Tret de la pàgina SENYERA VALENCIANA

Germans al front. Lluís Dubón 1937
Editat per Esquerra Valenciana. L’estrela roja suma l’intenció revolucionària al significat nacionaliste. En 1939, tancat en el camp de concentració de Torremolinos, Xavier Casp oponia les cinc fleches de l’emblema falangista a les cinc puntes de l’estrela: “Puix si ara nos vingué el bochí en cinc fleches / ve també una omnipotent coincidència / ¡s’apunyala l’ideal que obrí cinc breches / i els cinc brolls, sospirs de sanc, que faran blanquíssima l’estrela de la nostra independència!”.

Text complet en PDF de la proposta de CONSTITUCIÓ CATALANA. Cliqueu ACÍ

Article 23.
Dels límits territorials
1. Catalunya no aspira a modificar els actuals límits territorials del país, tot i reconèixer els especials lligams amb les terres de parla catalana sota sobirania d’altres països.

La Constitució Catalana és una realitat

La nova República Catalana ja té tres propostes de Constitució

Segons informa El Punt Avui, el futur constitucional de la Catalunya lliure ja té tres propostes per començar a treballar. La Constitució elaborada per l’equip de Santiago Vidal, la proposta ciutadana que s’està construint virtualment a través de constitucio.cat, i la proposta dels juristes de l’ANC. El nou marc constitucional de la Catalunya lliure proposa un Estat que pacífic, sense privilegis i responsable davant dels ciutadans on el català i l’aranès siguin les llengues oficials i el castellà tingui una condició de cooficialitat. 

Santiago Vidal 

Una República independent, lliure i pacífica

La Constitució redactada pel Jutge Vidal i el seu equip de juristes planteja una Catalunya sense forces armades, només amb una policia pública, i defineix el país com “una nació de pau, lliure d’exèrcit i forces armades”

La llengua i l’educació
L’ensenyament primari serà gratuït i obligatori per als menors de 16 anys i l’Estat tindrà el deure de proporcionar a l’escola pública els recursos necessaris per garantir el màxim nivell de qualitat. El català serà la llengua oficial del país, alhora que l’aranès serà la llengua oficial i pròpia de la Vall d’Aran en règim de cooficialitat amb el català. Tanmateix el castellà gaudirà d’un règim de cooficialitat.

Un país responsable davant la ciutadania
La Constitució de Santiago Vidal reconeix als electors la potestat de demanar a la justícia la celebració de referèndums per revocar alcaldes, regidors i diputats que “incompleixin sistemàticament el seu programa electoral”. Així s’eliminen els privilegis dels càrrecs electes amb l’eradicació dels aforats i s’estableix que la llei és igual per a tothom. El document, que pretén allunyar la politització de la justícia, determina que els jutges no podran pertànyer a cap partit polític.

La ciutadania haurà de participar en la construcció del nou marc constitucional
La proposta ciutadana, elaborada per un enginyer, un assessor de banca, un advocat i un professor de polítiques i que reb les aportacions de tothom a través del web constitucio.cat, difereix en alguns punts amb el text de Vidal i contempla un model en aquest cas sí presidencialista inspirant-se en el model d’Estats Units. Segons aquest document el President, amb funció executiva i representativa, també seria el comandant en cap de les forces armades catalanes, tot i que s’estableix que els ciutadans de Catalunya declaren que no són “enemics de ningú, i sí germans de tots els pobles”, amb qui busquen la fraternitat i el respecte. La iniciativa d’aquest grup de ciutadans que ha redactat també una proposta de Constitució és la de, segons els seus autors, “sumar-se i complementar les iniciatives de la societat civil que han brollat amb força a Catalunya en els darrers anys amb l’objectiu d’aconseguir per fi un Estat independent, democràtic i social”.
Santiago Vidal també ha fet referència a la necessitat de la contribució ciutadana en el procés de construcció del nou marc constitucional i ha dit que a partir del 7 de gener el text redactat pel seu equip estarà penjat a un web que recollirà les esmenes ciutadanes per incorporar les que creguin pertinents. Així mateix el magistrat s’ha mostrat partidari de què el Parlament de Catalunya no es limiti a sotmetre el text constitucional final a referèndum i obri un període públic de consulta.

A l’espera d’una nova proposta
Encara s’espera una nova proposta de Constitució Catalana, presentada en aquest cas pel grup de juristes de l’Assemblea Nacional Catalana.

L’OPINIÓ DE Hermann Tertsch
P.E.G.I.D.A.

Un fantasma molt real recorre la política alemanya en les últimes dates i sembra l’espante entre els partits i tota l’opinió publicada. Es diu Pegida. Aquesta paraula no significa res i fa molt pocs mesos no existia. És l’acrònim de l’associació «Patriotische Europäer Gegen Die Islamisierung Dónes Abendlandes» (P.E.G.I.D.A.) el llarg nom del qual es tradueix fàcilment com a «Patriotes europeus contra la islamització d’Occident». Conegut el nom de l’associació potser estranye menys l’èxit de les seues convocatòries. Hi ha moltíssims europeus preocupats avui per la islamització de barris europeus, per la fi de la vigència de costums i fins i tot lleis europees en el si de comunitats cada vegada més nombroses a Europa. L’evolució demogràfica deixa clar que, per a l’any 2050 i en alguns casos molt abans, hi haurà moltes regions europees amb majoria islàmica. En les quals democràticament es podran imposar lleis i regles contràries no solament als hàbits europeus, sinó també a la llibertat de les persones i la dignitat de les dones, a les tradicions cristianes i els usos de les societats obertes, hereves i conreadores del llegat de la cultura occidental i la Il·lustració. Són els valors que han generat a Occident les societats pròsperes i lliures, enfront de les societats fracassades i sense llibertat sota l’imperi de l’islam. L’alarma va sonar fa molts anys. Però la política europea va desqualificar a les veus que advertien contra una evolució que ja sembla irreversible. Des de Oriana Fallaci a Giovanni Sartori o Roger *Scruton, tots els intel·lectuals i estudiosos que han gosat advertir sobre els perills de l’islam no integrat, han sigut difamats com a ultradretans o islamófobs. La correcció política actua com a implacable censura i inquisició contra l’expressió de la realitat.

Pegida no ha generat més por a l’islamisme ni més xenofòbia de la que hi havia a Alemanya. Solament ha aconseguit que molts superaren la por a expressar la por a aqueixa presència de cada vegada més estrangers i especialment musulmans en la seua regió. La por a ser ratllats de feixistes, nazis o xenòfobs porta a molts a callar. Al no poder-se expressar, aquesta por produeix ressentiment. Qui ho sap i aprofita és la ultradreta sempre pendent d’aigües tèrboles en les quals pescar. I intenta segrestar sentiments i moviments. Als polítics tradicionals per contra els dóna absolut pànic el que consideren un camp de mines. El mínim indici de comprensió per la por d’aquesta gent comuna, és exposat per l’adversari com una intolerable adhesió a postulats racistes. El més fàcil per açò per a molts polítics és ratllar a Pegida de mer moviment racista i neonazi que cal menysprear i perseguir. A fer mèrits ha eixit en tromba el ministre de justícia, el socialdemòcrata Heiko Maas, que els considera «una vergonya per a Alemanya». I punt. El seu cap, el vicecanceller socialdemòcrata, Sigmar Gabriel, més caut, ha demanat a «els ciutadans els temors dels quals no poden menysprear-se», que «es distancien dels nazis que els utilitzen». Merkel també fa equilibris. Alemanya és avui el país amb més sol·licituds d’asil del món. Fa tres anys eren 19.000. Enguany serà deu vegades aqueixa xifra. La por no és feixista ni nazi. Però genera feixistes i nazis si es menysprea a la ciutadania que ho pateix i que se sent assetjada en la seua pàtria. Europa té un problema. Però aqueix problema no és Pegida. El problema des de lluny és el brutal islamisme bèl·lic en expansió. I ací és l’islam polititzat que creix com a cos estrany. Al que ningú exigeix –ni ell ofereix– lleialtat a unes democràcies occidentals que són la millor organització de convivència mai haguda.