Mostra totes les entrades de ANNA
Imelda May cantant en la llista de Càrol Garcia (M)
Amb la seua enquesta LA VANGUARDIA intenta donar-li vitamines a l’esquifida Espanya, però Juliana reconeix que aquesta està molt dèbil
‘Más madera que es la guerra’ o… la perversió de les tècniques dels dos partits dinàstics espanyols per fer costat a un o criticar a l’altre i aconseguir endinsar-nos en la guerra ful d’ells. Després de l’aliança anti-catalana del PPPSOE, calia introduir elements conflictius per recuperar les respectives clienteles. Ni tan sols ANNA notícies pot fugir d’aquest parany en que ens fiquen els espanyols i ens veiem forçats a publicar un vídeo al respecte.
Naturalesa del valencià i ús públic
Naturalesa del valencià i ús públic
20.12.2013
Abelard Saragossà
L a recuperació de la Generalitat (1982) i la Llei d´Ús i Ensenyament del
Valencià (LUEV, 1983) són fites importants. Però la millor manera de
celebrar aniversaris és reflexionar sobre el futur. L´aniversari de la LUEV hauria d´aprofitar per a assentar una nova política lingüística. Continua la lectura de Naturalesa del valencià i ús públic
Homenatge a Pepico Marzal Ronda d’Albaes (M)
Carmina Pascual exposa Fragments Eteris de l’Ànima a La República Valenciana -cau d’encontre-
LA VANGUARDIA enmascara la seua posició, substituint a José Antich i designant de director a un periodista expert en frivolitats dels borbons. Estarem pendents de les altes i de les baixes o de les auto-moderacions
Arribaran fins on els deixem arribar
El cas de l’avi i el nen humiliats per ser catalans
El 10 de desembre, el mateix dia de saber-se’n els fets, vaig fer aquesta piulada a l’eurodiputat Ramon Tremosa: “Et prego, Ramon, que denunciïs a Europa el cas de l’avi i el nen obligats a baixar d’un tren per ser catalans”. I un minut després, aquesta en va ser la resposta: “Avui a la nit entrarem pregunta parlamentària de denúncia a la Comissió Europea”. Magnífica, per tant, la tasca sense dilació d’aquest eurodiputat. Cal que Europa conegui a quins extrems arriba la catalanofòbia. Arriba fins i tot a expulsar d’un tren a dos catalans en el seu propi país pel sol fet de ser catalans i parlar en la seva llengua.
Arribats aquí, el que em sembla més trist de tot plegat és la passivitat de la resta de passatgers, la docilitat malaltissa que tenalla la gola de tantíssims catalans en situacions com aquesta. Una revisora humilia un avi i un nen en un tren pel fet de ser catalans, a la vista de tothom, i ningú, absolutament ningú, no és capaç d’aixecar-se per defensar-los ni de telefonar a la policia i denunciar aquell acte de racisme. Només silenci i submissió. Davant d’això, cal preguntar-se: tan profunda és la rentada de cervell que portem a sobre, que fins i tot hem perdut la dignitat? Tan estabornit tenim l’amor propi, que acceptem les agressions amb resignació? Sí, ja sabem que lamentar-nos a posteriori ho fem molt bé. Hi tenim la mà trencada. Però on és l’assertivitat en el moment de l’agressió?
No estem parlant només d’un cas de discriminació lingüística, com diu algú. Estem parlant d’un cas de racisme, un cas d’odi ètnic. Esperem, per tant, que algun dels testimonis oculars dels fets es posi en contacte amb un mitjà de comunicació per tal que tot plegat no quedi conceptuat com una simple ‘conducta laboral impròpia’ i reduït a l’àmbit intern de Renfe. És un cas d’una gravetat extrema que ha de tenir transcendència en els àmbits jurídic i polític. Jurídic català, i polític català i europeu. N’hi ha prou d’imaginar-se com haurien reaccionat el govern espanyol i tots els seus altaveus mediàtics si el cas hagués estat a l’inrevés, és a dir, que un revisor català hagués expulsat d’un tren un avi i un nen espanyols pel sol fet de ser espanyols i per parlar en espanyol. El govern de Catalunya, per tant, no pot negligir un fet com aquest. I no sols per tallar de soca-rel la idea que ‘contra els catalans tot s’hi val’, sinó perquè estem parlant de comportaments que evoquen els estats nord-americans racistes de mitjan segle passat, on un negre tenia prohibit asseure’s en un autobús havent-hi un blanc dret o podia ser expulsat d’un tren amb total impunitat pel sol fet de ser negre. No va ser la resignació, sinó la fermesa dels negres en la defensa dels seus drets, el que va acabar amb aquella discriminació racial. Els blancs racistes es van aturar quan els negres van dir prou. En altres paraules: depèn de nosaltres. Arribaran fins on els deixem arribar.
Rus a l’atac…
Rus vuelve a contradecir a Fabra y reclama a Rajoy el pago de la deuda histórica
Alfonso Rus nunca se esconde y ayer no fue una excepción. En la presentación de los presupuestos de la Diputación para el año próximo, que aprobó con solvencia el grupo popular en el pleno de la Corporación provincial, reclamó al Gobierno el pago de la deuda histórica a la Comunitat Valenciana, cifrada en más de 13.000 millones de euros. Mientras, el Consell, también pide la deuda histórica pero asegura que el actual no es el momento adecuado para reclamar ya el pago.