La Fundació «Constantí Llombart» demana a l’IIFV incloga l’enllaç de l’AVL en la seua secció d’enllaços

NOTA DE PREMSA · 04/03/2020
LA FUNDACIÓ «CONSTANTÍ LLOMBART» DEMANA A L’IIFV INCLOGA  L’ENLLAÇ DE L’AVL EN LA SEUA SECCIÓ D’ENLLAÇOS
La Fundació -de la Comunitat Valenciana- cultural, valencianista i republicana «CONSTANTÍ LLOMBART» s’ha dirigit a l’INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA (IIFV), perquè incloga en la seua secció d’Enllaços de la seua pàgina https://web.ua.es/iifv/ l’enllaç amb l’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (AVL) i al costat dels altres enllaços de les entitats relacionades amb la llengua que s’estudia, defensa i promou..
L’IIFV té el seu origen a l’any 1978 amb la creació  de l’Institut Universitari de Filologia Valenciana (O. M. de l’11 de juliol, BOE del 18-X-1978) com a organisme científic de la Universitat de València; la iniciativa de creació va partir del professor Manuel Sanchis Guarner, sent el seu primer director.
La carta lliurada a l’IIFV en llurs ubicacions d’Alacant, València i Castelló ha estat la següent:
per a engrandir cliqueu damunt

L’AVL publica tres còmics per a animar a llegir en valencià

L’AVL publica tres còmics per a animar a llegir en valencià. La diputació subvenciona les històries gràfiques sobre Lluís Vives, el pare Jofré i el protagonisme de la dona en el món de la pilota valenciana

pablo albert | valència | 02.03.2020

Dolors Gimeno, Toni Gaspar, Ramon Ferrer i Immaculada Cerdà, ahir en la presentació. FOTO: Eduardo Ripoll

Que els infants comencen a llegir en valencià, vertebrar la Comunitat Valenciana i conéixer la història de figures valencianes rellevants com el Pare Jofré o l’humanista Lluís Vives, així com el creixent protagonisme de la dona en un esport autòcton com el de la pilota valenciana són els objectius dels tres nous còmics que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha fet realitat gràcies a un conveni signat amb la Diputació de València. Així ho va explicar el president de l’AVL, Ramon Ferrer, ahir, en la presentació de les tres històries gràfiques al pati dels Scala del palau provincial, qui va afegir que s’ha optat per la modalitat del còmic «perquè és el més fàcil per als xiquets, i qui comença a llegir de menut i adquirix l’hàbit, podrà acabar llegint una traducció de La Divina Comèdia».
Així, Badana. Quin dimoni de xiqueta (Álex Zahinos i Pablo Broseta); Joan Lluís Vives (Toni Sabater i Marc Llorens) i El Pare Jofré (Toni Sabater i Esteban Hernández) són els primers títols de la col·lecció «Gràfica», ideada des del rigor històric i amb llenguatge senzill i escenes colorides que arribaran a tots els racons de la Comunitat Valenciana gràcies a la distribució que l’AVL farà d’estos còmics entre els ajuntaments i estos, al seu torn, als centres escolars.

A més, cal remarcar que un dels còmics, Bandana, també reivindica la igualtat i el protagonisme de la dona en el món de la pilota, en una setmana especialment rellevant per la proximitat del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona.

Segons va explicar la cap de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació i secretària de Comunicació de l’AVL, Immaculada Cerdà, este projecte, que arriba a dos anys de que València siga Capital Mundial del Disseny en 2022, «és una oportunitat per a acostar el valencià a un públic nou, aprofitant una eina com el còmic que es troba en un moment d’esplendor». La també col·laboradora de la secció Panorama de Levante-EMV va posar en valor el treball de joves il·lustradors i escriptors valencians, «que amb estos treballs ens ajuden a conéixer i reivindicar la nostra història».

Història valenciana

Cerdà també va apuntar que estes historietes «plasmen un tros de la història de la Comunitat Valenciana en lloc d’eixe relat que sempre s’ha contat», i també va afegir que després de Badana. Quin dimoni de xiqueta; Joan Lluís Vives i El Pare Jofré, se sumaran pròximament a la col·lecció «Gràfica» les històries sobre el Tribunal de les Aigües de València, el món íber o la vela llatina.
Per part seua, el president de la Diputació de València, Toni Gaspar, va manifestar que esta col·lecció «és fruit del treball conjunt d’institucions, en este cas de l’àrea de Normalització Lingüística de la Diputació i l’AVL, i constituïx una bona eina per als centres educatius». De fet, alguns d’estos exemplars ja han passat per algunes aules de Faura, municipi del qual és alcalde, «i han tingut molt bona acollida».
D’altra banda, la diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, va defensar estos convenis«tan necessaris per a difondre l’ús del valencià, a través del rigor històric i amb un llenguatge senzill perquè les xiquetes i els xiquets gaudisquen amb la nostra llengua».

 

En homenatge a Josep M Folch i Torres (Barcelona, 29 de febrer de 1880 – 15 de desembre de 1950)

Imatge
Massagran, en Pum i la Pallaringa, en Bolavà, en Lluquet i en Rovelló… Més de 1.800 pàgines viscudes. Un fenomen social d’eficàcia contrastada. “Només Fabra ha fet més que vós per la nostra llengua” (President Torra) Josep M Folch i Torres va néixer el 29 de febrer de 1880.

Els primers llibres en català que va llegir en els anys 50 del segle passat, un xiquet del barri de la Ribera a BCN i que un llibreter del carrer Argenteria els guardava com un tresor en el fons de la botiga.

El Consell per la República Catalana es reuneix aquest matí a Perpinyà.

Guillem Fuster de Poble lliure i Aurora Madaula d’Acció per la República, flanquejant a Carles Puigdemont

Representants de més de 100 Consells locals del Consell per la República s’han reunit a Perpinyà avui per acordar com desplegar la xarxa de Consells a l’interior i seguir amb les mobilitzacions. L’acte ha estat presidit pel MH Carles Puigdemont, Guillem Fuster i Aurora Madaula, membres del comitè de govern del CxR i portaveus, respectivament, de Poble Lliure i Acció per la República. #PreparemNos (informa el corresponsal d’AxR)

Blank piece of paper de Luthea Salom (M)

He estat mirant fixament
aquest tros de paper en blanc durant una hora.
Intentant escriure una cançó d’amor sobre tu,
però totes les paraules boniques
que em vénen al cap, no rimen,
a més, fan que sone com un ximple.

I tu estàs a l’avió volant cap ací,
mentre jo estic lluitant amb aquesta cançó,
intentant no dir el que vull dir,
que és: t’estime.
Diré que m’alegres el dia,
i diré que no puc esperar a ficar-me al llit amb tu.

Cada situació és diferent a l’anterior,
ara, sóc jo el que espere a l’altre costat de la porta.
Tu estàs en un taxi que ve de tornada a casa,
oh, reorganitze els mobles altra vegada,
vaig pensar que també havia esmentat això.

Diré que m’alegres el dia,
i diré que no puc esperar a estar una altra vegada amb tu.
I diré que em fas estremir,
i diré que no puc esperar a ficar-me al llit amb tu.

Luthea Salom – Un tros de paper en blanc

La llibertat és el camí… cercant el país. (M)

Sèi un païs e ua flor
(E ua flor, e ua flor)
Que l’aperam la de l’amor
(La de l’amor, la de l’amor)
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
De cap tà l’immortèla
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
La païs vam cercar
Au som deu malh, que ia ua lutz
(Que ia ua lutz, que ia ua lutz)
Qu’i cau gurardar los uelhs dessus
(Los uelhs dessus, los uelhs dessus)
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
De cap tà l’immortèla
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
La païs vam cercar
Que’ns cau traucar tot lo segàs
(Tot lo segàs, tot lo segàs)
Tà ns’arrapar, sonque las mans
(Sonque las mans, sonque las mans)
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
De cap tà l’immortèla
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
La païs vam cercar
Lhèu veiram pas jamei la fin
(Jamei la fin, jamei la fin)
La libertat qu’ei lo camin
(Qu’ei lo camin, qu’ei lo camin)
Après lo malh, un aute malh
(Un aute malh, un aute malh)
Après la lutz, ua auta lutz
(Ua auta lutz, ua auta lutz)
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
De cap tà l’immortèla
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
La païs vam cercar
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
De cap tà l’immortèla
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
La païs vam cercar
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
De cap tà l’immortèla
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
La païs vam cercar
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
De cap tà l’immortèla
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
La païs vam cercar
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
De cap tà l’immortèla
Haut Peiròt, vam caminar, vam caminar
La païs vam cercar

Mitjà per la República Valenciana