Arxiu mensual: desembre de 2013
Qui va redactar l’article 2 de la Constitució espanyola de 1978
Sobiranistes valencians feliciten sobiranistes catalans
Des d’Espanya amb preocupació…
Pel SÍ/SÍ, no cal afluixar…
Avui dijous, dia 12 de desembre, el President de la Generalitat ha anunciat, de manera solemne, al poble de Catalunya, el principi d’acord de les forces polítiques que volen tirar endavant la consulta/referèndum per consensuar una pregunta i una data.
El primer comentari a fer és que el President Mas està complint els seus compromisos electorals i que, per tant, Reagrupament està molt orgullós del suport que va donar, de manera incondicional, al President de la Generalitat per a liderar aquest procés d’emancipació nacional. No cal recordar l’escarni i l’intent de desqualificació que alguns presumptes “independentistes” han intentat fer, una vegada més, de Reagrupament, única força, a banda òbviament de CIU, que ha vist clar que calia reforçar el líder de Catalunya per garantir l’èxit de l’empresa.
La segona qüestió és que, malgrat una “pregunta dual” molt temptadora per a molts catalans que fent un SÍ/NO o fent un SÍ/- ja haurien fet la seva aportació a la pàtria, cal felicitar a tots els partits que han fet possible aquest acord i que no ens han fet caure en el ridícul més estrepitós dels darrers temps.
En aquests moments de gran emoció, cal tenir molt clar que el procés comença ara i que no ens podem aturar. Els partits poden tenir la temptació de donar-ho tot per fet i acusar Madrid que no es pot avançar més. La ciutadania hem d’insistir per fer possible que es tombi la voluntat d’Espanya i que els nostres polítics no afluixin. No podem permetre que aquest tren cap a la llibertat s’aturi en una estació de confort per als partits, que avui se senten molt feliços per l’acord.
No podem oblidar, tampoc, que hem de demanar, atesa la negativa espanyola, la mediació i l’arbitratge de les nacions democràtiques d’Europa i del món. Ara, en un racó de l’occident d’Europa, una nació mil·lenària, de manera pacífica, democràtica, cordial, demana poder votar per a decidir el seu futur. Quina nació de tradició democràtica no li donarà suport?
Des de Reagrupament ens conjurem per aconseguir que d’aquí uns mesos la majoria de ciutadans de Catalunya votin amb tota la força i la il·lusió SÍ i SÍ .
Joan Carretero i Grau.
Sí i Sí
Ràdio Lux aquest divendres a La República Valenciana -cau d’encontre-
L’esquerra espanyola al País Valencià (PSPV i adlàters) que es manifesta a favor de TV3 i per la identitat catalana dels valencians i que ha passat de l’odi en vida de C9, a un gran amor en la seua mort, ara aquesta esquerra políticament espanyola, està en contra que el PPCV reforce valencianitzar l’escola afegint una assignatura a la ja existent de ‘valencià’
Una escuela de consenso
Editorial Levante-EMV
11.12.2013
La propuesta de la consellera María José Català de aprovechar la puesta en marcha de la nueva Ley de Educación (Lomce) impulsada por el ministro José Ignacio Wert para incorporar una nueva asignatura en los planes de estudio de primero, tercero y quinto de Primaria que amplíe el conocimiento de la cultura popular valenciana ha encontrado una acogida desigual en el ámbito docente, aunque sorprende que una de las instituciones que con más recelo ha fiscalizado la política lingüística del PP, Escola Valenciana, se haya mostrado receptiva a estudiar su implantación si la materia se imparte en la lengua vernácula, aspecto que permitiría ampliar las horas lectivas en valenciano, especialmente en colegios concertados y privados, que viven de espaldas a la realidad cultural autóctona. El consenso será necesario en cualquier caso.
La nueva materia que pretende instaurarse, que al ser optativa no restará horario ni contenido a ninguna asignatura troncal ni específica, aspira a enseñar a los niños los aspectos más identificativos de la cultura, las fiestas y las tradiciones valencianas. Parte de ese temario ya lo aprenden en la actualidad los alumnos en diferentes materias, de ahí que el PSPV tachara ayer la iniciativa de «ocurrencia» y que CC OO la tildara de «cortina de humo». UPyD fue mucho más allá al calificar el proyecto de «canto a la tribu». Escola se muestra más receptiva. Es razonable. No parece comprensible que los valencianos salgan de la escuela sin saber qué es el Tribunal de las Aguas, la Muixeranga o el Misteri d´Elx.
L’ambigüitat en la pregunta té el seu origen en el pacte d’estabilitat signat per CIU i ERC
Reagrupament demana una pregunta clara sobre si Catalunya ha de ser un estat independent
L’ambigüitat en la pregunta té el seu origen en el pacte d’estabilitat signat per CIU i ERC on en cap moment es parla d’una consulta sobre la independència
El procés cap a la independència exigeix indefectiblement un punt de trencament amb la legalitat espanyola, una legalitat que impedeix l’exercici del dret d’autodeterminació del poble català. Per això sempre hem dit que un referèndum per assolir la independència podria ser un carreró sense sortida. Tot i així la majoria del poble de Catalunya, a proposta de la majoria dels diputats de l’actual parlament, ha escollit aquesta via i Reagrupament serà al seu costat, ajudant i fent tot el possible perquè el referèndum d’autodeterminació es dugui a terme.
Tanmateix, no s’entendria que es convoqués una consulta amb una pregunta que no fos explícitament sobre la independència. I tampoc s’entendria que en una consulta sobre la independència, aquells que no la volen votin Sí. Si això succeís, la consulta no tindria cap valor polític al no ser inequívoc el seu resultat. És per això que Reagrupament demana que la consulta es faci amb una pregunta clara sobre si Catalunya ha de ser un estat independent o no.
Però cal recordar que l’ambigüitat en la pregunta de la consulta té el seu origen en el pacte d’estabilitat parlamentària signat per ERC i CIU, i no seria just oblidar que aquells partits que ara es sorprenen per la possible pregunta van acceptar donar suport al govern amb l’objectiu de ‘convocar una consulta perquè el poble de Catalunya es pugui pronunciar sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un Estat en el marc europeu’ .
Tots els partits polítics tenen la responsabilitat de no fallar al poble de Catalunya, tots sense excepció, fins i tot aquells que s’autoatorguen la representació de l’independentisme, perquè ells van prometre que serien la garantia d’aquest procés.
Finalment volem recordar que Reagrupament i Convergència Democràtica de Catalunya vam signar un acord amb l’objectiu clar i explícit, aquest sí, de col·laborar per assolir la independència.
La nostra Ashton en missió especial a Kiev
