L’MRV – Moviment per la República Valenciana saluda el Consell per la República Catalana


L’MRV saluda al Consell per la República Catalana
Des del MRV (Moviment per la República Valenciana) saludem al Consell per la República Catalana, l’organització estratègica de l’independentisme català que manté viu l’1-O,  dia en que Catalunya va iniciar el camí́ de la República.
Des de l’MRV, moviment -sobiranista valencià republicà- per la República Valenciana ens sentim agermanats amb la vostra lluita i els vostres objectius. A l’igual que en el vostre CxR, en l’MRV també està confluint molta gent, de col·lectius, partits i independents, que defensen i reivindiquen  la independència i sobirania del poble valencià  i lluiten per la República Valenciana.
Felicitats i abraçades internacionalistes en el combat comú contra l’Estat imperialista opressor espanyol.
El vostre republicanisme català  és el nostre republicanisme valencià: llibertat, sobirania i Repúbliques.
Visca la fraternitat entre els pobles lliures, sobirans i republicans!
Visca la fraternitat entre el poble valencià i el poble català!
Visca Catalunya lliure i Visca València lliure!!!

JAR13 (Junta Agermanada Republicana dels Tretze)
MRV – Moviment per la República Valenciana

País Valencià, 12 de maig del 2021

Intercanvi de whatsapps responen al missatge: “Jo, francament, no entenc el posicionament d’ERC”

Jo, francament, no entenc el posicionament d’ERC
[11/5 12:14] Víctor Baeta:
Jo sí… A Catalunya i t’ho diu un barceloní MAI, MAI, MAI… havia hagut un partit institucional independentista.
ERC, SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, ha està federalista.
Maragall va obrir la caixa de Pandora al voler fer un estatut perfecte.
A continuació Espanya va fer el seu paper i Artur Mas va encendre el polvorí, però com coneixia al seu poble els hi va dir que TOT SERIA LEGAL I PACÍFIC.
Va ser un èxit.
L’1-O va ser el clímax.
La repressió va dispersar el moviment i tot torna als seus orígens…
PERÒ, PERÒ, PERÒ…
Allò que mai havia sorgit va sorgir… Els independentistes han eixit agrupats en una formació transversal JxC. Un partit independentista institucional com MAI, MAI, MAI, havia existit a Catalunya… i ERC torna al seu federalisme.

[11/5 12:42] Joan Altès: Ben vist, Víctor.
Aquest cop estic força d’acord amb tu.
Afegiria que perquè el partit (instrument) sigui realment eficaç han de passar encara 3 coses:
1.- Fer fora els “convergents” que s’hi han Colat.
2.- que hi entrin els d’ER que són realment indepes (aprox 1/2 del partit)
3.- que hi entrin els realment indepes de les CUP (aprox 1/2).
Amb això es faria el “partit” del 52% i es podria assolir l’objectiu.
I quan siguem indepes, ja ens barallarem per saber si som més de dretes o més d’esquerres

[11/5 12:46] Víctor Baeta: 👍

Ana Rosa té ben apresa la lliçó

“…ens hem de preguntar si no s’ha fet cap Fox News perquè, de fet, els objectius que aconsegueix un òrgan d’opinió com aquest ja estan ben institucionalitzats en el sistema comunicatiu.”

Ana Rosa té ben apresa la lliçó

Àlex Gutiérrez    02/05/2021
El totpoderós Murdoch té un taló que se li resisteix (relativament): el Regne Unit. Després d’haver intentat infructuosament controlar tot el capital de la televisió de pagament Sky, també ha provat d’impulsar un canal tot notícies de biaix conservador, a imatge i semblança de la temible Fox News als Estats Units. Però, després de fer números, ha vist que el projecte té tots els ídems d’estavellar-se financerament. I encara més quan ja hi ha en marxa un projecte de televisió esbiaixada cap a la dreta, liderat per Andrew Neil.
El que és interessant és la reflexió que Rebekah Brooks, alta executiva del grup, ha fet saber a la redacció: els resulta molt més interessant produir programes concrets i col·locar-los a les plataformes de pagament, que van necessitades de continguts.
La notícia m’enxampa seguint aquests dies la polèmica entre Ana Rosa Quintana i Pablo Iglesias. La manera com la presentadora s’ha posicionat frontalment contra el líder de Podem, acusant-lo directament de “feixista”, hauria d’alertar. És cert que ho fa des de l’altaveu d’una empresa privada, però fa servir un bé públic com és l’espai radioelèctric. Però Espanya va decidir -bé, Zapatero– que era una gran idea deslliurar els canals privats d’unes mínimes obligacions de servei públic. Durant un temps hem especulat sobre si la ultradreta feixistoide tindria capacitat de muntar una Fox News a l’espanyola. N’hem vist intents precaris a Intereconomía, o per part de Javier Negre i els seus adlàters. No feien por, esclar, perquè ja es veia que es tractava d’un exèrcit de Pancho Villa, sense capacitat de muntar res amb cara i ulls. Però és que, de fet, Fox News ja ha arribat, des de fa temps. El programa d’Ana Rosa és el Fox and Friends particular: una presentadora clarament partidista, amb lligams poc edificants amb el deep state -ai, aquelles reunions amb Villarejo– i amb la voluntat clara de normalitzar la ultradreta a Espanya. Quintana ha arribat abans a la conclusió de Rebekah Brooks: ¿qui vol la nosa de tot un canal si pots col·locar el teu altaveu en una televisió ja existent?
De la mateixa manera que a Espanya no hi ha premsa sensacionalista tabloide com al Regne Unit perquè els diaris de la caverna assumeixen amb gust aquesta funció, també televisivament ens hem de preguntar si no s’ha fet cap Fox News perquè, de fet, els objectius que aconsegueix un òrgan d’opinió com aquest ja estan ben institucionalitzats en el sistema comunicatiu. No cal actuar al marge i muntar un sistema alternatiu, com va fer Murdoch per rivalitzar amb l’hegemònica CNN. A Espanya només cal posar la televisió líder al matí.

EL FUTUR ÉS NOSTRE. Ser del València CF és una elecció del cor. El valencianisme és un sentiment!!!

València es va tirar al carrer per un futur sense Peter Lim

• Manolo Montalt        VALÈNCIA PLAZA    8/05/2021 – VALÈNCIA. La manifestació en contra de la gestió de Peter Lim al València CF ha constituït un pas al capdavant de l’entorn popular eixint als carrers de la ciutat per a demostrar la dignitat perduda en els últims anys a les mans dels seus dirigents.
El sentiment valencianista ha demostrat estar molt viu, i que vol tindre ganes de viure per al seu club que, desgraciadament, es troba cada vegada més prop de la mort.
L’habitual ball de xifres en aquests casos revela una forqueta de 4.000 persones segons els organitzadors i 7.000 segons l’organització. En qualsevol cas una mostra més que suficient per a exportar al món una potent imatge d’unitat i sentiment per a dir-li al planeta futbol que ningú vol a Peter Lim gestionant el València CF.
Amb 10 minuts de retard va partir la capçalera de la marxa des de la plaça de Saragossa encapçalada per membres de la Corba Nord. Per davant d’ells, una pancarta, escrita en valencià, que posava lema a la manifestació “El futur és nostre”.
Després d’ells van arrancar la marxa els membres de Llibertat VCF, l’altre col·lectiu convocant de la marxa al costat de la Corba, i que portaven una altra pancarta amb un lema en anglés “Your business, our feeling. 50+1 LibertadVCF” (el teu negoci, el nostre sentiment).
Tal com estava previst, la comitiva va partir des de la Plaça Saragossà per a enfilar la part dels números imparells de l’Avinguda d’Aragó. Durant diverses fases del trajecte es van escoltar càntics com “Anil Canalla, fora de Mestalla” i “Peter vete ja”.
Més tard la comitiva, amb un lent caminar per la quantitat de components de la marxa va girar cap al carrer Amadeu de Savoia (on es va entonar l’himne regional), per a finalitzar el recorregut en l’Avinguda de Suècia. Allí i enfront de la tribuna de l’estadi de Mestalla, Tomás Ribera per part de la Corba Nord i José Antonio Pérez per part de LibertadVCF van llegir un manifest. Jose Antonio Pérez va dir que en “El dia de hui és un dia històric. És el primer dia d’una nova era per al València. Perquè sí, els sàtrapes cauran i el club tornarà a ser de qui sempre ha sigut, dels seus afeccionats. Hem de ser conscients que si hui ens hem reunit ací no és per un escut, no, i tampoc és per un equip de futbol. Si hui ens hem reunit ací és per un sentiment més gran que cadascun de nosaltres. I això és alguna cosa que no coneixen en Meriton.
I añadio que “Ser del València no és fàcil. Si volguérem ser dels que sempre guanyen, seríem d’un equip amb més títols; si volguérem ser dels més rics seríem d’un equip de la Superliga. Ser del València no és una cosa que es fa de manera cerebral, no et fa del València comprar unes accions: ser del València és una elecció del cor. Hui som milers de cossos, però milions d’ànimes reunides amb una sola fi, retornar el València al seu legítim amo: l’afició.
Mos queda un partit dur, un partit difícil, el partit més bonico que mai podríem recórrer junts: el partit de l’alliberament del València Club de Futbol. Valencianistes, recuperem el València per a qui sent el València!
Ahir, hui, demà i sempre: Amunt Valéncia!”.
Per part seua, Tomás Ribera, portaveu de Corba Nord va dir que “Pensaven que no anàvem a respondre i s’han menjat amb creïlles. Hui teníem una final i l’hem guanyada.”
Després de la pertinent ovació final, la marxa encara va tardar bastants minuts a dissoldre’s entre crits de “Anil canalla, fora de Mestalla” i “Peter vete ja”. Alguns elements aïllats van pretendre organitzar una presa de Mestalla, acció que va ser immediatament repel·lida pels propis organitzadors de l’acte.
Sens dubte, aquest ha sigut el dia en què el valencianisme ha volgut dir “basta” a Lim. En el qual li ha fet saber al propietari del 85% de les accions del club, que té un 0% del cor dels fans del club que va comprar. I per molt home de negocis que siga un, no és tan obtús com per a ser que un negoci d’esquena a l’entorn té poc recorregut.
Ningú pot assegurar que l’ocorregut a la ciutat vaja a fer variar la voluntat del màxim accionista del club, però aquest és un primer avís. El dia que es puga tornar als estadis, igual això del 8 M comence a quedar-se xicotet.

Puigdemont avisa que JxC pren la torxa per “la batalla per la independència, sense eufemismes ni complexos”.

Puigdemont avisa a ERC: “No ens deixarem trepitjar. No callarem”

Marta Lasalas
Barcelona. Dissabte, 8 de maig de 2021. 15:06

Junts pren posicions davant la reorganització de forces que pot comportar el darrer moviment d’Esquerra que els apartar d’un acord de govern. La cloenda del congrés extraordinari que ha celebrat aquest matí ha servit perquè el president del partit, Carles Puigdemont, reivindiqués en videoconferència des de Waterloo el paper que ha d’assumir la formació. “Junts es prepara per continuar batallant des d’on calgui”, ha assegurat Puigdemont, que ha apel·lat tant al model de país que representen com al compromís de mantenir “la batalla per la independència, sense eufemismes ni complexos”.
Puigdemont no s’ha referit en cap moment de manera explícita a ERC ni a la decisió dels republicans d’apostar per un govern sense Junts, anunciada pel candidat republicà, Pere Aragonès, minuts abans, però ha enviat un missatge clar per advertir que el seu partit no té cap intenció de renunciar a ocupar una posició central en el tauler polític.

 “Avui sabem amb més claredat que mai, que la independència de Catalunya necessita que Junts existeixi i sigui rellevant, forta i decisiva. De manera que no ens deixarem faltar al respecte. És un avís per tots aquells que ens han menystingut com a força política o com a proposta estratègica. No ens deixarem trepitjar, no callarem”, ha advertit Puigdemont.

Puigdemont ha denunciat que “no s’ha escatimat esforços per intentar diluir el que és Junts”, i ha recordat el retret que dirigia als republicans durant la campanya electoral, en el que ha descrit com un “tots contra Junts”, amb “pinces curioses, amb atacs molt precisos en la seva perversitat”. 
“Ens volien rendits els uns i els altres i aquí ens trobem, en una posició de fermesa, amb conviccions i amb lleialtat al país i a la seva gent”, ha advertit.

Tancar files

Durant la intervenció, el president del partit no ha entrat en l’estratègia que prèviament havia exposat el secretari general, Jordi Sànchez, per respondre a la decisió d’ERC sobre la investidura d’Aragonès, però sí ha esperonat els militants a tancar files rere els seus líders.
Ha assegurat que Junts apareix avui més reforçada i preparada per assumir el rol que es va proposar en constituir-se. “Està cridat a ser el gran espai central de l’independentisme efectiu, dels fets, de l’ambició de la no renuncia ni del càlcul partidista per anar guanyant eleccions autonòmiques o fer governs de qui dia passa any o càrrec empeny“.
Puigdemont ha reivindicat el model de país que defensa Junts des del punt de vista econòmic i cultural, que no té res a veure amb la manera de fer del centralisme exacerbat i clientelar de l’Estat espanyol ni s’inspira “en l’extremisme ideològic, a vegades populista i minoritari”, en referència a la CUP; i ha defensat la necessitat de la independència davant d’un dèficit fiscal de 160.000 milions d’euros que s’acumularà en deu anys.

Junqueras obvia en un article paraules com “independència” o “independentisme” per a referir-se als reptes del nou govern i al futur de Catalunya

A l’escrit, publicat a ‘El Periódico’, parla de “planificar els canvis necessaris a 10 i 20 anys vista per aconseguir una nova Catalunya millor
[notícia publicada en Racó català]

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha publicat un article d’opinió a ‘El Periódico’ on parla dels reptes a què s’enfronta Catalunya i el futur nou govern derivats de la gestió de l’escenari post-covid i dels fons europeus. Al text, en cap moment fa referència a la independència o l’assoliment d’una república com a palanca de canvi necessari per a garantir el futur i la viabilitat del projecte de país. Tampoc utilitza ni un sol cop els termes “independència”, “independentisme” o conceptes més neutres com “sobiranisme” o “dret a decidir”. Les referències a una futura República catalana també són absents. El més similar, una “republicana” al títol, “Reconstrucció republicana”, que llegit tot l’escrit sembla fer menció a les accions de govern que hauria de dur a terme una Generalitat amb un president d’Esquerra Republicana al capdavant, com ho serà amb Pere Aragonès, si les negociacions entre el seu partit i el de Puigdemont arriben a bon port abans del 26 de maig, data límit per haver tancat una investidura si no es vol anar a unes noves eleccions.