Els bombers es dirigeixen al president de la Diputació de la província de València
Arxiu mensual: agost de 2015
Més sobre la suecana Virtudes Purificació Cuevas
Cuevas Escrivá, Virtudes Purificación
(Sueca (Valencia) 1913 – París 12/VII/2010)
Virtudes P. Cuevas en la Guerra Civil espanyola pren part amb les forces de la República com a militant de les Joventuts Socialistes Unificades.
Després de la Guerra va fugir a França on va formar part de la la resistència francesa. Sota el sobrenom de Madame Carmen, va fer tot tipus de tasques: facilitar aliments, portar informació, repartir propaganda, robar per a la resistència, transportar armes, fins i tot passar la frontera per a contactar amb maquis espanyols.
Va ser delatada per un company de guerrilla a Bordeus i capturada pels nazis.
En un lliurament d’exemplars del periòdic Défense de la France, que Cuevas va distribuir va conèixer a Geneviève de Gaulle, neboda del general Charles de Gaulle. Més tard ambdues van estar internades com a presoneres en Fresnes, en les rodalies de París.
La suecana va ser colpejada i torturada. Després van ser destinades ambdues al major camp de concentració per a dones i xiquets, situat en Ravensbrück, al nord de Berlín, romanent fins al dia de l’alliberament.
És una de les 1.250 persones que llueixen amb orgull la condició de ser comandants de la Legió d’Honor Francesa, sent una de les abanderades en les commemoracions sota l’Arc del Triomf de París.
Les seues restes descansen en el nínxol 36 del grup M del cementeri municipal de Sueca, al costat de les restes del seu marit, Alberto Codina Pagés (Begur -Girona- 1912 -Vitry-sud-Seine, 1991), que també va ser víctima de la repressió nazi en el camp de concentració de Mauthausen.
RV/PVE recorda Conxa Piquer (foto d’AMS cedida a RV/PVE)
Manifest del Fòrum per la Memòria Virtudes Cuevas de Sueca
Antonio Marín Segòvia i una delegació de RV/PVE viatjaran dimecres a Sueca per a exigir la creació del Museu i Biblioteca de la Resistència i Deportació del Feixisme i complir amb el llegat i últimes voluntats de Virtudes Purificació Cuevas, que va tenir a ben donar la seua casa i nombrós material de gran valor a l’ajuntament d’aqueixa ciutat valenciana l’any 2005.
MANIFEST DEL FÒRUM PER LA MEMÒRIA VIRTUDES CUEVAS DE SUECA
El Fòrum per la Memòria Virtudes Cuevas de Sueca és una associació política i cultural que té com a objectiu recuperar per a les lluites presents els valors representats per totes aquelles persones que s’oposaren a la barbàrie feixista, tant al País Valencià com arreu del món. Pren el nom de la suecana Virtudes Cuevas, lluitadora republicana que s’exilià a França en finalitzar la Guerra Civil espanyola, s’incorporà a la ressistència contra els nazis en el país veí, i acabà deportada al camp de concentració de Ravensbrück, on fou companya i amiga de Geneviève de Gaulle, neboda del general. Poc abans de morir, Virtudes deixà en herència al poble de Sueca una casa amb la finalitat que aquesta es convertira en un museu antifeixista: la principal i primera raó de ser del Fòrum és precisament fer que la seua voluntat s’acomplisca.
En un moment en què els hereus ideològics i biològics d’aquells que perpetraren el colp d’estat i imposaren una terrible dictadura pretenen acabar amb tots els drets que tants sacrificis han costat a les classes populars, considerem que recuperar els valors de l’antifeixisme és una tasca urgent i necessària. No ens creguem el conte de la dreta, segons el qual Franco ens va salvar del caos de la II República i féu possible -al cap d’un dictatorial parèntesi de gairebé quaranta anys!- l’adveniment de la democràcia. No ens creguem tampoc el conte de l’ “esquerra” i del “progressisme” oficials, segons el qual els qui defensaren l’ordre democràtic foren tan culpables com els qui volgueren acabar amb ell per la força de les armes. No es pot edificar una democràcia digna de tal nom sobre l’oblit, la impunitat i la tergiversació de la història. L’oblit, la impunitat i la tergiversació de la història han permés que a l’Estat espanyol continue tenint el poder la mateixa oligarquia que constituí la columna vertebral de la dictadura franquista.
Mai com avui havien resultat tan clars els perversos efectes de la manca de sanejament democràtic del Règim de la Transició: al desvergonyiment amb què una corrupta elit capitalista arrenca drets fonamentals a la classe treballadora, s’hi oposa una majoria social encara massa apàtica i submissa, malgrat les creixents mobilitzacions. Aquesta descompensació entre la magnitud de l’agressió austericida i la timidesa de la resposta no es pot entendre si no tenim en compte l’esforç continuat dels qui encara manen per fer-nos oblidar a tots aquells que lluitaren contra els seus pares i avis per un món millor. Un món on valors com la llibertat, la igualtat, la justícia social, la tolerància, la solidaritat, el laïcisme o el respecte per la pluralitat nacional tingueren una existència real. El Fòrum per la Memòria Virtudes Cuevas vol recuperar la memòria dels lluitadors antifeixistes, amb la convicció que el seu exemple ens il·luminarà i encoratjarà en l’actual batalla contra la barbàrie neoliberal.
El corrent liberal Alexis de Tocqueville de RV/PVE opina: “En defensa de l’esfera privada però sense diners públics. Comença la ‘juerga’ dels regals del Consell amb els diners de tots. En aquesta ocasió amb un lobby dels jesuïtes”
El Consell destina més de 360.000 euros a CEIMIGRA
El Consell signa un conveni de col●laboració amb CEIMIGRA definida com a fundació privada, que pel que es veu en la seua pàgina no sap escriure en valencià, lligada a la Companyia de Jesús, i la subvenciona amb 360 mil euros per a actuacions d’acollida i integració d’immigrants al 2015, suposem que en perfecte castellà. No dubtem de la bona tasca i professionalitat de CEIMIGRA en aquesta matèria, però entenem que les iniciatives privades no han de rebre cap diner públic que el considerem sagrat i ens preguntem si no convindria més destinar aquests diners públics al propi sistema públic en les seues eines d’acollida i integració de les persones immigrants, com ara, les agències AMICS o els programes específics d’immigració dels Serveis Socials dels municipis.
Que com el grup municipal Guanyant Torrent es posiciona en contra de l’existència de centres d’internament per a estrangers (CIES) i per la creació de centres d’acollida multidisciplinari de gestió pública en coordinació amb l’Horta Sud i organitzacions especialitzades, on les persones usuàries troben una referència de suport per a construir el seu desenvolupament i integració. A l’Ajuntament de Torrent li vindrien bé aquests 360.000 euros que s’embutxacarà aquest lobby dels jesuïtes.
Entrevista a l’oriolana Eva Ortiz (PPCV)
En una carta RV/PVE proposa a PSPV, Compromís, Podemos, EUPV, ENV i ERPV anar junts a les properes eleccions generals
“La llista de què…?”
[Hipòtesi]: Els vots valencians de Podemos a favor d’un grup valencià sobirà controlat per Compromís a canvi de votar la investidura d’Iglesias al parlament espanyol
El neo-dinàstic Pablo Iglesias preocupat, per si assoleix majoria, de ser vetat per Felipe VI en aplicació de l’article 99
per engrandir la notícia del Levante-EMV, cliqueu damunt
L’article 99 de la Constitució diu:
Article 99
1. Després de cada renovació del Congrés dels Diputats, i en els altres supòsits constitucionals en què així procedisca, el Rei, prèvia consulta amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària, i a través del President del Congrés, proposarà un candidat a la Presidència del Govern.
2. El candidat proposat conforme al previst en l’apartat anterior exposarà davant el Congrés dels Diputats el programa polític del Govern que pretenga formar i sol•licitarà la confiança de la Cambra.
3. Si el Congrés dels Diputats, pel vot de la majoria absoluta dels seus membres, atorgués la seua confiança a aquest candidat, el Rei li nomenarà President. De no aconseguir-se aquesta majoria, se sotmetrà la mateixa proposta a nova votació quaranta-vuit hores després de l’anterior, i la confiança s’entendrà atorgada si obtingués la majoria simple.
4. Si efectuades les citades votacions no s’atorgara la confiança per a la investidura, es tramitaran successives propostes en la forma prevista en els apartats anteriors.
5. Si transcorregut el termini de dos mesos, a partir de la primera votació d’investidura, cap candidat hagués obtingut la confiança del Congrés, el Rei dissoldrà ambdues Cambres i convocarà noves eleccions amb el confirme del President del Congrés.
En síntesi aquest article ens diu que el Rei espanyol, una persona que no s’exposa per a ser triada democràticament, que no es presenta a les eleccions, aquesta persona de manera unilateral i sense cap mandat, proposa un candidat a les Corts perquè siga triat President del Govern. L’article 99 preveu que el candidat del Rei pot no coincidir amb el candidat que voldrien els parlamentaris, que se suposa posseeixen la suprema ‘sobirania del poble espanyol’. A partir d’aquest desencontre entre el Rei espanyol i els parlamentaris espanyols, l’article 99 regula, en forma i temps, successives votacions –imaginem les pressions per a doblegar la voluntat dels diputats– perquè el candidat, no oblidem sempre el proposat unilateralment pel Rei, siga triat. Si finalment els diputats no dobleguen i el candidat del Rei no és triat, el Rei, una persona que no es presenta a les eleccions, dissol el parlament, la institució on se suposa resideix la ’sobirania nacional del poble espanyol’.