Arxiu de la categoria: defensa de les llibertats

Compromís i Podemos a una passa de fer-se còmplices del regim neofranquista del 78


Compromís i Podemos a un pas de fer-se còmplices del regim neofranquista del 78
Entre el primer i el segon Botànic, a l’Estat espanyol s’ha fet visible, s’ha marcat de manera palesa, la ratlla entre demòcrates i neo-totalitaris: hi ha presos polítics i s’alteren barroerament i sense escrúpols les majories parlamentaries. Entre  els dos Botànics, el partit dinàstic PSOE ha revalidat l’empassada pactada amb els franquistes en 1978 i ha renovat el consens espuri que ha fet possible, sense cap denuncia, la concatenació de la Constitució del 1978 amb les lleis de l’Estat nascut amb el Decreto de 24 de julio de 1936 on els colpistes feixistes contra la República espanyola nombren La Junta de Defensa Nacional i dos mesos més tard amb el Decreto 138/1936, de 29 de Septiembre, pel qual “se nombra Jefe del Gobierno del Estado Español al Excmo. Sr. General de Division Don Francisco Franco Bahamonde, quien asumirá todos los poderes del nuevo Estado”.

Fins ara dins la coalició Compromís, exceptuat a IdPV (part procedent en els seus orígens del PCE que va pactar l’empassada), ni  el BLOC (abans UPV) ni els Verds Ecologistes han estat hipotecats per allò que altres (PSOE, PCE i CDC) van assumir en 1978. El mateix podem dir de la formació Podemos que en els seus orígens volien despenjar-se de la motxilla de IU-PCE. Cap d’ells varen pactar l’empassada del 78; ni l’esquerra sorgida del 15-M, ni el valencianisme polític de la UPV, ni els Verds de Carles Arnal, que cal recordar va ser l’únic diputat que el 16 de febrer del 2005 a les Corts valencianes va votar en contra d’una resolució del PP i PSOE de rebuig al Plan Ibarretxe, mentre que Ribó, Botella, Oltra (Joan Antoni) i Cardona d’EUPV, mantenint la seua lleialtat espúria no es despenjaven dels socis del 78 i votaven al costat del PP i PSOE, a l’igual que Isaura Navarro havia fet uns dies abans, l’1 de febrer del 2005 al Parlament de Madrid.

Ara el regim del 78, pel trencament del consens per part dels republicans catalans, mostra la seua veritable essència:  un regim no democràtic i neo-totalitari que compta com a base fonamental per a mantenir-lo amb l’esquerra dinàstica del PSOE.

Si les direccions de Compromís (llastrat amb el nucli constitucionalista dinàstic de M. Oltra i Ribó) i de Podemos, després del 155, de l’empresonament dels republicans catalans i de l’alteració de les majories parlamentàries, consumen la seua aliança amb el PSOE, esdevindran amb ells part d’un regim concatenat amb el franquisme i corresponsables dels seus actes. Restaran a un costat de la ratlla i els demòcrates els hauran de senyalar com a col·laboracionistes dels enemics de la societat oberta.

 

País Valencià, 05/06/2019                    Comitè Executiu de RV/PVE.

 

L’Estat espanyol i la Unió Europea cada vegada més lluny dels demòcrates i de la Democràcia

L’Estat espanyol i la Unió Europea cada vegada més lluny dels demòcrates i de la democràcia.

República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu  denuncia la repressió contra els republicans catalans per part de l’Estat espanyol sorgit del 78 i que cada vegada més esdevé hereu del 39, agreujada per les darreres peticions fiscals, les expulsions de diputats alterant de manera indecent les majories parlamentaries i que compta amb la complicitat de sectors que es reclamen d’esquerres (Podemos, IU, els ‘Más’, Compromís) que aspiren a pactar amb l’esquerra dinàstica i neo-franquista del PSOE que fan costat, amb els seus silencis, a la repressió cap els republicans i col·laborant a fonamentar el regim del 78. Davant d’aquest escenari RV/PVE es posiciona al costat de tots els demòcrates i els republicans en defensa de les llibertats democràtiques i els drets civils i socials.

Al mateix temps RV/PVE denuncia la decisió de la burocràcia de la Unió Europea per part del president de la cambra Antonio Tajani (Forza Italia-Berlusconi) i del secretari general del Parlement europeu, Klaus Welle (Democràcia cristiana- CDU), per impedir l’entrada  als diputats Carles Puigdemont i Antoni Comin, republicans catalans que van guanyar les eleccions a Catalunya amb la candidatura ‘Lliures per Europa (Junts)’, per recollir l’acreditació d’eurodiputats. Els diputats republicans ha anunciat un requeriment contra els dos buròcrates per la seua acció, que des de RV/PVE la considerem al servei del l’Estat neofranquista espanyol. A la llista d’eurodiputats els buròcrates de la UE  havien marcats tres noms: els dels dos diputats presents i el d’Oriol Junqueras privat de llibertat a les presons espanyoles del regim del 78. Puigdemont va declararDiputats marcats sense cap raó legal. Discriminació pura. Tots els altres electes han pogut fer els tràmits que a nosaltres ens han impedit. Vergonya!”.

RV/PVE partit republicà, sobiraniste valencià de vocació europea i mediterrània vol deixar constància del rebuig cap a l’Estat espanyol i la Unió europea per aquesta deriva cap posicions totalitàries que fa necessari que els demòcrates i defensors de la societat oberta tinguem que unir la nostra acció política per a fer-hi front. Cridem a les bases de Podemos, EUPV i Compromís a impedir que les seues direccions consumen cap acord de govern amb l’esquerra dinàstica i antidemocràtica del PSOE. Cridem a les bases del BLOC a fer realitat amb la seua acció política els objectius marcats en els seus estatuts per assolir la Constitució valenciana i la sobirania dels valencians.

RV/PVE demana a tots els diputats  i diputades demòcrates valencianes, i especialment a aquells que es declaren republicans, a posicionar-se front als partits dinàstics i perquè trenquen amb els que sustenten el règim del 78, responsable de la repressió dels republicans catalans. De forma molt rellevant fem aquesta demanda als diputats i diputades valencianes demòcrates i republicans amb representació en el parlament autonòmic/colonial valencià (LOE 4/1979) perquè l’esdevinguen sobirà.

 PER LA FI DEL REGIM DEL 78!

PER L’OBERTURA DE PROCESSOS CONSTITUENTS!

PER LA REPÚBLICA I L’ESTAT VALENCIÀ!

 Executiva de RV/PVE

País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 30 de maig 2019

Antonio Marin escriu a Julian Assange a la presó de Londres

MR. JULIAN ASSANGE
DOB: 3/07/1971
HMP BELMARSH PRISON
WESTERN WAY
THAMESMEAD
LONDON
ES28 0EB
UNITED KINGDOM

Benvolgut Julian:
Gràcies a les declaracions efectuades per Pamela Anderson a l’eixida de la Presó de Belmarsh el 7 de maig, he tingut coneixement de l’inadmissible maltractament del que és vostè objecte per part de les autoritats britàniques, atès que li han reclòs en una presó de màxima seguretat, sense haver-hi motiu algun per a açò. Mantenir-ho aïllat completament i sense accés a llibres, periòdics, alhora que limitar o impedir les visites de familiars i amics… em sembla un acte infame i injustificat, que demostra la total falta de respecte pels Drets Humans de la qual fa gala l’actual govern del Regne Unit.
Vull reiterar el meu suport incondicional a vostè i a Wikileaks, per l’excel·lent i rigorosa labor periodística. En aquests moments és quan un ha de posicionar-se i donar la cara pública i obertament, reconeixent el seu valent comportament professional i personal. El fet de romandre 7 anys reclòs en la petita seu de l’Ambaixada d’Equador a Londres, envoltat d’un ambient hostil, demostra el seu gran coratge, enteresa i valentia.
Vostè, Sr. Assange, ja ha pagat un alt, un elevat preu i ha de ser alliberat i homenatjat per tots els que estimem la Vida, la Llibertat, els Drets Humans, el periodisme d’investigació…
En aquests temps, on única i exclusivament es premia i es lloa la indecència, el crim d’Estat i les mentides i faules més bastes i obscenes… on pensar, reflexionar, dubtar, denunciar i cercar les causes reals dels conflictes bèl·lics, socials i econòmics… és qualificat per molts governs, com a actes il·lícits i delictius, urgeix lluitar, defensar i resistir com vostè, Sr. Assange, porta fent des de fa molts, moltíssims anys.
Servisca la present carta perquè vostè, tinga constància que a València (Spain), hi ha persones que dia a dia seguim defensant les seues iniciatives, els seus projectes i el seu gran i exemplar valor, doncs Wikileaks i Assange són un paradigma d’Investigació, Periodisme i Dignitat en aquests temps de covardia, mesquinesa i silenci…
Espere i desig tenir molt ràpid l’oportunitat i alegria de saludar-li i mostrar-li el meu afecte personalment, mentre vostè recorre els carrers de la ciutat on visc: València.

València (Spain), a 8 de maig de 2019

Fdo: Antonio Marín Segòvia

Valencians…? avui a Madrid.

Valencians…? demà a Madrid.
De bon matí, quan els estels es posen, el grup de wasap de l’autocar que ens portarà demà a Madrid m’enviava un missatge amb una foto. El text deia el següent:
ESTIMATS/DES COMPATRIOTES, demà complirem amb un dels nostres Crits ; ” NO ESTEU SOLS/ES “,tot defensant els nostres malmesos drets més fonamentals. Que ningú no dubti, que tots aquests esforços que fem, ens milloren com a POBLE i ajuden a construir la REPÚBLICA tan estimada. Un cop més, podrem mostrar al món el nostre habitual comportament cívic. VISCA LA REPÚBLICA, nascuda el 27 d’octubre de 2017. Avui, a dormir d’hora, que ens haurem d’alçar ben d’hora, ben d’hora …… que ” la marxa vers Madrid ” ens exigirà un gran esforc.
Arenga als viatgers vers Madrid.
Tot el Baix Llobregat,hem omplert autocars.
Dema estsrem junts….
La Marina Alta també se’n va. Ens apuntarem amb la gent de les Illes
I la foto aquesta:

Un grup de catalans, residents al País Valencià, ens fan una foto davant l’arc de Triomf de Barcelona amb una pancarta on apareix el mapa polític del Països Catalans, i diem polític i no lingüístic, perquè Requena-Utiel es veu del mateix color que l’Empordà.

(…)

Per la vesprada quan els estels comencen a eixir, telefone a una amiga i li pregunte:
– Escolta quina pancarta m’aconsella que portem.
Ella sap que soc independentista valencià. I en veu trista em diu.
– Mira Andreu, jo no aniré amb vosaltres. Ja saps que jo no sóc independentista valenciana.
Assumint el fet li pregunte:
– Que senyal o bandera penses portar.
I em contesta:
– Una amiga que viu a Catalunya, li he demanat que em porte una estelada del triangle blau.
– Llavors -l’he dit amb certa esperança – vols ser comptabilitzada com independentista catalana.
– No que va! Portaré una samarreta con la bandera republicana espanyola. Ja saps que jo estic per la República federal espanyola i pel dret a l’autodeterminació.
– Entesos -concloc- seràs comptabilitzada com una espanyola que com una altra republicana espanyola com tu, haja pogut vindre de Valladolid i amb la que compartiu la mateixa Nació.

No li dic, però ho pense… com els de la foto de dalt residents al País Valencià, però que comparteixen la mateixa Nació que els de la Garrotxa.
Catalans els uns, espanyols els altres, però mai valencians.
Quina pena.
(…)
Estic alçat preparant-me, per anar en l’autobús que ens portarà a Madrid, per solidaritzar-me, com republicà independentista valencià, que reivindique l’Estat valencià i la República Valenciana, amb els republicans independentistes catalans empresonats i exiliats que reivindiquen l’Estat català i la República Catalana, la de Macià.
Però em prepararé mentalment perquè en l’autobús estaré rodejat de catalans i/o espanyols, la seua qualitat de valencians és accidental, simplement són catalans i/o espanyols que viuen al País Valencià.
En arribar a Madrid treure i voldré exercir de la meua condició de valencià. Voldré que el satèl·lit em comptabilitze com un valencià solidari amb els catalans. Per això portaré aquesta pancarta i el senyal que reivindica la República Valenciana.