Arxiu de la categoria: Sobiranisme

25 d’Abril del 2020. Primer missatge de RV/PVE

25 d’abril del 2020: existència política o desaparició

Els valencians, el Poble valencià d’Oriola a Vinaròs, en este 25 d’abril, hem de plantejar-nos, que si no volem renunciar a la nostra existència, aleshores ens caldrà existir políticament i això passa inexorablement per determinar qui són els nostres amics i qui els nostres enemics i -amb això- assumir el cost que els pobles lliures i sobirans han de pagar per ser-ho.
(…)
Existència política o desaparició.
Pàtria valenciana o mort.
Assemblea de RV/PVE
per a engrandir cliqueu damunt

Resistiré en aragonés i… una jota, S’HA FEITO DE NUEY, també en aragonés. (M)

S’HA FEITO DE NUEY – Letra de Pepe Lera

S’ha feito de nuey.
Tu m’aguardas ya.
Lo peito me brinca’n
tornarte a besar.

Lo nuestro querer
no se crebará
anque charren muito
y te fagan plorar.

Yo no’n quiero vier
güellos de cristal
mulláus por glarimas
que culpa no han.

Escuita, muller,
dixa de plorar.
Yo siempre he estau tuyo,
tu mía has d’estar.

Dicen qu’un querer
ye de dos, no más,
y que ye más fácil
ferlo caminar,
cuando l’uno caye,
l’otro a devantar.

Cuando l’uno caye,
l’otro a devantar;
s’ha feito de nuey,
tu m’aguardas ya,
lo peito me brinca’n,
te quiero besar!

S’ha fet de nit i tu m’esperes ja, el pit em salta per tornar-te a besar. El nostre voler no es trencarà encara que parlen molt i et facen plorar, jo no vull veure els teus ulls enrasats de llàgrimes sense tenir culpa de res. Escolta, dona, deixa de plorar, jo sempre he sigut per a tu i tu per a mi seràs. Diuen que l’amor és cosa de dos, i que és mes fàcil fer-ho caminar si quan un cau l’altre li ajuda a alçar, quan un cau l’altre li ajuda a alçar, el pit em salta, et vull besar.

Vídeo d’una simpatitzant de RV/PVE sobre el 25 d’Abril del 2020

Vídeo fet per una simpatitzant d’Almussafes a iniciativa seua.
L’argument segons la seqüència de les imatges, ens diu l’autora que és…
“Estem a Europa. Uns mariners valencians naveguen en una barca, s’apropen a la costa, però no saben on desembarcar.
Des de terra els fa senyals una parella amb una bandera com la seua. A la platja hi ha una xiqueta (joventut=futur) que llança un missatge a l’aire, aprofitant el vent Xaloc. En la bandera/llençol es dibuixa la silueta d’una terra. Apareix el País Valencià dins la bandera, la que portaven els mariners i la parella. S’explica que es necessita una República nostra. La reivindica RV/PVE. Acaba amb la fallera que oneja la bandera, perquè la República és una dona i és la que pot parir.

CRIDA PER UN PARTIT VALENCIANISTA DE CENTRE-DRETA

CRIDA PER UN PARTIT VALENCIANISTA DE CENTRE-DRETA pel Col·lectiu “Fent País Valencià”

Un grup de ciutadans de la Comunitat Valenciana hem decidit posar-nos en contacte per tirar avant durant els pròxims anys un nou projecte que ocupe un espai ara buit en el panorama polític valencià.

Esta és la nostra proposta en poques paraules: Continua la lectura de CRIDA PER UN PARTIT VALENCIANISTA DE CENTRE-DRETA

Darrera intervenció com a membre del BLOC de Víctor Baeta: La paella valenciana, mai madrilenya

[tret del seu llibre Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs
(…)
El 29 de juny de 2007, en l’acte d’homenatge als maulets, un mes després de les eleccions de maig, encara estava en el BLOC i la confiança en aquest encara no havia sigut violentada. Però ara, rellegint la meua intervenció d’eixe dia en el monument als maulets, m’adone que llavors vaig plantejar la contradicció que hi havia entre el rupturista punt 2 dels estatuts del BLOC i els primers articles de la Constitució espanyola del 1978; m’adone de les meues sospites perquè s’anava a obviar aquesta contradicció i que, de les meues paraules d’eixe dia, es deduïa que no estava disposat a baixar el llistó i que les línies roges del valencianisme polític no estava disposat a traspassar-les amb ells.
Aquesta va ser la intervenció que vaig fer en nom del BLOC de la ciutat de València i la darrera com a membre del BLOC:

La paella valenciana, mai madrilenya
En els estatuts del BLOC llegim:
Art. 2. Els objectius del BLOC són:
– L’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant l’aprovació d’una Constitució valenciana sobirana que preveja la possibilitat d’una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història.
I també
– La defensa de la república com a forma de govern, així com la defensa dels valors republicans.
Per la seua banda, la Constitució espanyola de 1978 diu:
Art. 1-2. La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.
Art. 1-3. La forma política del Estado español es la Monarquía parlamentaria.
Art. 2 La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles… i continua.
Aquests dos pronunciaments són incompatibles. No es pot ser sobiranista valencià republicà i al mateix temps constitucionalista espanyol. O vols ser lliure i lluites per la llibertat per a assolir-la o et resignes a estar sotmés. Amb la Constitució de 1978, els valencians serem esclaus per sempre de les decisions d’un parlament a Madrid. Un parlament ple de forasters on es vota l’Estatut d’Autonomia valencià i on els valencians som minoria. Uns altres, no valencians, voten allò que diuen ens convé a nosaltres els valencians. Un parlament on els valencians estem presoners, perquè és un parlament sense llibertat per a poder-lo deixar.
Cal preguntar als nostres conciutadans, als nostres polítics, quin és el seu subjecte de sobirania. Cal preguntar si la nostra paella, les nostres institucions, les hem de tindre pel mànec els valencians o les han de tindre uns altres. A la paella, com sabeu, s’hi poden afegir distintes verdures i cal controlar molt bé el foc. O els valencians controlem la nostra paella o com ens està passant, ens l’empastaran.
Ser valencià i español hasta los tuétanos, com afirma el senyor Camps, és acceptar que la paella sempre te la facen els altres, és consentir que la paella, en comptes de valenciana, siga madrilenya. És consentir que et furten la paella.
Els sobiranistes valencians volem tindre la paella pel mànec i tindre’n sempre en última instància el control.
Tinc l’orgull de pertànyer al col·lectiu del BLOC de la ciutat de València (1), en nom del qual parle hui ací, en el qual, per damunt de distintes sensibilitats, hem actuat com una pinya en la defensa de la sobirania dels valencians i hem passejat la nostra senyera gegant, les nostres senyeres sobiranes, valencianes i republicanes, pels carrers de la nostra ciutat, però també de dalt a baix del País Valencià, a Alacant, amb el tren republicà i fins i tot les hem passejades en el cor de la metròpoli, reivindicant sempre la sobirania dels valencians, manifestant la nostra voluntat per no estar sotmesos, proclamant que: d’Oriola a Vinaròs, ningú per damunt dels valencians!
I cridant sense complexos: País Valencià lliure i sobirà!
Monument als maules de València
29 de juny de 2007

(1) Amb aquestes paraules volia reconéixer l’actitud de suport que la direcció comarcal del BLOC de la ciutat de València, amb Joan Mansanet al capdavant, havia tingut amb les propostes del sobiranisme valencià republicà que representava l’ACR Constantí Llombart i la plataforma republicana Sobirania Valenciana.

Del 2007 al 2020, quan el regim trontolla, cal donar ja l’alternativa. Hemeroteca, febrer 2007, EL PUNT entrevista a Víctor Baeta: “Per a nosaltres, el subjecte de sobirania és el poble valencià”

En el 2007 a Catalunya manava el tripartit i era el president de la Generalitat José Montilla (28 de novembre de 2006 al 27 de desembre de 2010). Llavors es feien actes a favor de la República espanyola en la plaça Sant Jaume amb el suport del tripartit i érem una minoria els que llavors defensàvem la República Catalana i la República Valenciana…

Ara al 2020 les coses han canviat molt a Catalunya… no tant en el País Valencià, on una mena de Tripartit lligat al regim del 78, continua manant amb el vist-i-plau dels que haurien de reivindicar la sobirania valenciana, l’Estat valencià i la República Valenciana

……………………………………

“Per a nosaltres, el subjecte de sobirania és el poble valencià”

El Punt | febrer 2007

Entrevista al setmanari El Punt|febrer 2007

Víctor Baeta. Pertany a la plataforma republicana Sobirania Valenciana, integrada en la coordinadora que ha convocat per al pròxim diumenge la Primera Convenció per la República al País Valencià.

— Sembla que la recuperació de la república com a forma de govern està més pròxima a l’ideari de l’esquerra espanyola que no del valencianisme. És així?
— «El valencianisme modern no s’havia destacat fins ara per fer bandera de la república. No obstant, a partir de l’aparició d’Esquerra Valenciana i de l’associació cultural i republicana Constantí Llombart i posteriorment de la creació de Sobirania Valenciana, que integra, a més de Constantí Llombart, Esquerra Nacionalista Valenciana, Estat Valencià i Valencianisme.com, les coses han canviat. També el BLOC, a través d’una esmena als estatuts que varem presentar en l’últim congrés, subratlla la revindicació d’una forma d’estat republicana.»

— Hi havia algun tipus de tabú cap a la república?
— «Tot el nacionalisme, fins i tot el català, el gallec i el basc, havia manifestat una mica de complexe d’inferioritat davant la paraula ‘república’. Tots indentifiquem, encara ara, a la república amb la bandera tricolor, amb un projecte polític espanyol. Això ha començat a canviar. Sobirania Valenciana, per exemple, parla de ‘repúbliques’ i ha introduït un símbol diferent a la tricolor espanyola. Es tracta de la històrica bandera d’Esquerra Valenciana. En les manifestacions la gent agafa amb naturalitat la bandera republicana espanyola , un símbol que respectem. També se sol veure la senyera amb triangle blau i estel blanc, que és el símbol de la república catalana, de l’Estat Català. Són dues senyeres molt respectables però alienes als sobiranistes valencians. Per què no utilitzar els nostres propis símbols republicans valencians quan sí que els tenim?»

— Creu que el llegat polític d’Esquerra Valenciana i el Partit Valencianista d’Esquerra en els anys de la II República i la Guerra Civil ha sigut menyspreat pel valencianisme de la segona meitat del s. XX?
— «En la Transició els espanyols recuperen les sigles PSOE i PCE, els catalans ERC… Els valencians no recuperem cap partit històric. Si en el seu moment haguérem recuperat les sigles històriques haguérem pogut reclamar el patrimoni històric: cal recordar que Esquerra Valenciana fou un partit de masses. Alguns valencianistes ens varem preocupar per recuperar les sigles, però ja en 1998.»

— I Fuster, va tindre en compte el valencianisme dels anys 30?
— «D’eixida cal dir que sense Fuster no estaríem on estem. Però ell va fer taula rasa de tot el que havia passat abans del 1931. I és que Fuster no era un estrateg sinó un pensador. De Nosaltres, els valencians s’han fet moltes edicions però d’El Valencianisme polític de Cucó se n’han fet poques. Això significa que els valencians no coneixem suficienment la nostra història anterior a la Guerra Civil, i el llibre de Cucó és fonamental en eixe sentit. Els valencianistes no vam aparèixer de sobte.»

— Hi ha un component nostàlgic a l’hora de reivindicar la República?
— « Hi ha certament qui ha rememorat la II República sense cap plantejament de futur, un punt de vista còmode per al PSOE. No oblidem que el PSOE, i també el PCE, van subscriure el pacte constitucional de 1978. Nosaltres no rebutgem l’aliança amb aquells que fan plantejaments de futur, als que recolzen la III República, encara que aquesta no és la nostra. Nosaltres estem per una república valenciana sobirana i per coordinar-nos a nivell d’estatat amb els republicans sobiranistes catalans, bascs, gallecs,….per poder parlar de tu a tu amb els republicans espanyols »

— Sí però no tots els que han convocat la convenció comparteixen els seus plantejaments sobiranistes.
— «És clar que no, però els nostres aliats els saben i reconeixen el dret d’autodeterminació.
Això està bé i ho agraïm però creiem que no és suficient. Cal omplir de sobiranistes les nostres institucions i cal que hi haja una majoria que vulga exercir de facto la nostra sobirania. És necessària una república pròpia per a decidir les nostres dependències i independències. Per a nosaltres, el subjecte de sobirania és el poble valencià.»

— Aquest objectiu encara és molt llunyà.
— «Tot depén de la força que un poble tinga. Si una hipotètica república espanyola estiguera d’acord amb què els bascos exerciren la seua sobirania, aquests ja l’haurien exercida probablement. Tinc els meus dubtes que els catalans també ho pogueren fer ara i en el cas dels valencians la cosa estaria més verda encara. Recordem que encara no tenim cap sobiranista a les Corts. Bé, potser sí, un: Carles Arnal, l’únic diputat que va votar a favor del Pla Ibarretxe en una moció en contra que va promoure el PP i que PSOE i EU van recolçar. Per cert que les Corts van ser l’únic parlament autonòmic de l’Estat que va tractar aquest assumpte. Potser tanta insistència del PP i de Camps en l’espanyolitat dels valencians palesa que hi ha alguna cosa que no és tan clara.»

— Hi ha raons per a pensar que la monarquia espanyola està amenaçada i que la República està a prop ?
— «La monarquia està tocada de fons, però és clar que si les coses funcionen, si hi ha treball, no es qüestiona el sistema, encara que hi haja aspectes no democràtics en el seu funcionament. Les coses depenen de la seua utilitat. Tu no portes el cotxe al mecànic si funciona. El que cal és tenir un discurs alternatiu llest per a quan es produïsca el fracàs del sistema. Amb la corrupció i l’especulació estem veient que el sistema està deixant de funcionar.»

— Amb la línia política estratègica seguida actualment pel PP, on és evident la manca d’una mínima lleialtat al govern de Zapatero, creu que el partit de Rajoy està dins del «sistema»?
— «La Constitució en vigor no té unes bases democràtiques reals, recordem que l’actual rei va ser designat per Franco. Com els mateixos pensadors del sistema accepten, la seua gènesi va ser ‘heterodoxa’. Només subsisteix pel consens de les parts. De fet, no és gratuït que els missatges del rei apel•len sempre al consens. El consens és la peça fonamental que manté el sistema, que manté aquesta Constitució. Si desapareix el consens allò s’afona. En la situació actual, la dreta espanyola està sent acusada de no recolzar aquest consens i en part és lògic perquè aquesta dreta està liderada per gent que en els seu moment no va estar a favor de la Constitució. Tal vegada i paradoxalment, la dreta està fent trontollar la monarquia. Però aquest és el seu problema.»

— Què té de roin la monarquia?
— «Cal recordar que amb la Constitució de 1978 en la mà, la sobirania no la té el poble espanyol, sinó que està compartida amb una persona que no és elegida, que és el cap d’Estat, el rei. Cal llegir atentament l’amagat article 99 per copsar això que estic dient. A més tenim un sistema basat en la desigualtat. Contradicció entre els articles 14 i 56. Si tots els espanyols són iguals davant la llei, una de dos: o el rei no és espanyol o no hi ha igualtat. Estic convençut que d’aquesta desigualtat té origen la corrupció»

— Per què no està Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) en la coordinadora que organitza la convenció?
— «Al principi, l’ACR Constantí Llombart es va posar en contacte amb tots els republicans no espanyols. Varem aconseguir que vingueren a una reunió de la coordinadora ERPV i MDT, però no han tornat des de llavors. Les raons d’ERPV no les entenc. En la Coordinadora convivim republicans amb distints subjectes de sobirania. El dia 4 a la Convenció estarà present un col•lectiu de l’esquerra independentista: ‘Republicans dels Països Catalans’. També ha anunciat la seua participació el Partit Republicà Català»

— Tots els partits que integren la coalició Compromís pel País Valencià han anunciat la seua participació en la convenció. Respondrà la convenció demanant el vot per Compromís?
— «No. En la coordinadora hi ha de tot. Hi ha gent que milita en altres forces alienes a Compromís, com ara Esquerra Nacionalista Valenciana. La coordinadora ni s’ha plantejat aquesta qüestió. El seu únic objectiu és fer possible que les diverses sensibilitats republicanes puguen fer coses en comú en un moment determinat. No volem que això esdevinga en cap grup polític ni que tinga una direcció política.»

Esquerra Valenciana

— Vosté va ser un dels fundadors de la «nova» Esquerra Valenciana. Per què la va abandonar?
— «Jo continue compartint els idearis d’Esquerra Valenciana totalment, però estic en política perquè vull transformar. Els partits polítics són eines. Si una eina política no funciona no podem quedar-nos amb els braços creuats admirant les sigles. La vocació d’Esquerra Valenciana sempre ha sigut entrar en el BLOC però no va ser possible entendre’ns amb ells, ni tampoc amb Esquerra Republicana. En 2003 varem fer allò que pensaven tenia que fer el BLOC, crear amb EU i ELS Verds l’Entesa. Allò va representar que ara Esquerra Valenciana té un estatus de partit parlamentari. En acostar-se el 2007, vaig optar per ingressar al BLOC i contribuir a fer possible allò que no es va poder fer en 2003.»

— Ara Esquerra Valenciana ha demanat de nou l’ingrés en el BLOC. Farà alguna gestió?
— «No em correspon aquest paper. No vull interferir. Pense que Esquerra Valenciana ha d’estar dins del BLOC i desenvolupar la seua política, per a ser agents actius. Si hi ha una manca al BLOC aquesta és la dels agents actius ideològics. No hi ha gent que es dedique a fer ideologia nacionalista o sobiranista.»

FEBRER 2007