
La posada en marxa de la Plataforma pel Dret a Decidir al País Valencià ha generat molta il·lusió que comparteixo, però alhora també uns certs interrogants i crítiques que convé anar aclarint.
Al intentant sintetitzar els dubtes i les critiques rebudes trobem tres grans apartats: a) El dret a decidir és una rebaixa dels postulats independentistes, una traïció o una dilació de la reivindicació independentista. b) EL Dret a Decidir, és un pseudònim del Dret d‘Autodeterminació, una altra forma de dir-li, per a amagar l’objectiu i eixamplar la base de suport, i c) El Dret a Decidir, és un mecanisme d’intervenció social i/o política però no te res a veure amb la presa de consciencia nacional. Hi ha un quart criteri crític: La plataforma creada per reivindicar el Dret a Decidir amaga interessos electorals ocults.
Des del meu punt de vista totes aquestes crítiques són, en els millors casos, errònies. El Dret a Decidir (a partir d’ara DaD), no és cap renuncia. Cap de les persones que ens acostem al DaD, ho fem per a renunciar als nostres postulats previs, siguen aquests els que siguen. Això és una fal·làcia. Les que, com jo, considerem la independència com un objectiu irrenunciable, no ens acostem al DaD com a renuncia sinó com a factibilitat, com a mecanisme per a poder assolir-la de veritat i el més aviat possible i no com a postulat biogràfic.
Continua la lectura de Però, que és el Dret a Decidir? per Antoni Infante →