El sobiranisme l’eix mobilitzador a Catalunya
Arxiu de la categoria: Notícies
16.408 electors pot ser la base de partida d’una candidatura per l’Estat valencià
El ‘federalisme’ del PSC s’ensorra a Catalunya
Més del 55% dels vots per als partidaris de fer la consulta el 9-N
Duran i Lleida perjudica clarament CiU, amb apel·lacions a la 3a. via que han confòs el vot sobiranista
Els partits que van acordar fer la consulta el 9-N superen el 55% dels vots que hi ha hagut a Catalunya en les eleccions europees. El “federalisme” del PSC s’ensorra en perdre 22 punts, la meitat dels vots i, lògicament, la primera posició; també el PP ha rebut una forta patacada i ha passat a la cinquena posició, darrera d’ICV. Els resultats de la coalició de CiU han estat correctes, però discrets i, sens dubte, el líder d’Unió, Duran i Lleida, ha perjudicat clarament la coalició, amb les seves apel·lacions a la 3a. via que han confòs el vot sobiranista, cosa que ha contribuït a afavorir que molts votants es decantessin cap a Esquerra, partit guanyador.
Enllaços per anar seguint els resultats de les eleccions europees a l’Estat espanyol, a la Comunitat Valenciana i a Catalunya
Hui jo votar ruptura amable…
En la llista no està Josep Guia
Manifest a favor de Jordi Sebastià
«Les persones sotasignants d’aquest manifest volem fer públic el nostre suport a la candidatura de Compromís-Primavera Europea i en particular a la persona que l’encapçala: l’escriptor, periodista i batlle de Burjassot, Jordi Sebastià.
Volem destacar el seu compromís ferm amb els valors de la solidaritat, la igualtat, l’educació, la llibertat i la diversitat cultural, valors que ha defensat fermament amb una política de tolerància zero contra el racisme i la xenofòbia com a alcalde, encara que això li haja costat haver de rebre moltes difamacions, que, desgraciadament, han comptat massa vegades amb la connivència del PP. Confiem que no només no el faran callar, sinó que anirà al Parlament Europeu a denunciar aquesta xacra que ens amenaça per tot Europa.
Igualment sabem que treballarà a Europa per a rescatar persones, per acabar amb l’austericidi i deixar ben clar que el benestar de la gent ha d’anar sempre per davant dels interessos dels bancs. Perquè compartim la defensa d’unes institucions europees més democràtiques i la denúncia de l’estafa que suposa carregar contra la majoria el rescat de les especulacions de l’economia de casino d’uns pocs, aquells que varen jugar a la ruleta amb la rajola i ara els hem de pagar la seua festa.
Perquè sabem que amb Jordi Sebastià el País Valencià serà visible a Europa com no ho ha estat mai per mitjà dels eurodiputats del bipartidisme PP-PSOE. Perquè volem una Europa dels Pobles que promoga la seua diversitat cultural, lingüística i nacional, i que la faça seua com una de les seues principals virtuts. Amb ell, la nostra llengua en la modalitat valenciana s’escoltarà per primera volta a Europa. Sabem que a Jordi no el faran callar amb excuses i que defensarà els drets culturals, lingüístics i comunicatius dels valencians greument amenaçats actualment per les polítiques agressives del PP.
I compartim amb ell la voluntat de construir una Europa forta en la defensa dels Drets Humans i del Medi Ambient per tot arreu del món.
Per tot açò el nostre Compromís i el nostre vot està amb Jordi Sebastià, la nostra veu en Europa.»
Podeu veure els signataris del manifest:
| Joan Francesc Mira | Escriptor |
| Rosana Pastor | Actriu |
| Vicent Alonso | Escriptor |
| Toni Canet | Director de cinema |
| Josep Lluís Gómez Mompart | Catedràtic de periodisme UV |
| Francesc Pérez i Moragón | Escriptor |
| Rafael Xambó | Sociòleg, músic i professor UV |
| Josep Piera | Escriptor |
| Manuel Alcaraz | Professor Dret Constitucional UA |
| Vicent Monsonís i Andreu | Director i Productor de Cinema |
| Manuel Molins | Dramaturg |
| Pau Alabajos | Cantant |
| Enrique Navarro | Director de cinema |
| Josep Lluís Barona | Catedràtic d’Història de la Ciència UV |
| Jaume Pérez Montaner | Escriptor |
| Ignasi Mora | Escriptor |
| Josep Nadal | Cantant La Gossa Sorda |
| Eva Dénia | Cantant |
| Josep Pérez | Sociòleg |
| Josep Lluís Galiana Gallach | músic |
| Ramon Ramon | Poeta |
| Joan Garí | Escriptor |
| Josep Bernabeu-Mestre | Professor Història de la Ciència UA |
| Ferran Suay | Professor UV |
| Isabel Manyes Rodríguez | Música |
| Andreu Parreño | Consultor empreses |
| Antoni Defez | Poeta, professor UG |
| Carles Pastor | Músic i cantant |
| Ignasi Lerma | Sociòleg i professor UV |
| Dolors Pedrós | Editora |
| Rafael Castelló | Sociòleg i professor UV |
| Salvador Vendrell | Professor i escriptor |
| Manuel Baixauli Mateu | Escriptor i pintor |
| Mònica Parreño | Consultora comunicació i gestió cultural |
| Manel Marí | Poeta |
| Vicent Olmos | Editor |
| Gil-Manuel Hernàndez | Sociòleg i professor UV |
| Alícia Villar Aguilés | Sociòloga i professora UV |
| Francesc Bayarri | Periodista |
| Joan Navarro | Escriptor |
| Rubén Trenzano Juan | Tècnic lingüístic UV |
| Alfons Esteve | Tècnic lingüístic UV |
| Vicent Berenguer | Traductor |
| Enric Valero Pla | Coordinador proj. d’autoocupació |
| Mariajo Algarra Solaz | Animadora sociocultural |
| Àlvar Peris | Professor Comunicació Audiovisual UV |
| Pau Pérez Ledo | Sociòleg, cercle Euram Safor |
| Eduard Ramírez | Poeta |
| Pau Viciano | Historiador, professor UV |
| Maties Segura | Tècnic lingüístic UJI Castelló |
| Vicent Flor | Politòleg, professor UV |
| Francesc Calafat Ferrandis | Ensenyant i escriptor |
| Carme Jorques Aracil | Catedràtica i Artista Plàstica |
| Ferran Isabel i Vilar | Funcionari UA |
| María Ribelles Arellano | Profesora d’institut |
| Vicent Cerdà i Alfonso | Metge |
| Vicent Climent Ferrando | documentalista de RTVV |
| Álvaro Olavarría Iglesia | Productor i realitzador de Cinema i TV |
| Dolors Jimeno Montesa | Escriptora |
| Joan Ramon Peris | Enginyer Agrícola |
| Vicent Torrent | Cantant d’Al Tall |
| Francesc Viadel | Periodista i professor Universitat Ramon Llull |
Joaquim Auladell comenten les revelacions del periodista Antoni Batista sobre Raimon
VBS
Joaquim Auladell
Raimon utilitzat
Les ànimes pusil·lànimes (i algunes hipòcrites) s’han escandalitzat perquè quan Raimon canta “qui perd els orígens, perd identitat” pensa en la classe obrera. La veritat és que ha esperat quaranta anys a desfer el malentès, però no té cap importància. Idees (més que conceptes) com “orígens” i “identitat” només tenen una interpretació concreta, exacta, per a un mateix. Els orígens existeixen abans que la psicologia del subjecte…
El concepte de “classe subalterna”, de Gramsci, està carregat d’ironia, per una part és subjectiu, psicològic, cultural, social, i per l’altra és tremendament “material”, econòmic, i, per una tercera part, pot ser insensible o il·lusori. Macià sabia què volia i el 17 d’abril què li va donar el món. “És el dia més trist de la meva vida” va dir. Se sentia —i se sabia— un dels damnats de la terra. Companys era ric i volia ajudar els pobres, tenia mala consciencia. La seva actuació al servei dels pobres, el 6 d’octubre, el 19 de juliol, va ser fatal.
Políticament només compta l’acció realitzada no les intencions, que poden ser molt variades i volàtils. No parlo d’intencions secretes sinó d’accions realitzades públicament. Charlot el 1940 va fer “El gran dictador”. Com a llepafils, la trobo una mica carrinclona. Però quina força, quin coratge, en la seva denúncia, quan les ONGs jueves estaven negociant salvar cent o mil jueus i van considerar contraproduent la seva acció! De Raimon m’interessen les seves cançons i les seves no-accions: és conegut al Japó i prohibit, censurat, inquisitorialitzat a la Comunitat Valenciana, perseguit per Rus, que sap català perquè sap dir “collons”, però que impedeix el contacte de Raimon amb el seu poble.
Des de la relativament tranquil·la Barcelona, Raimon va cultivant orígens i identitat. Que pugui i vulgui fer-ho des de Xàtiva. Les ànimes de la classe obrera de Xàtiva li ho agrairan.
Barberà critica Fabra
La destitución de Lola Jonhson solivianta a los populares
El malestar interno por la línea roja del presidente crece con la marcha de la jefa de Comunicación.
Barberá comunica a Fabra su desacuerdo por una estrategia que da alas a la oposición
levante-emv 24.05.2014 | 03:47
La destitución de Lola Jonhson solivianta a los populares
julia ruiz | valencia
La dimisión forzada de Lola Johnson como secretaria autonómica de Comunicación tras ser citada a declarar en calidad de imputada, junto a cuatro exaltos cargos de RTVV, para dirimir si cometieron un presunto delito de malversación de fondos y administración desleal ha caído como una bomba en la organización a 48 horas del 25-M y a un año de unas autonómicas en las que Fabra necesita como nunca un partido unido.
La línea roja contra la corrupción establecida por el presidente ha sido acatada a regañadientes por la mayoría de dirigentes del PP que en privado y también en algunos casos en público (el barón provincial, Alfonso Rus) han cuestionado que la mera imputación implique el cese en la Generalitat o en el partido. Si Fabra tuvo apoyos en un principio en esta estrategia con casos como los de Cooperación o Gürtel los ha ido perdiendo conforme la cesta de imputados ha ido creciendo y nutriéndose de fuentes distintas. La destitución exprés de Johnson, una de sus colaboradoras más estrechas en los últimos cinco meses en el Palau y en el partido, ha conmocionado a los populares. Muchas voces cualificadas piensan que Fabra debería haber aprovechado este caso para variar sus directrices.
La imputación de Johnson y los cuatro exdirectivos se ha producido a raiz de una denuncia presentada por Compromís. La tormenta interna en el PP no es tanto por Johnson, sino por la sensación de desamparo que tienen muchos en el partido y en la Generalitat ante denuncias que consideran políticas. «Si no la ha defendido a ella, que era su sombra, que no hará con el resto», reflexiona una alto cargo de la Generalitat. Según algunas fuentes, hay cabreo en las tres direcciones provinciales e incluso la propia alcaldesa de Valencia, Rita Barberá, hizo llegar su malestar a Fabra, al entender que se está dando armas a la oposición y cayendo en su estrategia. Fabra dejó claro el pasado jueves a Johnson que no tenía más alternativa que irse. No llegó si quiera a analizar la situación o estudiar posibles alternativas. Es lo que hay, le vino a decir.
El presidente está decidido a no variar su línea roja ya que entiende que la oposición se le echaría encima, un convencimiento personal que no alenta Génova. La dirección nacional ha marcado su posición en casos muy sonados, pero en general apuesta por echar sólo a aquellos que se sienten en el banquilo. Algunos en el PP creen que Fabra no hace sino animar a la oposición a ir a los tribunales a la caza de imputaciones. Pero el enfado que se palpaba ayer en el PPCV era además por las formas con las que se despidió a Johnson. Hasta quienes admiten que Fabra no tenía otra opción que ser coherente y aplicar la línea roja a su jefa de Comunicación le afean su frialdad. En sus declaraciones a los medios, Fabra no dedicó una sola palabra de agradecimiento a su colaboradora y además trató de poner tierra de por medio: «No tiene nada que ver con la acción del Gobierno, se refiere a una época pasada», dijo.
Ayer el vicepresidente José Císcar se esforzó en la rueda de prensa posterior al Consell en defender a Fabra. Aseguró que Johnson ha dado un buen ejemplo al dimitir, aunque criticó a quines buscan el «estigma de la imputación». Descartó que fuera un error haberla elegido e insistió en que Fabra exige a sus cargos públicos la máxima ejemplaridad: «Si hiciera lo contrario y dejara en los puestos que dependen de él se criticaría y no daría el ejemplo que él pretende dar».
Un mal entès sobre Raimon
El periodista Antoni Batista ens explica la frase de Raimon: “qui perd els orígens / perd identitat”… fa referència a la identitat obrera, de clase ´subalterna’
L’ Acadèmia reivindica al ´incómodo´ Raimon.Una ponencia destaca la identidad «de clase obrera» del cantante, por encima de la «patriótica», para explicar su desapego del independentismo
24.05.2014 | 04:15
La Acadèmia reivindica al ´incómodo´ Raimon
alfons garcia | valencia
Raimon tenía que haber sido en 2013 el protagonista único de la Jornada sobre Escriptors Valencians Actuals de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), pero el cantante, como el Bartleby de Melville, prefirió no hacerlo, sabedor de que su figura provoca aún tiranteces en una parte de la derecha y la sociedad locales (ha sido vetado en espacios públicos o en la apagada RTVV). La anomalía se compensó ayer en cierta manera, porque el de Xàtiva fue protagonista destacado „en ausencia„ de la jornada de 2014, «un homenaje» a la Nova Cançó con una parte dedicada al autor de Al vent.
Raimon „«el catalanista», etiqueta con la que fue demonizado en la batalla, como recordaba ayer el presidente de l’ AVL, Ramon Ferrer„ ha sido materia periodística en los últimos días por declarar en la Barcelona donde vive que no es independentista. Y el asunto no podía evitarse en la jornada.
Antoni Batista, profesor, periodista, amigo, vecino del Passeig Maragall de Barcelona y estudioso de la obra del cantante (es autor del libro Raimon. La construcció d’un cant) fue el encargado de interpretar la posición del artista.
«Es incómodo para todos los sistemas institucionales. Molestaba hace 40 años y continúa molestando. Saben de qué hablo, ¿verdad?». «Él -continuó- últimamente explica que cuando canta Jo vinc d´un silenci, hay una frase que dice ´qui perd els orígens / perd identitat´ y la gente grita ´independència´. Él continúa cantando, pero la frase no hace referencia a la identidad patriótica, sino a la identidad obrera, de izquierdas, de clase ´subalterna´».
En la categoría de «mito», al lado de Ovidi Montllor y Al Tall, lo colocó Ferrer en su discurso institucional. Luego, declaró a Levante-EMV que el de Xàtiva «no ha tenido el reconocimiento que se merece» y auguró que su figura crecerá con el tiempo por su ideología firme, «que no cambia según el aire que venga».
¿Y qué hay de la música de Raimon? «Es lo que menos se ha valorado y es injusto. Es uno de los autores más originales de música popular actual», defendió Batista, que lo situó al lado de Vinicius de Moraes, Brassens y Pete Seeger. El experto ve influencia del jondo en el «canto gritado» del primer Raimon, que cambia su manera de componer cuando pone música a Ausiàs March.
Al lado del profesor de la Universitat Rovira i Virgili, el vicepresidente de la AVL y escritor, Josep Palomero, dibujó un perfil del autor de Diguem no distinto al de cantante político, cuando las estadísticas dice que la gran mayoría de sus canciones «hablan de sentimientos y de amor».
Artur Mas es posa en contacte amb la Francofonia que farà en movembre una cimera a Dakar
————————