Eixida d’Alcoi a les 08:45 des de la plaça d’ AL-Azraq i a les 09:30 des del Safari d’Aitana
XVII Marxa per la desmilitarització de la Serra d’Aitana. Diumenge 23 de maig 2021 pic.twitter.com/NNKMa4iFZY
— MRV – Moviment per la República Valenciana (@MRVgermanies) May 20, 2021
Aquesta setmana passada, apareixia al diari Público un recomanable i interessant article d’Amadeu Mezquida titulat «La AlterEspaña»; en què l’autor reflexiona sobre la necessitat de repensar l’Estat espanyol des de les esquerres perifèriques i d’oferir-hi una concepció diferent a la visió castellana imperant des de, com a mínim, Nova Planta.
La idea no és nova. Des de les renaixences, passant per les guerres carlines, el cantonalisme i els experiments més o menys federalitzants de la 2a República espanyola, les diferents nacions perifèriques de l’Estat han tractat d’oferir-li a l’Espanya carpetovetònica un acord que conjugue l’encaix propi amb la «Unidad de destino en lo universal». I no ens n’hem sortit.
Celebro, però, la clarificació d’espais polítics que eixe article representa. I que situe Compromís -paraules de l’autor, no meues- en eixe projecte de transformació d’Espanya, en eixa necessitat de «dar el salto […] desde lo autonómico a lo estatal», d’«una plataforma confederal y plurinacional que aúne a las izquierdas territoriales en pie de igualdad para tratar de ofrecer una alternativa capaz de multiplicar resultados en base a la transversalidad y el programa de mínimos». I li desitjo sort; segurament, la política espanyola necessita d’una esquerra confederal que tracte de transformar-la i que, a cops de cap contra un mur que no hem pogut ni tan sols clivellar en dos-cents anys, vaja fent més incontestable la necessitat d’un Estat propi per al País Valencià, d’una República Valenciana de dones i homes lliures. Li desitjo sort, però no és el meu projecte. El meu projecte de transformació política i social comença i acaba -en la mesura que qualsevol projecte pot començar i acabar dins de fronteres concretes en aquesta Europa del s XXI- al País Valencià.
Permeteu-me agafar unes línies més de l’article: «No se puede gobernar España si no se tiene un proyecto para España. No se puede transformar España si no se tiene un proyecto para España», i, sense negar la premissa en cap cas, transformar-les: No es pot governar el País Valencià si no es té un projecte per al País Valencià. No es pot transformar el País Valencià si no es té un projecte per al País Valencià.
Aquesta, crec, és la qüestió; quin és el subjecte polític sobre el qual un partit vol exercir la seua voluntat de transformació. No és el mateix gestionar que governar. No és el mateix una simple descentralització administrativa que un govern. No és el mateix pensar i situar-se en coordenades de submissió que d’apoderament.
I quin és el projecte de País Valencià que el Botànic ens presenta mentre la seua pota més valencianista mira de reüll Espanya i se la imagina transformada en qui sap què? Quin és el projecte més enllà de la gestió de les engrunes de sobirania que l’Estatut ens concedeix -amb el nihil obstat dels tribunals espanyols, per descomptat-? Existeix la voluntat de superar el marc autonòmic? De plantejar un embat seriós i transversal per aturar un espoli que ens empobreix? De federalitzar el País Valencià oferint al sud un marc on desenvolupar-se? De transformar la realitat? No.
L’article d’Amadeu Mezquida situa perfectament quines són les coordenades on es mourà Compromís en els propers anys -ja ho està fent de facto. La ponència política parla de moltes sobiranies, però s’oblida la sobirania política dels valencians i valencianes; l’horitzó de decisió últim, que no és més que decidir si volem construir una república independent.
En definitiva, l’article ens situa. Situa quin és -quin serà- el subjecte polític de sobirania per a Compromís -Espanya- i, per tant, nega que el subjecte polític de sobirania siga el País Valencià -com ho és per a Esquerra Republicana del País Valencià. Per tant, renunciant a eixe espai valencià de ruptura, Compromís clarifica l’espai. I, definint-se, ens defineix a altres. Els que no creiem que una AlterEspanya siga possible o que, com a mínim, no creiem en ella com a horitzó de benestar per a les valencianes i els valencians. Els que volem construir la ruptura amb un Estat que ens empobreix.
L’MRV saluda Andecha Astur
Des del MRV (Moviment per la República Valenciana) saludem la lluita de Andecha Astur i us felicitem pel vostre procés.
Fa falta una força d’obediència asturiana, que reclame la sobirania del poble asturià amb l’horitzó d’una República Asturiana, lliure i sobirana.
Ens sentim agermanats amb la vostra lluita i el vostre projecte. En el MRV també està confluint molta gent, de col·lectius, partits i independents, que reivindiquen la sobirania valenciana i lluiten per la República Valenciana.
Per la confraternització internacionalista en el combat comú contra l’Estat imperialista espanyol.
El vostre asturianisme és el nostre valencianisme: llibertat, sobirania i Repúbliques.
Visca la fraternitat entre els pobles lliures, sobirans i republicans!
Visca Astúries lliure! Puxa Asturies dixebrá!
Visquen la República Asturiana i la República Valenciana!
MRV – Moviment per la República Valenciana
País Valencià, 20 de maig del 2021
MRV-Apartat 12096 VALÈNCIA 46020 info@germanies.net Tel 650 537 213 www.germanies.org
Resultats de la consulta sobre l’acord de govern
Bon dia ANNA,
Gràcies a tots els que heu participat en la consulta interna en què les persones afiliades hem pogut expressar la nostra veu.
A la pregunta “Dones suport a la proposta de l’executiva de Junts d’avalar l’acord de legislatura i govern amb ERC per posar en valor el 52% del vot independentista?”
Han participat un total de 4.053 vots, amb el 62,18% de participació, i amb el resultat següent:
Sí: 3.364 vots i un 83%
No: 689 vots i un 17%
Per tant, amb aquests resultats, les persones afiliades a Junts per Catalunya ratifiquen l’acord de govern entre Junts per Catalunya i ERC.
Junts per Catalunya
NOTÍCIA RELACIONADA
Votació en ANNA notícies
Es curiós com la Direcció de Compromís en el Consorci de bombers de Valencia ens envia tota la documentació de la taula de negociació en castellà, això si, diuen que els acords els traduiran al valencià (moltes gràcies).
Lo del poder viure en valencià no sembla possible ací.😡— Sindicat Valencià Republicà (@Sindi_Val_Repub) May 18, 2021
Un valencià que va voler «Fer República…»: …al 2003 amb Esquerra Valenciana-Entesa i més tard amb ER PV i sempre més enllà de la UPV/BNV i que finalment, per la falta d’organitzacions per a crear les condicions subjectives dels valencians pel seu alliberament, perquè d’objectives anem sobrats, no va tindre més remei que optar per «Fer País…»
“vaig optar -va dir en una entrevista- per la recuperació de les tradicions, del folklore musical i d’una música en perill d’extinció com és la música de tabal i xirimita”. Això i la seua activitat i contribució en el grup de dolçainers l’Estrela Roja i als Miquelets del Regne de València.
Pere, restes al record…
Construir una altra Espanya? Construïm el País Valencià! per Ricard Chulià i Vicent Fernàndezhttps://t.co/HDCrf6FJAV
— MRV – Moviment per la República Valenciana (@MRVgermanies) May 14, 2021
CONFIAR EN EL POBLE!
[Traducció al valencià d’ANNA notícies]
El resultat de les passades eleccions a Madrid ha causat una ona de depressió/desconfiança cap al poble treballador en un sector de la societat, subjectivament d’esquerres. Esquerres en les seues diferents variants, no sols entre el sector votant (encara que siga amb pinces en el nas) de Podemos. Fins i tot hi ha algunes individualitats -poques, però existents- que es plantegen el seguir o no amb el seu activisme polític i social sota l’argumentació que “la gent ha afavorit” que guanyara l’aliança entre PP i Vox.
Podem comprendre des del punt de vista de l’absoluta subjectivitat estes reaccions basades en l’emotivitat i/o en anàlisis purament superficials de l’ocorregut, així com en les falses expectatives electorals. Però des del punt de vista de la racionalitat política i de l’anàlisi mitjanament rigorosa no podem compartir en cap mesura esta subjectivitat. No falla el Poble, fallen les organitzacions polítiques pretesament d’avantguarda.
Encara que la participació general en les eleccions a la Comunitat de Madrid ha sigut relativament alta, hi ha hagut una important abstenció, i esta ha afectat de manera significativa a les zones amb un important vot històric a les “candidatures d’esquerres”.
Esta abstenció, tal com comentàvem en editorials anteriors, ens sembla totalment legítima i a més políticament molt útil. Creiem, dit de manera sintètica, que és un signe de maduresa social.
Hi ha un sector important de la societat que ja no vota de manera litúrgica i l’abstenció és el posicionament en el qual en unes eleccions conflueixen gents de tota mena, les que “passen de tot” però també persones autènticament progressistes que no se senten representades per cap de les candidatures i decideixen no anar a votar, ni amb els nassos tapats. És una forma de rebuig al mercadeig electoral. Simplement s’abstenen en un exercici totalment legítim de la seua “llibertat d’elecció”. En les eleccions a la Comunitat de Madrid este fenomen ha tingut una especial rellevància, plenament justificada per les circumstàncies. Alguns defensors dels corrents de l’esquerra del Règim estan maltractant d’una forma totalment indigna i rancuniosa a les persones de les classes treballadores.
Ayuso va guanyar les eleccions perquè una gran part de la societat madrilenya va votar contra el “Govern de Progrés” que no ha comés més que errors i incompliments; i si no han sigut més és perquè no han tingut temps per a això. Això es paga i és molt important que tal cosa haja quedat clara. Ja s’han superat els temps en què els incompliments no tenien un cost en el suport electoral i polític.
Reflexió particularitzada ens mereix el cas de Podemos. Des de la seua constitució analitzem el fenomen en la línia del que realment està esdevenint, que no és ni ha sigut més que un intent d’oxigenar al Règim, de generar il·lusió entre alguns sectors de la població en què el manteniment de la monarquia borbònica postfranquista era compatible amb un programa reformista de profund calat. Per a reflexionar sobre aqueixa incompatibilitat recorrem a l’exemple històric del partit Kadete a Rússia que va intentar similar maniobra en els últims anys del Règim tsarista. Assenyalem també les significatives diferències, especialment en la seua qualificació intel·lectual i política, entre el partit Kadete i Podemos, per descomptat favorable al primer.
Doncs bé, el fracàs de Podemos significa en el fonamental que aquest Règim del 78 és incompatible amb autèntiques reformes democràtiques i/o socials. És essencialment en este sentit en el qual cal interpretar el procés de desmantellament electoral i polític de Podemos. Realment tal qüestió és un problema per als que viuen o vivien d’este partit a través de la política, però des d’un punt de vista més global és un problema per al Règim en el seu conjunt, que perd a un auxiliar significatiu per a garantir la seua sostenibilitat. No és casualitat que s’estiga alimentant ràpidament, com UCI pediàtrica, a Més Madrid com a substitut menor de Podemos. Poc els va a durar esta nova il·lusió i menys encara amb les posicions que este partit ha adoptat a l’Ajuntament de Madrid, tal com la de donar suport a la concessió de la Medalla d’Or de la ciutat res menys que a Ana Botella.
El camí iniciat per aquells que pretenien “canviar el Règim” participant del propi Règim s’ha demostrat com un camí totalment estèril que només serveix per a reforçar estratègicament a la dreta d’este Règim.
Hi ha un camí aparentment més difícil i complex, però és l’únic que ens pot portar a la victòria: la lluita i l’organització popular. És a dir, la construcció de Poder Popular.
Izquierda Castellana, 11 de maig de 2021