Compromís i Podemos a un pas de fer-se còmplices del regim neofranquista del 78
Entre el primer i el segon Botànic, a l’Estat espanyol s’ha fet visible, s’ha marcat de manera palesa, la ratlla entre demòcrates i neo-totalitaris: hi ha presos polítics i s’alteren barroerament i sense escrúpols les majories parlamentaries. Entre  els dos Botànics, el partit dinàstic PSOE ha revalidat l’empassada pactada amb els franquistes en 1978 i ha renovat el consens espuri que ha fet possible, sense cap denuncia, la concatenació de la Constitució del 1978 amb les lleis de l’Estat nascut amb el Decreto de 24 de julio de 1936 on els colpistes feixistes contra la República espanyola nombren La Junta de Defensa Nacional i dos mesos més tard amb el Decreto 138/1936, de 29 de Septiembre, pel qual “se nombra Jefe del Gobierno del Estado Español al Excmo. Sr. General de Division Don Francisco Franco Bahamonde, quien asumirá todos los poderes del nuevo Estado”.

Fins ara dins la coalició Compromís, exceptuat a IdPV (part procedent en els seus orígens del PCE que va pactar l’empassada), ni  el BLOC (abans UPV) ni els Verds Ecologistes han estat hipotecats per allò que altres (PSOE, PCE i CDC) van assumir en 1978. El mateix podem dir de la formació Podemos que en els seus orígens volien despenjar-se de la motxilla de IU-PCE. Cap d’ells varen pactar l’empassada del 78; ni l’esquerra sorgida del 15-M, ni el valencianisme polític de la UPV, ni els Verds de Carles Arnal, que cal recordar va ser l’únic diputat que el 16 de febrer del 2005 a les Corts valencianes va votar en contra d’una resolució del PP i PSOE de rebuig al Plan Ibarretxe, mentre que Ribó, Botella, Oltra (Joan Antoni) i Cardona d’EUPV, mantenint la seua lleialtat espúria no es despenjaven dels socis del 78 i votaven al costat del PP i PSOE, a l’igual que Isaura Navarro havia fet uns dies abans, l’1 de febrer del 2005 al Parlament de Madrid.

Ara el regim del 78, pel trencament del consens per part dels republicans catalans, mostra la seua veritable essència:  un regim no democràtic i neo-totalitari que compta com a base fonamental per a mantenir-lo amb l’esquerra dinàstica del PSOE.

Si les direccions de Compromís (llastrat amb el nucli constitucionalista dinàstic de M. Oltra i Ribó) i de Podemos, després del 155, de l’empresonament dels republicans catalans i de l’alteració de les majories parlamentàries, consumen la seua aliança amb el PSOE, esdevindran amb ells part d’un regim concatenat amb el franquisme i corresponsables dels seus actes. Restaran a un costat de la ratlla i els demòcrates els hauran de senyalar com a col·laboracionistes dels enemics de la societat oberta.

País Valencià, 05/06/2019                    Comitè Executiu de RV/PVE.