Arxiu de la categoria: hemeroteca

Hemeroteca: Primera notícia d’ANNA notícies en agost del 2000 i una del seu precedent l’AVN

Agència de Notícies Alternativa del País Valencià         000807      

Article de Sarah Peisch <speisch@CARIBE.NET difós per COMUNISTES de CATALUNYA
DONES EN LLUITA A PUERTO RICO

7 d’agost de 2000   Vieques, Puerto Rico

Mujeres en desobediencia civil por la Paz de Vieques

Once viequenses encabezaron el grupo de treinta y dos mujeres que, en la noche del domingo, penetró la zona restringida de la Marina de Guerra de Estados Unidos, burlando las extremas medidas de seguridad que dicho cuerpo castrense mantiene en territorio de Vieques. Las mujeres reclamaron a nombre de sus hijos e hijas, nietos y nietas y de todos los niños y niñas- sus derechos fundamentales a la vida, la salud y a la paz. El grupo incluyó mujeres de los sectores profesional, religioso y sindical, así como amas de casa, comerciantes, activistas de la comunidad lésbica y otras representativas de diversos ámbitos en los que se desempeña la mujer en Vieques y en Puerto Rico.

Una vez en la zona restringida, las mujeres realizaron una ceremonia, mediante la cual representaron la voluntad de paz del pueblo viequense. Se colocó una bandera de Puerto Rico como símbolo de la identidad nacional; la bandera de Vieques, como emblema de la unidad de los viequenses para que salga la Marina; una bandera blanca de la paz; y otra serie de símbolos alusivos a la contaminación ambiental, a las enfermedades que sufre la población, en especial sus niños y niñas; a la dificultades de los pescadores para ganarse el sustento y a la sangre derramada por David Sanes y otros viequenses, a lo largo de los sesenta años de presencia militar en Vieques.

Las portavoces del grupo- las viequenses Norma Torres y Carmen Valencia- describieron la acción como una que reafirma la legitimidad y utilidad de la desobediencia civil como método de lucha contra la Marina en Vieques. “Junto a nuestras hermanas de la Isla Grande, hemos desarrollado esta acción de desafío que comprueba que la Marina no es invencible. Lo hemos hecho porque Vieques es nuestra casa y la de nuestros hijos, y así queremos que sea para siempre”, señalaron, a la vez que enfatizaron el hecho de que una tercera parte del grupo de mujeres desobedientes civiles estuvo integrado por viequenses. “Esto representa un nuevo nivel de conciencia en nuestras mujeres que nos tiene muy entusiasmadas”, concluyeron.

El grupo, que fue organizado por iniciativa de las mujeres de Vieques, contó con un amplio respaldo de otras mujeres, tanto de Vieques como del resto de Puerto Rico, todas muy activas en tareas de solidaridad. También fue muy importante el respaldo de la Alianza de Mujeres Viequenses en la organización de la actividad.

Las activistas exhortaron al resto de las mujeres de Vieques y de todo Puerto Rico a incorporarse a la lucha por la paz de la Isla Nena.


Hemeroteca: Carta política de Víctor Baeta als impositors de la CAM (2015)

elxels10MCarta de propuesta política de Víctor Baeta a todos los que hemos compartido a lo largo de estos años las reivindicaciones desde AIVCAM por recuperar las cuotas participativas, por obtener un buen canje de las participaciones preferentes y por delegar el voto en NEM Sabadell en las Juntas de Accionistas del Banco Sabadell para defender los intereses de los minoritarios.
Me habéis conocido en las Asambleas. Me acuerdo que en una de las primeras en Elx os dije que estaba allí para defender MIS INTERESES (mil cuotas a 5,84 euros) y que cada uno de los que llenábamos el Auditorio del Centro de Congresos me imaginaba que estaría también por defender, cada uno, SUS INTERESES, pero añadí que por separado –los que estábamos allí- difícilmente conseguiríamos nada. También os dije que nos enfrentábamos al Estado y que por la vía judicial, opción legítima, perderíamos tiempo y dinero. Ahí tenemos al abogado murciano Diego de Ramón batiéndose el cobre en la Audiencia y al que personalmente deseo suerte, pues sería también la nuestra. También recuerdo que en esa primera intervención os dije que no era inocente políticamente y que quien quisiera saber de mí que sólo tenía que entrar en internet y poner mi nombre. La práctica demostró que mi ideología política no os importó. Mi estilo es ir siempre con las cartas levantadas. Compensa.

Continua la lectura de Hemeroteca: Carta política de Víctor Baeta als impositors de la CAM (2015)

El que no conta l’exposició sobre el tramvia a l’estació del metro a Benimaclet de FGV. La batalla contra l’administració del PSOE per llevar el trenet de Benimaclet, crònica històrica de gener a maig de 1988.

A l’estació del metro de FGV de Benimaclet hi ha una exposició sobre la història del trenet i la seua transformació en tramvia… ANNA notícies completa allò que pel que es veu s’han oblidat de posar…La batalla contra l’administració del PSOE per llevar el trenet de Benimaclet, crònica històrica de gener a maig de 1988.

Dissabte, 16 de gener de 1988
Unitat d’Esquerres de Benimaclet (UEB) ha convidat al veïnat al recorregut que les regidores d’EU-UPV, Carme Arjona i Empar Ferrando, realitzen pel barri. Es denúncia la situació del trenet: morts i carrers tallats. L’agrupació del PCPV-PCE de Benimaclet boicoteja la visita de les regidores.

Dilluns, 18 de gener
Mort arrossegada pel trenet, a l’altura del carrer Dolores Marqués, l’estudiant valenciana de 23 anys, d’origen libanès, SAHERA ABDUL RAHMAN SALEH.

Dimarts, 19 de gener
El col•lectiu UEB reunit per la vesprada en el Café Comercial del carrer Baró de San Petrillo, proposa a falta de solucions des de 1976, tallar el pas del trenet. Es decideix passar la proposta a l’AVV.

Dijous, 21 de gener

Plantejat el tema a l’AVV, es decideix, per 6 vots a favor i 5 en contra, impedir el pas del trenet el dissabte 30 de gener. El PCPV-PCE local es posiciona en contra.

Dilluns 25 de gener
Es reparteixen pamflets i es passa megafonia pel barri convocant a les vies el dissabte 30 de gener.

Dimarts, 26 de gener

Carme Arjona proposa un acord a la comissió d’urbanisme de l’Ajuntament.

Dissabte, 30 de gener
Primer tall de les vies. La policia no intervé. Els allí reunits, constituïts en Assemblea, decideixen concentrar-se a les vies tots els dissabtes a les 12.00 del migdia, durant una hora.

Dijous, 4 de febrer
Davant els fets, l’AVV assumeix les accions.

Dissabte, 6 de febrer
Segon tall de les vies. Acudeixen les regidores d’EU-UPV.

Dimarts, 9 de febrer
Enviament de telegrames a José M. Del Rivero de FGV, a Rafael Blasco conseller de la COPUT (PSOE), a l’alcalde Ricard Pérez Casado (PSOE) i als grups EU-UPV, CDS, AP i UV de l’Ajuntament de València, amb el següent text:

“Dissabte, dia 13 a les 12.00 carrer Emilio Baró al costat de les vies de FGV, esperem la seua presència per a donar solucions a situació tercermundista en Benimaclet.
Garantim respecte i megafonia per a ser escoltat.
Signen: Els veïns afectats.”

Dimecres, 10 de febrer
UEB fa una crida al veïnat per acudir a les vies el dissabte.

Dissabte, 13 de febrer
Tercer tall de les vies. Acudeixen les regidores d’EU-UPV i Tàrsilo Piles d’UV.

Dissabte, 20 de febrer
Quart tall de les vies a les 12.00 durant una hora. Per la vesprada i nit celebració del Carnestoltes. Els dies anterior membres de l’AVV havien tapat amb cartells dels carnestoltes els cartells convocant a les vies del trenet. Amb una polaroide es fan fotos dels fets que són denunciats en la reunió de la Unitat d’Esquerres de Benimaclet.

Dijous, 25 de febrer
S’acudeix a la Federació d’AAVV sol•licitant ajuda i perquè es generalitze el problema, aprofitant les mobilitzacions per les al•legacions al PGOU.

Dissabte, 27 de febrer
Cinquè tall de les vies. Com tots els dissabtes els viatgers descendeixen del tren i prenen un altre a l’altre costat del tall de les vies.

Dijous, 3 de març
La Junta Directiva de l’AVV pren la decisió de crear la comissió del trenet.

Dissabte, 5 de març
Sisè tall de les vies. El veïnat continua tallant les vies a falta d’una resposta de l’administració. La única autoritat que es dona per al•ludida és el Governador Civil, el socialista Eugenio Burriel (PSOE)l que envia puntualment a la policia.

Dilluns, 7 de març

El membre de la Federació de Veïns Domingo Laborda, promou reunions en la Junta de Districte, per a “canalitzar” la protesta del trenet.

Dissabte, 12 de març
Setè tall del trenet al creuament dels carrers d’Emili Baró amb Dr.Vicent Zaragozà.

Divendres, 18 de març
Falles i Setmana Santa. L’Assemblea dels veïns que els dissabtes tallen les vies, es reuneixen a la Parròquia de San Lorenzo del carrer Albocàsser, on es desconvoquen els talls dels dissabtes. Per la seua banda, Domingo Laborda porta una comissió a parlar a la COPUT. Es donen per finalitzades de moment les accions sense haver obtingut cap resultat.

Dimecres, 6 d’abril

A les 11.00 es arrossegat pel trenet el xiquet de 9 anys, José Pérez, fill del propietari de Toldos Pérez.
A les 12.00 el veïnat que tallava la via els dissabtes, ara de manera espontània es tiren a la via, sumant-se més veïns. Es decideix convocar a les 17.00.
A les 17.00, nou tall del trenet. L’Assemblea de veïns que talla la via, decideix fer-ho tots els dies a les 17.00
Els sectors de l’AVV oposats a les mobilitzacions ara, davant dels esdeveniments, les volen controlar i aparèixer davant dels mitjans.

Dijous, 7 d’abril
A les 17.00 es talla la via i els carrers per tres punts: per Emilio Baró, per Cuenca Tramoyeres i per Primado Reig.
En la mateixa via, contradiccions al si de l’AVV, la direcció de la qual es veu totalment desbordada i no aconsegueix neutralitzar la mobilització.

Divendres, 8 d’abril
A les 17.00 es tornen a repetir els talls als mateixos carrers. Reunió en la seu del PCPV-PCE del carrer Rector Zaragozà, presidida per Àngel Guardia amb la ordre de la direcció del partit perquè els membres del PCPV-PCE no participen en els talls del tren.

Dissabte 9, diumenge 10 i dilluns 11 d’abril,
Talls espontanis.
L’AVV convoca concentració per al dimecres dia 13 d’abril

Dimarts, 12 d’abril
Per a preparar la concentració del dia següent, reunió a l’AVV.

Dimecres, 13 d’abril
MORT EL XIQUET PEPITO PÉREZ.
A la concentració acudeixen molts veïns. Els concentrats decideixen anar en manifestació a casa de l’alcalde de València, Ricard Pérez Casado, que viu en els adossats construïts per Gil Terrón, al final del carrer Dolores Marqués. Des de l’interior de la casa es filma als manifestants i posteriorment fan el passe de la pel•lícula a les regidores d’EU-UPV.

Dijous, 14 d’abril
A les 16.00 es soterra el xiquet. Els pares, pel seu compte, agafant les flors del cementiri i les depositen en les vies, en el lloc de l’accident. El veïnat continua tallant les vies.

Divendres, dissabte i diumenge, 15, 16 i 17 d’abril
Els veïns i les veïnes fan torns per a tallar la via.

Dilluns, 18 d’abril
Paula, Silvia i Manoli, tres dones de les més combatives i significatives que tallen la via són portades per Manolo Caramelo, president de l’Avv, i per l’antiga propietària de la llibreria La Traca, a visitar el Governador Civil Eugenio Burriel (PSOE). Aquest amenaça a les veïnes amb detencions i multes de més d’un milió de pessetes o presó substitutòria —perquè ningú es faria càrrec—, si no deixen les vies i, les diu, que seria de lamentar que els xiquets patiren la càrrega de la policia i que els homes que allí estaven eren uns covards que s’escudaven en les dones, etc.
Mentre, a la via, un tinent de la policia pregunta als manifestants si eren de l’AVV, la qual ja havia ja fet públic que no donava suport a la mobilització.

Dimarts, 19 d’abril
Davant de les amenaces repressives de l’administració del PSOE i de les públiques renúncies i col·laboració amb ella de la direcció de l’AVV i del PCPV-PCE , els veïns i les veïnes decideixen en la mateixa via desconvocar les accions i llegiren el següent comunicat:

“La Asamblea de vecinos que corta el tránsito de los Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana a la altura de la calle Emilio Baró, —formada en parte por familiares y amigos de la víctimas del trenet, vecinos de la calle Dolores Marqués y adyacentes, y en general por personas cuya dignidad de ciudadanos no quieren que siga siendo pisoteada, socios la mayoria de la Asociación de Vecinos de Benimaclet—, es algo efimero y no tiene vocación de perpetuarse.
La razón de su existencia ha sido la convicción profunda de que sin una presión constante, la administración hará oidos sordos, una vez más, a las peticiones que desde 1974 Benimaclet está demandando.
Este grupo de vecinos piensa que la presión en la calle, combinada con la presión en las instituciones, a través de la oposición, tanto en el Ayuntamiento como en el Parlament Valencià, y muy en segundo término las visitas a los despachos enmoquetados de las autoridades, por parte de los vecinos, es la única forma de avanzar seriamente hacia la consecución de nuestro objetivo que es LA TRANSFORMACIÓN DEL TRENET EN OTRO SERVICIO PÚBLICO MÀS SEGURO Y QUE PERMITA LA TOTAL APERTURA Y URBANIZACIÓN DE LAS CALLES QUE ATRAVIESA Y LA TRANSFORMACIÓN DE LA CALLE DOCTOR VICENTE ZARAGOZÀ EN UNA ALAMEDA PEATONAL.
Las amenazas e intimidacionesque que se han realizado a través del señor Burriel, —única autoridad que por lo visto no tiene problemas de agenda para llamar a su despacho a los vecinos— nos dan una idea del talante de esta administración.
Las palabras del señor Burriel manifestando que seria lamentable que la actuación de la policía pudiera afectar a los niños que vienen acompañados de sus padres, hechas a las tres mujeres, junto a los dos miembros de la Junta Directiva de la AVV —que hicieron de intermediarios entre el gobernador civil y las representantes de la Asamblea— junto a las amenazas de condena de cárcel y la inhibición por parte de la directiva de la AVV ante cualquier represalia, han hecho ciertamente mella en la mayoria de los manifestantes.
Pensamos que ahora, más que nunca, es necesaria la superación de discrepancias y salvar el movimiento iniciado, que no debe tener más vehículo natural, a pesar de todo, que la Asociación de Vecinos de Benimaclet.”

Però ja era tard. En acabar de llegir aquest escrit, Burriel amb les mans lliures i amb tots els certificats, va donar ordre de detenció. Calia omplir tots els cotxes de la policia i ho feren amb la detenció de catorze persones que van ser traslladades a les dependències policials de Gran Via Ferran el Catòlic, on van ser fitxades, fotografiades i agafades les seues empremtes digitals.

Ells si podien incomplir drets: al treball, a la salut, a uns habitatges dignes, etc.
Els veïns no podien incomplir el dret a deixar circular lliurement a un trenet que matava, dividia i degradava un barri.
Dimecres, 20 d’abril
Amb les mans encara tacades de la tinta en que els havien pres les empremtes digitals el dia anterior al costat dels calabossos, Paula, Víctor, Abelard i d’altres transmetien aquesta brutícia al Alcalde Ricard Pérez Casado que els rebia a l’Ajuntament amb un somriure en la boca…

Dijous, 12 de maig
A les 20.00 al Centre Instructiu Musical de Benimaclet, la Junta Directiva de l’AVV anunciava la vinguda del Conseller de la COPUT l’inefable Rafael Blasco, de la Federació d’AAVV i d’un representant de l’Ajuntament.

Entre el públic corrien aquest versos:

El dia dotze al Musical
en estar tot pacificat, vingueren les autoritats.
Després que els dirigents locals
Ficaren dins de casa a tot el veïnat.

Diuen que l’alternativa al trenet
un tramvia d’Amsterdam, és.
I que per fer-lo més guapet
ens el pintaran de colorets.

El poble de Benimaclet,
familiars de víctimes del trenet
i veïns de Dolores Marqués
diuen que les vies per a ells!

A la gent lluitadora, que tallava la via,
demanant solucions,
Burriel, el governador,
els envià la policia,
produint-se catorze detencions.

A pesar de la repressió i de tot tipus de pressions,
dirigents tots, feu atenció
a allò que el poble demana i crida:
que Dr.Vicente Zaragozà albereda peatonal siga,
que el trenet soterrat estiga ,
que els carrers que creua tinguen eixida
i que les vies, a la fi, se les fiquen en la figa.

TOTS EL DIA DOTZE AL MUSICAL
ANIREM, DE LA MÀ DE CARAMELO,
A ESCOLLIR, DEL TRAMVIA, EL COLOR.
ESPEREM QUE NO SIGA BLAVERO.