca minorista a Regne Unit.
Amb prou faenes queden dies perquè Regne Unit decidisca si vol romandre en la UE. Al ritme del compte arrere, el temor al fet que decidisca separar-se s’estén com a taca d’oli pels mercats i els sistemes financers, mentre se succeeixen les crides en contra del Brexit d’autoritats, polítics i empresaris, tant europeus com a britànics.
El fantasma de l’escissió es planeja sobre els bancs britànics en forma de majors costos de finançament, canvis estructurals en els bancs d’inversió i una deterioració de la qualitat dels actius per la caiguda del PIB, la qual cosa minvaria els seus beneficis. Però açò últim també suposa una amenaça per a les entitats europees amb negoci en l’illa.
Santander i Sabadell figuren, al costat d’HSBC i Bank of Ireland, entre els quatre bancs europeus que es veurien més perjudicats en les seues activitats de banca minorista per la deterioració de l’economia si Regne Unit decideix separar-se de la UE en el referèndum del pròxim 23 de juny, segons els càlculs de la signatura d’anàlisi JPMorgan.

A més curt termini, el Brexit impactaria sobre Santander i Sabadell a través de la depreciació de la lliura esterlina i de la caiguda de les seues accions en Borsa. Les seues valoracions «podrien veure’s significativament afectades» si els secessionistes s’imposen. La signatura nord-americana apunta, no obstant açò, que les entitats amb negocis a Regne Unit podrien eixir enfortides si ix vencedora la permanència.
A dia d’avui, el banc que presideix Ana Botí té el 29% dels seus actius a Regne Unit, que és la geografia que més aporta al benefici del grup, per davant de Brasil -motor dels seus resultats en els pitjors anys de la crisi financera- i d’Espanya. Els actius en el mercat britànic del banc que encapçala Josep Oliu suposen el 21% del total després de la compra de TSB.
L’exposició dels dos bancs espanyols a Regne Unit no aconsegueix la d’HSBC i Bank of Ireland, del 36% dels actius en tots dos casos, però supera amb escreix la de la resta de principals bancs europeus amb presència en el país, com Handelsbanken (9%), BNP (6%), Deutsche Bank (5%), Credit Suisse (5%), UBS (4%) i Danske (4%).
Quant al nombre d’empleats, Sabadell lidera el ránking amb el 31% de la seua plantilla en l’illa, mentre que Santander ocupa el cinquè lloc, amb el 13% del total: JPMorgan assenyala que el Brexit podria portar a les entitats a mobilitzar ocupacions fóra del país, la qual cosa obligaria a una reestructuració significativa en el cas dels bancs espanyols.
Les enquestes més recents reflecteixen un cada vegada major pes dels vots a favor de l’eixida de Regne Unit de la UE fins al punt de superar als partidaris de la permanència, però la signatura d’anàlisi aposta al fet que aquesta última s’imposarà en la votació gràcies a que els indecisos acabaran inclinant-se per ella.
El BCE es prepara
Amb aquest teló de fons, el BCE pren mesures per a mitigar els efectes d’una eventual ruptura. El Mecanisme Únic de Supervisió (*MUS) ja aborda plans de contingència amb cadascun dels bancs afectats, segons va confirmar dimarts passat la seua presidenta, Danièle Nouy, en la seua compareixença en el Parlament europeu.
El conseller delegat de Sabadell, Jaime Guardiola, ja va indicar a principis de març que el supervisor únic de l’eurozona estudiava amb les entitats les anàlisis d’impacte d’aquesta hipòtesi. El Brexit -va afirmar el banquer- no suposaria un gran risc a la seua estructura de negoci a Regne Unit.
«La nostra activitat és minorista pura. Passada el que passe, sempre hi haurà necessitat de servir a particulars i pimes», la qual cosa comporta «un risc menor» que el negoci majorista o de grans corporacions «davant un entorn negatiu», va dir Guardiola en presentar els resultats del primer trimestre.
Per la seua banda, el conseller delegat de Santander, José Antonio Álvarez, va explicar en la seua presentació que el *Brexit tindria un primer efecte negatiu sobre les divises, sobre la lliura esterlina i l’euro, per a impactar a més llarg termini sobre l’economia, tant de Regne Unit com de l’eurozona.
A més del pla de contingència pel *Brexit, Santander elabora altres plans de forma habitual, sobretot per a encarar tensions de liquiditat amb impacte en el negoci ordinari, va puntualitzar en al·lusió al full de ruta davant la secessió de Regne Unit i el possible trasllat de la plantilla en el país a Alemanya. La separació «afecta negativament a ambdues parts, espere que al final romanga», va fitar.
En paral·lel al *MUS, la institució que encapçala Mario Draghi es coordinarà amb el Banc d’Anglaterra per a injectar tota la liquiditat necessària el dia després del referèndum si Regne Unit s’independitza d’Europa, segons Reuters, que cita fonts de l’organisme amb seu a Frankfurt: serà un altre whatever it takes per a garantir l’estabilitat financera. Encara que aquesta, òbviament, no és l’única cosa que està en joc.
Menys creixement
«Sense Regne Unit, la UE serà més pobra, més xicoteta, menys influent i possiblement menys estable», resumeix l’agència de ráting DBRS. Si ix el Brexit, no descarta una revisió a la baixa de les qualificacions crediticies de diversos Estats europeus, especialment dels més endeutats, entre els quals esmenta a Espanya.
La secessió britànica -aventura- es traduirà en menys creixement en el conjunt d’Europa: la incertesa regulatòria deprimiria tant el comerç amb Regne Unit com la inversió del país en el continent i viceversa. A més, el *Brexit podria convertir-se en el detonant d’altres moviments separatistes a Europa i de nous referents.