El BLOC amb valentia…
Arxiu mensual: octubre de 2015
L’activista en defensa del patrimoni cultural valencià, Antonio Marín Segovia s’incorpora a l’ACR Constantí Llombart
Antonio Marín Segovia s’incorpora a l’Associació Cultural i Republicana Constantí Llombart, amb la finalitat d’iniciar una activa defensa i difusió de tot el Patrimoni Cultural Valencià, perquè tots els residents d’Oriola a Vinaròs i visitants del País Valencià puguen tenir l’oportunitat de conèixer-ho i apreciar-ho.
Comencem avui oferint un reportatge fotogràfic d’un bell i singular edifici, construït en 1930 per l’arquitecte nascut a Sueca, Juan Francisco Guardiola Martínez, situat en el carrer Castelló, número 20 de València, molt a prop a l’Estació del Nord.
L’edifici s’adscriu al corrent “Art Decó” molt en voga en aqueixa època. Rep el nom de “Casa Jueva” per l’estel de David que ostenta en la llinda de la porta del vestíbul. El cromàtic i singular edifici va ser encarregat construir per José José Salom.
La decoració reprodueix la mateixa que la d’un temple maçònic del Ritu Memphis Misraim. El Ritu Antic i Primitiu de Memphis i Mizraim és un ritu mçònicasónico iniciàtic dins de les anomenades lògies militars format per la unió de dos antics ritus maçònics d’inspiració Rosacruz: el Ritu de Memphis i el Ritu de Mizraím. El promotor de la fusió de tots dos ritus va ser el famós general i diplomàtic Giuseppe Garibaldi, qui en 1881 es va convertir en el primer Gran Maestre del Ritu.
A Estats Units i Regne Unit la unificació va estar a càrrec de John Yarker. Altres famosos integrants de Memphis i Mizraím van ser Winston Churchill, Clement Atlee, Theodor Reuss, Gerard Encausse (Papus), Constant Chevillon, Robert Ambelain, Arnold Krumm-Heller i Harvey Spencer Lewis.
Tots les lògies del ritu de Memphis Mizraím s’agrupen sota els Congressos anomenats Sobirans Santuaris, i sota la direcció única del Sobirà Santuari Internacional. Actualment la direcció internacional es troba sota el Gran Hierofante Michel Gaudart de Soulages, qui va succeir a Gérard Kloppel.
per engrandir les imatges cliqueu damunt
Cara i creu hui a LA VANGUARDIA
Cara (un bon jan Màrius Carol) i creu (un envejós, fastigós i ressentit Enric Juliana) hui a LA VANGUARDIA
Màrius Carol: “…la justicia fa temps que es va treure la bena”
Enric Juliana: “Y una cápsula de cianuro entre los dientes de Artur Mas. Va a haber presión para que esa cápsula se rompa antes del día 9 de enero, fecha límite para la investidura del presidente de la Generalitat. El propio Mas podría acabar cerrando con fuerza los dientes, para salvar lo que pueda ser salvado del mayor partido político catalán desde 1980. Si tal circunstancia se produjese, la candidata de relevo sería Neus Munté, vicepresidenta y portavoz del Govern de la Generalitat.”
En un comunicat el BLOC dóna com un “fet natural de concórrer a les eleccions com a Compromís”, però…
En un comunicat el BLOC dóna com un “fet natural de concórrer a les eleccions com a Compromís”, però… proposen “que siga convocat el Consell General de Compromís“ perquè en els propers dies, l’Executiva Nacional “pot elevar una proposta a ratificació”.
El comunicat del BLOC també recorda a tots que: “l’adhesió a Compromís de persones i partits compromet a l’estricte compliment de les normes i bases”
Bloc Nacionalista Valencià
· Editado ·
Davant l’anunciada convocatòria d’eleccions generals, prevista per als pròxims dies, l’Executiva de Compromís es va reunir ahir. Des de l’Executiva del BLOC volem fer les següents manifestacions per tal d’expressar el nostre posicionament i per informació pública.
La primera cosa a manifestar és que la Comissió Executiva de Compromís no ha pres cap acord sobre pactes electorals amb cap força política. Lamentem que durant la vesprada d’ahir, interessadament es difonguera entre els mitjans que hi havia un principi d’acord sense que s’haja respectat el nostre debat intern. Efectivament, durant el curs de la reunió es va presentar una proposta que no va obtenir el suport necessari que dicten les normes i bases de la coalició (norma 19). Cal recordar que l’Executiva de Compromís està formada per 10 membres del BLOC, 5 d’Iniciativa, 2 dels Verds i 2 de Gent de Compromís, així com 1 membre de les joventuts del BLOC i un altre de les joventuts d’Iniciativa; per la qual cosa, hi havia 13 membres de l’Executiva que tenien mandatat segons els seus referèndums que la seua opció era presentar-se com a Compromís a les eleccions generals per 8 que tenien oberta la possibilitat a un pacte bilateral amb Podemos. En aquest sentit, la majoria que es requereix per a aquesta mena d’acords és qualificada de dos terços. També volem expressar que el desig d’aquesta Executiva ha sigut sempre que el referèndum s’haguera fet des d’un bon començament en tot Compromís com a conjunt; aspecte que no va rebre el suport de la resta dels altres dos partits fundadors de Compromís i, per tant, no es va poder realitzar”.
El representants del BLOC, unànimement, varen rebutjar la proposta presentada atenent al manament del referèndum intern celebrat entre la seua militància, conegut d’altra banda des de fa dies. Per tant, ni l’Executiva Nacional del BLOC, ni els seus representants al si de l’Executiva de Compromís ni el Consell Nacional del BLOC poden alterar la voluntat democràticament expressada pel conjunt de la militància. Qualsevol proposta adreçada a buscar acords electorals hauria d’haver observat eixa sensibilitat per haver suscitat que l’Executiva Nacional es plantejarà que es tornara a consultar a la seua militància. Així, la celebració d’un Consell Nacional del BLOC el proper dissabte no pot significar en cap cas la variació de la decisió adoptada per referèndum. Ni està a l’ordre del dia valorar la proposta presentada. És una altra informació interessada per pressionar a l’EN del BLOC que pega en pedra. En qualsevol cas la decisió és responsabilitat de totes les persones que formen Compromís. Exercim la democràcia i així com cada persona tria candidats i candidates, també ha de poder expressar les seues preferències sobre acords electorals.
Arribats ací, el BLOC forma part de coalició Compromís i no és la seua intenció decidir en nom del conjunt de persones que en són membres. Com hem dit, davant d’un debat tan important es va demanar anticipadament un criteri per a l’actuació dels seus representants, que l’han exercit. Però, alhora, hem reiterat la necessitat de prendre la determinació de manera global. Per això, proposem que siga convocat el Consell General de Compromís en ser l’òrgan on per delegació voten els representants de tots els col·lectius locals i comarcals, els càrrecs públics i els representants dels partits associats d’àmbit local, als quals tampoc no podem ni volem segrestar la seua opinió.
En definitiva, l’adhesió a Compromís de persones i partits compromet a l’estricte compliment de les normes i bases que han servit per prendre de manera sistemàtica totes les decisions pel que fa a acords de govern o tria de candidats i candidates o la gestió de les campanyes electorals. I el criteri general, que quede clar, tampoc és consultar o aprovar el fet natural de concórrer a les eleccions com a Compromís. Les bases i normes ja ho donen com un fet cert i indiscutible. Si d’ací a la celebració del Consell General l’Executiva Nacional arriba a un acord, pot elevar una proposta a ratificació com també és possible amb unes altres fórmules alternatives que s’expressen a les citades normes.
Compromís- Podemos: sense acord al no garantir-se el grup propi i amb perill de trencament de la coalició valenciana si Iniciativa-Verds se’n van amb Podemos
L’executiva de Compromís, reunida ahir, ha comunicat que no van arribar a la majoria necessària, tal com està marcat en les normes de la coalició, per aprovar l’acord amb Podemos per anar junts a les eleccions espanyoles, fet que no queda garantit el grup propi valencià al parlament de Madrid.
Segons l’executiva en el darrer moment es va fer una proposta per part d’Iniciativa, el partit de Mónica Oltra, i Podemos amb un document d’acord (que es pot llegir al final d’aquesta crònica) que recollia moltes de les demandes expressades pel BLOC i els independents. Malgrat això el Bloc, majoritari en la coalició, va opinar que el nou acord encara no donava les suficients garanties que Compromís no quedaria subsumit dins Podemos a Madrid.
Posteriorment, en una nota de premsa, la coalició assegura que no s’ha arribat a un consens sobre el possible pacte amb Podemos però que les parts seguiran negociant.
Agències informen, que membres de la coalició asseguren que qualsevol pacte amb Podemos toparà amb la militància. Al seu judici les bases ja han parlat. “Per primera vegada s’ha celebrat un referèndum i va guanyar amb majoria el ‘no’” en Gent de Compromís i el BLOC. A més -diuen- Compromís no s’ha constituït encara com una federació -com és Esquerra Unida- i no té autonomia per a decidir com presentar-se als pròxims comicis.
Efectivament, en principi perquè Compromís acceptara anar amb Podemos hauria d’obtenir un suport de dos terços en el consell general de la coalició. No obstant açò, al no ser una personalitat jurídica amb sobirania encara, no pot decidir en nom dels partits que la integren. Aqueixa decisió correspondria a cada òrgan dels quatre partits, dels quals dos estan a favor (Iniciativa i els Verds) i dos en contra (el BLOC i Gent de Compromís).
Possibilitats a partir d’ara:
a) Que Mónica Oltra /Iniciativa accepte la votació i es mantinga dins Compromís, amb la qual cosa es presentaria la coalició en solitari competint amb Podemos.
b) Que Mónica Oltra (que en l’entrevista a Levante-TV de dilluns va reconèixer preferir ser presidenta d’Espanya abans que de la Comunitat Valenciana) / Iniciativa decideix anar-se’n amb Podemos. Aleshores, segons els acords de la coalició, la marca Compromís no la podria fer servir cap dels partits. En aquest cas el BLOC crearia una altra candidatura d’àmbit valencià amb la qual s’enfrontaria electoralment als seus aliats d’Iniciativa.
c) Que per una contingència que ara no esbrinem Compromís i Podemos finalment arriben a un acord.
Tots plegats tenen de temps per a tancar la fórmula unes tres setmanes. Abans del 6 de novembre, han de presentar a la Junta Electoral de quina forma concorreran a les pròximes eleccions generals: en una marca paraigües on s’incloga el nom de Compromís si s’arriba a un acord amb Podemos o per separat en cas de no arribar a un acord.
Aquest és el pacte ofert conjuntament per Iniciativa (membre de Compromís) i Podemos
PROTOCOL ELECCIONS GENERALS 2015: CANDIDATURA DE CONFLUÈNCIA
Amb l’objectiu de conformar, junt amb altres organitzacions polítiques, moviments socials i actors de la societat civil, un espai valencià de canvi, que articule un espai polític a l’àmbit estatal per defensar les demandes i necessitats dels valencians i valencianes, es proposa la constitució d’una coalició electoral per presentar candidatures a les circumscripcions d’Alacant, Castelló i València per a les Eleccions Generals del 20 de desembre de 2015. La concreció de l’objectiu polític d’aquesta coalició es troba a l’acord polític “És el moment. Acord Ciutadà pel Canvi” (Annex).
La sigla de la coalició electoral constituïda per mitjà d’aquest acord serà: Compromís-Podemos. L’anagrama serà el resultat d’un disseny professional conjunt.
La seua denominació serà: Podemos-Compromís-És el moment
L’àmbit de la coalició electoral és el País Valencià, en les tres circumscripcions electorals de Castelló, València i Alacant. Podemos exceptuarà aquestes circumscripcions de l’àmbit que es presente a la resta de l’Estat i Compromís no es presentarà a cap altra circumscripció estatal.
Es constituirà un òrgan col·legiat de coordinació i direcció política, anomenat Comissió de Coordinació conformada per 3 membres de cadascuna de les formacions polítiques. La ponderació de vot és de 50% Compromís i 50% Podemos.
Es formarà Grup Parlamentari propi amb els diputats i diputades que resulten elegits per aquesta Coalició al Congres dels Diputats que especificarà la seua condició valenciana. Igualment al Senat.
Els càrrecs representatius d’aquest grup parlamentari es distribuiran de la següent manera:
– Portantveu: Compromís
– 1r Portantveu adjunt: Podemos
– 2n Portantveu adjunt: Compromís – Secretaria del Grup: Podemos
La representació legal de la candidatura l’ostentarà de forma col·legiada entre un membre de Compromís i un de Podemos. Les necessitats econòmiques de la coalició seran cobertes, un 50% Podemos i 50% Compromís. L’administració econòmica i pressupostària estarà centralitzada a l’àmbit de la Comunitat Valenciana. El finançament de campanya serà assumit per les dues forces polítiques a relació del 50% cadascuna. La subvenció obtinguda d’acord amb els resultats electorals serà tornada a les forces polítiques en la mateixa proporció en que aquestes aporten al finançament de la campanya: 50% cadascuna. De la mateixa manera es gestionaran els recursos del Grup Parlamentari.
Les candidatures i distribució de llocs en les llistes electorals al Congrés dels Diputats:
València
1 Compromís; 2 Podemos;3 Compromís;4 Podemos; 5 Podemos; 6 Compromís; 7 Podemos; 8 Compromís; 9 Podemos; 10 Compromís; 11 Podemos; 12 Compromís; 13 Podemos; 14 Compromís; 15 Podemos; 16 Compromís.
Alacant
1 Podemos; 2 Compromís; 3 Podemos; 4 Compromís; 5 Podemos; 6 Compromís; 7 Podemos; 8 Compromís; 9 Podemos; 10 Compromís; 11 Podemos; 12 Compromís.
Castelló
1 Compromís; 2 Podemos; 3 Podemos; 4 Compromís; 5 Compromís.
– Al Senat:
Podran formar part de les llistes persones independents de consens entre Compromís-Podemos en representació d’altres organitzacions polítiques, moviments socials i actors de la societat civil que també s’integrarien en tots els termes del present acord de la manera que es consensuara.
La Campanya electoral serà dirigida pel Comité de Campanya conformat per 3 membres de Compromís i 3 membres de Podemos. Un equip tècnic s’encarregarà de qüestions comunicatives, operatives i logístiques.
El comitè de campanya garantirà una presència i visibilitat iguals de les forces de la coalició.
El Programa Electoral de la coalició el seu contingut i el procés d’elaboració serà consensuat entre Compromís-Podemos. El programa electoral serà responsabilitat de la Comissió de Programa, que serà nomenada per la Comissió de Coordinació i tindrà els mateixos membres de Compromís i de Podemos.
Es redactarà un Codi Ètic propi de la coalició electoral que serà subscrit pels candidats i les candidates que determine els seus drets i obligacions.
Dissabte 24 d’octubre a Cerdanyola…
El sobiranisme andalús per davant del valencià, que es neutralitza pel conflicte identitari
Per a alguns pancatalanistes valencians, el País Valencià si no esdevé català, el desitgen abans espanyol que valencià. Millor dit si esdevé valencià, per a ells hauria esdevingut espanyol. A l’espera que esdevinga català, de la mà de certa esquerra espanyola, no mouen un dit perquè el País Valencià esdevinga sobiranament valencià. Una vegada més, els andalusos ens passaran per davant com varen fer en l’anomenada transició, assolint l’autonomia pel 151. Ara ja es plantegen la sobirania andalusa.
Blas Infante creyó ver en el proyecto de Constitución andaluza de 1883, el reflejo de su ideal de una Andalucía Libre.
También la Asamblea de Ronda de 1918 asumió dicho proyecto como Carta Magna para Andalucía, de la misma forma que lo hiciera la Asamblea de Córdoba de 1933.
Para los que continuamos trabajando en la construcción de una Andalucía Libre, ¿podría el proyecto constitucional de Andalucía del siglo XIX contener propuestas vigentes? ¿Nos podría servir de modelo en todo o en parte? ¿Habría que huir de lo estipulado por los federales andaluces de 1883, al contrario de lo que hicieron los nacionalistas andaluces durante las tres primeras décadas del siglo XX?
Os proponemos como objetivo de la I Jornadas por la Constitución Andaluza el debatir en búsqueda de respuesta a las preguntas anteriores.
Contribuyendo de esta forma a la construcción de un denominador común a todas las luchas que persiguen la liberación de Andalucía.
Comisión organizadora de las I Jornadas por la Constitución Andaluza.
Blog de las Jornadas con TODA la información de interés:
https://porlaconstitucionandaluza.wordpress.com/
Organizaciones y asociaciones participantes confirmadas:
Alternativa Mijeña/Artehnatiba Miheña, Alternativa por Gilena, Asamblea de Andalucía, Instituto Almenara, Jaleo!!!, La Otra Constituyente, Nación Andaluza, Sindicato Unitario
Enlace a las aportaciones previas a las I Jornadas por la Constitución
Andaluza:
http://www.elistas.net/cgi-bin/eGruposDMime.cgi?K9D9K9Q8L8xumopxCujzqlyq-elytnyCUQUURSCvthCnoqdy-qlhhyCUSTegb7 Continua la lectura de El sobiranisme andalús per davant del valencià, que es neutralitza pel conflicte identitari
PSAN suspèn l’activitat pública
SUSPENSIÓ D’ACTIVITATS PÚBLIQUESoct 20, 2015 a PSAN | Imprimir
ACORD DE SUSPENSIÓ D’ACTIVITATS PÚBLIQUES
EL Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans es va fundar l’any 1968, en temps de clandestinitat contra la dictadura franquista, al servei de la classe obrera i resta de classes populars en la lluita d’alliberament nacional i social de la nació catalana completa. L’any 1974 inicià la seva implantació al País Valencià i el 1976 a les Illes. El 1977 es va legalitzar com a partit polític a l’Estat espanyol.
Al llarg de la seva existència, el PSAN, com a concreció catalana del ‘marxisme d’alliberament nacional’, ha estat el principal impulsor de l’independentisme modern català, alhora que la seva presència continuada ha propiciat que no es trenqués, entre el marasme de les autonomies de la pseudo-democràcia espanyola, la reivindicació del triple objectiu propugnat: Independència-Països Catalans-Socialisme.
El PSAN s’ha avançat, sovint, al seu temps, com ara en la proposta de Front Patriòtic (en la dècada dels 80 del segle passat), en tant que eina de masses per aconseguir la independència. Això era el resultat de considerar que la contradicció principal en la lluita (i, per tant, la primera a resoldre) és la dominació espanyola (i francesa) sobre la nació catalana; concretament, la dominació de l’oligarquia espanyola sobre les classes populars catalanes. Per això, el trencament d’aquesta dominació havia de començar amb la independència política reclamada per la majoria del poble català.
De fa poc anys ençà, el PSAN constata que ja ens trobem en aquest punt del procés d’alliberament nacional i social al Principat (al País Valencià i les Illes és creixent la presa de consciència nacional i l’oposició a l’espoliació espanyola). Altres sectors socials i organitzacions cíviques i polítiques s’han afegit a la lluita, fins i tot encapçalant-la, però amb notables mancances, com ara els dubtes quan no l’absència de les esquerres en l’assumpció i direcció del clam d’independència i, potser com a conseqüència d’això, la no postulació d’objectius a mitjà i llarg termini.
El PSAN, que en celebra l’avenç i en lamenta les mancances, té veritables dificultats per fer sentir la seva veu en aquest moment del procés. Li falten efectius, mitjans materials i humans, però no objectius ni capacitat per formular-los, a partir de l’anàlisi concreta de la realitat concreta. Per això, el PSAN ha acordat fer suspensió de les seves activitats públiques (treta l’edició del número 300 de Lluita, en preparació), tot mantenint l’estructura interna i la finalitat del Partit.
Darrer diumenge d’octubre, 2015
Finançament valencià (1 i 2)
la visió de Gregorio Martín
ENV publica l’acord amb ERPV
ENV ha publicat en la seua pàgina oficial, després que ERPV ho va fer ahir, l’acord que han signat
ENV i ERPV signen un acord
Esquerra Nacionalista Valenciana i Esquerra Republicana del País Valencià han signat un protocol de relacions que permeta aconseguir una unitat d’acció en els seus esforços mutus per assolir un Estat per als valencians, la República Valenciana. En el protocol també s’especifica la presentació conjunta a les pròximes eleccions que se celebren en Valéncia.
Per a Josep Velasco, President d’ENV, este protocol d’acció política és l’inici d’un camí conjunt cap a la República Valenciana. Creiem que este objectiu, assolir un Estat per als valencians, pot ser punt de trobada per a més persones i organitzacions i per això hem decidit iniciar-ho conjuntament i tirar endavant.
Per a Agustí Cerdà, President d’ERPV, en la nostra darrera conferència de País celebrada a Algemesí al 2013 vam posar les bases per a iniciar un camí cap a la República del País Valencià. A més des d’Esquerra ja hem refermat la nostra voluntat de concórrer a les properes eleccions generals en una plataforma que arreplegue forces polítiques valencianistes, i d’esquerres articulat sobre la base del dret a decidir del poble valencià i és amb aquest protocol d’acció política on posem les bases d’aquesta unitat d’acció amb la voluntat de seguir ampliant-la.