Arxiu mensual: novembre de 2019

Eleccions 2019, General

Resultats de les darreres eleccions i els requisits per a la constitució de grups parlamentaris al Congrés de la metròpoli.

Deixa un comentari
TITULO II. De los Grupos Parlamentarios

Artículo 23
1. Los Diputados, en número no inferior a quince, podrán constituirse en Grupo Parlamentario. Podrán también constituirse en Grupo Parlamentario los Diputados de una o varias formaciones políticas que, aun sin reunir dicho mínimo, hubieren obtenido un número de escaños no inferior a cinco y, al menos, el quince por ciento de los votos correspondientes a las circunscripciones en que hubieren presentado candidatura o el cinco por ciento de los emitidos en el conjunto de la Nación.
2. En ningún caso pueden constituir Grupo Parlamentario separado Diputados que pertenezcan a un mismo partido. Tampoco podrán formar Grupo Parlamentario separado los Diputados que, al tiempo de las elecciones, pertenecieran a formaciones políticas que no se hayan enfrentado ante el electorado.

Eleccions generals

RV/PVE ens informa del perquè no es presenten el 10-N

Deixa un comentari
ANNA notícies s’ha dirigit a RV/PVE per saber del perquè demà no van a estar presents en les eleccions del 10-N.
I  la redacció  ha rebut la següent contestació.

PER QUÈ NO ENS PRESENTEM?. COM HAN ANAT LES COSES.
1. RV/PVE va decidir, com sempre, presentar-se per a defensar l’ideari rupturista amb el regim del 78/39/1707 i independentista valencià, pel fet que cap altre partit ho fa.
2. Des del principi es va tindre clar que per a no necessitar recollir avals, calia intentar fer coalició amb algun partit ja present al Parlament espanyol.
3. Aquests partits sols podien ser per coincidència ideològica -rupturistes i independentistes-, EH Bildu, JxC o ERC. Els dos primers preferibles perquè no es presenten al PV, no hi ha competència pel mateix espai electoral.
4. Sols teníem relació amb JxC. Amb EH Bildu i amb ERC mai hem tingut cap relació oficial.
5. Una regla d’or per a fer coalicions, i no quedar-te penjat en el darrer moment és, mentre ho intentes, tramitar tots els passos per a presentar-te.
6. Varen començar a parlar amb JxC a través de La Crida. No va ser possible donat les circumstàncies internes d’ells. Però es van aprofundir els vincles cara el futur amb ells, que es van concretar en que de la seua mà RV/PVE va ser signant valencià de la Declaració de la Llotja de Mar.
7. Paral·lelament havia un sector molt entusiasta, recent incorporat a RV/PVE que va proposar que s’intentés anar amb ERC (ERPV al PV). Malgrat no tenir cap relació amb eixe partit se’ls hi va dir que endavant, que començaren a intentar-ho, que si aconseguien fer coalició que acceptaríem anar junts.
8. L’equip negociador mai va entrar en contacte oficial, fora de converses informals amb la direcció d’ERC o d’ER-PV. Sols ho va fer amb Jaume Ferrà d’Esquerra Valenciana, bona persona i vell conegut que va intercedir prou perquè ERC fera coalició amb RV/PVE, però des dels equips jurídics d’ERC se li va dir que no a Jaume Ferrà, adduint problemes tècnics.
9. La insistència de l’entusiasta equip negociador va tindre com a resultat que ERC autoritzara a Jaume Ferrà a fer la següent proposta: No a la coalició i sí a permetre a tres persones de RV/PVE a anar en la llistes valencianes d’ERC (ERPV al PV). És a dir, com a independents, única manera que persones no afiliades al partit que es presenta poden anar en les seues llistes.
10. La resposta de RV/PVE, votada pels membres de l’Assemblea, a la negativa d’ERC a fer coalició i a la proposta d’afegir tres independents a les seues llistes (s’entenia si no ens presentaven), va ser declinar l’oferta (és a dir que si no havia coalició anàvem a intentar presentar-nos), però que autoritzaven a les tres persones interessades anar com a independents en les seues llistes.
11. La proposta de Jaume Ferrà i la contestació de RV/PVE a continuació: http://www.annanoticies.com/wp-content/uploads/2019/11/ferrà-RVpve2.jpg
12. Finalment la persona que negociava ha estat col·locada per ERC com a suplent en la seua llista d’Alacant i una segona persona, regidor en una llista majoritària d’EUPV va, creiem, que segon o tercer per València.
13. La difícil recollida d’avals es va dificultar encara més per les decisions entorn a totes aquestes qüestions. La nostra candidatura va aparèixer en les tres circumscripcions en les candidatures provisionals, però no en les definitives.

Política estatal, Ruptura democràtica i repúbliques

Otegi impulsa la Declaració de la Llotja de Mar [article de Moncloa.com]

Deixa un comentari

El PNB dinamita el pla d’Otegi: crear un Podem independentista
• Arnaldo Otegi no va aconseguir que el PNB o Compromís se sumaren a la Declaració de Llotja de Mar.
• El líder abertzale vol crear una espècie de Podem independentista.
• Aquest nou projecte podria tenir referents en nou comunitats autònomes.
Per Andoni Fernández| Moncloa
8 de novembre de 2019
Arnaldo Otegi segueix perfilant un projecte que va prenent cos des de fa tres anys. El líder de l’esquerra abertzale vol eixamplar l’espai d’Euskal Herria Bildu amb una espècie de plataforma que podria tenir referents en nou comunitats autònomes.
En les últimes eleccions generals del mes d’abril EH Bildu va fer campanya al costat d’ERC, encara que en aquesta breu legislatura tots dos han tingut les seues posicions pròpies. Ambdues forces també es van posar d’acord per a posar en peus Ara Repúbliques, coalició amb picada d’ullet a l’esquerra espanyola.
En aquest projecte també va estar el Bloc Nacionalista Galego, però Otegi no va aconseguir que el PNB, els postconvergentes i les CUP se sumaren a aquest projecte sobiranista que beu dels ressons de les europees de 1987, any en el qual HB va aconseguir més de 100.000 vots fora d’Euskadi i Navarra.
Aquesta fita ho va aconseguir l’esquerra abertzale gràcies a suports de partits madrilenys, la Lliga Comunista Revolucionària o el Moviment Comunista, o i una força catalana, el Moviment de Defensa de la Terra.
OTEGI IMPULSA LA DECLARACIÓ DE LLOTJA
El procés va enxampar a contrapié a l’independentisme basc. La resolució del conflicte a Navarra i Euskadi desinflamó al soberanisme i des de llavors Arnaldo Otegi ha tingut molts dubtes sobre com llançar picades d’ullet a l’independentisme català sense renunciar al seu propi projecte.
Però el full de ruta més ambiciós, les votacions populars de Gure Esku Dago, van naufragar per la freda rebuda de la societat basca i per l’empipament d’EH Bildu davant la control de la plataforma de sectors lligats al PNB.
Otegi ha apostat ara per la Declaració de Llotja, que ha unit a EH Bildu amb BNG, Crida Nacional, CUP, Demòcrates de Catalunya, ERC, Esquerra Valenciana, JxCat, Més per Mallorca, Més per Menorca, PDeCAT i República Valenciana/ Partit Valencianista Europeu.
SONORES ABSÈNCIES
El Partit Nacionalista Basc i Compromís han evidenciat que els seus respectius èxits electorals es deuen al fet que anteposen el pragmatisme sobre el nacionalisme. Els jeltzales s’han negat a sumar-se amb EH Bildu, que els assota des de l’oposició en el Parlament basc, i amb Junts per Catalunya, evidència de l’empipament d’Urkullu amb Puigdemont.
EH Bildu tampoc ha aconseguit sumar al seu projecte, una espècie de Podem independentista, a forces nacionalista com la Chunta Aragonesista o tres petits partits que van estar en el projecte d’Ara Repúbliques: Andecha Astur (Principat d’Astúries), Puyalón de Cuchas (Aragó) i Ara Canàries.
L’OBJECTIU D’OTEGI
Arnaldo Otegi diu que a partir del 10-N el seu objectiu és “traure als presos, defensar l’autodeterminació i una agenda social de progrés”. El líder d’EH Bildu creu que un pes important de l’independentisme dificultarà un possible pacte entre PSOE i PP.
“Si guanya Sánchez, la qual cosa farà és la investidura amb l’abstenció del PP, no una coalició però sí la investidura, i el preu que pagarà serà més llenya contra Catalunya i contra l’independentisme, més retallades de drets socials dels treballadors i més retallades dels drets de totes les nacions de l’Estat. Aqueix va a ser el preu, i ho sabem”, assegura.
El de Elgoibar no es talla contra tots dos partits: “Com si no ens acordàrem que ací Patxi López i Antonio Basagoiti van governar junts gràcies a la il·legalització de l’esquerra abertzale!”.
GALEUSCA I ELS ANTICAPIS
El projecte d’Otegi no és nou: nacionalistes bascos, catalans i gallecs van posar en peus el pacte de Galeusca en 1923 per a demanar la independència. El projecte va tenir continuació en l’exili i fins i tot amb la deriva centralista d’Aznar, que va promoure indirectament un pacte entre CiU, PNB i BNG per a les europees de 1999.
Un dels problemes que té este Podem independentista és que no compten amb un referent a Madrid, Anticapis segueix dins del partit que lidera Pablo Iglesias i Izquierda Castellana està pràcticament extingit per la mort de Doris Benegas.
OTEGI CONTRA EL PNB
El líder abertzale desvetla les raons per les quals el PNB no s’ha sumat al nou pacte: “El PNB, que coneixia la iniciativa des de feia molt temps, ara diu que no està d’acord amb els continguts d’aqueixa declaració. Jo estic convençut que les seues bases sí la comparteixen”.
“El més a llarg termini que mira el PNB són les següents eleccions. Segurament estan pensant que si són decisius, posaran açò que ells criden agenda del país sobre la taula i que consisteix bàsicament en trens d’alta velocitat. No obstant açò, nosaltres creiem que el model d’acció política del PNB es va esgotar”, va afegir.

Otegi diu que “si el PSOE cerca la companyia de la dreta, el PP posarà sobre la taula tres ingredients: Navarra, mà dura amb Catalunya i amb els independentistes i probablement una reforma de la llei electoral que faça que els governs d’Espanya no depenguen de les forces nacionalistes. Si açò ocorre, l’estratègia del PNB tindrà serioses dificultats”.

Eleccions 2019

Puigdemont, Comín i Ponsatí proposen que ERC, JxCat i CUP formen un “Gran Grup Parlamentari de la República” al Congrés

Deixa un comentari

Els dos eurodiputats electes i l’exconsellera secunden l’aposta de Borràs per un grup únic amb llibertat de vot

PolíticaACN
L’expresident Carles Puigdemont, l’exconseller Toni Comín i l’exconsellera Clara Ponsatí han proposat que ERC, JxCat i CUP formin un “gran grup” al Congrés sota el nom de Grup Parlamentari de la República Catalana, A través d’una carta a la qual ha tingut accés l’ACN, els dos eurodiputats electes i l’extitular d’Ensenyament han secundat l’aposta de la cap de llista de JxCat, Laura Borràs, de formar un grup únic de l’independentisme a la cambra baixa espanyola després del 10-N. Puigdemont, Comín i Ponsatí asseguren que així s’actuaria des de la diversitat de perfils i sensibilitats. Tots tres creuen que és una “oportunitat extraordinària” que es pugui formar aquest grup únic, amb llibertat de vot, on s’acordin els temps d’intervenció i de control, i tenir la visibilitat pròpia que es consideri.Puigdemont, Comín i Ponsatí dirigeixen la proposta als grups “que van fer possible l’1-O i la declaració d’independència”, perquè “considerin seriosament l’oportunitat que existeixi al Congrés, per primera vegada, una representació oficial en nom de la República Catalana”. Tots tres -a títol individual, segons el seu entorn- afirmen que la veu de la República pot “irrompre amb força” a Madrid i pot actuar políticament “des de la diversitat de perfils i sensibilitats” que hi haurà representades.

Els tres dirigents -que van concórrer plegats a les llistes de JxCat de les eleccions europees el 26-M-, aposten perquè aquest grup únic doni llibertat de vot als diferents col·lectius de representants, on s’acordin els temps d’intervenció i de control parlamentari en funció de la representativitat que cada candidatura obtingui, i on es permeti als representants de cada candidatura tenir la visibilitat pròpia que considerin.

Aquest grup parlamentari exerciria el control del govern espanyol, la iniciativa parlamentària i la interlocució política amb la resta de grups en nom de la República Catalana, segons conclou la carta.

Borràs va llençar aquesta idea durant el debat de dimarts a TV3. La cap de llista de la CUP, Mireia Vehí, va rebutjar de seguida la proposta en considerar que al Congrés no hi ha “res a fer”, i que l’estratègia dels anticapitalistes passa per desbordar l’Estat i interpel·lar la comunitat internacional. ERC continua sense donar cap resposta.