3.000 manifestants reclamen més autogovern al centre de València. “Un país per fer, un país per construir” ha estat l’eslògan de capçalera

per engrandir les fotos de laveupv, cliqueu damunt
Sergi Tarín / València /La VEU PV
“Què dieu? Molta gent?”, ho preguntava Toni Gisbert, d’Acció Cultural del País Valencià, en eixe moment esotèric de la comptabilitat a colp d’ull. Vora 3.000 persones s’escampen en diverses pancartes i molts metres buits pel carrer Colom. La clàssica manifestació independentista de les vesprades del Nou d’Octubre desemboca desmaiadament al Parterre. Les pancartes embolcallen el pedestal de Jaume I i una veu passa llista d’associacions, coordinadores, plataformes, sindicats, entitats cíviques, partits polítics i les corresponents escissions. Una suma cívica de molta retòrica i poca abundància. Sense el PP, el carrer descansa.
“Un país per fer, un país per construir”, reclama la capçalera. I uns metres abans, sota la pedra d’Audiència antiga de l’actual Tribunal Superior de Justícia, els fills independentistes fan berenar ideològic a banda. “Ni un pas enrere!”, criden els joves, una mica altius i atents a la possibilitat de secretes entre el ramat d’ovelles negres, és a dir, de dessuadores negres. Els pares, en canvi, més socials i socialdemòcrates, enyoren la independència com s’enyora la joventut. El so de la muixeranga s’enlaira com un fum discret. I tot esdevé un mer tràmit de l’edat i del pas del temps.
Abans també ha sigut la música i no tant els crits i les consignes. És allò que sol definir-se com a “ambient festiu”. Tabals, dolçaines i fins i tot una xaranga molt explosiva, més encara pel contrast amb els rostres dels huit militants d’Esquerra Unida que la segueixen, tota una oda interminable a la depressió postelectoral. I al mig, un vell militant amb un pòster gegant del Partit Comunista arengant, amb formes de primera internacional, les masses minses pujat a un banc de pedra. Algunes dessuadores negres l’envoltaven i feien fotos amb una curiositat entre el turisme i l’arqueologia. De fons, les notes del Segadors feien murmurar, “bon colp de falç”, Josep Guia darrere l’eterna pancarta: “Ara, independència”.
I entre la nòmina de polítics amb activitat institucional hi havia Antonio Montiel i Rosana Pastor, de Podem, i Ricardo Sixto, d’Esquerra Unida. Tot enmig d’un desplegament policial tan immòbil que els agents apegats a les escaparates semblaven maniquís fugits rere el vidre. I per fer alguna cosa, els antiavalots es dedicaven a passar del braç ancianes d’una vora a l’altra de l’avinguda feta cabal d’irregular concurrència. “Molta gent?”, insistia Gisbert a l’altura de la Delegació del Govern i enmig sotracs d’helicòpter per la teulada del Corte Inglés. I entre ferir la veritat o la sensibilitat, ja se sap, cal optar per l’indeterminat silenci.

Crònica de ‘Xicotiu’ treta d’un fòrum d’internet.Ahir anàrem tres companys de RV/Partit Valencianiste Europeu a la reunió de Poble Liure. 
El cartell de l’acte…

Xicotet fa un resum (de les coses que es poden contar)
1) Tres ponents, un diputat de la CUP Albert Botran, el “coordinador” de PLL Guillem Fuster ( ne té eixe càrrec o ne té atre nom el càrrec?) i un alacantí que viu a València, Toni Terrones.
2) Local ple de banderetes, per suposat totes senyeres nues i estelades catalanes, (NO estrelades valencianes). A banda, banderes gais etc… això darrer sí me’n pareix bé.
3) Durant el discurs se digué un ou de vegaes la paraula “Catalunya” i la paraula “procés”. Cap menció a València, llevat de per a dir que ja serem catalans del sud en el futur (això darrer dit en atres paraules). De la República Valenciana tampoc es va parlar, no semblava que tingueren preparat el tema. Del ‘procés català’ sí es va parlar.
4) Jo estigué tot el rato en una Senyera Coronada. El tio assentat just davant meu a l’esquerra me preguntà el perquè portava eixa Senyera.
La conversa:
-Per què portes eixa senyera? (ell)
-Tu no creus en els PPCC? (jo)
-Sí (ell)
– I València a on és, en Xina? (jo)
(!!!)
Cinc minuts després, va abandonar la reunió.

5) M’eixí a fumar un cigarret durant la xarrada. U va eixir segons després i me preguntà:
-vosatros d’on veniu?
-De València i Alacant
-[..]
-M’estàs preguntant si som de lo GAV?
-Sí.
-Puix no, som del Partit Valencianiste Europeu.
-Ah! val.
xD

6) Un company nostre, durant el torn de paraula, defengué lo nostre en molta educació però en molta contundència. la República Valenciana és un fí en sí mateix. Rés d’anomenar la RV per ficar d’amagat els PPCC.

7) En acabar la reunió estigué parlant uns minuts en el coordinador de PLL. Li digué que, igual que abans se deia que el català era una llengua d’analfabets i aldeans, hui en dia n’hi han catalans que practiquen el mateix diàleg pervers i analfabet. Me digué que ell estava t’acord en açò, i que els catalans que diuen açò són “gilipolles” (sic). Per suposat no coincidia en mi en com ha de ser el normalitzat, ni pensem el mateix políticament, però se podia parlar en ell.

8) L’alacantí que era dels tres que donaven la xarrada me digué que ell respectava les meues idees. Seguidament me preguntà si jo li respectava ad ell. Li digué que no compartia la seua política, ni de lluny, però que… com no li anava a respectar a nivell personal. També trobí que se podia parlar en ell.

9) El diputat de la CUP posà cara de “por” al vore la coronà. LOL.

10) Vaig trobar a faltar un català (habitual en este foro) que jo me sé, per haver tingut la possibilitat de tindre una conversa “contundent” , sense necessitat de tindre que viatjar a Catalunya. Una pena.
————————————————-
Fins ací el que se pot contar.