Un suc de taronja per favor… from República Valenciana on Vimeo.
Arxiu de la categoria: Llengua
Per què els valencianoparlants doblem i ens passem al castellà?
Baldoví defensant el valencià dels seus enemics…
Vídeo de la presentació del llibre ‘Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua’ d’Abelard Saragossà
El llibre vol contribuir a clarificar dos temes: com haurien de ser les relacions lingüístiques entre els valencians i els catalans; i com caldria actuar en el nom de la llengua que compartim. U dels instruments usats és estudiar com ha reaccionat la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans davant de la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2001). En eixa temàtica, destaca l’anàlisi del document que aprovaren les dos institucions al principi del 2020. El llibre també indaga si predomina una ideologia en la Secció Filològica. Els lectors comprovaran que es produïxen deformacions en la interpretació de les llengües quan una institució practica l’essencialisme (és a dir, quan mira la llengua sense considerar els parlants ni la societat). En canvi, si posem un idioma al servici de les persones i dels pobles que el parlen facilitem que els problemes lingüístics es plantegen d’una manera clara, racional i socialment acceptable. No cal dir que eixa perspectiva és necessària en la societat valenciana. De fet, el llibre l’aplica i obté resultats clars.
Proposta de RV/PVE per coadjuvar a fer possible el diari valencià LA VEU
PROPOSTA DE RV/PVE PER COADJUVAR A FER POSSIBLE EL DIARI VALENCIÀ LA VEU
Davant de la crida que l’advocat, mecenes i activista a favor del valencià, Moisès Vizcaino (Castelló-La Ribera Alta, 1968) ha fet, mitjançant la Fundació Cultural Jordi de Sant Jordi per a impulsar Nosaltres La Veu i amb l’objectiu de recuperar el Diari La Veu, per assolir l’objectiu del número de persones agermanades micromecenes, necessàries per a fer realitat aquest projecte, que recordem serien:
A hores d’ara els actuals agermanats han assolit ja el 85.18% per a l’objectiu del 2020. Falten , doncs, 74 micromecenes de 150€/any per aconseguir la fita d’enguany
Des de RV/PVE, partidaris de no desviar diners públics en subvencions ni en clienteles electorals, perquè entenem que els diners públics provinent dels nostres imposts són sagrats i ara, en mig de la pandèmia, encara més per a ser destinats als sectors més desfavorits de la societat i RV/PVE , en línia amb l’ideari dels promotors del projecte per a no dependre mai de la publicitat institucional ni d’empreses, per a exercir sobiranament el dret humà a la llibertat d’expressió i d’opinió (art. 19 DUDH) i per a poder fer lliureperiodisme i comunicació no dependents de l’administració de torn, ni de les grans corporacions, és per la qual cosa que RV/PVE fa la següent proposta:
RV/PVE es dirigeix a tots els valencians que, VIA LA POLÍTICA VIUEN DE L’ERARI PÚBLIC, és a dir diputats valencians (a Madrid, a València, a Brussel·les, a les Diputacions), senadors a Madrid, secretaris, subsecretaris, assessors… de les diverses Conselleries… Directors d’Institucions posats a dit… alcaldes, regidors… etc. etc. tots ells, de tot l’arc ideològic… des del senyor Puig a la senyora Bonig, passant per la senyora Oltra i els senyors Dalmau i Cantó, perquè coadjuven PERSONALMENT FENT-SE AGERMANATS per a fer possible un diari en valencià, el diari la VEU, i donant, amb la seua decisió, exemple a la resta de ciutadans perquè també s’agermanen. Entenem que tots ells volen fer realitat l’article sext de l’Estatut d’Autonomia i en especial l’apartat 5 d’este article que, de segur tots ells defenen i desitgen siga una realitat, que en el cas que ens ocupa es concretaria en fer possible un diari en valencià, que d’Oriola a Vinaròs i de Dénia a Ademús, vertebrara la Comunitat Valenciana/País Valencià i fora lloc d’encontre de les informacions de tots i per a tots, els valencians, homes i dones.
Estaria bé que els càrrecs públics desviaren 150 euros/any del seus ingressos per a fer possible un diari en valencià, inexistent en la nostra Comunitat i al costat dels ja existents en castellà.
Enllaç per agermanar-se: https://www.agermanatalaveu.com/
Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua (ed. Àrbena), nou llibre d’Abelard Saragossà
Benvolgudes amigues, benvolguts amics, benvolguts col•legues
He publicat un llibre que estudia les relacions lingüístiques institucionals entre els valencians i els catalans, així com el document que enguany han aprovat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat de les Illes Balears. Eixe document ¿tracta adequadament el valencià i el poble valencià? ¿Convé que hi hagen relacions lingüístiques entre els valencians, els catalans i els balears? Si la resposta és afirmativa, ¿com haurien de ser les relacions i com apareixen en el document referit? La proposta que conté el document ¿va pel camí d’afavorir la transversalitat social que permeté crear l’Acadèmia? El document ¿respecta la legalitat valenciana?
Intentaré contestar a eixes preguntes en la presentació del llibre, titulat Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua (València, Editorial Àrbena). Espere que hi haja un debat aclaridor i constructiu.
Si les obligacions vos ho permeteren, seria una satisfacció comptar amb la vostra participació. Entre els assistents, a més de professionals de la llengua també hi hauran probablement valencianistes significatius, advocats i polítics.
L’acte serà el dia 11 de novembre, dimecres, a les set de la vesprada. El lloc serà la Sala Enric Valor de la Facultat de Filologia de la Universitat de València (Blasco Ibáñez, 32).
Amb la finalitat de distribuir els assistents respectant la distància de seguretat, els conserges voldrien saber quants podrien ser aproximadament els participants. Per eixe motiu vos agrairia que, si penseu assistir, m’ho comunicàreu.
El llibre és adquirible en les llibreries, en Àmazon i en l’editorial (escrivint a editorial@arbena.es, o entrant en https://www.arbena.net).
L’acte serà retransmés en directe en https://www.facebookcom/Arbenaeditorial. Posteriorment, es podrà vore en https://youtu.be/2_LTF48KnaQ.
No cal dir que, si puc resoldre algun dubte, ho faré ben a gust.
Vos envie una salutació ben cordial.
Abelard Saragossà
Solidaritat amb els catalans… per una TV3 de qualitat i en català!!!
Acords de RV/PVE sobre denominació i normativa del valencià
Acords de RV/PVE sobre denominació i normativa del valencià
1. Segons el principi de laïcisme i pluralisme intern de RV/PVE, definit en l’article 7 apartat 5 dels estatuts, el partit respecta la llibertat individual de l’afiliat per a denominar la llengua històrica i pròpia del nostre poble com trobe més adequat, així com utilitzar aquella normativa ortogràfica que millor s’adapte a la seua visió.
2. El partit, entitat amb personalitat jurídica pròpia, reconeix i accepta l’autoritat que les Corts valencianes han donat a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per a establir la denominació i normativa de la llengua històrica i pròpia dels valencians.
3. Seguint les recomanacions de l’AVL en el seu Dictamen de l’Acadèmia (2006), la denominació que RV/PVE utilitzarà per a anomenar la llengua històrica i pròpia del poble valencià, serà la següent:
– En la societat valenciana, valencià com a forma habitual.
– Llengua valenciana com a forma solemne, sobretot per a dignificar-la davant del castellà.
– Externament i en els treballs de lingüística, el valencià-català.
[Eixes recomanacions han estat suggerides per l’acadèmic Abelard Saragossà, correligionari nostre, i estan vinculades al valencianisme històric, practicades per Josep Giner en els anys 50, i venen del valencianisme de la república, en el qual es formà Manuel Sanchis Guarner, que les va excel·lir.]
4. Els acords normatius de l’AVL http://www.avl.gva.es/web/acords/ que RV/PVE, com a entitat amb personalitat jurídica pròpia, accepta i reconeix per a ser utilitzats són:
– la seua gramàtica (Gramàtica Normativa Valenciana, 2006)
– el seu diccionari (Diccionari Normatiu Valencià, 2016),
– així com les preferències que contenen eixes obres i les idees exposades en el document: Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià (2006).
5. RV/PVE defensa que la Conselleria d’Educació, l’escola valenciana i les universitats valencianes haurien d’estar coordinades amb l’Acadèmia. Un poble que no està unit i cohesionat ni es recupera ni el respecten els de fora.
Assemblea de República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu.
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, a quatre dies del 29 de juny del 2020.
Sobre la llengua dels valencians. ANNA notícies fa seu el contingut que va redactar Víctor Baeta en un desplegable arran d’un aplec de la nit de Sant Joan a Benimaclet en 1991 i afegim el reconeixement normatiu a l’AVL
A continuació el desplegable de 1991.
per a engrandir cliqueu damunt
Ara al 2020, ANNA notícies reconeix l’autoritat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, sorgida del parlament valencià, per la Llei de la Generalitat Valenciana 7/1998, de 16 de setembre de 1998 i es va constituir el 23 de juliol de 2001, en un acte presidit pel llavors President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, en el Saló de les Corts del Palau de la Generalitat.
L’AVL té com a objecte determinar i elaborar la normativa lingüística del valencià a partir de les denominades Normes de Castelló, i per a això compta amb una sèrie d’acadèmics, fixats en 21, que van ser nomenats per les Corts Valencianes per un període de quinze anys, els quals s’ocupen de la gramàtica, la lexicografia, l’onomàstica, el foment de l’ús de la llengua, la documentació lingüística i literària, l’assessorament lingüístic i les publicacions. Les vacants que es produïsquen entre els acadèmics es cobrixen per cooptació interna.
Les decisions de l’AVL, en l’exercici de les funcions que li corresponen, hauran de respectar-les totes les institucions de la Generalitat, així com el conjunt d’administracions públiques, el sistema educatiu, i els mitjans de comunicació, entitats, organismes i empreses de titularitat pública o que compten amb finançament públic amb seu a la Comunitat Valenciana.
El mateix model de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua fa que la institució s’haja convertit en un lloc de trobada on conviuen les diverses sensibilitats lingüístiques que puguen representar els acadèmics, i on sempre s’ha buscat el consens més ampli possible a l’hora d’aprovar les qüestions importants que afecten el valencià.
Fins a la construcció de les seues noves instal·lacions, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua té la seua seu en el monestir de Sant Miquel dels Reis, seu també de la Biblioteca Valenciana, ubicat en el barri valencià dels Orriols, encara que pot tindre altres seus territorials o celebrar sessions en qualsevol municipi de la Comunitat Valenciana.
Amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia del 2006 l’AVL va quedar reconeguda com l’únic organisme competent en la regulació del valencià, així com una de les institucions estatutàries valencianes, quedant adscrita a Presidència, per la qual cosa té personalitat jurídica pròpia i exercix les seues funcions amb autonomia orgànica, funcional i pressupostària per a garantir la seua objectivitat i independència.
