| Primer capítulo de ‘Seis estudios. Sobre política, historia, tecnología, universidad, ética y pedagogía’ (Brulot, 2010). | |
 | |
| “El que el present capítol es proposa emfatitzar és, més que els seus continguts, la centralitat del combat polític. Es molt a deplorar l’escassetat de crítica i denúncia polítiques del vigent sistema, com un tot i dels seus components fonamentals: la Constitució, el parlament, l’aparell partitocràtic, el sistema judicial, els estatuts d’autonomia, el règim municipal o les eleccions ‘lliures’, per no parlar dels integrants decisius de l’Estat, l’exèrcit, les policies, els alts cossos de funcionaris, la pedantocràcia atrinxerada en la universitat, l’estetocràcia subsidiada, els organismes estatals que dirigeixen la vida econòmica i la UE com suma d’Estats, sense oblidar els moviments de cort socialdemòcrata i reformador (perfeccionador) de l’existent incorporats de fet a l’ens estatal, entre els quals es poden citar als grups ecologistes, sindicats grocs, col·lectius feministes, agricultura ecològica, ONGs i uns altres. El ninguneig quasi sistemàtic de la lluita política en benefici de qüestions de menor interès, sovint comineríes i insignificàncies de dubtosa radicalitat, origina, d’una banda, una tendència a conciliar i transigir amb l’actual règim de dictadura política. Per un altre, expressa el gust per la marginalitat d’una bona part del món tingut per ‘radical’, que més que la lluita contra l’ordre constituït el que es proposa és la fugida del real, darrere d’un espai d’existència en el qual viure i gaudir, tranquil·la i descansadament, a la manera epicúria, substituint el combat pel joc paròdic amb la frivolitat com a criteri rector.en conseqüència, amb prou faenes hi ha una labor regular de recollida de materials, preparació d’arguments persuasius i elaboració de documents, textos, debats, jornades i tallers sobre l’actual ordre polític, ni es planifiquen, en els moments adequats, les pertinents accions de denúncia en el carrer i lluita. Més enllà de les bones intencions subjectives, és necessari assenyalar que la dita sobre que ‘qui calla, atorga’ s’aplica també a aquesta qüestió, de manera que els qui, encara presentant-se com el no va més de la radicalitat, guarden silenci sobre aquests assumptes, o es limiten a eixir del pas amb unes quantes frases mal travades i unes poques consignes, estan contribuint a la continuïtat de la vigent dictadura política.” | |
Arxiu mensual: maig de 2014
Limbotheque preestrena “Crash” a Alzira
CRÒNICA > Limbotheque preestrena “Crash” a Alzira
Inici / Vosté està ací
LIMBOTHEQUE
Foto: Empar Piera
Els que ens acostarem divendres passat, 9 de maig, al Gran Teatre d’Alzira vam tenir el privilegi de gaudir de primera mà de la preestrena del nou disc de Limbotheque: Crash.
Un enclavament històric que s’inaugurava al 1921, passant per diverses mans, reformes, inundacions i un incendi. El Gran Teatre, que va ser projectat per a teatre circ, ha acollit durant 93 anys d’activitat tota classe d’espectacles: combats de boxa i catch, cinema, concerts, revistes, sarsueles, òpera i ballet.
Una escenografia lluminosa i minimalista, un canvi de look al capdavant de la banda: el de Carola Mendoza (Carol García: veu i icona de Limbotheque), un primer vídeoclip – produït per Ocho Vídeos – presentat a les xarxes socials dies abans, un títol destrossador… Tot feia presagiar un gir de 180º en la trajectòria d’aquesta formació que, amb tres discos al mercat i el que està per vindre (després de l’estiu), han recollit un èxit rere d’altre.
LIMBOTHEQUE
Foto: Empar Piera
Els d’Alzira, excepte en un parell de temes més propers al pop com “Crash” o “Nube“, afilen les guitarres en aquest quart LP que va a sorprendre a més d’un. Camilo González i David Garzinsky es recreen amb talent aportant a les noves creacions un aire rocker 100% en castellà, que sembla ser el nou segell que Limbotheque ha triat per a substituir les seues peculiars fusions de treballs anteriors.
Els constants i veloços canvis d’instrument d’un quasi home-orquestra anomenat Gerard Vercher (teclats i acordió), l’ara més potent bateria de Javier Bosch, el talentós home tranquil del baix: Raúl Ortells, la col·laboració de Lara Vercher (clarinet i saxo), el carisma, la veu i la posada en escena de la tremenda Carol García i alguna tornada prometedora com “Nada es tan terribol“, ens van deixar un molt bon sabor de boca.
LIMBOTHEQUE
Foto: Empar Piera
No podien faltar, en aquesta celebració entre amics, família i premsa musical, aquells temes que han cosit la història del sextet: Mensonge on y va, Russian Eyes, Whisky is my drink, Noviembre o el seu cover de Scorpions, Still loving you. Només queda esperar a setembre per a la gran presentació i poder tenir en les mans el sorprenent “Crash”.
LIMBOTHEQUE
Foto: Empar Piera
CRÒNICA > Limbotheque preestrena "Crash" a Alzira
Text: Vanesa Martínez Montesinos | Fotos: Empar Piera | © Afán de Plan 2014
Kirsten Dunst
Segons la crònica d’ELPUNT, el discurs d’ERC a València ancorat en un passat que no sols ha aconseguit fracassar sinó que ni tan sols mai s’ha enlairat entre els valencians. Cap menció a la sobirania valenciana i la seua concreció jurídica la República Valenciana a la que ERPV ja dóna suport, però que ni tan sols en la nota oficial d’ER – País Valencià, que afegim a continuació, està recollit
ERC es postula a València com la seua veu a Europa
Josep-Maria Terricabras, Joan Tardà i Elo Chamarro presenten els postulats de la formació per al 25 de maig
Presentació al Col·legi Rectror Pesset de València de la candidatura d’ERC. Foto: E.C.
La sala d’actes del Col·legi Major Rector Pesset de València, plena de gom a gom, va ser el marc escollit pel cap de llista d’ERC al Parlament Europeu, Josep-Maria Terricabras, per postular-se com a representant dels valencians a la cambra legislativa de Brussel·les a partir del 25 de maig.
Amb un to pedagògic, Terricabras va tractar, un per un, tots els problemes que preocupen el conjunt dels Països Catalans i també les singularitats que tenallen actualment el País Valencià respecte de la corrupció, el malbaratament i les infraestructures.
Així mateix, va assegurar que Esquerra Republicana “és l’única llista que porta candidats de tota la nació catalana i que, en arribar a les institucions europees, defensarà la llibertat i la justícia per damunt de qualsevol altra consideració”. Amb un auditori totalment entregat, va afegir que, des del primer minut, plantejarien els problemes del País Valencià i del conjunt de la nació i, si no és així, demanà als electors que els demandaren davant els tribunals de justícia.
Acompanyava el cap de llista, el diputat Joan Tardà, qui també va saber explicar —amb el to que el caracteritza— que ERC és l’esquerra europeista “compromesa amb la construcció d’un nou país per a tothom, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó”.
Tardà explicà el nou disseny dels poderosos per a l’Europa posterior a la crisi, tot i advertint que “el proper 9 de novembre ha de ser el nostre futur 14 d’abril, un moment on es produirà l’esperat big bang de la política catalana i del conjunt dels Països Catalans”.
Finalment, la candidata d’ERC nascuda al Camp de Túria, Elo Chamarro, va fer vibrar els assistents, quan va anunciar que ERC promourà una aliança antifeixista amb el nom de Guillem Agulló.
———————
NOTA OFICIAL
Esquerra Republicana del País Valencià celebra el seu acte central a València
Esquerra Republicana del País Valencià- L’Esquerra pel Dret a Decidir ha celebrat aquesta vesprada al Col·legi Major Rector Peset de València el seu acte central de campanya per a les eleccions europees. A l’acte, han participat la candidata d’Esquerra Republicana del País Valencià, Elo Chamarro, el diputat d’Esquerra Republicana al Congrés Joan Tardà I el cap de llista d’Esquerra Republicana a les eleccions europees, Josep-Maria Terricabras.
La candidata d’Esquerra Republicana del País Valencià, Elo Chamarro, ha iniciat la seua intervenció mostrant la seua solidaritat amb els 1438 treballadors i treballadores de radiotelevisió valenciana acomiadats ahir. Chamarro ha reinvidicat Esquerra Republicana com “la garantia de la defensa dels interessos dels valencians com la del camp valencià, la necessària reindustralització del País Valencià o la creació d’un impost sobre transaccions financeres per activar l’ocupació i el creixement”. Per últim, Chamarro ha alertat de “l’auge de partits d’extrema dreta i xenòfobs” i ha anunciat que “Esquerra Republicana portarà al Parlament Europeu la creació de l’Aliança Antifeixista Guillem Agulló i Salvador en homenatge al jove antifeixista assassinat l’any 1993”, els pares del qual han assistit a l’acte.
Per la seua part, el diputat d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, Joan Tardà ha denunciat “la destrucció de l’Estat del Benestar per part de les polítiques neoliberals”. Tardà ha alertat de la “dualització de la pobresa i dels seus plans de crear una societat post crisi on impere la precalització i la retallada de drets ciutadans”. Tardà ha reivindicat “la necessitat d’engegar un procés de revolució democràtica i social arreu dels Països Catalans i que el País Valencià i les Illes Balears tinguen nous 14 d’abril. Cal que sumem tots els esforços possibles per a iniciar aquesta revolució necessària”, ha afirmat
Finalment, el cap de llista d’Esquerra Republicana a les eleccions al Parlament Europeu, Josep-Maria Terricabras, ha defensat la candidatura de “l’Esquerra pel Dret a Decidir com la única formada per homes i dones dels Països Catalans, sense dependència de cap aliança estatal”. Terricabras tot citant Manuel Azaña ha denunciat que “la dreta està assentada sobre l’Estat i com estem veient amb la llei de l’avortament o la llei Wert legisla contra el poble amb polítiques regressores I protofeixistes”. Terricabras ha denunciat també “la malícia de les polítiques del PP contra el valencià amb el tancament de mitjans I el tancament de línies d’educació en valencià”. El candidat republicà ha denunciat “l’escàndol que suposa la insistència de l’Estat Espanyol en la defensa del corredor central front el corredor mediterrani contra els interessos dels valencians”. Finalment Terricabras ha reinvindicat que “serem els diputats del País Valencià a Europa. Com deia l’Ovidi Montllor: hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense i ara tampoc que votem”.
(els) Escriptors-valencians (que) fan costat a Raimon
Dos vídeos de Shakira: Cantant ‘La, la, la’ i gravant ‘Boig per tu’ (M)
Segons l’enquesta del CIS, EQUO-Compromís no treu representació
Entre los datos que aporta la encuesta del CIS también destaca el aumento de representación qeu consiguen otros partidos. Así Izquierda Unida pasaría a tener 5 representantes en la Eurocámara por los 2 que tiene ahora, mientras que UPyD pasaría de tener 1 a contar con 3 eurodiputados.
La Coalición Europea de los Nacionalista, en la que están CiU, PNV y CC obtendría 3 escaños, mientras que la coalición que forman Bildu y BNG agrupada bajo el nombre de Los Pueblos Deciden, conseguría un escaño.
Es destacable también la entrada en el arco parlamentario de Podemos, que conseguría según el CIS un escaño.
En cuanto al número de votos cosechados, el PP ganaría las elecciones con 2,7 puntos de ventaja sobre el PSOE. En 2009, el porcentaje de votos cosechados por el PP fue del 42,12 por ciento mientras que los socialistas consiguieron un 38,78 por ciento.
La abstención volverá a ser, una vez más, el caballo de batalla de los partidos políticos. En esta encuesta, el 23,8 de los que fueron preguntados dijeron que no irían a votar, pero también hay un 25,9 que no ha contestado.
El PPCV té un ‘xollo’ amb el problema domèstic català d’ERC amb l’EI per veure qui és més ‘fusterià’. Sols els independentistes valencians republicans podrien parar la demagògia del PPCV. La lleialtat a la Constitució espanyola invalida el discurs de Mònica Oltra que no el fa creïble. Mentre ERPV intentant fer política valenciana reivindicant l’Estat valencià i la República Valenciana.
Sols els independentistes valencians republicans, absents del Parlament valencià, podrien contestar al PPCV, però com aquests no estan i l’esquerra espanyola aposta per la identitat catalana dels valencians, aquesta fa de sac de boxa del PPCV.
Això els dirien els independentistes valencians republicans:
(tret de la intervenció de Víctor Baeta en la presentació del seu llibre)
(,,,)
I posem per cas, si els primers independentistes valencians republicans que entren en les Corts valencianes, són Abelard, Voro i Aitor, ací presents, ells tres seran els únics, repetisc, els únics que amb tota la legitimitat per l’ideari de lleialtat valenciana que defensen, dirigint-se a la bancada de la dreta, els podran fer callar i ajupir el cap dient-lis:
“Vostès diuen que són valencians? Vostès, son uns farsants, ací els únics valencians que com la nostra senyera no es dobla davant ningú, som nosaltres, els sobiranistes valencians republicans que reivindiquem un Estat valencià i una Constitució valenciana per damunt la qual no pot haver una altra. No enganyen a la gent amb el seu fals valencianisme. Vostès no son políticament valencians, vostès no tenen com la primera obligació de lleialtat als valencians, la seua lleialtat és una altra. Vostès s’agenollen davant de l’Estat espanyol. La seua lleialtat no és valenciana, la seua lleialtat és cap l’Estat espanyol. Ací els únics valencians que només tenim com primera i única lleialtat, la lleialtat valenciana, SOM NOSALTRES. Així doncs, callen vostès o limitessen a reconèixer la seua lleialtat espanyola, però que siga la última vegada que vostès s’afirmen com a valencians, ací els únics valencians, independentment del color de la nostra pell o de la parla dels nostres pares, SOM NOSALTRES, els sobiranistes valencians republicans!”
I Voro, Abelard i Aitor, dirigint-se a la bancada de l’anomenada esquerra, tot seguit, els diran:
“I vostès deixen de riure per allò que hem amollat als seus homònims, als seus col·legues de la dreta. Perquè a més de compartir amb ells la seua lleialtat espanyola i l’espoli que patim els valencians per l’Estat que tots vostès defensen, damunt són patètics. El seu cosmopolitisme és patètic. La cultura cosmopolita que defensen –ciutadans del món, que vostès diuen que són– allunyada i menyspreadora de la cultura i tradicions valencianes els fan aparèixer als ulls dels valencians com a forasters i facilitant als farsants de la dreta majories absolutes. Posen-se vostès a un costat i no molesten, perquè vostès no són alternativa de res.”
Sols els Voro’s, els Abelard’s i els Aitor’s podran obrir un nou camí per a la riuada de sobiranistes valencians republicans que en el futur entraran en les institucions polítiques valencianes perquè els valencians veuran que en votar-los, el seu vot els compensarà.
D’això es parla en aquest llibre.
´´´´´´´´´´ ´´´´´´´´´´´´
- Mònica Oltra s’ha llegit el nostre discurs, PERÒ LA SEUA LLEIALTAT A LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA, neutralitza i invalida el seu discurs
————————–
- Mentre ERPV intentant fer política valenciana reivindicant l’Estat valencià.
