De Salonique à Benisaf, combien de routes ont-ils croisé? nos grands parents, leurs fiancés? combien de doutes de sacrifier? pour qu’un jour notre amour…
Combien de « non », de « on ne veut pas de vous », ma mère mon père, par terre, cachés.
L’avenir rêvé, liberté sacrée de rendez-vous dans les soirs d’été, pour qu’un jour notre amour… se doutait-il qu’à Ménilmontant, ce soir d’avril, ma bouche sur mes dents, un bar louche, nous dedans, la pluie à torrent mélangea nos bassins impatient.
De Benisaf à Salonique, une autre ville, la mer attend, Paris par cœur, vieillards en turbans, accent d’ailleurs se disaient_ils, qu’un jour notre amour, combien de lieux, de « vos papiers monsieur », la nuit, dehors, des regards méfiant, et puis maman et ses cheveux d’or, tu dors doucement, il fait chaud dedans, un beau jour notre amour… se doutait il qu’à Ménilmontant, ce soir d’avril, ma bouche, sur mes dents, un bar louche , nous dedans la pluie à torrent, mélangea nos bassins, impatient. De Benisaf à Salonique, combien de temps sera-t-il passé pour que la peur tout au fond cachée de qui notre bébé sera l’étranger, jusqu’ au jour ou l’amour…
Arxiu de la categoria: Notícies
Infogràfic interactiu: Auschwitz – 70 anys del seu alliberament
Infogràfic interactiu: Auschwitz – 70 anys del seu alliberament. Al gener de 1945, els soviètics (autors, també, de la Masacre de Katyn) van alliberar el camp d’extermini i concentració d’Auschwitz, un dels més grans construïts pels nazis, i en el qual van trobar proves de l’extermini massiu que s’havia produït.
Reflexions d’Oscar Rueda sobre la RACV i la llengua
Bravo pel Banc Sabadell: anomena ‘valencià’ a la llengua compartida
Preguntes i respostes sobre immigració en ANNA notícies
L’esquerra i els funcionaris del Sud d’Europa contents: la màquina de fabricar euros sense esforç per fi ja funciona i la ‘festa’ pot tornar a començar. Però, compte! aquesta vegada Alemanya s’assegura que ells no pagaran cap alegre ‘botellon públic’
Contra el fantasma del nou feixisme, alimentat per la xenofòbia, que recorre Europa, cara i creu del feixisme fonamentalista islàmic
Lutz Bachman, ex líder de PEGIDA, un moviment xenòfob d’origen alemany, forçat a dimitir per un selfie amb aquesta traça, d’una banda, i Marie Lepen, hipòcritament, mostrant la seua simpatia cap a Syritza, d’una altra banda, són dos alamants imatges d’un fantasma que recorre Europa de nord a sud, el fantasma d’un nou feixisme, alimentat per la xenofòbia, i que és la cara i creu del feixisme fonamentalista islàmic. Demòcrates, alerta: front al feixisme, ni un pas endarrera!
Acte obert de l’economista Vanessa Campos -Primàries de Compromís- dilluns 26 gener a La República Valenciana – cau d’encontre – Benimaclet
Limbotheque a la sala Moby Dick de Madrid
Crónica: Limbotheque en Madrid (Sala Moby Dick)
Los valencianos Limbotheque ofrecieron un concierto lleno de emociones y elegancia en la sala Moby Dick de Madrid
Entrar en la sala Moby Dick siempre supone asumir el paso de la realidad a otro mundo irreal, musical en este caso, su diseño y decoración evocan otros lugares lejanos, ayudando a desconectar de la rutina diaria y a centrarte en los espectáculos selectos que ofrece su exquisito menú musical.
Hacía tiempo que la banda valenciana Limbotheque no visitaba la capital de España para dar un concierto. Eran las 21.45h cuando hacían aparición los músicos (Raul Ortells al bajo, Danilo Argenti a la batería, David Garzinsky a la guitarra, Gerard Vercher a los teclados, saxo, y Camilo González a la guitarra) y segundos más tarde, Carol, la vocalista. Arropados por un ambiente más que favorable, rodeados de amigos y conocidos, todos, en mayor o menor medida, admirábamos a esta banda casi única en el panorama musical español, que rema a contracorriente y aún cree en lo que hace, “sin etiquetas”, como ellos mismos se describen. Continua la lectura de Limbotheque a la sala Moby Dick de Madrid
L’Estat és la garantia per impedir la llei de la selva i per garantir l’existència de la propietat (privada o col·lectiva).
L’Estat global o República Global encara no existeix.
Un Estat, fill de la Il·lustració (d’altres no parle), té que garantir el benestar, la llibertat i la seguretat dels seus ciutadans.
Quan un Estat no fa els deures, la selva comença a envair la nostra civilització i els autoritaris comencen a ser reclamats com a solució.
Jo sóc o intente ser un home d’Estat, en el meu cas d’Estat valencià, no un moralista. Sí a l’Estat valencià l’interessa mà d’obra exterior per assolir els objectius de benestar del conjunt de ciutadans haurà de marcar amb autoritat democràtica, sense frivolitats, ni mixorreries culturals cristianes, en que condicions ho ha de fer perquè no apareguen o es creen nous problemes.
La resposta a la teua pregunta.
Planteges el tema de forma retòrica i/o moral i/o academicista, no des del punt de vista de les necessitats de l’Estat on tens responsabilitats, si més no com a ciutadà. L’emigrant algerí que fuig del seu Estat, tindrà les seues necessitats i l’Estat Francès, amb les obligacions fundacionals amb la ciutadania, les seues. L’Estat haurà de saber en quines condicions haurà, en el millor dels casos, d’acceptar a l’algerí. El pitjor dels casos és si, damunt, ha entrat en territori francès sense cap control; és llavors quan comença a fer figa l’Estat.
És el que demana el pacífic manifestant de PEGIDA en la seua pancarta: “Für ein modell der Zuwanderung nach vorbild von Kanada, Schweiz, Australien oder Südafrika! GEMEINSAM OHME GEWALT (Per un model d’immigració com el de Canadà, Suïssa, Austràlia o Sud-àfrica. JUNTS SENSE VIOLÈNCIA)”.
L’emigrant ‘valencià’ no té cap problema perquè l’Estat Francés i l’Estat espanyol s’han posat d’acord en un espai comú econòmic de convivència que és la UE. Desconec sí l’Estat algerià té algun acord amb l’estat francés.
En tot cas els ciutadans de l’Estat francés i de la Unió Europea hauran de valorar la política d’immigració que fins ara s’ha gestionat. I en el cas específic de l’Estat francés, analitzar el que s’ha fet i allò que no s’ha fet. És la legítima pregunta que Marine Le Pen fa als dirigents de l’Estat al que pertany:
«Ces événements doivent surtout permettre d’ouvrir le débat à partir de demain», a ensuite déclaré cette dernière à la presse. «A partir de demain, le débat doit s’ouvrir sur ce qui a été fait, ce qui n’a pas été fait», a-t-elle poursuivi : «est ce que la politique internationale que nous menons est la bonne politique? Est ce que tous les moyens sont mis en œuvre pour pouvoir lutter contre le fléau du terrorisme islamiste ?»