Banderes, nacions i Estats

Fa més de cinquanta anys, el 1962, vaig anar a Segòvia, amb les colònies escolars, a l’estiu, jo tenia onze anys. Em van donar una llibreta perquè féssim un diari, que després el mestre ens el repassaria.

A la tapa hi havia banderes el món, les primeres per ordre alfabètic. Crec que en deia banderes de nacions, no banderes d’Estats. En coneixia unes quantes. En desconeixia la majoria, la bandera i el país d’on eren. A finals de juliol, els nens, calor i mosques, fèiem la pàgina de diari, abans de sortir a passejar en fila.

Ja tenia la pàgina feta i encara faltava mitja hora per sortir. Vaig decidir establir imparcialment i objectivament si m’agradaven o no aquelles banderes, tant les que coneixia com les que no coneixia. M’era indiferent la seva exactitud, em sembla que hi havia alguns errors. De les que en ratllava el nom del país, negant el nom i i la seva existència, m’agradaria recordar els criteris per a fer-ho. Eren les horitzontals o les verticals, les que portaven lletres o dibuixos? O era una consideració aïllada de cada bandera?

Molts anys després em pregunto: Estats o nacions? Són Estats perquè és una llista tancada, ordenada alfabèticament, són noms perquè tenen noms de nacions que són més amables que els noms d’Estats. Amb aquests catàlegs de banderes s’aprèn geografia política i coneixes noms i banderes molt interessants.

Quina és la principal incoherència d’aquest catàleg?

El gauleiter Bauzá s’ha proposat exterminar el català de les Illes i ha posat mans a l’obra. És un fet greu. El gauleiter Bauzá persegueix la quadribarrada, qüestió de banderes. És un fet simbòlic. És un fenomen nacional, d’Estat o un detall de protocol de senyals d’identitat?