Arxiu de la categoria: Politica

El Coronel Tapioca es perd en la selva del solar dels Jesuïtes

demostra un total desconeixement i menyspreu per la lluita que diversos col·lectius han dut a terme durant tres dècades contra una operació especulativa i depredadora inadmissible.
Associacions com la del Botànic, Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural i ACR Constantí Llombart han repetit i argumentat fins a la sacietat quin és l’ús al que ha de ser destinat el solar de Jesuïtes i l’alqueriía situada en el carrer Beat Gaspar Bono, insistint que l’Ajuntament de València inicie les converses amb els responsables de la Universitat de València, per a acordar la redacció del conveni i la reserva pressupostària en funció del projecte que permeta aconseguir l’ampliació d’un dels paradisos enjardinats històrics més rellevants d’Espanya: el Jardí Botànic de València.
Des del principi de la lluita, se sap per tots els participants i, per descomptat, pels quals avui governen la ciutat de València quin és l’ús que ha d’albergar el solar de Jesuïtes, sent sorprenent que l’alcalde de la tercera ciutat d’Espanya faça gala de la seua ignorància, tal com hem pogut llegir avui en el diari

LEVANTE-EMV.

Un ben cultural com és actualment el Jardí Botànic de València, mereix una ampliació immediata, respectuosa amb el seu entorn monumental, amb el seu paisatge històric, sent improcedent i il·legal plantejar altres usos aliens i/o provisionals, doncs atemptaria contra la seua integritat i autenticitat.
Per a no cansar i atordir al lector no vaig a recordar ací l’abundant legislació i les nombroses recomanacions internacionals que ha de respectar i fer complir l’alcalde de València, però suggerisc encaridament al Sr. Joan Ribó que abans de parlar i fer declaracions absurdes als mitjans de comunicació, procure consultar amb experts de reconeguda solvència, com són Miguel del Rei i Teresa Santamaría, sense oblidar abans escoltar atentament i cursar les nombroses peticions i propostes que han formulat entitats com l’Associació de Veïns del Botànic i Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural.
Se m’oblida esmentar que ja existeix una interessant proposta perquè aqueix solar de Jesuïtes puga formar part del Jardí Botànic. No estaria gens malament que vostè i el seu equip contactaren amb els experts que ho han redactat i que el diari LEVANTE-EMV va difondre en març de 2016, i que a continuació reproduïm.

Sr. Ribó, el Jardí del Botànic, com vostè hauria de ben saber, es troba dins d’un espai de protecció regulat pel nostre ordenament jurídic, per tant els usos al que es destinen els espais i béns que conformen el solar de Jesuïtes ha de ser el de jardí. Qualsevol altre ús, encara que siga provisional, és il·legal, inadmissible, improcedent… una solemne burla que no anem a tolerar.
Per a acabar, volguera recomanar al Sr. Ribó, que es pose a treballar d’una vegada, concertant una reunió amb el Rector Magnífic de la Universitat de València abans que acabe el mes d’octubre, a fi de formalitzar el conveni i reservar les partides pressupostàries perquè l’any 2017 s’inicie el procés de redacció del projecte, que possibilite l’ampliació del Jardí Botànic de València durant el seu mandat.
No hi ha temps que perdre, Sr. Ribó, per tant li suggerim amablement que deixe de divagar i elucubrar amb horts urbans i ludoteques; és hora de complir amb els seus compromisos legals o tindrà vostè tants problemes com els seus predecessors en l’alcaldia.
I per si no li ha quedat clar encara, Sr. Ribo, li torne a repetir que fa ja la friolera de 30 anys que es concrete i va decidir l’ús del solar de Jesuïtes: ampliació del Jardí Botànic. Ho ha entès?
Som-hi i a treballar en ferm, que els invents es fan amb gasosa i a casa.
Antonio Marín Segovia
Portaveu ACR Constantí Llombart

Víctor Baeta reflexiona al voltant de l’escrit ‘Per un procés constituent valencià’ publicat per ANNA Notícies

vicsorgis
D’esquerra a dreta, Víctor Baeta (Barcelona, 1946), Joan S. Sorribes (València, 1961) i Vicent Gisbert (Alcoi 1940 – Benidorm 2008) . El primer i el darrer, fundadors de República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu

Intent de reflexió al voltant de l’escrit ‘Per un Procés Constituent Valencià’publicat per ANNA notícies
1. Entenc que aquest escrit publicat per ANNA notícies, va dirigit a un sector del sobiranisme valencià.
2. En les darreres eleccions autonòmiques, d’un cens de 3,5 milions de valencians van votar 2,5 milions i d’estos 2,2 milions, el 91%, estan representats en les Corts valencianes: el 27%, valencians pel PPCV; el 21%, valencians pel PSPV; el 19%, valencians per la coalició Compromís; el 13%, valencians per Ciudadanos i l’11%, valencians per Podemos. Cap d’estes formacions és sobiranista i totes confien en que un finançament just i el foment d’inversions en infraestructures, per assolir el benestar dels valencians, és possible aconseguir-los dins de l’Estat espanyol. Del 9% de valencians que es va quedar sense representació, sols el 0,06% va votar una opció que desconfia programàticament de l’Estat espanyol i planteja la sobirania política i econòmica valenciana.
3. Davant aquesta realitat, pense que allò primer que hem de fer els que reivindiquem la República Valenciana com un fi en si mateix és coordinar-nos. El nostre primer objectiu hauria de ser portar sobiranistes, que així ho expliciten en el seu programa electoral, a les institucions.
4. Pense que molts sobiranistes valencians estan enlluernats i influenciats per allò que està succeint a Catalunya i pels termes que utilitzen els catalans, com són ‘pel dret a decidir’ o ‘procés constituent’ que allà tenen tot el sentit , però que ací, és la meua humil opinió, estan fora de lloc quan no tenim a cap diputat representant a un partit o coalició sobiranista al Parlament valencià.
5. El moviment sobiranista valencià, malgrat els atacs o provocacions o silencis dels seus enemics, ha d’intentar aparèixer com a no conflictiu. Buscar el suport davant la repressió i publicitar en excés aquesta repressió, pot portar a l’efecte contrari, el buscat pels enemics del sobiranisme valencià, que no és un altre que transmetre a les famílies valencianes: iaios, pares, fills… la por per agafar i flamejar senyals percebudes com a conflictives o la por per acudir a actes sobiranistes.
6. Som uns quants també els que pensem que la reivindicació de la República Valenciana ha d’anar unida a la qüestió econòmica i contra l’espoli, a la d’assolir-la per tindre una república del benestar, perquè amb ella els valencians viurem millor.
7. També i en aquest sentit, cal que quan reivindiquem la República Valenciana, hem de pensar en dirigir-nos a qualsevol resident de l’actual Comunitat Valenciana, d’Oriola a Vinaròs, al marge de la seua ideologia, siga votant del PPCV o de Podemos.
Són les meues opinions.
Víctor Baeta i Subias de RV/ Partit Valencianiste Europeu.

COMUNICAT DE PER UN PROCÉS CONSTITUENT VALENCIÀ

banderesmercatCOMUNICAT de Per un Procés Constituent Valencià
Passat 9 d’Octubre, Diada Nacional dels Valencians, la policia espanyola requisava senyeres de lluita valencianes, les estrelades en roig o en blanc sobre franja blava, amb l’única raó “Que eixes banderes són independentistes”, durant la Processó Cívica, convocada per l’Ajuntament de València.
Passat 9 d’Octubre, Dia Nacional del País Valencià, participants en la manifestació convocada per la Comissió 9 d’Octubre a la Ciutat de València per la vesprada, resultaven agredits per grups feixistes, en acabar l’acte.
Lluny de ser episodis aïllats i inconnexos, ambdós responen a una sola motivació: la criminalització de l’independentisme i el sobiranisme valencià, tot conculcant la llibertat d’expressió i de manifestació. I tot això durant la Diada Nacional del Poble Valencià, Diada de festa i de reivindicació col·lectiva, en la qual amb aquests fets es pretén instal·lar la por a manifestar i expressar amb llibertat, alegria i rebel·lia la reivindicació patriòtica valenciana, del dret a decidir dels valencians, de la vindicació de la pròpia sobirania dels valencians.
Considerem els fets d’especial gravetat i formant part d’una estratègia d’ocultament dels símbols sobiranistes valencians, de les veus que clamen pel dret a decidir dels valencians, de repressió i criminalització del sobiranisme valencià, davant dels quals restar impassibles no és possible.
Davant dels fets, nosaltres, des de Per un Procés Constituent Valencià, manifestem la nostra solidaritat amb les persones i entitats que han sofert l’actuació repressiva i exigim l’esclariment dels fets i les responsabilitats que corresponguen, així com la pressa de mesures per a què mai més no es tornen a produir fets semblants.
Les senyeres sobiranistes valencianes, la reivindicació de la sobirania valenciana i del dret a decidir, no poden ser objecte de criminalització. Cap demòcrata pot girar l’esquena davant això.
Els valencians i les valencianes conquistarem la nostra pròpia llibertat, recuperarem la nostra sobirania, amb la fermesa i amb l’orgull, amb la determinació i la raó.
Avancem cap a la Sobirania Valenciana!
Per un Procés Constituent Valencià i per la República Valenciana!

adhesiuOK2

Estat Valencià, partit independentista valencià d’esquerres, membre de la coalició compromís, exigis explicacions i responsabilitat a la delegació del govern en la Comunitat Valenciana per requisar la policia espanyola senyeres sobiranistes valencianes durant el 9 d’Octubre

“ATENCIÓ SR. JUAN CARLOS MORAGUES FERRER
DELEGAT DEL GOVERN EN LA COMUNITAT VALENCIANA
Joan S. Sorribes i Hervàs, amb NIF XXXXXXXXXXXX, en nom propi i també en representació del partit ESTAT VALENCIÀ (SV-EV), partit membre de la coalició COMPROMÍS, EXPOSA:
Que passat diumenge 9 d’Octubre de 2016, jo mateix en companyia d’altres membres de la meua organització, així com de la comitiva de COMPROMÍS en la que anàvem integrats per a participar pacíficament en la Processó Cívica del 9 d’Octubre, convocada per l’Ajuntament de València, com és tradicional, vam ser interceptats a l’hora d’incorporar-nos-hi per agents de la Policia Nacional, que ens van impedir el pas conminant-nos a entregar la senyera que portàvem (concretament una Senyera estelada valenciana, l’anomenada Senyera de Dubón, representativa de l’independentisme valencià: quatre barres roges amb franja blava sobre la qual hi ha un estel de cinc puntes de color roig). Malgrat els intents d’explicar als agents que la seua actitud contravenia i reprimia la llibertat d’expressió i manifestació, ens va ser requisada la dita bandera, impedint-nos així portar de manera pacífica i cívica un simbol tradicional del valencianisme polític.
Hem pogut saber, a més, que amb posterioritat, a un jove, durant la mateixa Processó Cívica, li va ser requisada una segona Senyera estelada valenciana (en aquesta ocasió, la tradicional del valencianisme de principis del segle XX, estelada en blanc sobre la franja blava).
Entenem que ambdues actuacions tenen un caràcter marcadament repressiu i excedeixen els límits raonables i legals de l’actuació policial, extralimitant les competències que corresponen a les forces de seguredat i conculcant els drets ciutadans que l’accio policial hauria de protegir i garantir, precisament.
Entenem que les forces policials obeixen, com no pot ser d’altra manera, ordres jerarquitzades, la responsabilitat última de les quals recau en la seua Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana, i en tot cas entenem que la seua actuació sempre és responsabilitat de la dita Delegació del Govern.
D’altra banda, al final de la manifestació convocada per la Comissió 9 d’Octubre en la vesprada del Dia Nacional del Valencians, es van produit agressions contra participants en dita manifestació per part de persones de l’ultra-dreta, conculant-se també així el dret a exercir de forma pacífica el dret de lliure expressió i manifestació.
Davant dels fets explicats i les consideracions fetes, li requerim:
1 – Ens done resposta a si les dites senyeres són considerades símbols prohibits per la legislació actual espanyola o per la seua Delegació del Govern.
2 – En el cas de no existir prohibició legal d’exhibir públicament dites banderes, ens done resposta i explicació a perquè es van produir els fets i requisar dites banderes, impedint-nos als portadors el lliure exercici pacífic de la llibertat d’expressió i manifestació, i que se’ns informe de quines mesures s’han pres per la seua Delegació del Govern per rectificar l’acció descrita, garantir el lliure exercici de les llibertats d’expressió i manifestació en el futur –i la legítima presència de les banderes requisades en qualsevol acte públic- i quines responsabilitat s’han determinat en els fets.
3 – Li demanem, a més, el retorn de les banderes requisidades als seus legítims propietaris, i el trasllat de les respostes a vostè requirides també a l’Ajuntament de València, com a organitzador i convocant dels actes tradicionals de la Processó Cívica, per evitar la repetició en el futur de fets semblants.
4 – Li demanem també ens done resposta a les mesures que s’hagen pres per identificar i aplicar la llei als agressors en els fets de la vesprada, així com les mesures que la seua Delegació del Govern ha previst posar en marxa o enfortir per evitar futures agressions a participants en manifestacions i actes públics.
En Alfafar, a 11 d’Octubre de 2016
Signa JOAN S. SORRIBES I HERVÀS
SECRETARI NACIONAL D’ESTAT VALENCIÀ (Partit membre de la coalició COMPROMÍS) (COORDINADOR GENERAL)
A peu de pàgina: Màxims responsables del BLOC asseguren que es dirigiran a les autoritats espanyoles en termes semblants i amb semblants exigències.

ANNA NOTÍCIES, resta a l’espera de la reacción de Comprmís davant de la denuncia d’un afiliat seu al que la policia li va requisar la bandera sobiranista valenciana republicana

Dilluns, 10.10.2016 08h30

No demanarem perdó per ser independentistes valencians!


“…e quan vim nostra senyera sus en la torre descavalgam del caval, e endreçam-nos ves orient, e ploram de nostres uils, e besam la terra per la gran mercé que Deus nos havia feyta” – JAUME I 2016. 9 d’Octubre, Dia Nacional dels Valencians, Diada Nacional del País Valencià. Amb el valencianisme polític, representat per COMPROMÍS, en el govern de la Generalitat i en bona part dels ajuntaments i institucions valencianes. Dècades després de constantment mantindre la voluntat fèrria –primerament menuts grups d’històrics del valencianisme d’esquerres i en els últims anys amb forá creixent i una onada de joventut engrescadora- de retornar la Processó Cívica, el principal acte institucional de la Diada, la baixada de la Reial Senyera, a la normalitat, a la civilitat, a la democràcia, sovint en molts anys suportant insults, agressions… I hui, el matí del 9 d’Octubre, trobar-se que participar democràticament i pacíficament en la Processó Cívica, portant la Senyera de Dubon, l’estelada en roig, representativa de l’independentisme valencià, o la Senyera estelada en blanc, representativa del valencianisme combatiu i sobiranista, ha estat senzillament impossible. I ho ha estat perquè la policia espanyola, la dependent de la Delegació del Govern espanyol a València –o siga la que depén directament del govern espanyol regentat en funcions pel PP, als qui alguns ara volen reviure a base d’abstindre’s-, ho ha impedit, requisant ambdues banderes de lluita. Tants anys per fer possible que la democràcia, que la convivència pacífica, que el valencianisme tornara a recuperar els espais públics en el Dia Nacionals dels valencians, amb tots els vents a favor segons ens diuen, per acabar ensopegant-se amb el mateix cudol, amb la mateixa muralla infinita, esquerpa i dura que és el colonialisme espanyol. En una Processó Cívica que convoca secularment l’Ajuntament de València, l’argument policial ha estat clar, sense confusions: “les senyeres estelades valencianes, no passen”. O siga, els símbols del sobiranisme valencià no tenen espai ni dret: són non grates. Truncar la llibertat d’expressió i de manifestació és absolutament inacceptable. Truncar la participació dels símbols valencians en els actes patriòtics valencians és, senzillament, inacceptable. A Jaume I li van vessar llàgrimes als ulls. Hui alguns hem vessat també llàgrimes de ràbia, de vergonya, de legítima ira i el somriure alegre que portàvem se’ns ha tornat un gest amarg i aspre.Sóc independentista valencià. No ofrenarem cap glòria a Espanya. No demanarem perdó per ser-ho.

Joan S. Sorribes, Secretari Nacional d’Estat Valencià (partit membre de coalició COMPROMÍS.