EU buscará un candidato de consenso tras el fiasco de las primarias de Compromís

Lara asegura que es más importante el partido que un enfrentamiento de nombres y Sanz apuesta por negociar la próxima candidatura

31.01.14 – 00:46 -HÉCTOR ESTEBAN | VALENCIA.

 Esquerra Unida buscará un candidato de consenso para optar a la presidencia de la Generalitat. La formación huye del modelo de primarias porque entiende que en un partido tan plural la mayoría siempre dejaría al margen a las minorías. El objetivo es apartarse del modelo que promocionó Compromís de primarias abiertas y que al final no pudo cumplir. El coordinador de Izquierda Unida, Cayo Lara, estuvo ayer en Les Corts Valencianes para participar en unas jornadas de EU a favor de la sanidad pública. La portavoz del grupo, Marga Sanz, señaló que su partido llevará la reversión de las concesiones sanitarias en su programa electoral.

Declaració d’ACPV davant el tancament de Catalunya Ràdio llegida en compareixença de premsa de la Junta Directiva d’ACPV

En la compareixença han acompanyat la Junta Directiva

-UGT-PV: Juan Ortega, secretari de Relacions Institucionals i Cultura
-CCOO-PV: Bernat Asensi, secretari de Comunicació, Relacions Institucionals, Política Lingüística, Cultura i Coordinació d’Òrgans de Direcció, i Soledad Fernandez, secretària d’Acció Sindical de la Federació de Serveis a la Ciutadania
-Intersindical Valenciana: Marc Candela, secretari de Comunicació i Alicia Marí
-PSPV-PSOE: Josep Moreno, diputat, i Carmelina Pla, secretària de Política Lingüística
-Compromís: Enric Morera, síndic del Grup Parlamentari Compromís
-EUPV: Marga Sanz, síndica del Grup Parlamentari i coordinadora d’EUPV
-ERPV: Agustí Cerdà, president

També ens ha acompanyat Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, de Catalunya

DECLARACIÓ D’ACPV

El passat divendres 17 de gener Acció Cultural va rebre una notificació de la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació en la que se’ns informava de l’obertura d’un expedient contra la nostra entitat que podria acabar amb dues multes que sumarien 1 milió d’euros i en la que se’ns requeria per al tancament immediat de les emissions de Catalunya Ràdio.

10 dies després, la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià vol compartir amb els nostres socis, els mitjans de comunicació i els valencians en general una valoració dels fets, donada la seua gravetat, la qual inclou reflexions de tipus jurídic, històric i social.

Des del punt de vista jurídic
La primera reacció de la Junta Directiva en rebre aquesta notificació va ser de sorpresa. Primer, perquè sense cap avís previ ni requeriment de tancament, el Govern espanyol directament ens obre un expedient sancionador, per unes emissions que mai havien provocat cap problema ni debat social, que estaven plenament normalitzades i assumides pels valencians. Per què no se’ns notifica un avís previ, per què no se’ns dóna una oportunitat de tancar les emissions sense cap multa? És que hi ha una voluntat de castigar Acció Cultural independentment del que faça pel simple fet d’existir?

Segon motiu de sorpresa, la quantia de les possibles multes: fins a 1 milió d’euros. Des de qualsevol criteri, és evident que es tracta d’una xifra absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre, i més encara en el context actual de crisi econòmica i reducció dels ingressos per a totes les persones i organitzacions. On és la proporció? És que les emissions de Catalunya Ràdio han causat un mal social tan gran i tan irreparable com per a justificar aquest càstig? És això objectiu, proporcionat, just?

Tercer motiu, la duresa del text. Qui haja pogut llegir la notificació del Ministeri, haurà comprovat el to aspre, sec, amenaçant, fins a un punt absolutament innecessari. No estem parlant d’un cas de corrupció, de desviació de diners públics, de lesió contra les persones, ni d’un cas que provoque alarma social; estem parlant d’una associació cultural sense ànim de lucre, de l’emissió d’una ràdio pública i d’una motivació de promoció de la llengua pròpia i de la pluralitat informativa. Dues motivacions que, al parer del Ministeri, no només no mereixen cap reconeixement institucional (com podria semblar lògic, d’altra banda, atenent estrictament als motius), sinó que són objecte d’una amenaça de multa desproporcionada i injusta i d’un tracte formal no precisament amable.

Des d’un punt de vista jurídic, la nostra entitat està ara preparant les al·legacions que tenim el dret a fer sobre el contingut d’aquesta obertura d’expedient, i que quan tinguem acabades farem públiques. Esperem que el Ministerio atenga al fet que aquestes emissions mai no han estat causa de cap problema, queixa o denúncia; que no va haver cap tipus d’avís previ; que la reacció de l’entitat va ser immediata, de manera que la Junta Directiva es reunia el primer dia hàbil següent al de la recepció de la notificació i acordava per unanimitat procedir al tancament de les emissions, i que aquest tancament es va fer efectiu de manera immediata el dia següent. Ho esperem, perquè no s’entendria una altra cosa. La societat valenciana no entendria una altra cosa.

L’impacte social de l’obertura d’expedient

De moment, l’amenaça directa i sense possibilitat de diàleg del Ministerio ha forçat Acció Cultural a tancar les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al País Valencià. Amb això, el Govern valencià del PP ha deixat el País Valencià sense cap ràdio ni televisió públiques en la nostra llengua: ha tancat els 4 canals de televisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que emetien (TV3, Canal 33, 3/24 i Club Súper 3), Canal 9 i 24/Nou i Ràdio 9 i Sí Ràdio. Amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació són 6 canals de televisió i 4 de ràdio.

Objectivament, els valencians ens hem quedat sense oferta televisiva i de ràdio en la nostra llengua. I vetar l’accés d’una llengua als mitjans audiovisuals de masses en ple segle XXI vol dir que es vol condemnar aquesta llengua a la postergació domèstica, i la idea de País Valencià reduir-la a la trista condició de tres províncies desarticulades i, si pot ser, enfrontades i mentalment, comunicativament, allunyades entre si.

Però, a més, objectivament, els valencians hem perdut pluralitat informativa. Ja no tenim la possibilitat d’accedir a uns mitjans públics que podien haver estat una finestra professional de més qualitat. Als ciutadans valencians se’ns ha vetat aquesta possibilitat. Això té un nom: censura.

El cas de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, com abans el de la Ràdio i Televisió Valencianes, i com encara un poc abans el de TV3, col·loquen el País Valencià en una situació d’emergència lingüística i informativa que Acció Cultural ha de denunciar per fidelitat als interessos dels valencians i per higiene democràtica.

Per això, els informe que la nostra entitat ha convocat una concentració davant el Palau de la Generalitat demà, dimecres 29 de gener, a les 19 h de la vesprada, junt amb el Comité d’Empresa de Ràdio Televisió Valenciana i la Unió de Periodistes, per a denunciar la censura que sobre el valencià i sobre la informació professional exerceix l’actual Govern valencià, i per afirmar la nostra voluntat, la voluntat d’Acció Cultural, de recuperar totes les ràdios i televisions en la nostra llengua que han estat tancades per la força.

El president Fabra ha de ser conscient que aquesta és una batalla que ja hem guanyat: una amplíssima majoria dels valencians no estem d’acord amb la censura, volem recuperar les nostres televisions i ràdios, i ho farem. Perquè les majories socials més tard o més d’hora acaben imposant-se a les censures polítiques.

Des del punt de vista històric

Les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià van començar l’any 1990, fa doncs 23 anys. En tot aquest temps mai, mai, havien significat un problema; mai, mai, havien provocat cap queixa, cap denúncia de cap tipus.

L’obertura d’aquetes emissions era la continuació natural de l’arribada de les emissions de TV3 al País Valencià, l’any 1985. Acció Cultural, en coherència amb el seu compromís amb la llengua i la cultura pròpies dels valencians, va impulsar la campanya ciutadana per a fer possible els repetidors que permeteren TV3 primer i Catalunya Ràdio després, i que va ser una iniciativa ciutadana exemplar.

Paral·lelament, vam treballar per aconseguir una Ràdio i Televisió Valenciana “pública, valenciana i de qualitat”, amb l’aprovació de mocions a tots els ajuntaments i l’adhesió de destacades personalitats. I posteriorment, Acció Cultural va aconseguir que també arribaren els canals televisius Canal 33, 3/24 i Club Súper 3, i la ràdio Catalunya Informació.

Tot això va permetre una presència de la llengua catalana als mitjans de comunicació de masses com mai hauria estat imaginable al País Valencià, amb un gran nombre de telespectadors i oients, i un procés de normalització i prestigi social de la llengua importantíssim. A més, oferirem més pluralitat informativa.

Vam haver d’enfrontar entrebancs, des de l’intent del ministre Barrionuevo de tancar els repetidors al del president Zaplana d’interferir el senyal de TV3. Però durant 20 anys els vam superar tots, amb el suport de milers de valencians que van respondre a les nostres convocatòries.

Però l’any 2007 s’inicia un punt d’inflexió que creiem haver superat i que, dissortadament, comprovem ara que no és així. Aquell any el president Camps va obrir el primer expedient sancionador contra Acció Cultural que va acabar amb el tancament de TV3 l’any 2011 i la imposició de prop d’1 milió d’euros de multes, un ofec econòmic que gairebé acaba amb la nostra entitat. I ara, dos anys després, comprovem com el president Fabra ha decidit renunciar al perfil conciliador i centrat que semblava tenir en aquest tema si més no, i erigir-se en hereu polític del president Camps, continuant la seua tasca de censura informativa i lingüística i persecució jurídica i econòmica contra Acció Cultural.

Perquè si bé la notificació d’obertura d’expedient prové del Ministerio, la mateixa notificació ens informa que la denúncia originària és del Govern valencià. És ell el qui pressiona el Govern espanyol perquè faça allò que mai no havia fet.

Un procés de mobilització social

Amb el tancament de la Ràdio i Televisió Valencianes i de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, amb l’inici d’una nova persecució jurídica i econòmica contra Acció Cultural, el president Fabra i el seu Govern han creuat una línia roja: tancar ràdios i televisions públiques, deixar el País Valencià sense cap mitjà en català i sotmetre una associació cultural sense ànim de lucre a un procés inquisitorial és, objectivament, un abús de poder. Un abús de poder que només expressa una greu crisi de lideratge polític i social d’un president i d’un govern que ja han esgotat el seu cicle, i proven d’allargar-lo de manera desesperada, amb censura i repressió, sense cap respecte a la proporcionalitat i la responsabilitat en l’ús del poder que atorga la majoria absoluta.

I no és només Acció Cultural qui sent que s’han superat tots els límits: dissortadament, són moltes les associacions i col·lectius que pateixen persecució, discriminació, maltractament i menyspreu. L’ensenyament públic, els dependents i discapacitats, els treballadors, els aturats, les víctimes de l’accident del metro, els afectats per les hipoteques, la sanitat pública, els periodistes de la Ràdio i Televisió Valencianes… i tots els valencians que patim la desviació de diners públics, la mala gestió, la incapacitat per fer front a una crisi provocada, la corrupció…

Per això, Acció Cultural creu que ha arribat el moment que els valencians digam prou. Amb l’arma de la mobilització social i de la democràcia. Hi ha una majoria emergent que vol, que volem, un País Valencià que promoga la llengua i la cultura, més just i lliure, més democràtic i plural.

Per això, Acció Cultural anuncia que convocarà als més diversos agents socials per convertir la propera diada del dissabte 26 d’abril en una mobilització de tots els sectors que volem un País Valencià net de tanta corrupció, mala gestió i autoritarisme. Acció Cultural obre la diada del 26 d’abril per a que siga el punt d’arrencada d’una mobilització social creixent, diversa, plural, d’una nova majoria social.

Fem pública doncs la nostra aposta per un procés que tindrà la seua primera passa aquest dimecres, davant el Palau de la Generalitat. Que continuarà amb més iniciatives de caràcter plural. Que farà un salt endavant el 26 d’abril. I que oferirà un projecte d’un País Valencià positiu i de futur que serà majoritari.

Ricardo Sixto (EU): “El PP ataca la normalització del valencià”
El diputat d’EUPV-Els Verds, Ricardo Sixto, ha registrat vàries preguntes escrites adreçades al Govern de Mariano Rajoy sobre el tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià. “És molt revelador que la denúncia inicial vinga de la Generalitat i d’un grupuscle d’extrema dreta que no és el PP”, ha declarat Sixto qui considera que “Alberto Fabra està atacant la normalització de la nostra llengua”. Continua la lectura de EU pregunta al Govern pel tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià →

ERC veu «difícil» pactar amb Bildu

Tot i no tancar la porta a l’acord amb els bascos guanya pes la possibilitat que Esquerra es presenti en solitari a les eleccions europees

El PNB dóna gairebé per feta la coalició amb CiU a Europa

La presidenta del partit a Biscaia considera que la negativa d’ERC a fer llista sobiranista conjunta “aclareix el panorama”

El partido de Oltra mantiene el órdago en Compromís y exige primarias abiertas con cuotas

Iniciativa rechaza que sólo se vote al número uno de la candidatura y que una comisión de listas decida el resto de puestos de la coalición

26.01.14 – 01:09 -HÉCTOR ESTEBAN | VALENCIA.

 La ejecutiva de Compromís se va a sentar mañana en la mesa para aprobar el reglamento de primarias con una coalición alborotada. Lo que parecía que iba a ser, o al menos así lo publicitaron, un proceso transparente, ejemplar y diferenciador, ha pasado a destapar las profundas diferencias que hay en la formación. Continua la lectura de IdPV a Comprromís segueix els mateixos pasos que EiP va aplicar, amb tant d’èxit, en EUPV →

La coordinadora d’EUPV i síndica en Les Corts, Marga Sanz, i la diputada autonòmica d’EUPV Esther López Barceló, han participat aquest matí, junt a la diputada provincial, Rosa Pérez Garijo, els regidors a l’Ajuntament de València, Amadeu Sanchis i Rosa Albert, el regidor a l’Ajuntament de Paterna i secretari general del PCPV, Javier Parra, i altres càrrecs públics i dirigents de la formació d’esquerres, en la concentració convocada a les portes del Palau de la Generalitat, per exigir la retirada del copagament i de les retallades aplicades en Benestar Social. Continua la lectura de Esquerra Unida participa en la concentració per exigir la retirada del copagament en Benestar Social →

Banderes, nacions i Estats

Fa més de cinquanta anys, el 1962, vaig anar a Segòvia, amb les colònies escolars, a l’estiu, jo tenia onze anys. Em van donar una llibreta perquè féssim un diari, que després el mestre ens el repassaria.

A la tapa hi havia banderes el món, les primeres per ordre alfabètic. Crec que en deia banderes de nacions, no banderes d’Estats. En coneixia unes quantes. En desconeixia la majoria, la bandera i el país d’on eren. A finals de juliol, els nens, calor i mosques, fèiem la pàgina de diari, abans de sortir a passejar en fila.

Ja tenia la pàgina feta i encara faltava mitja hora per sortir. Vaig decidir establir imparcialment i objectivament si m’agradaven o no aquelles banderes, tant les que coneixia com les que no coneixia. M’era indiferent la seva exactitud, em sembla que hi havia alguns errors. De les que en ratllava el nom del país, negant el nom i i la seva existència, m’agradaria recordar els criteris per a fer-ho. Eren les horitzontals o les verticals, les que portaven lletres o dibuixos? O era una consideració aïllada de cada bandera?

Molts anys després em pregunto: Estats o nacions? Són Estats perquè és una llista tancada, ordenada alfabèticament, són noms perquè tenen noms de nacions que són més amables que els noms d’Estats. Amb aquests catàlegs de banderes s’aprèn geografia política i coneixes noms i banderes molt interessants.

Quina és la principal incoherència d’aquest catàleg?

El gauleiter Bauzá s’ha proposat exterminar el català de les Illes i ha posat mans a l’obra. És un fet greu. El gauleiter Bauzá persegueix la quadribarrada, qüestió de banderes. És un fet simbòlic. És un fenomen nacional, d’Estat o un detall de protocol de senyals d’identitat?

Ignacio Blanco (EU): “És molt revelador que la denúncia inicial vinga de la Generalitat i d’un grupuscle d’extrema dreta que no és el PP”
El diputat autonòmic d’EUPV Ignacio Blanco ha qualificat de “atac frontal a la llibertat d’expressió” l’intent de tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià. Blanco ha anunciat que la formació d’esquerres portarà a terme diverses iniciatives en el Congrés dels Diputats contra aquesta atac a la llibertat d’expressió. Continua la lectura de EU reclama al Govern espanyol que no tanque Catalunya Ràdio al País Valencià →

(II) Posicionament del sobiranisme valencià republicà sobre les banderes que porten el senyal de les quatre barres.

Els sobiranistes valencians republicans reivindiquem l’Estat valencià i que la bandera de la República Valenciana onege en la seu de les Nacions Unides. Ara per ara ens hem posat d’acord en que siga  la descrita en l’article anterior com BRV. Però això no lleva que puga ser una altra, que porte o no, el senyal de les quatre barres, en el ben entès que cal descartar aquelles banderes que reivindiquen Estats diferents a l’Estat valencià, com és el cas de les banderes BRC que reivindica la República Catalana o la  BRA, que reivindica la República Aragonesa. En aquest sentit l’actual bandera autonòmica BCV o la identitària BNV, així com  qualsevol altra, són susceptibles de poder ser el senyal que identifique l’Estat valencià, la República Valenciana.

Respecte a la identificació sobre l’adscripció territorial de la persona que porta una bandera, queda també clar que si, posem per cas, un seguidor del Tour en els Alps o els Pirineus, vol ser comptabilitzat com a valencià per les càmeres de TV entre la munió d’espectadors que onegen banderes, aquest valencià haurà d’onejar una d’aquestes tres: la BRV, o la BCV o o la BNV. Ara, si aquest mateix valencià té una lleialtat al País Valencià prou laxa i no li importa ser comptabilitzat com a català, pot onejar la BCAC, o la BRC o la BNC. El mateix es pot dir si, en comptes d’estar als Alps o als Pirineus, aquest valencià participa onejant una d’aquestes banderes pel carrer Colom de València formant part d’una manifestació.

Respecte a l’adscripció ideològica de la persona que porta una bandera el ben cert és que, al País Valencià, l’esquerra espanyola ha aconseguit que les banderes BCAC, BRC o BNC s’identifiquen amb eixa ideologia i que la dreta espanyola i fins i tot l’extrema dreta, hagen d’alguna manera segrestat la BCV. Cal informar que si bé al País Valencià la BRC passa per ser d’esquerres, pel contrari a Catalunya és una bandera amb un senyal ideològic interclassista que fins i tot pels partidaris de la BNC és de dretes o burgesa. Els sobiranistes valencians republicans, com a valencians de dretes, de centre o d’esquerres, assumim per aquest ordre les banderes: primer la BRV, després la BNV i finalment la BCV. Per a nosaltres la BRV la volem com un senyal estrictament independentista valenciana i republicana, és a dir interclassista per no estar adscrita ideològicament a l’esquerra o a la dreta, com ho és a Catalunya la BRC.

Respecte a la BCV la posem la darrera perquè, a l’igual que la BCAC a Catalunya, són -les dues- banderes constitucionals espanyoles. Però malgrat aquesta classificació la BCV no deixa de ser valenciana i susceptible de deixar de ser constitucional espanyola i esdevenir independentista valenciana; de la mateixa manera que pels catalans la BCAC no deixa de ser catalana i en el futur pot deixar de ser constitucionalment espanyola i esdevenir independentista. A més com a valencians no renunciem a cap de les nostres banderes.