Per damunt del lema SOM UNA NACIÓ el lema independentista de SiR i de REAGRUPAMENT: ‘PEL PARLAMENT SOBIRÀ QUE PROCLAMI L’ESTAT CATALÀ’
El Nacional | Foto: ACN| Barcelona. Dijous, 9 de juliol de 2020
L’oficina de Puigdemont ha defensat que, segons la llei vigent, “ha de donar cobertura a les necessitats personals i polítiques amb la dignitat que corresponen a les funcions exercides pel president Puigdemont”. Ha afegit que és sota aquesta premissa que el director de l’oficina i totes les persones que en formen part “treballen amb lleialtat i respecte al president i compleixen tots els requeriments econòmics i jurídics que estableix el marc legal de les oficines dels expresidents de la Generalitat”. Ha recordat també que després de dos anys d’investigació, l’Audiència Nacional va arxivar al febrer la causa per encobriment contra Alay. “Per aquest motiu, creiem que aquest segon procediment contra Josep Lluís Alay, s’atribueix a raons polítiques, i no legals ni econòmiques”, ha manifestat.
A més, ha acusat la Fiscalia de gastar en aquesta investigació “més diner públic del que s’acusa al senyor Alay de malversar” i per això té en marxa tots els tràmits legals “per tal de demanar explicacions per aquest tipus d’investigacions a càrrec de tots els ciutadans”. El president Quim Torra ha recolzat públicament Alay aquest matí: “Tot el suport i tota la força per a un lluitador incansable per les llibertats al món i per la independència de Catalunya. Abraçades”
Per què estic per la República Valenciana?
[escrit per Joaquim Auladell a l’octubre del 2012]
A començaments del mil·lenni vaig percebre que s’acostava una onada independentista, la tercera. La primera va ser amb Macià, els anys 30 del segle passat, la segona amb el PSAN, els anys 70, la tercera seria sota el lema de la Sobirania i en un escenari mundial, globalitzat, la quarta el més probable és que no es produeixi perquè s’ha assolit la Independència o perquè ha desaparegut el subjecte a independitzar. Tot això ho vaig exposar a bastament a l’article Tres onades considerades des de la carena entre segles (“Revista del Centre de Lectura”, Setena època, núm. 7. Reus, 2003).
El 2003 jo era d’ERC i abonava l‘aliança amb el PSOE, amb una política moderadament independentista i moderadament d’esquerres, amb un suport popular creixent. La destitució de Carod-Rovira per una incorrecció protocol·lària, quan després el PSOE va ser culpable de la catàstrofe dels túnels [del Guinardó] sense cap conseqüència em va demostrar qui era l’amo i que la política d’ERC era inviable. Després hi va haver la defenestració del President de la Generalitat [Maragall] (pel PSOE que, per a qui creu en les institucions, el President de la Generalitat, que és de tots els catalans i com a tal se l’ha de respectar, no pot ser substituït per un encarregat d’un partit, no català (no la persona, que si pensem en en Montilla, pot haver nascut a les Andalusies o a les Rússies, que si com a President parla en català i és lleial a Catalunya, és tan vàlid com qualsevol català, parlem del PSOE, disfressat de PSC, colonialista i imperial) per més inri.
El 2005 em vaig incorporar a la Plataforma SOBIRANIA I REPÚBLICA, una associació política per impulsar projectes sense presentar candidatures. Vam realitzar moltes iniciatives per la Sobirania en abstracte i per les Repúbliques en concret. En el món de la comunicació vam instituir el Guardó de la República Catalana, creació de Jordi Argemí i que s’ha atorgat a:
– el 2007 a Till Steigman, a Vicent Gisbert [La Nucia-PV] i al CEIM (Coordinadora de l’Esquerra Independentista del Montserratí),
-el 2008 a Rut Carandell, a Daniela Grau, a Daniel Mach, a Joan Becat, a Alfons López Tena, a Xavier Polo, a Teresa Peyrí Macià i a Marc Belzunces.
– el 2009 a Heribert Barrera, a Josep Gifreu, a la CUP de Sallent, a Aminatu Haidar i a Ramon Carner.
– el 2010 a Carles Mora, a Joan Laporta, a Agustí Barrera, a Pau Alabajos i a Isona Passola.
– el 2011, a Joan Carretero i
– el 2012, el 14 d’abril, dia de la República Catalana, a Muriel Casals.
També en el 2005 em vaig incorporar al Bloc Nacionalista Valencià (BNV), un partit progressista i valencianista (Progressista és el que no pot ser res més, i de valencianistes n’hi ha d’espanyolistes, com hi ha catalanistes espanyolistes) perquè com deia Fuster, cal fer política.
El 2006 un equip sobiranista va redactar el Full de Ruta a la Independència i el va presentar Joan Carretero. Es va muntar una plataforma, Reagrupament Independentista, per fer una candidatura sobiranista. El resum del programa és “PEL PARLAMENT SOBIRÀ QUE PROCLAMI L’ESTAT CATALÀ” (aconseguir una majoria de diputats que s’haguessin presentat amb el programa de proclamar la independència). SOBIRANIA I REPÚBLICA hi coincidia i ens hi vam adherir. El 10 de juliol de 2010 hi va haver una gran manifestació en què SOBIRANIA I REPÚBLICA i Reagrupament amb el poble català va canviar la fada i bleda consigna “Som una nació” per “Independència!”, que és el que va cridar la gent.
Després, a l’agost va aparèixer Solidaritat Independentista, Reagrupament es portà com un partit encobert a les eleccions del desembre 2010 i no va treure cap diputat. Les falles de Reagrupament van ser confiar que un líder li faria la feina (Laporta) i somiar ser un partit d’empresaris quan la immensa majoria dels electors (i els associats) són assalariats. SOBIRANIA I REPÚBLICA es dissol en el poble.
Vist des Barcelona, de fa dos anys les coses han canviat molt de pressa. Convergència va guanyar les eleccions, la crisi econòmica, agreujada per la dependència de Spain (nom que funciona), ha empitjorat, l’Estat no paga el que deu a l’administració territorial i local i als particulars i es dedica a retallar l’ús de la llengua catalana. Fa un mes hi va haver la manifestació de l’Onze de Setembre [2012], multitudinària i plural, decididament independentista, i el president de la Generalitat, com que el Govern del Regne no va acceptar la seva proposta de pacte fiscal, va convocar eleccions amb perspectiva independentista.
El Full de Ruta de l’antic Carretero, de Solidaritat i de SOBIRANIA I REPÚBLICA està a mig camí. L’estat propi no és l’estat sobirà, republicà, amb bandera a l’ONU que volem. Els imperialistes declarats i i els catalanistes espanyolistes ho faran tot perquè canviant tots els detallets reials, forals, federals, que calgui, perquè tot continuï igual. No n’hi haurà prou amb guanyar unes eleccions, els imperialistes, del Guerra a l’Aznar, són pertinaços.
Els canvis que no es noten és dubtós que hagin existit. L’alternativa sobiranista passa per una fractura amb l’Estat espanyol. A la Comunitat Valenciana cal, a més, un despertar, una fractura mental amb l’Estat espanyol, entitat ben real, i Espanya, entitat imaginària. Si no es vol ser sobirà, no se n’és. Del 1980 al 2010 els valencians han viscut, per il·lusió o conveniència, el somni del Levante Feliz, l’Eix de la Prosperitat Madrid-València i l’ofrenar flors a Espanya compulsiu. El 2010 comença el malestar, no és una qüestió moral, de si Zaplana o Fabra son bons o dolents, sinó que un tenia diners per repartir i l’altre no. Com la defenestració de Camps, tan semblant a la de Maragall, pels seus superiors espanyols. El malestar social és el començament del despertar del somni. Et fan mal tots els ossos però no saps per què. Uns poden buscar remei en ersatz espanyols i d’altres en l’alternativa sobiranista valenciana.
Molts valencians es desperten, es demanen “On som?” i intenten orientar-se. Tant de bo que els convenci el sobiranisme republicà.
Un incís: jo vull que la llengua catalana creixi, floreixi i tingui fruits a la futura República Valenciana i molts residents (valencians) també. I això no és per cultura (simbologia), ideologia o “suprastructura”, sinó condició material de vida que es resoldrà en la marxa majoritària cap a la independència i en el debat de la Constitució. Final de l’incís.
En aquests moments només està per la República Valenciana la coalició de dos partits: Esquerra Nacionalista Valenciana i República Valenciana /Partit Valencianista Europeu. Agustí Cerdà, dirigent d’ERC al País Valencià, està per l’Estat valencià.
Joan Fuster, des del document Apèndix a la Justificació de Catalunya de Mn. Armengou (1962) que conté el Material Països Catalans diu: “Penseu en la unitat i feu el que vulgueu”, que no vol dir que fem el que ens roti sinó el que convingui. És evident que no volia que ens poséssim tots al pas de la regió o parcel·la més lenta per fer els passos solemnes junts. El PSOE ha segrestat la figura de Fuster, ha amagat el polític i ha potenciat l’erudit. Deixem l’erudit als erudits i fixem-nos en el polític.
Per què estic per la República Valenciana?
Sóc nacionalista internacionalista (considero que les nacions són una forma d’associació humana que cal tenir en compte) i la meva nació és els Països Catalans. Les nacions han de tenir llibertat i sobirania, poder estatal. Sóc demòcrata, però això ho diu tothom. Un Estat, ho sap tothom què és i hi està d’acord: a la bandera, als ministeris, a la frontera, a les ambaixades, als portaavions, a l’ONU i als segells postals. Les nacions cadascú se les imagina com li convé, a mida. Els Estats-nació segur que són Estats, que siguin nacions ja és problemàtic, s’ha de comprovar, però és difícil. Parlar de nacions és entrar en una olla de grills i només ho faig si m’hi veig obligat. En una discussió en què cerquem entendre’ns fem servir conceptes formals, en una polèmica, on cerquem la victòria es fan servir els recursos de la retòrica. Parlarem de política i no de simbologia.
Sóc actual, concret i pràctic. Mentre perds el temps creix el malestar i el genocidi. Si parlo de societat i d’individu parlo de política, de poder i d’Estat. Per això em va venir tan bé el full de Ruta de l’equip de Carretero i el dels sobiranistes valencians: tal com estaven les coses, aconseguir (1) un Estat sobirà, republicà i democràtic (2) per a alliberar un territori d’administració colonial (3) amb la proclamació d’independència per una majoria de diputats del Parlament colonial convertit en constituent.
Majoritari, és a dir democràtic, per la majoria de la població, no minoritari, no una elit, no un Equip Alfa fantàstic. Cal comptar amb les pròpies forces, si t’alliberen, t’hauràs d’alliberar de l’alliberador (Xirinacs). No et preocupis, a l’equip guanyador s’hi suma tothom.
Parlant en el marc del Regne d’Espanya, també dit Regne Insular i Peninsular o, internacionalment, Spain, la S és la de PIIGS. Qualsevol territori definit administrativament es podria alliberar, democratitzar, autodeterminar, legítimament, si vol. La Comuniat Autonòmica de Madrid, per exemple. La veritat és que com que Spain no és un Estat democràtic (no és de ciutadans sobirans) no ho pot fer. D’altra banda a mi em sembla perfecte que la CA Madrid faci el que vulgui. En canvi, no m’és indiferent el que faci la Comunitat valenciana, estimo per un igual els territoris de les dues Generalitats.
Parlant en actual i concret, pensant democràticament, majoritàriament, “l’alliberament ha de ser obra del poble com a subjecte que s’allibera” (Xirinacs), i tenint present la perspectiva nacional dels Països Catalans, tenint en compte que a la Comunitat, catalana entre la manifestació de l’Onze de Setembre del mes passat i les eleccions de les eleccions del mes que ve hi haurà alguns canvis, cal tenir pensada i posada en marxa l’alternativa per a la Comunitat valenciana, la República Valenciana democràtica i oberta (“és valencià qui hi viu, sense condicions identitàries”) feta pels vivents concrets i no per la Història, que es pot explicar de moltes maneres.
Previsió del procés de constitució de les dues Repúbliques seguint el Full de Ruta
La majoria parlamentària republicana constitueix la societat estatal cohesionada, en concret. Un Estat, la Confederació Helvètica (popularment “Suïssa”) té llengües i religions diferents, bons motius per a la guerra. Ser suïssos ha estat més atractiu que anar-se’n per una altra banda, a diferència de la federació de Iugoslàvia.
El grup impulsor inicial no pot prejutjar ni condicionar com serà la majoria constituent. En el procés sí que es veu per on va. Els primers republicans irlandesos eren laics, la majoria que va proclamar la República va ser catòlica.
Resumint
– Estic per la República Valenciana perquè es l’única manera racional que se m’acut de democratitzar, d’alliberar la Comunitat valenciana, que es faci sobirana, amb ajut de no sé qui o sense, i de realitzar els Països Catalans concrets.
– És problemàtic, però és que la realitat és problemàtica.
– Si una de les dues Repúbliques surt antiavortista i/o animalista, deixaré de donar-hi suport? Em sembla que no. Si una de les dues Repúbliques surt islàmica, deixaré de donar-hi suport? Em sembla que sí.
Joaquim Auladell
Barcelona, 12 d’octubre del 2012
Els Comuns/Podem PV, pugen o baixen?
A banda de ser espectadors de la lluita rupturista amb el 78 de l’independentisme, estan disposats a fer quelcom?
Dóna suport els Comuns, a la República Catalana?
Són confederals?
Sí ho són, està Podem PV, per la República Valenciana?
I estes preguntes a l’espai de Podem, les podem fer extensibles al conjunt del republicanisme que es reclama rupturista amb el 78.
[ANNA notícies]
ACN
Domènech avisa que com més es tarde a afrontar el problema amb Catalunya “més probable serà la bancarrota del sistema”
L’exlíder dels comuns diu que la solució només pot ser federal o confederal i que l’Estat és en si mateix el problema
Domènech també carrega en diverses ocasions cap als socialistes. Els retreu que donessin suport a l’aplicació del 155 de la Constitució a Catalunya, que van brindar “suposadament” després que el PP “acceptés obrir la reforma constitucional”. “Més enllà que al final no es va aconseguir res, intentar vendre una reforma constitucional a una part de la població en el mateix moment en què s’estan intervenint les seves institucions d’autogovern deu ser una peça única i mai vista de pacte i legitimació constitucional”, rebla Domènech, que els retreu que el PSOE afirmés que calia “perfeccionar” l’Estat autonòmic en una comissió per la seva modernització “creada just quan aquest saltava pels aires”. I continua: “Qualsevol somni d’Estat compost va morir aquell dia”.
Un dels altres retrets que dirigeix al PSOE és per la manera en què alguns dels seus dirigents defensen el federalisme, als quals acusa de ser, conjuntament amb el PP, una de les fàbriques d’independentistes: “Converteixen el federalisme en una mena de gran engany i, com a tal, inservible per a solucionar els problemes als què ens enfrontem”. Tot i això, admet que una reforma constitucional permetria anar a la llavor dels problemes i orientar-los en un sentit o un altre, com ja defensa el PSOE i el PSC -amb una proposta que Domènech titlla d’inservible- o Unides Podem i En Comú Podem.
En aquest darrer cas, també detecta dos problemes, un de tècnic i l’altre de polític. En el primer cas, assenyala que la Constitució va ser pensada per ser “molt difícilment reformable”. Pel que fa al problema polític, Domènech hi veu falta de voluntat en el PSOE per a iniciar una reforma constitucional, el PP que mai s’hi ha posicionat i que sempre s’ha trobat una “excusa ‘vàlida'” per no iniciar-la, i que ara és Vox. Més enllà d’això, assenyala que aquesta reforma és “pràcticament impossible sense un pacte previ de caràcter plurinacional i, a més, no és controlable en allò que atanyi a la forma d’Estat”.
Domènech dibuixa tres úniques vies de sortida al conflicte amb Catalunya. Dues de reformistes, amb un canvi profund en lleis orgàniques i una reforma constitucional; i una de rupturista, amb l’inici d’un procés constituent. Adverteix que “de vegades la ruptura no prové d’una acció revolucionària, sinó de la implosió de l’ordre anterior, incapaç de seguir permaneixent en les seves contradiccions”. En tot cas, descarta aquestes dues vies reformistes com una solució a la llarga. Domènech creu que el problema pendent de solucionar és la plurinacionalitat, i assegura que “s’haurien de generar models d’encaix que no prenguin la forma o els intents d’ofegar les diferents realitats nacionals”. Per tot plegat, l’exlíder dels comuns aposta per construir una “alternativa republicana, igualitària i confederal” per canviar la naturalesa de l’Estat, “que és, en si mateix, el problema”, conclou.
I és que l’exdirigent dels comuns només veu tres alternatives: “un reformisme fort que prendrà la forma de nou pacte fundador -que ara mateix no veu viable que s’afronti des del sistema polític-, un de procés constituent tipus rupturista, o el creixement de les vies autoritàries. Pel que fa a un nou referèndum per a reformar la Constitució, avisa que això comportaria necessàriament pactar abans amb Catalunya el reconeixement del seu propi procés constituent per ser viable i, això, més que probablement, activaria altres processos de caràcter plurinacional: o la independència o el nou pacte fundador. “Aquest pot ser un dels camins possibles, però en realitat sobre això es pot escriure poc ja que el camí es fa en caminar”, subratlla. Amb tot, sobre aquest nou pacte, apunta que on es podria trobar una de les solucions és en el “federalisme plurinacional, asimètric i pluralista”.
Domènech, historiador i també activista de diversos moviments, entre ells el 15-M, ho emmarca tot plegat en una “crisi de sobiranies”. Un concepte que ha agafat recentment Domènech, juntament amb l’exdiputat de la CUP Quim Arrufat, entre d’altres, per impulsar l’Institut Sobiranies per “enfortir l’espai del catalanisme popular d’esquerres”. Al llibre, Domènech apunta que la crisi actual no és només una crisi de la relació entre Catalunya i l’Estat, sinó que en realitat significa la fallida de tot l’Estat autonòmic, perquè no dona resposta al motiu pel qual va sorgir inicialment.
– mejor te vas con tus papas y no nos fastidies el día
Comunicat de RV/PVE per la visita dels borbons al País Valencià
Els borbons venen de visita pel territori que van conquerir en 1707 i el van transformar d’un Regne sobirà, en una colònia de la Monarquia Hispànica, hui Estat espanyol.
Entre els espanyols hi ha de monàrquics i de republicans. Ambdós són hereus i no qüestionen el decret de 29 de juny de 1707, pel qual els valencians varen perdre les nostres llibertats nacionals. Entre ells, entre els monàrquics i els republicans espanyols, tenen la seua particular confrontació i la porten al nostre territori conquerit per llur Estat, dels uns i dels altres.
RV/PVE fem una crida als republicans valencians, és a dir els que reivindiquem la sobirania del poble valencià i recuperar les nostres llibertats nacionals, per a fer-nos visibles davant esta visita. Hem de rebre els borbons amb les nostres banderes republicanes i amb consignes com:
PAÍS VALENCIÀ SERÀ REPUBLICÀ!!!
PAÍS VALENCIÀ, LLIURE I SOBIRÀ!!!
FORA ELS BORBONS, QUE ELS APLAUDISQUEN ELS MAMONS!!!
Assemblea de República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 3 de juliol del 2020
