Parlament de la presentació de la revista Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia. Elaborada per Taula de Filologia Valenciana. Editada per la institució Alfons el Magnànim
Abelard Saragossà (Universitat de València)
Origen de la revista
Començaré per explicar quin és l’origen específic de la revista Aula de Lletres Valencianes. En l’any 2009, l’associació Taula de Filologia Valenciana va presentar els objectius que buscava al director d’Alfons el Magnànim i li vàrem sol•licitar la continuació de la Revista Valenciana de Filologia, editada per Alfons el Magnànim entre 1951 i 1981. La revista aniria precedida pel nom Aula de Lletres Valencianes perquè ara el centre d’atenció no era l’estudi del passat, sinó fer aportacions per a la societat valenciana i la seua escola.
En l’any 2010 (fa ara cinc anys), vàrem obtindre l’aprovació del Consell d’Administració d’Alfons el Magnànim, de manera que calia constituir l’equip directiu. En l’any 2011, eixia al carrer el primer número d’Aula de Lletres Valencianes. Des d’aleshores, estem complint l’objectiu de publicar un número cada any.
Tenint en compte que la revista ha de buscar els objectius de Taula de Filologia, haurem de presentar ací quins són eixos objectius i la causa de buscar-los. L’aclariment d’eixes dos qüestions està en el document titulat «El valencià modern.», publicat en el número 1 d’Aula de Lletres Valencianes 1, p. 25-82. Continua la lectura de Parlament d’Abelard Saragossà en la presentació de la revista Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia →

per engrandir clique damunt

RV/PVE al costat de la política unitària de Ximo Puig per fer front a l’endeutament de la Comunitat Valenciana amb l’Estat espanyol

En el seu comunicat RV/PVE dóna suport a a un govern presidit per Ximo Puig el qual ha plantejat que: “…la situació de la Comunitat Valenciana amb 40.000 milions de deute precisa de fer acords més enllà del propi govern…”  Aquests acords els entenem, des de RV/PVE, també amb el partit més votat, el PPCV que amb a Ciudadanos, sumen més que PSOE i Compromis, acords més enllà del Govern per portar els valencians una política unitària envers l’Estat espanyol sobre el tema del finançament, ara amb un govern del PP, demà tal vegada amb un altre.

24M valoració de RV/PVE (document en PDF)
per engrandir cliqueu damunt

La societat civil
per Joaquim Auladell
Allò que anomenem “societat civil” cobreix una idea difusa i de vegades contradictòria. El poder es revesteix o es disfressa d’autoritat i prestigi, terme molt relacionat amb la societat civil, amb el l’“opinió pública” (als publicistes), a Anglaterra i França els ss. XVIII i XIX.
Mirem com funciona la societat civil abans de la Revolució Francesa i després de Napoleó: abans hi ha els enciclopedistes amb idees noves i atractives, i a mesura que s’acosta el Gran Canvi i creix l’efervescència, es vol realitzar el “dret a decidir”, el “poder popular” si es vol, és un poder polític que pren forma. Després, a la França governada amb monarquia parlamentària el Rei, que ha renunciat a l’origen diví, és un ciutadà i participa en les discussions sobre les estrenes de teatre: societat civil, o, simplement, la societat.
Hi ha dues menes de societats civils: la que lluita amb la societat estamental (Antic Règim) per imposar-se, alliberant la societat, i la que no veu enemics, que s’identifica simplement amb la societat i des de dintre realitza la renovació (repetició i innovació) de la societat, canvia les lleis i les adequa a la societat. Tot això és teoria, perquè hi ha uns sectors (dones (no senyores), assalariats pobres, jornalers del camp, i marginats o exclosos de la societat: miserables, trinxeraires, lumpenproletariat). Perquè la societat civil té diners per pagar-se els seus gustos, opinions i preferències, i influeix, pesa, en la societat. Continua la lectura de ‘La societat civil’ per Joaquim Auladell →

ELNA, DIA DE LA MEMÒRIA
Remembrança de la Massacre del 25.05.1285
Diumenge, 31 de maig de 2015
Enguany, els actes del DIA DE LA MEMÒRIA, celebrats amb la col•laboració de Mossèn Oriol, arxipreste d’Elna i de l’ajuntament, tindran lloc al centre històric, a la Vila d’Amunt, tant al matí com a la tarda. Cada any es commemora, a Elna, l’episodi tràgic de la Croada francopapista contra Catalunya al segle XIII: la massacre de la gent d’Elna refugiada a la catedral i el saqueig de la vila, després d’un setge de tres dies (25 de maig del 1285) per les tropes franceses i europees capitanejades per Philipe le Hardi. Felip l’Ardit, empès pel papa, volia destronar el rei Pere el Gran –a Barcelona– per imposar el seu propi fill. Continua la lectura de Daniela Grau ens fa noves aportacions sobre la massacre d’Elna al 1.285 →

·Ignasi Planas (amb 77 vots de 92), nou President de Reagrupament

·La VIII Assemblea Nacional ha escollit també la resta de membres de la nova Junta Directiva Nacional

· Joan Carretero i Rut Carandell no podien repetir al càrrec tal i com diuen els estatuts

Ignasi Planas, és des d’avui el nou President de Reagrupament Independentista, substituint a Joan Carretero. Així ho ha decidit la nova Junta Directiva Nacional que ha estat escollida pels associats en el marc de la VIII Assemblea Nacional del partit. Planas ha estat el candidat més votat dels setze que s’han presentat i en segon lloc ha quedat Marc Viñolas, que serà el nou Secretari General. La resta de membres són August Andreu, David Vinyals, Albert Aragonès, Laura Soler, Francisco Garcia, Eva Solé, Joan Coll, Jordi Tomàs, Xavier Todó i Pilar Altarriba.
Es dóna el cas que ni el President i fundador de Reagrupament, Joan Carretero, ni la vicepresidenta, Rut Carandell, podien tornar a optar a la reelecció perquè així ho marquen els estatuts de la formació, d’acord amb els valors de regeneració democràtica que manen a Reagrupament. Els estatuts limiten els càrrecs a un màxim de dues legislatures que ja s’han complert.

En el discurs de benvinguda, Ignasi Planas ha donat les gràcies per la seva elecció i ha dit que “som molt conscients del moment tant important en el que estem. L’objectiu de Reagrupament serà apostar per la unitat per tal de poder guanyar la independència el 27S”.
El Secretari General, Marc Viñolas, ha afegit que “aspirem a ser el millor projecte associatiu i polític en el que qualsevol català que cregui en una solució unilateral del conflicte i en un constant millorament democràtic, pugui desenvolupar-hi la seva feina per arribar a l’objectiu de la independència”.

Pel que fa al ja expresident, Joan Carretero, ha agraït la constància i el treball de totes les persones de Reagrupament i ha dit que la nova junta el tindrà al seu costat pel que calgui. Carretero ha dit que a Reagrupament “som els de la DUI” i també ha recordat la importància de que qualsevol full de ruta inclogui el dia de trencament amb l’Estat espanyol, que significa deixar d’obeir les seves lleis des d’aquell moment i proclamar l’Estat català. Sense això, ha dit, no hi ha independència.

Finalment l’assemblea ha aprovat també un text en el que es reitera el compromís de Reagrupament amb la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) i, en aquest sentit, la fórmula en la que Reagrupament concorrerà a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, queda oberta i es ratificarà en una propera Assemblea extraordinària.

En la Junta de Accionista del Banc de Sabadell el secretario de la Junta, el abogado Miquel Roca Junyent, intentó interrumpir la intervención de Víctor Baeta e impidió la entrega al Predidente señor Oliu, de una carta de una afectada con cuotas participativas de Mutxamel. Por su parte Miquel Montes, director del Banco Sabadell se interesó por el caso y por el resto de personas afectadas que AIVCAM conoce.

Intervención de Víctor Baeta, presidente de AIVCAM/NEM Sabadell en la Junta de Accionistes del Banc de Sabadell, 28 de mayo de 2015

Bona vesprada
Prenc la paraula en representació de més d’un milió d’accions, en la seua majoria procedents de la Comunitat Valenciana i de la Comunitat Murciana, de ’xicotets accionistes i de grans accionistes com Rafael Miró d’Alacant i dels accionistes catalans Mas Marselles i Josep De Marfà, delegades al NEM Sabadell i que comptabilitzen un total de 1.306 vots.

En aquesta ocasió el nostre vot no serà massa favorable a molts punts que el Consell d’Administració proposen a aquesta Junta d’Accionistes:

– Punt primer:
L’any passat van dedicar a Reserves per a inversions a Canàries 424.658,36 euros, i enguany proposen destinar 169.013,83 euros. Ens agradaria conèixer en què es va a emprar aquesta part del benefici dedicat a Reserves per a inversions a Canàries.

– En el punt segon de l’ordre del dia
Vostès proposen augment de capital per a pagar un dividend de 0,04 euros. Volguérem explicació clara i senzilla del perquè d’aquest augment de capital amb càrrec a “reserves del banc”. En principi no estem d’acord.

– Respecte el punt quart.
No dubtem de la capacitat de les persones que s’ens planteja per a reelecció o per a elecció nova de consellers. La seua Comissió de Nomenaments els considera idonis per la seua trajectòria, però no defineixen en aquests informes el valor afegit que ha suposat per al banc cada conseller dels reelegits, o el que esperen del nou conseller que proposen per a formar part del Consell. I en aquest punt els recordem que una gran part del seu negoci està fora de Catalunya, i que la Comunitat Valenciana també existeix. Estic segur que a tots els que vivim a la Comunitat Valenciana ens agradaria estar representats en el consell d’administració per algun dels nostres ciutadans que, com a figura en el seu informe de la Comissió de Nomenaments “tenen gran prestigi, competència i mèrits, la qual cosa els concedeix una gran capacitat i experiència per a aquesta gestió”.

– Pel que fa als punts cinquè, sisè i setè:
Considerem molt desmanegats els enunciats de les modificacions d’una infinitat d’articles referits al funcionament de la Junta General, al funcionament del Consell d’Administració i de tots els òrgans i Comissions Delegades del Consell d’Administració, a la refosa del text dels Estatuts Socials de la Societat, a la modificació del Reglament de la Junta General d’Accionistes, a la modificació del Reglament del Consell d’Administració i tots els seus òrgans i comissions delegades, etc. etc. pràcticament modifiquen tots els documents interns que regulen el funcionament del banc. Aquests enunciats llargs i consecutius, que apareixen en la documentació a consultar, fan difícil i pesat comparar els articles existents amb la nova redacció que plantegen ací. Per açò ens abstindrem.

– Amb referència al punt vuitè,
considerem que en aquesta època de crisi amb tantes retallades i acomiadaments que vostès han realitzat de la seua plantilla, augmentar l’anomenat Col•lectiu Identificat a dotze membres és excessiu. A la vista dels dotze directius que proposen considerem, per exemple, que podrien englobar sota el Director de Risc Creditici al de Risc d’Actius, i segurament es podrien fer més refoses per a evitar un nombre excessiu d’alts càrrecs. D’altra banda no ens sembla acceptable permetre que l’indicat Col•lectiu Identificat puga cobrar un 200% de retribució variable. Açò suposa que si tenen un sou de 600.000 euros, amb la retribució variable acabaran l’any amb un sou total d’1.800.000 euros. A pesar que aqueix 200% és el màxim legal, no ho trobem adequat. El nostre vot serà negatiu.

– En el punt novè
demanen vostès autorització per a realitzar més ampliacions de capital, quantes vegades siguen necessàries, sense especificar quantitat alguna, és a dir pensen arribar al màxim que en dret tinguen permès, per a realitzar la conversió d’allò emès anteriorment i altres coses. No estem en absolut d’acord.

– I en el punt desè
demanen vostès autorització de nou per a realitzar ampliacions de capital fins un valor de 60.000 milions d’euros o en qualsevol divisa. En aquest cas aquest augment de capital no servirà com l’anterior per a la conversió d’obligacions, Warrants o similars, sinó per a la seua emissió a més dels valors. No votarem a favor. També voldríem saber si aquesta ampliació té alguna cosa a veure amb la seua ràtio de solvència en relació al capital propi, de cara a futurs exàmens europeus de la solvència del banc.

– Punt onzè:
Repetim el mateix que en el punt anterior, ja que vostès demanen una altra autorització per a l’emissió d’altres 2.000 milions d’euros més, en emprèstits o valors assimilats. El nostre vot és negatiu.

– Respecte al punt dotzè
sobre donar autorització perquè el Banc de Sabadell puga directament o a través de qualsevol de les seues societats filials, i durant el termini màxim de cinc anys a partir de la data de celebració de la present Junta, adquirir, en qualsevol moment i quantes vegades ho estime oportú, accions de Banc de Sabadell, S. A. per qualsevol dels mitjans admesos en Dret, diem rotundament no.

– Respecte al punt tretzè
volem preguntar si el Banc de Sabadell, amb el seu actual volum, té solament una empresa d’auditoria per a la comprovació de les seues operacions i balanços. Imaginem que no serà així, però volem la confirmació. En principi votarem a favor, esperant que la resposta siga satisfactòria.

– Punt catorzè:
Votarem en contra, ja que tampoc estem d’acord amb la política de retribucions al Consell d’Administració. Enguany ens ha costat als accionistes 19 milions d’euros. Per cert recordem a tots els accionistes que el dividend previst com a resultat del mateix període és 0,05 euros, o siga cinc cèntims per acció. Perquè tinguen un punt de referència el Consell d’Administració cobra el 10% del que reparteixen entre tots els accionistes. El Consell ho formen 15 persones i els accionistes sumem 231.481 accionistes.

– En el punt quinzè votarem a favor.

En resum el nostre vot és majoritàriament negatiu als punts proposats pel Consell d’Administració que presideix el Sr. Oliu per tot allò indicat anteriorment i a més, perquè:
Des d’AIVCAM i en representació dels clients provinents de CAM, donem un vot negatiu afegit al sr Oliu per no haver completat la campanya de vinculació amb els clients conservadors amb quotes participatives de l’extinta CAM. El Banc de Sabadell va iniciar aquesta campanya i l’ha deixat inconclusa.

Sempre hem pensat que qui es va portar el negoci financer de CAM hauria de respondre de tot el referent a aquest negoci financer i sembla ser que ara el Jutjat de Primera Instància número 2 de Benidorm pensa el mateix, ja que ha dictat sentència considerant que tant la Fundació Cam com el Banc de Sabadell, o siga ambdues institucions, han de respondre de forma «conjunta, directa i solidàriament» per a retornar a un matrimoni els 5.827 euros que els van endossar en quotes participatives. I no és l’única sentència. Açò crea jurisprudència.

I no cessarem de reivindicar l’ampliació de la Campanya de Vinculació fins que l’últim impositor conservador amb quotes participatives siga atès com molts altres ja hem estat atesos.
Com segurament vostès saben, AIVCAM ha decidit portar aquest tema al parlament europeu per al seu estudi i perquè facilite al Banc de Sabadell la seua solució.
Pensem que és de justícia fer-ho, sí més no, amb els clients de perfil conservador.
Perquè gràcies a la CAM el Banc de Sabadell ha aconseguit més projecció internacional, ha adquirit una plantilla amb un alt nivell i qualitat de treball, ha pujat en el rating de bancs, ha guanyat en volum, nom i prestigi, i han aconseguit superar l’examen de solvència bancària europea, i vostès ho saben. No obstant açò han deixat en el camí a molts clients de l’extinta CAM amb els seus estalvis perduts. I a la vista del que han obtingut amb la compra, la qual cosa gasten en més compres de bancs, i el que reparteixen entre els seus directius i consellers anualment, considerem que la quantitat que necessitarien per a complir les seues promeses i ser diguem correctes amb els seus clients abandonats seria anecdòtica.
………………………………………
I com a mostra real d’allò que es viu en moltes llars, acabaré la meua intervenció fent menció de la darrera carta que AIVCAM ha rebut i que els lliuraré al senyor Oliu, d’una clienta afectada amb quotes participatives i amb pràctiques comercials de les quals, nosaltres com propietaris del negoci bancari de l’antiga CAM i de l’actual Banc de Sabadell ens hem beneficiat i som responsables, mentre que a ella l’han deixat en la misèria. Després d’haver perdut el negoci, el pis, el pla de pensions i voler recuperar tres mil euros que havia deixat li diuen que són 500 quotes participatives de les que ella no tenia cap coneixement.
Per 500 quotes participatives, per reclamar aquestes miserables 500 quotes, perquè siguen compensades per a aquesta dona de Mutxamel, Antonia García Romero, de l’oficina 0081 de Sant Vicent del Raspeig…

[En ese momento que Víctor Baeta estaba blandiendo la carta, Miquel Roca Junyent, secretario de la Junta, ha intentado interrumpirle con palabras ininteligibles porque Víctor Baeta ha alzado la voz con más fuerza y ha acabado su intervención]

…i per a tantes persones més que estan en la seua mateixa situació i vostès coneixen perfectament, ha estat una de les motivacions per les que m’he desplaçat hui ací.

Moltes gràcies per la seua atenció.
Demane que conste aquesta intervenció en l’acta d’aquesta Junta General i en la versió valenciana (per a vostès català occidental) en que ha estat escrita i llegida.

[Al acabar Miquel Roca Junyent, secretario de la Junta, ha manifestado que impedía la entrega de la carta, que iba a ser entregada al señor Oliu por una azafata, aduciendo un problema de protección de datos. A lo que Víctor Baeta le ha contestado que no le importaba pues antes de comenzar la Junta ya había entregado una copia al senyor Miquel Montes, Director del Banco Sabadell y responsable de la Campaña de Vinculación, el cual instó a Víctor Baeta a reiniciar la campaña para paliar las injusticias existentes. Por lo que instamos a volver a los impositores de perfil conservador que no se han beneficiado de la campaña de Vinculación a que vuelvan a enviar los datos a aivcam@nemsabadell.eu
La prueba del algodón para ver las buenas intenciones de Miquel Montes será que Antonia García Romero de Mutxamel sea atendida en breve]