Les tres modalitats són considerades com una crítica als partits polítics

EL PERIÓDICO / BARCELONA / Dilluns, 20 de juny del 2016
Una de les preguntes més recurrents quan s’acosten unes eleccions i no es vol apostar per cap partit és: ¿què he de fer perquè el meu vot no beneficiï a ningú?
Les tres formes clàssiques d’expressar el descontentament amb la política són el vot nul, el vot en blanc i l’abstenció. Cada una d’elles té unes implicacions diferents: mentre que el vot nul i l’abstenció ni beneficien ni perjudiquen, el vot en blanc afavoreix sempre el partit més votat. Tot això està recollit en la llei electoral espanyola que explica les diferents modalitats de vot que estan vigents a Espanya.
VOT NUL
Es considera vot nul quan al sobre hi ha més d’una papereta, s’introdueix un objecte o qualsevol altra cosa, o es dibuixa algun element a la papereta. Aquesta modalitat és coneguda per ser la més gamberra de les tres esmentades.
Es considera un vot crític, i no perjudica ni beneficia a ningú. Segons l’actual llei electoral, aquest vot és emès però no vàlid, per tant no computa en el repartiment dels escons.
VOT EN BLANC
El vot en blanc és confós per moltes persones amb el nul, creient que no computa en el repartiment dels escons, però sí que influeix.
Segons la llei espanyola, es considera vot en blanc quan no hi ha cap papereta dins del sobre. A causa de la llei d’Hondt (el sistema de càlcul proporcional del sistema espanyol) i la barrera electoral (el percentatge mínim de vots per optar al repartiment d’escons), aquest tipus de vot beneficia els partits majoritaris i perjudica els minoritaris, ja que es considera vot vàlid.
La llei electoral dicta que s’exclou en cada circumscripció aquelles candidatures que no hagin obtingut almenys el 3% dels vots vàlids emesos. Per tant, a l’incloure’s els vots en blanc, aquest mínim és més elevat, l’exclouria de la distribució d’escons a algun partit que d’una altra manera hauria superat aquest llindar.
ABSTENCIÓ
L’abstenció és la més simple de les tres: no anar a votar. Aquesta no beneficia ni perjudica a ningú, ja que el repartiment es fa comptabilitzant tan sols els vots vàlids emesos. És a dir, si sobre el cens electoral han votat un 60% dels ciutadans amb dret a vot, el repartiment es farà d’acord amb aquest 60%, així que l’abstenció no és determinant.