Arxiu de la categoria: defensa de les llibertats
Nou decret de ‘Nueva Planta’ per a Catalunya. Honor als sobiranistes catalans republicans que als trenta-nou anys han aconseguit desemmascarar l’espuri règim borbònic-franquista del 78
Puigdemont farà una declaració institucional a les 21:00 i encapçalarà la manifestació després que Rajoy ha anunciat un cop d’estat contra les institucions de Catalunya sota el 155. PP, PSOE i Ciutadans pacten l’ocupació il·legal del govern i el Parlament de Catalunya
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat, en una compareixença després del consell de ministres extraordinari d’aquest matí, que volia prendre la capacitat de convocar eleccions al Parlament de Catalunya al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. ‘La facultat de dissoldre el parlament passa al president del govern espanyol, per tal de convocar eleccions en un terminin màxim de sis mesos, però la voluntat és fer-ho tan aviat com recuperem la normalitat institucional’, ha dit.
A més, ha dit que pretenia destituir el president de la Generalitat, el vice-president i tot el consell executiu. Les funcions les assumiran ‘les autoritats’ que designi el govern espanyol, en principi els ministeris. No ha donat detalls sobre qui ocuparà el càrrec de president. Segons Rajoy, la Generalitat no deixarà de ser l’òrgan del poder executiu a Catalunya, però sota tutela directa de Madrid. ‘Això no és una suspensió de l’autonomia o de l’autogovern, es destitueixen les persones que han situat la Generalitat fora de la llei’, ha dit.
Rajoy també ha anunciat que el parlament continuaria funcionant. Tanmateix, ha afegit: ‘El president [del parlament] no pot proposar candidat a la presidència de la Generalitat i no es pot fer debat d’investidura. El senat designarà l’òrgan de control.’ La cambra tampoc no podrà fer cap sessió de control al govern imposat per Madrid, ni promoure cap iniciativa que vulneri la llei.
A més, ha dit que una volta el senat hagués aprovat l’aplicació del 155, ja no hi hauria marxa enrere, i tot allò que fes Puigdemont a partir d’aquell moment seria indiferent a la Moncloa. Rajoy també ha dit que totes les mesures, que la vice-presidenta detallarà a porta tancada als mitjans de comunicació, s’havien pres amb tot el suport del PSOE i Ciutadans. ‘No és només una mostra de suport al govern, també és una mostra de suport a Espanya i la llei’, ha dit.
A pregunta del corresponsal a Madrid de TV3, Josep Capella, Rajoy ha confirmat que els mitjans de comunicació públics passarien a ser controlats per part del govern espanyol.
Els objectius de l’aplicació del 155, segons Rajoy, són ‘tornar a la legalitat’, ‘recuperar la normalitat i la convivència, que s’ha deteriorat molt’, ‘continuar la recuperació econòmica, que avui és en evident perill’ i ‘fer eleccions en situació de normalitat’.
Ha declarat: ‘El govern ha hagut d’aplicar l’article 155. No era el nostre desig. És un article constitucional que s’aplica en circumstàncies excepcionals. L’apliquem perquè cap govern de cap país democràtic no pot acceptar que s’ignori la llei, que es violi i es faci pretenent imposar els seus criteris. Per això hem posat en marxa aquest article.’
Rajoy ha recordat els requeriments i les respostes del president de la Generalitat: ‘Tinc la impressió que algú pot pensar que alguns volien arribar a aquesta situació, a aplicar l’article 155. No ho afirmo categòricament, però tinc aquesta convicció. Perquè no es poden fer les coses pitjor que com ho ha fet la Generalitat de Catalunya.’
Sobre la crida al diàleg de Puigdemont, ha dit que no hi havia hagut aquest oferiment, sinó una imposició. ‘La Generalitat no ha plantejat diàleg, sinó una imposició. Pretenien imposar al govern [espanyol] que fes una cosa que sabien que no podia fer. Es va convidar Puigdemont a la conferència de presidents i no va voler, i a parlar del finançament autonòmic, i no va voler. Van posar en marxa, liquidant la llei, una legalitat paral·lela.
Rajoy anuncia un cop d’estat contra les institucions de Catalunya sota el 155
PP, PSOE i Ciutadans pacten l’ocupació il·legal del govern i el Parlament de Catalunya
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat, en una compareixença després del consell de ministres extraordinari d’aquest matí, que volia prendre la capacitat de convocar eleccions al Parlament de Catalunya al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. ‘La facultat de dissoldre el parlament passa al president del govern espanyol, per tal de convocar eleccions en un terminin màxim de sis mesos, però la voluntat és fer-ho tan aviat com recuperem la normalitat institucional’, ha dit.
A més, ha dit que pretenia destituir el president de la Generalitat, el vice-president i tot el consell executiu. Les funcions les assumiran ‘les autoritats’ que designi el govern espanyol, en principi els ministeris. No ha donat detalls sobre qui ocuparà el càrrec de president. Segons Rajoy, la Generalitat no deixarà de ser l’òrgan del poder executiu a Catalunya, però sota tutela directa de Madrid. ‘Això no és una suspensió de l’autonomia o de l’autogovern, es destitueixen les persones que han situat la Generalitat fora de la llei’, ha dit.
Rajoy també ha anunciat que el parlament continuaria funcionant. Tanmateix, ha afegit: ‘El president [del parlament] no pot proposar candidat a la presidència de la Generalitat i no es pot fer debat d’investidura. El senat designarà l’òrgan de control.’ La cambra tampoc no podrà fer cap sessió de control al govern imposat per Madrid, ni promoure cap iniciativa que vulneri la llei.
A més, ha dit que una volta el senat hagués aprovat l’aplicació del 155, ja no hi hauria marxa enrere, i tot allò que fes Puigdemont a partir d’aquell moment seria indiferent a la Moncloa. Rajoy també ha dit que totes les mesures, que la vice-presidenta detallarà a porta tancada als mitjans de comunicació, s’havien pres amb tot el suport del PSOE i Ciutadans. ‘No és només una mostra de suport al govern, també és una mostra de suport a Espanya i la llei’, ha dit.
A pregunta del corresponsal a Madrid de TV3, Josep Capella, Rajoy ha confirmat que els mitjans de comunicació públics passarien a ser controlats per part del govern espanyol.
Els objectius de l’aplicació del 155, segons Rajoy, són ‘tornar a la legalitat’, ‘recuperar la normalitat i la convivència, que s’ha deteriorat molt’, ‘continuar la recuperació econòmica, que avui és en evident perill’ i ‘fer eleccions en situació de normalitat’.
Ha declarat: ‘El govern ha hagut d’aplicar l’article 155. No era el nostre desig. És un article constitucional que s’aplica en circumstàncies excepcionals. L’apliquem perquè cap govern de cap país democràtic no pot acceptar que s’ignori la llei, que es violi i es faci pretenent imposar els seus criteris. Per això hem posat en marxa aquest article.’
Rajoy ha recordat els requeriments i les respostes del president de la Generalitat: ‘Tinc la impressió que algú pot pensar que alguns volien arribar a aquesta situació, a aplicar l’article 155. No ho afirmo categòricament, però tinc aquesta convicció. Perquè no es poden fer les coses pitjor que com ho ha fet la Generalitat de Catalunya.’
Sobre la crida al diàleg de Puigdemont, ha dit que no hi havia hagut aquest oferiment, sinó una imposició. ‘La Generalitat no ha plantejat diàleg, sinó una imposició. Pretenien imposar al govern [espanyol] que fes una cosa que sabien que no podia fer. Es va convidar Puigdemont a la conferència de presidents i no va voler, i a parlar del finançament autonòmic, i no va voler. Van posar en marxa, liquidant la llei, una legalitat paral·lela.
Rajoy anuncia un cop d’estat contra les institucions de Catalunya sota el 155
PP, PSOE i Ciutadans pacten l’ocupació il·legal del govern i el Parlament de Catalunya
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat, en una compareixença després del consell de ministres extraordinari d’aquest matí, que volia prendre la capacitat de convocar eleccions al Parlament de Catalunya al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. ‘La facultat de dissoldre el parlament passa al president del govern espanyol, per tal de convocar eleccions en un terminin màxim de sis mesos, però la voluntat és fer-ho tan aviat com recuperem la normalitat institucional’, ha dit.
A més, ha dit que pretenia destituir el president de la Generalitat, el vice-president i tot el consell executiu. Les funcions les assumiran ‘les autoritats’ que designi el govern espanyol, en principi els ministeris. No ha donat detalls sobre qui ocuparà el càrrec de president. Segons Rajoy, la Generalitat no deixarà de ser l’òrgan del poder executiu a Catalunya, però sota tutela directa de Madrid. ‘Això no és una suspensió de l’autonomia o de l’autogovern, es destitueixen les persones que han situat la Generalitat fora de la llei’, ha dit.
Rajoy també ha anunciat que el parlament continuaria funcionant. Tanmateix, ha afegit: ‘El president [del parlament] no pot proposar candidat a la presidència de la Generalitat i no es pot fer debat d’investidura. El senat designarà l’òrgan de control.’ La cambra tampoc no podrà fer cap sessió de control al govern imposat per Madrid, ni promoure cap iniciativa que vulneri la llei.
A més, ha dit que una volta el senat hagués aprovat l’aplicació del 155, ja no hi hauria marxa enrere, i tot allò que fes Puigdemont a partir d’aquell moment seria indiferent a la Moncloa. Rajoy també ha dit que totes les mesures, que la vice-presidenta detallarà a porta tancada als mitjans de comunicació, s’havien pres amb tot el suport del PSOE i Ciutadans. ‘No és només una mostra de suport al govern, també és una mostra de suport a Espanya i la llei’, ha dit.
A pregunta del corresponsal a Madrid de TV3, Josep Capella, Rajoy ha confirmat que els mitjans de comunicació públics passarien a ser controlats per part del govern espanyol.
Els objectius de l’aplicació del 155, segons Rajoy, són ‘tornar a la legalitat’, ‘recuperar la normalitat i la convivència, que s’ha deteriorat molt’, ‘continuar la recuperació econòmica, que avui és en evident perill’ i ‘fer eleccions en situació de normalitat’.
Ha declarat: ‘El govern ha hagut d’aplicar l’article 155. No era el nostre desig. És un article constitucional que s’aplica en circumstàncies excepcionals. L’apliquem perquè cap govern de cap país democràtic no pot acceptar que s’ignori la llei, que es violi i es faci pretenent imposar els seus criteris. Per això hem posat en marxa aquest article.’
Rajoy ha recordat els requeriments i les respostes del president de la Generalitat: ‘Tinc la impressió que algú pot pensar que alguns volien arribar a aquesta situació, a aplicar l’article 155. No ho afirmo categòricament, però tinc aquesta convicció. Perquè no es poden fer les coses pitjor que com ho ha fet la Generalitat de Catalunya.’
Sobre la crida al diàleg de Puigdemont, ha dit que no hi havia hagut aquest oferiment, sinó una imposició. ‘La Generalitat no ha plantejat diàleg, sinó una imposició. Pretenien imposar al govern [espanyol] que fes una cosa que sabien que no podia fer. Es va convidar Puigdemont a la conferència de presidents i no va voler, i a parlar del finançament autonòmic, i no va voler. Van posar en marxa, liquidant la llei, una legalitat paral·lela.
Sobiranistes valencians republicans demanen la llibertat per als Jordis, ahir a la concentració a València
Concentració per la llibertat dels presos polítics de demòcrates catalans detinguts pel règim borbònic-franquista del 78
El règim borbònic-franquista del 78 empresona a demòcrates catalans (vídeos dels presos polítics) Cal ja fer front al règim del 78
Sobiranistes valencians republicans, ahir en la concentració antifeixista a València
El sac de boxa per Víctor Baeta (publicat en Levante – EMV 15 oct.2009)
(publicat en Levante – EMV 15 oct.2009)
El sac de boxa
Un sac de boxa és aquell element que utilitzen els boxejadors per a entrenar-se. És un element estàtic que, en rebre els cops, perd momentàniament la verticalitat però que sempre torna a la seua posició inicial per a estar en disposició de continuar rebent. El valencianisme polític del BLOC ha esdevingut un sac de boxa. Un element amb el que s’entrenen i diverteixen els cadells de l’extrem ideològic explicitat en la Constitució de 1978 que en el seu article 2 sentència:
“La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles”.
Aquest principi metafísic –el sistema solar podrà desaparèixer però Espanya subsistirà ‘indisoluble’ per tota l’eternitat– és compartit i defensat per l’ample ventall dels espanyols que estan en nòmina per exercir com a tals. Des dels joves boxejadors que s’entrenen directament amb el sac de boxa, ja sabeu, com pel propietari i administradors que regenten el gimnàs on esdevé l’esport. És a dir des dels violents grups d’extrema dreta fins al Cap de l’Estat, el rei Juan Carlos, passant pels partits polítics dinàstics i ací, a la ciutat de València, pel guàrdia de seguretat del ‘gimnàs’, el delegat del Govern el senyor Ricardo Peralta.
L’any passat, per aquestes mateixes dates, el Levante-EMV (19-10-2008) em publicava l’article ‘La pedra i el vidre’ amb motiu dels atacs a seus del BLOC i de l’agressió que una regidora de la Safor va patir. Enguany, el dia 9 d’octubre, un titular del mateix periòdic anunciava: “El Bloc irá al acto pese a las amenazas y los violentos” Aquesta notícia era la imatge ideal per als partits dinàstics espanyols: mostrar el valencianisme com un fet conflictiu. Tot el ‘ventall’ va col·laborar i va fer el seu paper eixe dia. La patètica escena va quedar gravada per a la història: dos diputats del BLOC, Enric Morera i Josep Maria Pañella, i un grapat de joves valencianistes perseguits i agredits pel jovent, alegre i combatiu, de l’extrema dreta espanyola i amb unes forces de seguretat, també espanyoles, que portaven els beneits valencianistes com cagalló per sèquia pels carrers laterals per on passava la processó cívica del matí del 9 d’octubre.
Les lamentacions són inútils. Quan l’Estat de dret ho és per a uns i no ho és per a la resta, no cal escalfar-se el cap. No cal continuar enganyant ni estafant als valencians dient que en aquest Estat de dret cabem tots. És mentida i que ho afirma esdevé, malgrat les seues bones intencions, còmplice d’aquesta situació. En aquest ‘gimnàs’ als valencianistes només els toca el paper del sac de boxa. Els que tinguen inclinacions masoquistes poden seguir participant d’aquest joc.
Amb nosaltres que no compten. Els sobiranistes valencians republicans, els demòcrates valencians –amb els de la resta de l’Estat i d’Europa– estem ja cercant un altre gimnàs, distint al que es va construir amb materials espuris i que es va inaugurar en 1978.
Víctor Baeta Subias, de República Valenciana – Partit Valencianista Europeu
Ciutat de València, 11 d’octubre de 2009
La pedra i el vidre [ Levante-EMV (19-10-2008)] article de Víctor Baeta
La pedra i el vidre [publicat al Levante-EMV el 19 octubre 2008]
La matinada del 13 d’octubre algú va llançar una pedra i va trencar un vidre de les finestres de la seu del Bloc Nacionalista Valencià. El 9 d’octubre pel matí vaig acompanyar el Bloc Jove en la processó cívica on rebíem els crits d’alguns titllant-nos de catalanistes i d’antiespanyols. En Gandia, dies abans, una altra pedra feria greument a una regidora del BLOC d’Alqueria de la Comtessa quan participava en un acte del Correllengua.
Per a un observador valencià no massa iniciat en la política, que són la immensa majoria, queda clar que aquestes agressions, aquestes i moltes altres que podríem enumerar, són conseqüència d’un conflicte. El que no tinc tan clar és que l’observador siga conscient que les agressions, en la seua immensa majoria només tenen un sentit, sempre les pedres van cap el BLOC i altres, que són els que sempre reben.
Per a l’observador anterior, en un assimilació superficial de les informacions esporàdiques que rep, pot arribar a la conclusió que la pedra la llança un valencianista (espanyol naturalment) radicalitzat a un catalanista (no espanyol) també radicalitzat. La pedra és valencianista (espanyola) i el vidre trencat, o el cap ferit de la regidora, catalanista (no espanyol). L’observador, que és un ciutadà pacífic, afirmarà que el conflicte i la violència no són bones, però que la raó de la seua existència és la que ell ha deduït: un conflicte entre valencianistes i catalanistes. Així, simplificant. Perquè l’observador que de normal gaudeix quan guanya la selecció de Del Bosque, esborra del conflicte la paraula ‘espanyol’. Els radicals que s’enfronten són, simplement, valencianistes i catalanistes.
Però anem a aprofundir. No siguem el normal espectador. Siguem un observador informat. La pedra, a ningú se l’escapa, la llança un nacionalista espanyol militant, disfressat de valencianista. Valenciano y español, deia la samarreta d’aquell que blasmava contra la bandera despenjada -des dels balcons de la Intersindical Valenciana- per la secció valenciana del partit català -de nació catalana diuen els seus estatuts- que lidera Puigcercós. Somos españoles y valencianos, se reafirmen els activistes anticatalanistes. I com de nació només pot haver una aquesta és naturalment, per a ells, la espanyola. Llavors qui llança la pedra resta clar qui és i com el Delegat del Govern també és espanyol, pelillos a la mar…
Però, i el vidre trencat? El vidre és catalanista? com l’observador normal arriba a deduir. És el BLOC catalanista? És la Intersindical catalanista, perquè des d’un dels seus balcons es va despenjar la bandera dels defensors de la nació catalana? Arribats a aquest punt he de confessar que, malgrat que pretenc ser un observador informat, no sabria que contestar. Els estatuts del BLOC -a l’igual que els d’ENV, Estat Valencià i RV-PVE, el meu partit, – el defineixen com a sobiranista valencià. Aquests partits tenen com objectius: L’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant l’aprovació d’una Constitució valenciana sobirana. Constitució valenciana per damunt la qual no pot haver una altra. És a dir valencianisme polític en estat pur. Llavors perquè els meus dubtes. Doncs perquè si malgrat tot els estatuts del BLOC em diuen que són valencians i només que valencians, la seua acció política, millor dit, la seua apàtica no acció política, els seus silencis, els seus seguidismes, el porten com cagalló – ni xixa ni llimonà – per les sèquies dels altres. Espanyolistes i catalanistes es barallen a casa nostra i nosaltres valencians, el valencianisme polític, d’espectadors. El mateix podem dir del silenci oficial de la Intersindical valenciana.
Aquesta indefinició li passarà factura al BLOC com li va passar a Unió Valenciana, que per no voler renunciar als seus vots espanyols ha desaparegut políticament. El BLOC per por a perdre els vots catalanistes també anirà desapareixent; perquè a l’igual que el valencianisme folklòric del PP es va engolir a UV, el catalanisme cultural del PSOE, ara més necessitat que mai, sabrà engolir-se, de mica en mica, el BLOC i, en l’operació, alguna molleta inofensiva políticament, li deixarà a eixe Ganimedes del PSOE que és l’ERPV. En el cas de la Intersindical -que no suposa cap competència política-, sinó els importa ser el sindicat del sector catalanista del PSOE, el seu futur pot ser prou brillant. Mentre nosaltres, el sobiranisme valencià, sense defallir continuarem la travessia del desert.
Víctor Baeta i Subias, de República Valenciana -Partit Valencianista Europeu