CONFIAR EN EL POBLE!
[Traducció al valencià d’ANNA notícies]
El resultat de les passades eleccions a Madrid ha causat una ona de depressió/desconfiança cap al poble treballador en un sector de la societat, subjectivament d’esquerres. Esquerres en les seues diferents variants, no sols entre el sector votant (encara que siga amb pinces en el nas) de Podemos. Fins i tot hi ha algunes individualitats -poques, però existents- que es plantegen el seguir o no amb el seu activisme polític i social sota l’argumentació que “la gent ha afavorit” que guanyara l’aliança entre PP i Vox.
Podem comprendre des del punt de vista de l’absoluta subjectivitat estes reaccions basades en l’emotivitat i/o en anàlisis purament superficials de l’ocorregut, així com en les falses expectatives electorals. Però des del punt de vista de la racionalitat política i de l’anàlisi mitjanament rigorosa no podem compartir en cap mesura esta subjectivitat. No falla el Poble, fallen les organitzacions polítiques pretesament d’avantguarda.
Encara que la participació general en les eleccions a la Comunitat de Madrid ha sigut relativament alta, hi ha hagut una important abstenció, i esta ha afectat de manera significativa a les zones amb un important vot històric a les “candidatures d’esquerres”.
Esta abstenció, tal com comentàvem en editorials anteriors, ens sembla totalment legítima i a més políticament molt útil. Creiem, dit de manera sintètica, que és un signe de maduresa social.
Hi ha un sector important de la societat que ja no vota de manera litúrgica i l’abstenció és el posicionament en el qual en unes eleccions conflueixen gents de tota mena, les que “passen de tot” però també persones autènticament progressistes que no se senten representades per cap de les candidatures i decideixen no anar a votar, ni amb els nassos tapats. És una forma de rebuig al mercadeig electoral. Simplement s’abstenen en un exercici totalment legítim de la seua “llibertat d’elecció”. En les eleccions a la Comunitat de Madrid este fenomen ha tingut una especial rellevància, plenament justificada per les circumstàncies. Alguns defensors dels corrents de l’esquerra del Règim estan maltractant d’una forma totalment indigna i rancuniosa a les persones de les classes treballadores.
Ayuso va guanyar les eleccions perquè una gran part de la societat madrilenya va votar contra el “Govern de Progrés” que no ha comés més que errors i incompliments; i si no han sigut més és perquè no han tingut temps per a això. Això es paga i és molt important que tal cosa haja quedat clara. Ja s’han superat els temps en què els incompliments no tenien un cost en el suport electoral i polític.

Reflexió particularitzada ens mereix el cas de Podemos. Des de la seua constitució analitzem el fenomen en la línia del que realment està esdevenint, que no és ni ha sigut més que un intent d’oxigenar al Règim, de generar il·lusió entre alguns sectors de la població en què el manteniment de la monarquia borbònica postfranquista era compatible amb un programa reformista de profund calat. Per a reflexionar sobre aqueixa incompatibilitat recorrem a l’exemple històric del partit Kadete a Rússia que va intentar similar maniobra en els últims anys del Règim tsarista. Assenyalem també les significatives diferències, especialment en la seua qualificació intel·lectual i política, entre el partit Kadete i Podemos, per descomptat favorable al primer.
Doncs bé, el fracàs de Podemos significa en el fonamental que aquest Règim del 78 és incompatible amb autèntiques reformes democràtiques i/o socials. És essencialment en este sentit en el qual cal interpretar el procés de desmantellament electoral i polític de Podemos. Realment tal qüestió és un problema per als que viuen o vivien d’este partit a través de la política, però des d’un punt de vista més global és un problema per al Règim en el seu conjunt, que perd a un auxiliar significatiu per a garantir la seua sostenibilitat. No és casualitat que s’estiga alimentant ràpidament, com UCI pediàtrica, a Més Madrid com a substitut menor de Podemos. Poc els va a durar esta nova il·lusió i menys encara amb les posicions que este partit ha adoptat a l’Ajuntament de Madrid, tal com la de donar suport a la concessió de la Medalla d’Or de la ciutat res menys que a Ana Botella.
El camí iniciat per aquells que pretenien “canviar el Règim” participant del propi Règim s’ha demostrat com un camí totalment estèril que només serveix per a reforçar estratègicament a la dreta d’este Règim.
Hi ha un camí aparentment més difícil i complex, però és l’únic que ens pot portar a la victòria: la lluita i l’organització popular. És a dir, la construcció de Poder Popular.

Izquierda Castellana, 11 de maig de 2021