Arxiu de la categoria: Politica
Els actuals republicans catalans (hui en majoria al Parlament català) i en votació per unanimitat de tots els parlamentaris han declarat il·legals els sumaris franquistes (vegeu llistat complet).
Els iaios (Petra Alled i Pasqual Subias) i els oncles materns (Serafín i Rogelio Subias) i un de patern (Blas Baeta) d’un dels fundadors de República Valenciana/PVE i autor del llibre ‘Per la República Valenciana’, Víctor Baeta Subias (que va dedicar el seu llibre a la seua iaia Petra) apareixen per fi (entre 66.590 persones més) redimits gràcies als republicans catalans.
per a engrandir cliqueu damunt
Per a consultar tota la llista cliqueu ACÍ
Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme (1938-1978)
D’acord amb la Llei 11/2017 l’Arxiu Nacional publica la llista de processos i resolucions dictades pels tribunals militars (sumaríssims)
07/07/201700:07
En aplicació de la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de víctimes del franquisme, aprovada el 29 de juny pel Parlament de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya publica la relació de persones a les quals es va instruir un procediment judicial militar durant la Dictadura de Franco.
La Llei del Parlament, aprovada per unanimitat (129 vots a favor, cap en contra i cap abstenció), declara il·legals “els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ésser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. I, en conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista”.
La Dictadura va considerar enemigues les persones que, per raó de la seva afiliació política, sindical, associativa, per les seves idees o creences o per les seves opcions vitals, no eren afins al règim. I per anorrear i eradicar tota forma de pensament antagonista o dissident de la ideologia franquista, va crear institucions amb finalitats exclusivament repressives, com ara els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació (anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar), el Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques de Catalunya, el Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, el Tribunal d’Ordre Públic, entre d’altres. La repressió va ser sistemàtica i transversal: homes i dones de totes les edats, orígens, condició social, professions… van ser represaliats.
Des dels seus inicis, l’any 1980, l’Arxiu Nacional ha treballat per preservar testimonis documentals de la repressió, facilitar l’accés a les fonts i difondre’n el contingut. És el cas de la catalogació dels procediments judicials militars de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. Entre 2003 i 2013, arran d’un conveni de col·laboració amb el Tribunal Militar i el Memorial Democràtic, l’Arxiu Nacional va tractar els expedients instruïts amb finalitats repressives (consells de guerra, diligències prèvies, depuracions i d’altres). La Guia de la sèrie documental procediments judicials militars (sumaríssims) 1939-1980,publicada el 15 d’octubre de 2015, resumeix el treball fet, ofereix informació estadística, mostres de documents i la relació de les 3.358 persones executades entre 1938 i 1975.
Ara la Llei 11/2017, en la seva disposició final primera, autoritza i encomana a l’Arxiu Nacional de Catalunya a fer pública una relació de persones a les quals es va instruir procediments judicials militars (consells de guerra, diligències prèvies i similars). La Llei també autoritza a actualitzar la llista, si l’Arxiu Nacional té coneixement, per qualsevol causa, de l’existència de processos que per no haver-se’n conservat testimoni en l’arxiu dels tribunals militars a Catalunya no s’han inclòs en la relació inicial.
La llista presenta les víctimes ordenades alfabèticament. La majoria són persones físiques. La darrera pàgina inclou 15 persones jurídiques. Hi ha persones a les quals ess va instruir més d’un procediment.
La relació inclou cognoms i nom de la persona repressaliada, sexe, tipus de procediment (consell de guerra, diligències prèvies o similars), número de causa, data d’inici de la causa, data d’aprovació de la sentència o altra resolució, pena imposada i commutació o l’indult demanat. S’hi indiquen les persones que van ser executades. Per facilitar la consulta de la documentació original que es conserva a l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, s’hi inclou una referència numèrica.
La llista de reparació jurídica de les víctimes del franquisme es publica en format PDF i és recercable. Tanmateix, per a qualsevol dubte o aclariment adreceu-vos a anc.cultura@gencat.cat
Amb la publicació d’aquesta relació de víctimes, l’Arxiu Nacional contribueix a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició que, seguint l’informe del Relator Especial de la ONU Pablo de Greiff, du a terme el Parlament de Catalunya.
Informació relacionada:
- Notícia del Parlament
- Legislació sobre Drets Humans
- Disposicions Franquistes
- Guia de la sèrie Procediments Judicials Militats (Sumaríssims) de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona
- Real Decreto-Ley 41/1977, de 29 de septiembre, sobre restablecimiento provisional de la Generalidad de Cataluña
La llista inclou 66.590 persones afectades i 15 entitats
Sense notícies de la política industrial valenciana
Martín Quirós es pregunta: Per què ningú ens fa cas…?
Unitat europea davant Trump…
El parlament català restitueix la legalitat republicana per unanimitat
El parlament anul·la per unanimitat els 63.961 judicis franquistes en una decisió històrica. El parlament fa un gest de sobirania contra una legalitat imposada
29.06.2017 16:56
El Parlament de Catalunya ha aprovat avui per unanimitat la llei de reparació de les víctimes del franquisme, una norma que declara il·legals els consells de guerra a Catalunya i anul·la els 63.961 judicis franquistes entre el 1938 i el 1978. Just després d’aprovar-se la llei, diputats i representants de les entitats de memòria històrica han entonat Els Segadors.
La norma considera il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació –posteriorment anomenat Auditoria de la IV Regió Militar– perquè eren contraris a la llei i vulneraven les exigències del dret a un judici just. A més, constata la nul·litat de ple dret de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra.
Pel que fa al llistat que podria elaborar l’Arxiu Nacional de Catalunya sobre sentències i condemnes, la llei diu que hi constarà ‘el número de procediment, la persona física o jurídica encausada i la condemna imposada’. El text també preveu que l’Arxiu Nacional de Catalunya actualitzi la llista si té coneixement de casos que no constin a l’arxiu dels tribunals militars a Catalunya.
‘Justícia, memòria i reparació’
El PP hi ha votat a favor tot i que el 2007 va votar al congrés espanyol en contra la llei de memòria històrica que va declarar il·legítims els tribunals i les condemnes del franquisme. El diputat Fernando Sánchez ha defensat el vot a favor ‘per respecte a les víctimes i com un pas per aprofundir en el camí de la reconciliació que es va iniciar amb la transició’.
La relatora de la ponència, Montserrat Palau (JxSí), ha assegurat que la llei no busca revenja, sinó veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició. Palau també ha felicitat Cs i el PP per votar-hi a favor i els ha instat a traslladar el seu vot favorable al congrés espanyol i a altres lleis que s’aprovin al parlament sobre memòria històrica. ‘Hem tardat però cap indiferència, ni silenci ni oblit’, ha dit.
El diputat de Cs Matías Alonso ha argumentat que el congrés espanyol ha de fer un pas endavant com el que ha fet el parlament: ‘Les condemnes de tribunals injustos i il·legítims, de paròdia de justícia, ja són nul·les’, ha comentat. Ferran Pedret (PSC) ha afirmat que la llei és un acte de justícia i reparació: ‘Avui també honorem la lluita de moltes persones que han intentat impulsar iniciatives i que no han arribat a veure aquest dia’, ha emfatitzat.
El diputat de Catalunya Sí que es Pot Joan Josep Nuet ha comparat l’atorgament del congrés espanyol d’una medalla a Rodolfo Martín Villa amb l’aprovació de la llei: ‘Avui el parlament fa honor a les víctimes del franquisme retornant part de la dignitat robada; […] no és que la perdessin, és que els la van robar’, ha dit.
Mireia Boya (CUP) ha defensat que la votació ha estat un ‘acte de ruptura’ amb els règims del 1936 i del 1978. ‘Avui és un dia que durarà anys’, ha celebrat. I ha afegit: ‘Guardem-lo a la nostra memòria, aixequem el cap i el puny perquè avui hem guanyat en dignitat, justícia i llibertat.’
Abans de començar el debat, el parlament ha ovacionat els familiars de les víctimes i els impulsors que han lluitat pel record i reparació de les víctimes del franquisme.
29 de juny al Levante-EMV: un anunci (contraportada) i una pàgina (la 19), descol·locats
Demà 29 de juny… aquest anunci de 2X5 en la contraportada de TOTES les edicions del Levante-EMV i una pàgina sencera dedicada al nefast decret de Nueva Planta de 1707
29 de Juny (1707-2017): Derogació ja del Decret de “Nueva Planta”
Estat Valencià cessa hui la seua pertinença a la coalició COMPROMÍS en l’àmbit del País Valencià, tot i que mantindrà la seua pertinença als col·lectius locals de COMPROMÍS on està integrat
COMUNICACIÓ D’ESTAT VALENCIÀ SOBRE LA RELACIÓ AMB LA COALICIÓ COMPROMÍS
Tal dia com hui, 27 de Juny, fa dos anys es reunia per última vegada el CONSELL GENERAL, el màxim òrgan polític de COMPROMÍS, segons dictaminaven les NORMES I BASES que vam signar amb anterioritat i que ens convertien en partit membre d’una coalició que naixia i es desenvolupava amb la voluntat d’esdevenir una organització política construida des de la base, unitària, amb profunda vocació de radicalisme democràtic i regeneracionisme polític. Aquell Consell General venia precedit de fets i trajectòria en la pressa de decisions que contradien profundament l’esperit fundacional i evidenciava la necessitat d’assumir la resolució de reptes i assignatures pendents, tant pel que a l’elaboració de la línia política i l’estratègia a implementar com a resoldre els profunds dèficits democràtics al si de l’organització COMPROMÍS, superant la fase de mera coalició que laminava la democràcia interna.
Des d’Estat Valencià, a través d’escrits a la direcció política real de COMPROMÍS, a través de les intervencions del nostre Conseller General i a través de reunions amb representants d’alguns partits membres, ens hem manifestat reiterament per una profunda radicalitat democràtica i hem aportat possibles vies de resolució, que en cap moment han sigut ni ateses ni tan sols contestades per cap òrgan polític de COMPROMÍS ni per cap representant de la coalició.
Malgrat tot, la gent d’ESTAT VALENCIÀ hem mantingut la lleialtat més absoluta, malgrat la discrepància i l’absurd ninguneig amb què se’ns ha tractat, no sols a nosaltres sinò també a moltíssims militants (adherits i simpatitzants) de COMPROMÍS, de qualsevol partit membre o sense cap afiliciació partidista.
Vam advertit a finals de 2016 que ens donàvem fins juny de 2017 per rebre una resposta satisfàctòria i trobar alguna mostra de comprensió, de reflexió possitiva i de posar alguna mesura que redreçara la situació descrita, i entenem que aquesta mesura no podia ser cap altra que la convocatòria del CONSELL GENERAL de COMPROMÍS i el retorn a la legalitat i la legitimitat de les conculcades NORMES I BASES de COMPROMÍS.
Hui constatem que el nostre desig no ha estat satisfet. I és per això que hui, 27 de juny, segon aniversari d’un CONSELL GENERAL que entenem mort, posem a disposició de la coalició el nostre lloc en el mateix per no col·laborar amb el soterrament del màxim òrgan de decisió política, i manifestem que, pel que fa a l’àmbit nacional, a l’àmbit de País Valencià, recuperem la nostra total capacitat partidista (incloen-t’hi la plena capacitat per establir en el futur les estratègies electorals que democràticament decidim) i entem que cessa la nostra participació en la coalició COMPROMÍS i cessa també tot suport i compromís adquirit en la coalició nacional.
Volem manifestar també que ESTAT VALENCIÀ mantindrà la seua plena integració en els col·lectius locals de COMPROMÍS on participem i pertanyem, col·lectius aquests sí, construits des de la base, amb plena capacitat i radicalitat democràtica, plenament compromesos amb un valencianisme d’esquerra, i en els quals l’adscripció partidista de cada militant no atorga cap dret exclussiu ni cap privilegi. Els militants d’ESTAT VALENCIÀ mantindran la seua lleialtat dins d’aquests col·lectius locals, amb independència del cessament de la pertinença de la nostra organització a la coalició nacional COMPROMÍS.
Visca el Poble Valencià!
Visca València Lliure!