Arxiu de la categoria: Politica
ACR Constantí Llombart rechaza la iniciativa de la Fundación LAS NAVES (Fundación InnDEA) para el Casino del Americano y la alquería de la Torre
Este proyecto de la Fundación LAS NAVES (Fundación InnDEA) es una solemne majadería, que no responde ni ofrece soluciones eficientes a los verdaderos problemas formativos, laborales, sociales y asistenciales de las personas que viven en el barrio de Benicalap.


Sigue el menosprecio y la negligencia a la hora de canalizar y cursar las propuestas, quejas, denuncias e iniciativas que diversos colectivos cívicos presentamos a diario.
“Todo para la gente (su “gente”, claro) pero sin la gente de a pie.”
Antonio Marín Segovia
ACR Constantí Llombart
Continua la lectura de ACR Constantí Llombart rechaza la iniciativa de la Fundación LAS NAVES (Fundación InnDEA) para el Casino del Americano y la alquería de la Torre
L’Espanya radial que (entre altres coses) als valencians ens invita a marxar
SOBRE EL MISSATGE DE FELIPE VI
EL SILENCI DELS ‘DEMÒCRATES, DE L’ESQUERRA I DELS REPUBLICANS ESPANYOLS’ SOBRE EL CAS JOAN COMA
No s’hauria iniciat cap procediment judicial contra el regidor de Vic si no hagués defensat el projecte independentista
És tan xocant que en un Estat europeu democràtic es detingui un càrrec electe per haver expressat les seves idees en un Ple, que els qui encara creuen en l’esperit democràtic de l’Espanya Constitucional s’han afanyat a buscar una explicació per no haver de reconèixer que és un atac flagrant a la llibertat d’expressió.
L’argument tranquil·litzador de consciències democràtiques és que Joan Coma no ha estat detingut per les seves idees sinó per no haver acudit a declarar. I això no és cert. No és cert i fa mal: converteix la víctima en culpable i desvia l’atenció del problema de fons.
Fem memòria: qui va denunciar Joan Coma va ser l’ultradretà Josep Anglada, exlíder de la xenòfoba Plataforma x Catalunya, que va activar la investigació amb una denúncia a la Guàrdia Civil i es va personar com a acusació particular del cas.La Fiscalia ho va “afinar” i se’l va imputar per presumpta incitació a la sedició, un delicte que, segons el fiscal, el regidor de Vic hauria comès en un ple municipal l’any 2015 quan va dir que “per fer una truita primer s’han de trencar els ous”.
CROADA JUDICIAL
Anglada dispara i les clavegueres de l’Estat fan la resta, com en una pel·lícula dolenta de lladres i serenos: el magistrat Ismael Moreno, expolicia franquista que va saltar a la fama per detenir titellaires, apareix en escena i recull el guant, i guanya punts apuntant-se a la croada judicial de les institucions espanyoles contra càrrecs electes sobianistes.
Diguem les coses pel seu nom: no s’hauria iniciat cap procediment judicial contra Coma ni hauria estat mai cridat a declarar si no hagués defensat el projecte polític de l’independentisme. I aquí rau el perquè de tot plegat: que Coma vagi o no vagi a declarar és un tema procedimental menor, el que és gros de debò és que sigui perseguit per expressar les seves idees, siguin quines siguin.
Dient que Coma és culpable de la seva pròpia detenció, no només ignorem la causa real de la denúncia sinó que estem fent el joc a la ultradreta, i alhora cobrim la mala salut democràtica d’un Estat que fa temps ha perdut la brúixola entre jutjats i tribunals.
VÍCTIMES I BOTXINS
No oblidem que la justícia que jutjarà Joan Coma va absoldre el seu denunciant, Josep Anglada, d’un delicte d’incitació a l’odi racial per la distribució de 3.000 pamflets xenòfobs en les eleccions municipals del maig de 2007. Víctimes convertides en botxins i botxins en víctimes.
Sí, aquest dimecres, el regidor de Vic Joan Coma serà traslladat a l’Audiència Nacional i no és una innocentada; un regidor escollit democràticament a les urnes ha estat detingut només per expressar les seves idees en un ple municipal com a representant electe. És per això que tots els demòcrates, i més si encara es creuen això de l’Operació Diàleg, han d’anar tots a la una per evitar que es debilitin encara més els fonaments de la democràcia espanyola.
EL CRITERI DISTRIBUTIU DE L’ESTAT ESPANYOL ENVERS ELS VALENCIANS ÉS: “A ESTOS LES DAMOS LOS RESTOS Y SI QUIEREN ALGO, QUE SE LO PAGUEN”
Per als valencians l’Estat espanyol sols és garantia de espoli. En recaptar els nostres impostos i decidir unilateralment el pagament de la despesa i les inversions públiques ens tracten com el que som per a ells: una colònia. El seu criteri distributiu és: “A estos les damos los restos y si quieren algo, que se lo paguen”.
Efectivament. Els valencians vam haver de pagar el pantà d’Alarcón per a poder regar i a Alacant ni pagant poden. El desviament del Turia per a evitar les inundacions, el Pla Sud, ho vam haver de finançar amb el famós segell en la correspondència. Ens deien que València no podia tenir metro pel nivell freàtic i si no vénen els diners de la UE, encara ens ho estaríem creient. Vam ser els primers a pagar una autopista i, amb ells, no deixarem de fer-ho. Vam haver de ser tristament coneguts com ‘el semàfor d’Europa’ perquè l’Estat per vergonya internacional fera el by pas. El mateix amb l’escàndol del pas del tren creuant carrers a Castelló i València, quan ja no quedava cap capital de província sense soterrar les vies. Sobre el Corredor Mediterrani ja ens estan dient, com no!, que o ens ho paguem nosaltres o no ho tindrem i encara que semble increïble, a dia d’avui, d’Alacant a la Font de la Figuera i de Vandellós i Tarragona existeix una, i solament una, via de tren, evidentment perquè no és el camí d’ells a Europa, el de Sevilla-Madrid-Barcelona. El 5 de maig del 2010, Zapatero i Rajoy, este com a membre de l’oposició, van decidir que els valencians no havíem de tenir cap banc i van lliurar la CAM, Bancaixa i Banc de València als dinàstics progressistes, als dinàstics conservadors i als dinàstics catalans, respectivament. Montoro -el de torn, doncs podria ser qualsevol altre- mos xulea amb els nostres diners, mos va xulejar enviant un exèrcit de funcionaris en una Falles i ens segueix xulejant amb el FLA. La nostra llengua valenciana per llei està supeditada al castellà en tenir el deure conèixer-ho i no així el valencià, menys protegit i més vulnerable que ho està el lince per a sobreviure en Sierra Morena. La Dama d’Elx a Madrid i en el castell de Santa Bàrbara d’Alacant només oneja una bandera, la seua (…)
FRANÇOIS FILLON VOL RECOMPONDRE LES RELACIONS AMB RÚSSIA

François Fillon
L’actual alcalde de Bordeus té un discurs centrista, prudent, que no captiva a la dreta més radical avui lliurada al FN. Primer ministre entre 2007 i 2012, ministre sis vegades i en llocs polítics des dels 23 anys, Fillon transmet als seus 62 anys el discurs propi d’un dirigent dur i ferm davant el terrorisme o la migració i liberal en les seues receptes econòmiques.
L’home amb grans possibilitats de ser el pròxim president de la República vol un reforma laboral donant major protagonisme als acords interns en les empreses. En el seu afany per aprimar el pes de l’Estat, pretén reduir en 100.000 milions d’euros la despesa pública (avui en el 54,6% del PIB, un dels més alts del món) o eliminar mig milió de llocs de funcionaris (hi ha 5,6 milions). Els que queden hauran de treballar almenys 39 hores per setmana, quatre més que ara. També vol retardar fins als 65 anys l’edat de jubilació (ara situada en els 62).
Proposa rebaixar i suprimir impostos i càrregues socials a les empreses perquè s’estalvien 50.000 milions d’euros en cinc anys. En l’actual legislatura socialista, la rebaixa ja ha aconseguit els 40.000 milions.
Enfront del jihadisme i l’islamisme radical, la mà dura és la fórmula de Fillon. Vol expulsar de França a tot sospitós amb doble nacionalitat i prohibir el retorn als francesos que hagen anat a combatre a Síria o l’Iraq. També és partidari de prohibir el burkini, a pesar que el Consell d’Estat rebutja aqueix veto.
En política exterior, François Fillon pretén recompondre les relacions amb Rússia. No veu amb bons ulls les sancions imposades per l’annexió de Crimea i vol una aliança amb Moscou, i fins i tot amb el règim de Bashar al-Ásad, per a acabar amb l’Estat Islàmic, una tesi similar a la de Donald Trump. Millorar les relacions amb Vladímir Putin és un punt comú entre Fillon i Marine Le Pen, però el primer resulta més creïble tenint en compte que bona part del finançament del Front Nacional prové de Moscou.
El nou líder dels Republicans pel que fa a la política europea planeja un referèndum sobre el repartiment de refugiats entre els països de la Unió Europea, com el d’Hongria el mes passat. Igualment planteja consultes populars sobre la reducció d’escons parlamentaris, la reforma territorial, la desaparició de règims especials de jubilació o la introducció en la Constitució d’un necessari equilibri pressupostari.
Catòlic practicant, fill de militants conservadors i pare de cinc fills, Fillon s’ha mostrat molt comprensiu amb Manif pour Tous el reeixit moviment de la dreta contra el matrimoni homosexual. Per açò, es proposa prohibir l’adopció per parelles gais, avui legal a França.
En el terreny catòlic arrossega més simpaties que Marine Le Pen, que es va despenjar de la Manif pour Tous i va triar a diversos homosexuals declarats entre els seus més directes col·laboradors.
LA MORT DE RITA I EL VALÈXIT QUE MOS VE…
FILLON (LES RÉPUBLICAINS) GUANYA LES PRIMÀRIES
PIXAR-SE DAMUNT ELS VALENCIANS HA ESDEVINGUT ESPORT NACIONAL-ESPANYOL… ALLÒ GREU ÉS QUE HI HA GENT D’ACÍ QUE ELS HI VA.
Que més dóna que Mercadona pague molt per sobre de la mitjana, que no obrin mai els diumenges i et fan contracte fix… Suposem que “Èvole” tindrà ara la valentia d’anar a supermercats o grans superfícies que et fan contractes per hores o et paga molt per sota dels 800 euros treballant en alguns casos en grans superfícies amb uns quants diumenges a l’any o convocar a HIPERCOR, TELEFÒNICA (vomistar), CAIXABANC… amb eixos no perquè dominen els mitjans i gasten en publicitat (…) El senyor Evole ahir es va estar esforçant, en va, per a demonitzar a Mercadona i es va trobar que paga sous per sobre de la mitjana del sector i indefinits des del primer dia. Va haver de cercar entre poals de fem, ex-emprats i proveïdors disposats a parlar pestes. El que sí paga becaris és “el terrat”, o no Jordi? (…) No sé perquè aquest programa ens recorda a “AUSBANC” : o em dónes publicitat que val “tant” o parlarem malament de tu i del teu Banc. També ens recorda a MANS NETES: li anem a denunciar fins a que parpelleges. Si vols que retire la denúncia, són 3 milions de €. Val?
El ‘fenomen Mercadona’ fa triomfar ‘Salvados’ en les audiències. El programa d’Évole sobre les llums i les ombres de l’empresa valenciana és líder amb 3,5 milions iva aconseguir que una catalana i/o espanyola escrigués aquest comentari a EL PERIÒDICO:
barcelona1997
Yo no solía comprar en Mercadona, algunas veces de vez en cuando soy más de Caprabo y Condis … pero en Mercadona si lo pisaba poco ya viendo como tratan a los trabajadores, aún menos comprare, no me gusta el mal trato a los trabajadores. Como dicen mis padres gracias al trabajador es que la empresa sale adelante, por que hay que valorar el esfuerzo cada día y tener al trabajador contento para que esté motivado y no machacarlo, claro que nosotros no tenemos un supermercado, somos de otro sector, pero Mercadona después de lo que vi ayer ni loca lo pisaré.

ATRESMEDIA / EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dilluns, 28 de novembre del 2016
‘Salvados’ va analitzar aquest diumenge, 27 de novembre, l’‘efecte Mercadona’ i va mostrar les llums i les ombres de l’empresa que més ven a Espanya, en una entrega que va liderar les audiències del dia tant en el global d’Espanya com a Catalunya.
El programa de Jordi Évole va mostrar tant la visió positiva sobre la cadena de supermercats valenciana, amb directius, empleats i proveïdors de l’empresa alabant la seva filosofia empresarial, com els punts més foscos, amb extreballadors denunciant clàusules i mètodes de treball abusius (com una empleada que va parlar de la “prohibició no escrita de posar-se malalt”).
L”efecte Mercadona’ també va tenir ‘efecte’ en les audiències d’aquest diumenge, i va situar ‘Salvados’ en el punt més alt del rànquing, amb 3.572.000 teleespectadors i un 17,9% de quota de pantalla. A Catalunya, també es va enfilar al primer lloc de programes més vistos, amb 508.000 seguidors (16,8%).
Després de l’emissió de ‘Salvados’, el liderat va passar a Antena 3, amb la pel·lícula ‘Cuento de invierno’ (2.522.000 i 15%), mentre que a Tele 5 ‘Gran hermano: el debate’ va quedar molt despenjat (1.792.000 i 14,3%).






