EL ‘SIMETRISME’ MURCIÀ

El simetrismo murcianista

El simetrismo murcianista: objetivo y razones para su valoración

El escaso desarrollo teórico que hasta nuestros días ha tenido el murcianismo político hace que muchas veces, en un acto más voluntarista que riguroso, se dé entrada en él a posiciones que traen un caramelo envenenado. Es lo que llamamos el SIMETRISMO MURCIANISTA.

La delimitación de este concepto es de vital importancia, si tenemos en cuenta que la práctica totalidad de intentos de agrupación, tanto en lo político como en otros ámbitos del murcianismo, ha encontrado en estos caballos de troya el mecanismo más eficaz y eficiente que nadie hubiera podido imaginar a priori. Quienes más han hecho en contra del murcianismo político o de la lengua murciana no han sido sus evidentes enemigos, que estaban enfrente, sino los elementos que, desde dentro, se han convertido en una emulsión vigorosa y muy capaz para dar al traste con tales iniciativas. Han sido siempre el enemigo en casa que el murcianismo político y lingüístico se ha visto incapaz de ver y acotar.

A fin de ser capaces de neutralizar este obstáculo capital, es imprescindible realizar una delimitación clara y estricta del concepto de “simetrismo murcianista”. Para ello, haremos un breve análisis histórico-político del origen y significado de estas posiciones, que nos servirá para reconocer a estos elementos que, una y otra vez, abocan al fracaso todos los proyectos que el murcianismo ha conocido en su corta y accidentada historia. Debemos ser rotundos y enérgicos a la hora de levantar el velo de estos personajes, para que pueda ser observado por todos su verdadero rostro tóxico de ponzoña.

Origen del simetrismo murcianista

EL HISPANISMO: CONTEXTO HISTÓRICO DE SU GÉNESIS

La unión de las Coronas de los reinos ibéricos en una sola mano, por encima de las instituciones clásicas del feudalismo, supuso la creación de la primera fórmula estatal de Europa. La construcción de estas nuevas instituciones estatales y del imaginario de lo español, llevada a cabo por unas determinadas clases dirigentes, fue la herramienta que condujo a una preponderancia económica y política en el mundo occidental de todos conocida: el Imperio español.

Sin embargo, el hispanismo, por ser el primero de los imaginarios nacionales creados, no pasó de ser una construcción extremadamente rudimentaria, y pagó el precio de su inevitable inexperiencia, haciendo cierres en falso de numerosos problemas, que aún hoy conforman el catálogo de cuestiones no resueltas con que se encuentra la afirmación de lo español. Este nacionalismo aprendiz no gozó de la perfección con la que luego se construyeron los modernos Estados nacionales, que sí gozaron de las aportaciones del pensamiento ilustrado europeo. Este pensamiento permitió la construcción de un Estado centralizado mucho más eficaz, a diferencia del bisoño Estado español, nacido tras la unión de las Coronas de Castilla y Aragón por el mero pacto de las clases dirigentes de ambos reinos.

Con el declive de ese sistema político que fue dicho protoestado español, posteriormente se optó por la mera imitación del modelo centralizado francés, con los resultados que sabemos. La importación incluso de los monarcas franceses tuvo un éxito bastante mediocre, como demuestra el hecho de que, aún hoy, el famoso Decreto de Nueva Planta de Felipe V siga estando en discusión en las Cortes Generales o no se haya conseguido cerrar la cuestión de la unidad fiscal, jurídico-privada o lingüística del Estado.

No obstante, y aunque podemos afirmar que la aportación del modelo del Estado centralista fue una solución encomiable para conseguir la separación de poderes, la consecución del Estado laico y la participación social en la definición del futuro de los grupos humanos así organizados frente al sistema feudal anterior, también es cierto que, en la actualidad, este modelo centralista está absolutamente superado, puesto que no responde a los retos económicos y sociales de nuestros tiempos. El reto del siglo XXI consiste en dar un paso más: romper con los Estados centralizados y permitir que los grupos humanos participen en todas las decisiones que comprometen su futuro; y para ello tenemos que ir mucho más allá de la entrega de un cheque en blanco a un dirigente cada cuatro años. Una alternativa clara a la superación de estos retos está en la democracia directa, donde las decisiones sean tomadas de abajo hacia arriba.

Las sociedades y los grupos humanos avanzan indefectiblemente en el discurrir de la historia, por mucho que los pensamientos reaccionarios pretendan ver en el anquilosamiento y conservación del modelo anterior su ideal.

EL CATALANISMO POLÍTICO, SIGNO EVIDENTE DE LA INEFICACIA DEL HISPANISMO

Los problemas que, como decimos, dejó sin resolver en su construcción el imaginario hispanista hallan su manifestación más inequívoca en la propia aparición del catalanismo político.

Esta posición contraria a las tesis del hispanismo encuentra su origen en los Decretos de Nueva Planta, normativa que, de manera veleidosa y arbitraria, y por mero deseo político, pretendió eliminar, por decreto, toda la configuración de vida de un pueblo y de un territorio, imponiendo una lengua, unas instituciones jurídicas (herencia, matrimonio, compraventa,…) o un sistema fiscal diferentes de los que les habían sido propios. La historia está plagada de ejemplos que demuestran que este tipo de imposiciones están llamadas al fracaso, por fuerte militarmente que sea quien trate de implantarlas.

EL PENSAMIENTO REACCIONARIO ANTICATALANISTA

La aparición del catalanismo político supuso un auténtico seísmo para los pilares del hispanismo político. La discusión de los postulados de aquél inflamó a toda una suerte de defensores del tradicionalismo a teorizar en su contra, como demuestran las intervenciones parlamentarias de Ortega y Gasset. No entraremos en más detalle, porque no es objeto de este artículo, pero sí diremos que este problema ha llegado a generar intervenciones muy violentas por parte de la reacción. Recordemos en este sentido las palabras del general español José Millán-Astray: «¡Cataluña y el País Vasco, el País Vasco y Cataluña son dos cánceres en el cuerpo de nuestra nación! ¡El fascismo, que es el sanador de España, viene a exterminarlos, cortando en la carne viva y sana como un frío bisturí!».

Este problema, sin embargo, no es nada novedoso y ya ha sido bien delimitado por algunos analistas, que sitúan de forma clara lo que las posiciones anticatalanistas tienen en su sustrato:

«El anticatalanismo […] es la única expresión ideológica efectivamente “de masas” del españolismo, incapaz de movilizar a la práctica a nadie por sus otras formulaciones (bandera roja y gualda, unidad, etc.»

«El enfrentamiento objetivo entre lo catalán y lo “español” ha sido inevitable, puesto que lo “español” supone en sí mismo la negación de lo catalán».

Javier Pulido, escritor andaluz

Además, no debemos olvidar que el hispanismo sólo ha generado a los pueblos, con sus persecuciones de lo islámico y de lo hebreo primero, y de lo catalán y lo vasco después, tres cosas: genocidio, exilio y ruina.

Conclusión

Desde los primeros intentos del murcianismo político en el siglo XIX, se han sentando a la mesa con los verdaderos murcianistas personajes recalcitrantes cuyo único objetivo, consciente o no, ha sido la desmovilización del verdadero espíritu murcianista. Sus posicionamientos, a veces sutiles, a veces toscos, siempre han tenido como sustrato un hondo anticatalanismo y antivasquismo, por lo que nos encontramos con una posición netamente hispanista disfrazada de murcianismo. Estas posiciones, además, se presentan, casi siempre, como un murcianismo de cariz más o menos conservador en lo político y banalizador en lo cultural, que se niega siempre a ir más allá de las fronteras de los Juegos Florales en nuestra afirmación identitaria.

Para la definición de los postulados defendidos por estos personajes hemos escogido el término “SIMETRISMO” porque su discurso se ha construido siempre enarbolando una bandera de murcianía que lo único que pretende es ser contrapeso de las posiciones de los nacionalismos periféricos. Es decir, su murcianismo nace como reacción al catalanismo amenazador; un discurso que se cristaliza en «Si tú dices que eres catalán, yo digo que soy murciano», tratando de ese modo de disgregar el antagonismo entre lo catalán y lo español hacia una contradicción puramente particularista. Es la misma estrategia clásica de la reacción ligada a los localismos exarcebados en que se ha apoyado el caciquismo postfeudal español como herramienta de control social y político (también a nivel interno del País Murciano asistimos a estrategias de afirmación localista que siguen este esquema de forma totalmente clara).

El juego simetrista clásico del caciquismo localista consiste en pretender hacer simétricas entidades que tienen una diferente unidad de medida. Si, tal y como hemos visto, a la tesis del hispanismo le surge la antítesis del catalanismo por los errores del primero, lo que tratan de hacer los simetristas es romper esa dialéctica haciéndola descender un escalón al terreno de lo meramente localista.

De esta manera, los simetristas ven en la afirmación murcianista una forma sibilina de hacer españolismo y anticatalanismo menos arriesgada que la de un hispanismo abierto; en esto, el simetrismo murcianista actúa de forma similar al blaverismo valenciano.

Pero no debemos olvidar que estos elementos nunca han sido verdaderos murcianistas, sino españolistas travestidos, y como tales, su labor dentro de las filas del murcianismo ha sido extraordinariamente eficaz, pues ha llevado al fracaso todos y cada uno de los intentos de conformación del murcianismo político y lingüístico.

Por tanto, se hace preciso no caer en el error clásico del murcianismo de dejar la puerta abierta a estos simetristas, defensores del hispanismo más rancio. La experiencia nos demuestra que se convertirán en un lastre disgregador que, en todas las ocasiones anteriores, ha resultado insuperable.

¿Murcianista anticatalanista? Esta conjunción resulta imposible, porque el murcianismo político es esencialmente confederalista, y el anticatalanismo esencial al hispanismo.

UNA JUTGESA DE L’OPUS ES SALTA ELS ACORDS DE LA GENERALITAT I DEMÀ A LES 12:00 VOL DESNONAR A UNA ANCIANA DE 79 ANYS AL CARRER TENOR GARICA ROMERO Nº4 DE VALÈNCIA

DEMÀ DIVENDRES A les 12:00 UNA JUTGESSA DEL OPUS I UNA SOCIETAT ESPECULADORA VOLEN EXPROPIAR A LA MARE DE PACO GUTIERREZ, UNA ANCIANA DE 79 ANYS.
Demà divendres 2 de Desembre de 2016 a les 12:00 va a ser el Desnonament del pis de la seua mare al carrer TENOR GARICA ROMERO Nº4 de VALÈNCIA
tenor
Causa haver avalat al seu fill un préstec de capital privat de 29.000 euros que va sol·licitar per a intentar salvar la seua EMPRESA/TREBALL.
El pis va ser comprat per subhasta per 57.000 euros per l’empresa INSERVIVAL SL i ALTURA 17 SL dirigida per TOMAS CHAPARRO GOMEZ i FERNANDO ZABALA FERNANDEZ que demanden el desnonament i la JUTGESSA BEATRIZ DE LA ROSSA COMOS (Jutjat 1º instància nº 4 de València) membre de l’Opus Dei i germana d’un altre jutge que es va fer objector de consciència contra els matrimonis homosexuals.
Contra aquesta màfia cal acudir demà als 11:00 al carrer TENOR GARICA ROMERO Nº4 de VALÈNCIA per a impedir que els especuladors deixen en el carrer a una anciana de 79 ANYS, en tractament psiquiàtric i vídua per la recent mort del seu espòs i pare de Paco, una setmana després d’una data de desnonament.
RELAT DE PACO GUTIERREZ
DESNONAMENT QUE VULNERA ELS DD.HH. I Al TJUE
El dilluns 10 de novembre de 2014 vaig tenir la visita a casa dels meus pares del Sr. Tomás Chaparro Gómez interessat en la subhasta de l’immoble que era l’endemà (11 de Novembre de 2014 a les 10:25 hores) i la seua intenció era la d’ajudar-nos per a eixir del sot i donar-nos diverses solucions, entre elles la d’un lloguer amb opció a compra si en un futur veníem a millor fortuna o sinó la d’un lloguer i que els meus pares no hagueren d’eixir de l’habitatge. Va estar veient l’habitatge i la meua mare i jo li acompanyàvem. Ens va demanar que enviàrem la Documentació al correu electrònic d’una Notaria, en concret notaria@vtomas.com Notaria Vicente Tomás Bernat (Documents adjunts).
Després em vaig anar a una cafeteria per a parlar amb el Sr Tomás Chaparro i em va preguntar per la situació de l’habitatge i li vaig comentar que havia demanat un préstec a Wilgest de 29.000€ (capital privat a través d’un prestador Sr. Antonio Luz) per a poder tirar endavant amb la família i poder pagar uns altres prestem, llavors en nomenar a Wilgest (que era el mediador financer), em va dir que coneixia personalment al Gerent i que havia treballat anteriorment amb ell, Wilfred González Escamilla, i en aqueix moment li cride al mòbil i va estar parlant amb Wilfred. Després de la conversa que van tenir tots dos, em va dir que demà en la subhasta licitaria i que estiguera tranquil que els meus pares no abandonarien la seua casa. Es va acomiadar, dient que fins demà i que enviara a la vesprada la Documentació a la Notària, com així vaig fer.
L’endemà, Dimarts 11 de Novembre de 2014, dia de la subhasta em persone en la Sala de Subhastes i no va aparèixer el Sr. Tomás Chaparro, llavors li cride al mòbil repetidament però sense rebre resposta alguna. Esperant en la porta de la sala se m’acoste un Sr. que es deia Fernando Zabala Fernández i que semblava que ja sabia a qui dirigir-se, em va dir “ eres Francisco? ”, em quede sorprés i em va convidar a asseure’ns en la cafeteria dels Jutjats per a dir-me que ell representava a les empreses que havien comprat l’immoble dels meus pares, INVERSUVAL S.L. i ALTURA 17 S.L. i em va dir rotundament que tenia solament dues opcions, una era que de forma amistosa els meus pares abandonaren la seua casa d’ací a 1 mes o màxim 2 mesos i lliurant les claus, o la segona que era a les dolentes i era a través d’un llançament per part del Jutjat. Li vaig dir que ho havia de parlar amb el meu advocat i amb els meus pares, i ací es va quedar tot, de moment.
Actualment i sent 28 de Novembre de 2016, cercant papers del Jutjat per a presentar algun motiu per a suspendre la data de llançament per al pròxim 2 de Desembre de 2016, m’adone que el Sr. Tomás Chaparro Gómez és Administrador de l’empresa Altura 17 S.L., tal és la meua sorpresa, que se suposa que uns tercers de bona Fe, van comprar en la subhasta l’immoble dels meus pares sense tenir aparentment cap relació amb Wilgest ( el mediador del préstec de capital privat), quan realment és tot el contrari, dos gerents o administradors d’empreses que es coneixen i que havien treballat junts, i que el dia anterior a la subhasta van estar parlant a través del mòbil.
Tots els escrits i al·legacions presentats en el Jutjat de 1ª Instància nº 4 de València, la magistrada titular de la qual és Donya Beatriz De la Rossa Comos, han sigut rebutjats, desestimant el venciment anticipat, taxacions a la baixa, interessos usurers, clàusules abusives, Moratòria i recentment el Conveni signat per la Generalitat Valenciana, el CGPJ i la Federació d’Ajuntaments Valencians pel qual cap valencià puga ser desnonat fins que no tinga una solució habitacional en una moratòria de dos anys.
El meu pare Domingo Gutiérrez Buendía, ja mort el 21 d’abril del 2015, que va morir d’un infart per la pressió que pesava sobre les meues *pedres, que va morir una setmana després d’una data de desnonament en concret el 14 d’Abril de 2015, que finalment es suspensió, i amb els reiterats comunicats de Desnonament i d’Embargaments pel que es pretén ara desnonar també a la meua mare Isabel López Borreguero, vídua, major de 79 anys, amb gran limitació de coordinació psicomotora, a més de presentar principis de demència senil acompanyat d’un quadre patològic expressat en vertigen, ansietat, depressió i hipertensió arterial essencial, i que disposa a casa del polsador d’emergència i tele assistència, desnonar la seua casa habitual i de tota la vida després de tants anys de treball i d’esforç. I ara una Jutgessa que no tinga un mínim de sensibilitat social i no aplique una caritat cristiana i sobretot una aplicació de la normativa Europea del TJUE i dels Convenis de la Generalitat Valenciana on radica el seu Jutjat, que venja DÉU i ho veja.

NOTA D’ANNA notícies
la policia que DEPENGA I CONTROLE La Generalitat valenciana i l’Ajuntament de València ha d’impedir demà aquest desdonament per saltar-se els acords de les dues institucions valencianes…

EL CRITERI DISTRIBUTIU DE L’ESTAT ESPANYOL ENVERS ELS VALENCIANS ÉS: “A ESTOS LES DAMOS LOS RESTOS Y SI QUIEREN ALGO, QUE SE LO PAGUEN”

Per als valencians l’Estat espanyol sols és garantia de espoli. En recaptar els nostres impostos i decidir unilateralment el pagament de la despesa i les inversions públiques ens tracten com el que som per a ells: una colònia. El seu criteri distributiu és: “A estos les damos los restos y si quieren algo, que se lo paguen”.tren

Efectivament. Els valencians vam haver de pagar el pantà d’Alarcón per a poder regar i a Alacant ni pagant poden. El desviament del Turia per a evitar les inundacions, el Pla Sud, ho vam haver de finançar amb el famós segell en la correspondència. Ens deien que València no podia tenir metro pel nivell freàtic i si no vénen els diners de la UE, encara ens ho estaríem creient. Vam ser els primers a pagar una autopista i, amb ells, no deixarem de fer-ho. Vam haver de ser tristament coneguts com ‘el semàfor d’Europa’ perquè l’Estat per vergonya internacional fera el by pas. El mateix amb l’escàndol del pas del tren creuant carrers a Castelló i València, quan ja no quedava cap capital de província sense soterrar les vies. Sobre el Corredor Mediterrani ja ens estan dient, com no!, que o ens ho paguem nosaltres o no ho tindrem i encara que semble increïble, a dia d’avui, d’Alacant a la Font de la Figuera i de Vandellós i Tarragona existeix una, i solament una, via de tren, evidentment perquè no és el camí d’ells a Europa, el de Sevilla-Madrid-Barcelona. El 5 de maig del 2010, Zapatero i Rajoy, este com a membre de l’oposició, van decidir que els valencians no havíem de tenir cap banc i van lliurar la CAM, Bancaixa i Banc de València als dinàstics progressistes, als dinàstics conservadors i als dinàstics catalans, respectivament. Montoro -el de torn, doncs podria ser qualsevol altre- mos xulea amb els nostres diners, mos va xulejar enviant un exèrcit de funcionaris en una Falles i ens segueix xulejant amb el FLA. La nostra llengua valenciana per llei està supeditada al castellà en tenir el deure conèixer-ho i no així el valencià, menys protegit i més vulnerable que ho està el lince per a sobreviure en Sierra Morena. La Dama d’Elx a Madrid i en el castell de Santa Bàrbara d’Alacant només oneja una bandera, la seua (…)

FRANÇOIS FILLON VOL RECOMPONDRE LES RELACIONS AMB RÚSSIA

filloniputin
François Fillon amb Vladimir Putin

François Fillon
L’actual alcalde de Bordeus té un discurs centrista, prudent, que no captiva a la dreta més radical avui lliurada al FN. Primer ministre entre 2007 i 2012, ministre sis vegades i en llocs polítics des dels 23 anys, Fillon transmet als seus 62 anys el discurs propi d’un dirigent dur i ferm davant el terrorisme o la migració i liberal en les seues receptes econòmiques.
L’home amb grans possibilitats de ser el pròxim president de la República vol un reforma laboral donant major protagonisme als acords interns en les empreses. En el seu afany per aprimar el pes de l’Estat, pretén reduir en 100.000 milions d’euros la despesa pública (avui en el 54,6% del PIB, un dels més alts del món) o eliminar mig milió de llocs de funcionaris (hi ha 5,6 milions). Els que queden hauran de treballar almenys 39 hores per setmana, quatre més que ara. També vol retardar fins als 65 anys l’edat de jubilació (ara situada en els 62).
Proposa rebaixar i suprimir impostos i càrregues socials a les empreses perquè s’estalvien 50.000 milions d’euros en cinc anys. En l’actual legislatura socialista, la rebaixa ja ha aconseguit els 40.000 milions.
Enfront del jihadisme i l’islamisme radical, la mà dura és la fórmula de Fillon. Vol expulsar de França a tot sospitós amb doble nacionalitat i prohibir el retorn als francesos que hagen anat a combatre a Síria o l’Iraq. També és partidari de prohibir el burkini, a pesar que el Consell d’Estat rebutja aqueix veto.
En política exterior, François Fillon pretén recompondre les relacions amb Rússia. No veu amb bons ulls les sancions imposades per l’annexió de Crimea i vol una aliança amb Moscou, i fins i tot amb el règim de Bashar al-Ásad, per a acabar amb l’Estat Islàmic, una tesi similar a la de Donald Trump. Millorar les relacions amb Vladímir Putin és un punt comú entre Fillon i Marine Le Pen, però el primer resulta més creïble tenint en compte que bona part del finançament del Front Nacional prové de Moscou.
El nou líder dels Republicans pel que fa a la política europea planeja un referèndum sobre el repartiment de refugiats entre els països de la Unió Europea, com el d’Hongria el mes passat. Igualment planteja consultes populars sobre la reducció d’escons parlamentaris, la reforma territorial, la desaparició de règims especials de jubilació o la introducció en la Constitució d’un necessari equilibri pressupostari.
Catòlic practicant, fill de militants conservadors i pare de cinc fills, Fillon s’ha mostrat molt comprensiu amb Manif pour Tous el reeixit moviment de la dreta contra el matrimoni homosexual. Per açò, es proposa prohibir l’adopció per parelles gais, avui legal a França.
En el terreny catòlic arrossega més simpaties que Marine Le Pen, que es va despenjar de la Manif pour Tous i va triar a diversos homosexuals declarats entre els seus més directes col·laboradors.

PIXAR-SE DAMUNT ELS VALENCIANS HA ESDEVINGUT ESPORT NACIONAL-ESPANYOL… ALLÒ GREU ÉS QUE HI HA GENT D’ACÍ QUE ELS HI VA.

Que més dóna que  Mercadona  pague molt per sobre de la mitjana, que  no obrin mai els diumenges i et fan contracte fix… Suposem que “Èvole” tindrà ara la valentia d’anar a supermercats o grans superfícies que et fan contractes per hores o et paga molt per sota dels 800 euros treballant en alguns casos en grans superfícies amb uns quants diumenges a l’any o convocar a HIPERCOR, TELEFÒNICA (vomistar), CAIXABANC… amb eixos no  perquè dominen els mitjans i gasten en publicitat (…) El senyor Evole ahir es va estar esforçant, en va, per a demonitzar a Mercadona i es va trobar que paga sous per sobre de la mitjana del sector i indefinits des del primer dia. Va haver de cercar entre poals de fem, ex-emprats i proveïdors disposats a parlar pestes. El que sí paga becaris és “el terrat”, o no Jordi? (…) No sé perquè aquest programa ens recorda a “AUSBANC” : o em dónes publicitat que val “tant” o parlarem malament de tu i del teu Banc. També ens recorda a MANS NETES: li anem a denunciar fins a que  parpelleges. Si vols que retire la denúncia, són 3 milions de €. Val?
El ‘fenomen Mercadona’ fa triomfar ‘Salvados’ en les audiències. El programa d’Évole sobre les llums i les ombres de l’empresa valenciana és líder amb 3,5 milions iva aconseguir que una catalana i/o espanyola escrigués aquest comentari a EL PERIÒDICO:
barcelona1997
Yo no solía comprar en Mercadona, algunas veces de vez en cuando soy más de Caprabo y Condis … pero en Mercadona si lo pisaba poco ya viendo como tratan a los trabajadores, aún menos comprare, no me gusta el mal trato a los trabajadores. Como dicen mis padres gracias al trabajador es que la empresa sale adelante, por que hay que valorar el esfuerzo cada día y tener al trabajador contento para que esté motivado y no machacarlo, claro que nosotros no tenemos un supermercado, somos de otro sector, pero Mercadona después de lo que vi ayer ni loca lo pisaré.

El 'fenomen Mercadona' fa triomfar 'Salvados' en les audiències

ATRESMEDIA / EL PERIÓDICO / BARCELONA

Dilluns, 28 de novembre del 2016
‘Salvados’ va analitzar aquest diumenge, 27 de novembre, l’‘efecte Mercadona’ i va mostrar les llums i les ombres de l’empresa que més ven a Espanya, en una entrega que va liderar les audiències del dia tant en el global d’Espanya com a Catalunya.
El programa de Jordi Évole va mostrar tant la visió positiva sobre la cadena de supermercats valenciana, amb directius, empleats i proveïdors de l’empresa alabant la seva filosofia empresarial, com els punts més foscos, amb extreballadors denunciant clàusules i mètodes de treball abusius (com una empleada que va parlar de la “prohibició no escrita de posar-se malalt”).

L”efecte Mercadona’ també va tenir ‘efecte’ en les audiències d’aquest diumenge, i va situar ‘Salvados’ en el punt més alt del rànquing, amb 3.572.000 teleespectadors i un 17,9% de quota de pantalla. A Catalunya, també es va enfilar al primer lloc de programes més vistos, amb 508.000 seguidors (16,8%).
Després de l’emissió de ‘Salvados’, el liderat va passar a Antena 3, amb la pel·lícula ‘Cuento de invierno’ (2.522.000 i 15%), mentre que a Tele 5 ‘Gran hermano: el debate’ va quedar molt despenjat (1.792.000 i 14,3%).

Mitjà per la República Valenciana