L’Estat és la garantia per impedir la llei de la selva i per garantir l’existència de la propietat (privada o col·lectiva).
L’Estat global o República Global encara no existeix.
Un Estat, fill de la Il·lustració (d’altres no parle), té que garantir el benestar, la llibertat i la seguretat dels seus ciutadans.
Quan un Estat no fa els deures, la selva comença a envair la nostra civilització i els autoritaris comencen a ser reclamats com a solució.
Jo sóc o intente ser un home d’Estat, en el meu cas d’Estat valencià, no un moralista. Sí a l’Estat valencià l’interessa mà d’obra exterior per assolir els objectius de benestar del conjunt de ciutadans haurà de marcar amb autoritat democràtica, sense frivolitats, ni mixorreries culturals cristianes, en que condicions ho ha de fer perquè no apareguen o es creen nous problemes.
La resposta a la teua pregunta.
Planteges el tema de forma retòrica i/o moral i/o academicista, no des del punt de vista de les necessitats de l’Estat on tens responsabilitats, si més no com a ciutadà. L’emigrant algerí que fuig del seu Estat, tindrà les seues necessitats i l’Estat Francès, amb les obligacions fundacionals amb la ciutadania, les seues. L’Estat haurà de saber en quines condicions haurà, en el millor dels casos, d’acceptar a l’algerí. El pitjor dels casos és si, damunt, ha entrat en territori francès sense cap control; és llavors quan comença a fer figa l’Estat.
És el que demana el pacífic manifestant de PEGIDA en la seua pancarta: “Für ein modell der Zuwanderung nach vorbild von Kanada, Schweiz, Australien oder Südafrika! GEMEINSAM OHME GEWALT (Per un model d’immigració com el de Canadà, Suïssa, Austràlia o Sud-àfrica. JUNTS SENSE VIOLÈNCIA)”.
L’emigrant ‘valencià’ no té cap problema perquè l’Estat Francés i l’Estat espanyol s’han posat d’acord en un espai comú econòmic de convivència que és la UE. Desconec sí l’Estat algerià té algun acord amb l’estat francés.
En tot cas els ciutadans de l’Estat francés i de la Unió Europea hauran de valorar la política d’immigració que fins ara s’ha gestionat. I en el cas específic de l’Estat francés, analitzar el que s’ha fet i allò que no s’ha fet. És la legítima pregunta que Marine Le Pen fa als dirigents de l’Estat al que pertany:
«Ces événements doivent surtout permettre d’ouvrir le débat à partir de demain», a ensuite déclaré cette dernière à la presse. «A partir de demain, le débat doit s’ouvrir sur ce qui a été fait, ce qui n’a pas été fait», a-t-elle poursuivi : «est ce que la politique internationale que nous menons est la bonne politique? Est ce que tous les moyens sont mis en œuvre pour pouvoir lutter contre le fléau du terrorisme islamiste ?»