Arxiu de la categoria: General

En defensa de Mas i l’Austeritat [tret de racó català]

En defensa de Mas i l’Austeritat

Aprofito tota la polèmica que gira actualment vers la investidura de Mas per fer una defensa de l’austeritat practicada pels seus governs i de pas dir les veritats sobre la gestió de l’últim tripartit.
Com ja sabeu des de el 2010-2011 s’estan duen a terme fortes retallades de l’estat del benestar així com pujades d’imposts i taxes. Això afecta la nostra butxaca i ens emprenya, llavors el que fem es foter-li la culpa a en Mas.
La meva opinio és que en Mas igual que en Tsipres no han tingut més remei.
Per que?
La generalitat té uns ingressos, si ingressa 2000 i gasta 2200 té que emetre 200 en deute, i l’any vinent té que tornar a gastar els 2200 més els interessos, per el que s’acaba fent una bola inassumible.
Suposo que fins aquí estem tots d’acord.
Observem les despeses de la generalitat:
En aquesta pàgina podem veure de forma resumida els pressupostos de 2014.
http://www15.gencat.net/ecofin_wpres14/pdf/DBA_P_CAT.pdf
Recomano fixar-se en l’apartat “per a que es gasta”. Una vegada llegit m’agradaria saber d’on és pot retallar que no suposi cap problema que evites les retallades de milers de milions que s’han dut a terme.
Si esteu d’acord fins aquí llavors probablement penseu: “I els impostos als rics? I l’impost de successions?
Explicació: Catalunya té molts tributs propis i sobre els impostos parcialment cedits com successions irpf, transmissions patrimonials ja estan més alt que la majoria de CCAA, el problema és que si encara els puges més acabes recaptant 0. Per què? Aquests impostos és paguen segons a on estiguis empadronat, si jo soc una renta alta una diferència del 5% em permet llogar un pis petit de mala mort de 200 euros a Aragó i pagar els impostos a Aragó sense tenir cap problema legal, de forma molt més senzilla que si anés a pagar-ho a Andorra.
Llavors en un sistema com aquest on tens que competir amb les altres CCAA no pots pujar gaire més que les altres, a part del desavantatge econòmic que això suposaria.
També ens hauriem de preguntar si és ètic que per molts diners que guanyis puguis pagar només amb IRPF un 56% del teu sou més tots els altres impostos..
En cas d’estar d’acord fins aquí probablement algú tindrà en ment: “EL problema no és que els impostos siguin insuficients, és que és defrauden molts”. 
Si penses això penses com jo, però… això és culpa d’en Mas? D’això s’encarrega l’estat central amic meu….
“Dons que és retallin el sou!”
En aquest punt estic d’acord i sóc crític amb el parlament, crec que per tenir autoritat moral per fer retallades abans un s’ha de fer una rebaixa important del sou, no només un 15%. El problema és que això tot i ser 100% cert és demagògic, ja que sumant tots els sous dels parlamentaris dietes i el que vulgueu arribeu a una quantitat ridícula, que mai superaria els 10 milions d’euros ni de llarg. El pressupost de la generalitat és de més de 20.000 milions, per el que això no canviaria res. Per últim apart del tema que he comentat abans del deute s’ha de tenir en compte que encara que volguessis fer-ho el govern central et limita el dèficit.
El tripartit.
El tripartit no va ajudar gens a deixar uns números correctes amb la generalitat. Des del 2002 fins al 2008 (“anys bons”) el deute de la generalitat va augmentar molt, comparant amb la resta de CCAA del estat. (i no és perquè el espoli sigui cosa del 2002)

Mentre moltes CCAA tenien superàvit en els bons anys 2000 la generalitat emetia deute contínuament.
El PITJOR cas sens dubte va ser el del any electoral 2010. Per mi va ser digne de PRESÓ.
En plena recessió mundial i tot el mon retallant el fantàstic govern tripartit encapçalat per en José Montilla, la generalitat va fer un pressupostos on preveia que l’any 2010 els ingressos pujarien sorprenentment, evidentment sent fals. Això va crear un problema tan gran entre la diferència d’ingressos i despeses que van portar a la generalitat al dèficit més gran mai vist, i a més en aquella època els interessos eren molt més alts que avui en dia. Llençar 10.000 milions de deute a un interès del 4, 5, 6 o 7% això suposa pagar cada any 400, 500, 600, o 700 milions d’euros més. CADA ANY!
Tot per voler guanyar unes eleccions…
Aquesta herència no ha ajudat res.
Espero que amb totes aquestes dades algú hagi reflexionat sobre el tema conjunt de l’austeritat de la Generalitat.
Si algú no hi està d’acord podem debatir 

Banc Sabadell garantitza el negoci a Catalunya i NEM Sabadell es felicita

(3) NOTA DE PRENSA (02/10/2015) de NEM Sabadell

Banco Sabadell garantiza el negocio en Cataluña y NEM Sabadell (Núcleo Estable de Accionistas Minoritarios del Banco Sabadell) se felicita

El día 18 de septiembre, ante las elecciones catalanas, la AEB (Asociación Española de Banca) emitió un comunicado en el que los bancos amenazaban con “reconsiderar su estrategia de implantación” ante “los riesgos” de “graves problemas de inseguridad jurídica”. El Banco Sabadell como miembro de la AEB era corresponsable de ese documento. Los accionistas minoritarios organizados en NEM Sabadell emitieron sendos comunicados solicitando la neutralidad política del Banco Sabadell.
El 28 de septiembre, tras las elecciones catalanas, la dirección del Banco de Sabadell en un comunicado interno dirigido a sus trabajadores, se desmarca del comunicado de l’AEB y asegura: “La actividad del Banco Sabadell se desarrolla y se seguirá desarrollando en todos los territorios donde tenemos presencia, sometida al sistema europeo de regulación y supervisión. No apreciamos riesgo alguno para la seguridad jurídica” y ante el supuesto de la salida de Cataluña del euro el Banco Sabadell tranquiliza a sus trabajadores e indirectamente a sus accionistas diciendo: “En cualquier caso, el Banco tiene todos los mecanismos, fáciles de ejecutar, para garantizar la pertenencia al Sistema Europeo en aras a la protección de sus clientes, accionistas y empleados”, con lo que el Banco Sabadell nos garantiza que siempre tendrá sede en territorio cuyos depósitos y financiación estarán protegidos por la Eurozona. Finalmente el Banco Sabadell remarca en su comunicado que su prioridad es: “La misión del banco es la de velar por los intereses de nuestros clientes y accionistas a través de un servicio financiero de calidad y con un trato profesional que nos diferencia del resto de las entidades como hemos venido haciendo desde 1881″. Con lo que nos recuerda que desde su fundación en 1881, ha superado todos los acontecimientos políticos: la primera restauración monárquica, la terminación de la guerra carlista, la Mancomunitat, la semana trágica, la dictadura de Primo de Rivera, la segunda república, la guerra civil española, la dictadura franquista y, finalmente, desde 1969, la segunda restauración monárquica… y en todo periodo histórico el Banco Sabadell ha mantenido su actividad en Cataluña.

Ante este comunicado, en que el Banco Sabadell garantiza a sus trabajadores que no se irá de Cataluña, la dirección de NEM Sabadell manifiesta:

1. La satisfacción de la asociación de pequeños y medianos accionistas del Banco Sabadell por el cambio de actitud de nuestro banco por dos motivos:
a) Porqué su neutralidad política es beneficiosa económicamente para accionistas y clientes.
b) Porqué su neutralidad política refuerza el futuro y la imagen del banco, que ha permanecido siempre con gran prestigio moral y cívico desde 1881.

2. En cualquier caso, el banco tiene todos los mecanismos, fáciles de ejecutar, para garantizar la permanencia en el sistema Europeo de protección, pues el grueso de los depósitos (Estado español y Reino Unido) continuarán estando protegidos; aunque Cataluña fuera independiente y no formara parte de la UE (que está por ver, especialmente después del importantísimo y rarísimo error de traducción del inglés del dictamen de la Comisión Europea), podría acceder a los créditos del banco central Europeo con una disminución no significativa del importe total.

3. Una vez aclarada la posición del banco Sabadell, nuestra asociación pasa a informarla y queda a disposición del consejo de administración, en la defensa de los intereses económicos y sociales del banco.

Víctor Baeta Subias / Josep De Marfa Vila

Presidente y Vicepresidente de NEM Sabadell       

València/Barcelona, 2 de octubre 2015

 +info 650 537 213    www.nemsabadell.eu

ANNA notícies es solidaritza amb Mas, Rigau i Ortega imputats per l’Estat espanyol per la consulta del 9-N. Mas ha de presentar-se el mateix dia que es recorda l’afusellament de Companys

El TSJC imputa Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega per la consulta del 9-N.La decisió del tribunal arriba només dos dies després de les eleccions del 27 de setembre. El president de la Generalitat en funcions haurà de declarar el 15 d’octubre mentre que la consellera d’Educació i l’exconsellera de Governació ho hauran de fer el 13. No podran fer-ho per videoconferència. Les defenses de Mas, Ortega i Rigau no tenen intenció de recórrer la imputació. CDC, ERC, la CUP, el PSC, ICV i UDC critiquen la decisió judicial.
Òmnium i l’ANC avisen que «donaran resposta» a la imputació de Mas
Redacció | 29/09/2015 a les 10:50h
Artur Mas, aquest dilluns al Born | Adrià Costa

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha imputat Artur Mas, president de la Generalitat en funcions, la consellera Irene Rigau i l’exconsellera i exvicepresidenta Joana Ortega per l’organització de la consulta del 9 de novembre. La decisió arriba només dos dies després de la celebració de les eleccions al Parlament.

Mas haurà de declarar el 15 d’octubre a les 10 del matí mentre que la consellera d’Ensenyament en funcions i l’exconsellera de Governació ho faran dos dies abans, a les 10 i a les 4 de la tarda respectivament. Ho hauran de fer en persona i no pas en videoconferència. Els tres polítics s’afronten a un delicte per desobediència.

La citació com a imputats arriba després que a mitjans de setembre les defenses demanessin que les declaracions dels testimonis demanats per la fiscalia es fessin després de la declaració com a imputats dels seus clients, i que aquestes es fessin, en tot cas, després de les eleccions del 27-S per no entorpir el procés electoral.

La notícia de la imputació de Mas s’ha fet públic mentre el Govern celebrava la primera reunió del consell executiu després dels comicis. En principi, la roda de premsa per valorar-ne els acords està prevista per a dos quarts de dues.

Els advocats no recorreran

Els tres advocats Mas, Ortega i Rigau no tenen intenció de recórrer la decisió del TSJC. Els lletrats recorden que ja es van oposar a l’admissió de les querelles presentades per la fiscalia, Manos Limpias i altres entitats, recursos que van ser rebutjats A més, en conversa amb l’ACN també recorden que fa pocs dies ja van demanar que abans de citar qualsevol altre testimoni del cas, el tribunal prengués declaració als tres querellats.

75 anys després de l’afusellament de Lluís Companys

La declaració d’Artur Mas com a imputat coincidirà amb el 75è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys per part del règim franquista, el 15 d’octubre de 1940 al castell de Montjuïc.

 Òmnium i l’ANC avisen que «donaran resposta» a la imputació de Mas.

Junqueras veu en la imputació de Mas la «millor demostració» que cal la independència.

Camats: «La imputació és un despropòsit més de l’Estat que li va bé a Mas»

El responsable logístic del 9-N denuncia que la imputació és «més política que jurídica»
Mas declararà com a imputat el 75è aniversari de l’afusellament de Companys
La CUP «rebutja de ple» la imputació contra Mas, Rigau i Ortega pel 9-N
Tardà diu que la imputació «demostra intolerància, incomprensió i estupidesa» del sistema polític espanyol
Baños se solidaritza amb Mas però reitera que no el votaran com a president
El PSC creu que la imputació de Mas és un «error» que dificulta el «clima de diàleg»
Per CDC, la imputació té lloc «amb la voluntat d’abatre el procés que s’ha iniciat»
UDC demana respecte per la «presumpció d’innocència» de Mas, Ortega i Rigau
Ciutadans proposa testimonis «per explicar què va passar el 9-N»
El PSOE respon a la imputació de Mas pel 9-N: cal resoldre «els problemes de fons»
Albiol reclama que Mas no es presenti com a president després de la imputació
El PP demana respecte pels tribunals arran de la imputació de Mas pel 9-N

QUERELLA-9Nab

Junts pel Sí tanca files contra el veto de la CUP a Mas

Junts pel Sí tanca files contra el veto de la CUP a Mas

Entre Junts pel Sí i la CUP han pogut convèncer 1,96 milions de catalans que el discurs de la por unionista estava injustificat i que la independència és el millor projecte polític, malgrat que l’Estat d’entrada es negui a negociar-la. Això els ha permès sumar 72 escons que han avalat el procés sobiranista. Aquests dots persuasius seran claus ara per convèncer-se entre ells i arribar a un acord per fer govern. JxSí aspira a seduir com a mínim dos diputats de la CUP perquè amb els seus vots a favor -i l’abstenció de la resta del grup- s’investeixi com a president Artur Mas, que durant tota la campanya ha quedat clar que era el candidat a liderar l’executiu. Al seu torn, la CUP intentarà convèncer JxSí que cal pactar un president de consens, ja que també en campanya ha deixat clar que no pensava cedir els seus vots a Mas. Les posicions estan ara enrocades, però ningú vol pensar en l’escenari del no acord.
“És irrenunciable que Mas sigui president”, defensava ahir a l’ARA un alt dirigent de Convergència. “És una línia vermella que no estem disposats a creuar”, apuntava una altra font consultada de la sala de màquines de CDC. El comitè de direcció del partit es va reunir a primera hora per analitzar els resultats -a la tarda ho va fer l’executiva- i en va sortir un missatge inequívoc: “Mas no farà cap pas enrere”. “Si mantenen el seu maximalisme, seran els responsables de fer descarrilar el procés”, afegia poc després un dirigent consultat. La defensa que Convergència fa de Mas es basa en tres eixos: la gent es podria sentir “estafada” en la mesura que era el candidat a la presidència i, si se’n proposa un altre, seria com “incomplir” el mandat; el seu paper com a “interlocutor” amb el món empresarial, i la possibilitat de “donar la raó a Madrid” si se’l desplaça en la formació del nou govern en la mesura que el president ha sigut demonitzat a l’Estat els últims anys. “¿Es pot tirar endavant el procés sense tenir en compte el primer partit independentista del país?”, es preguntaven ahir diversos dirigents, que recordaven la diferència de 52 escons entre JxSí i la CUP.
Per què CDC és tan reticent a renunciar a la figura de Mas? A banda del “prestigi internacional” que li atorguen, també hi ha una clau interna: el partit està en ple procés de refundació i a partir de les eleccions espanyoles haurà de triar nous lideratges que implicaran, en certa mesura, abordar la successió. De fet, hi ha alts dirigent que ni tan sols comparteixen que aquesta sigui l’última legislatura del president, com ell mateix ha deixat entreveure sovint.
Un historial a evitar
Les forces independentistes tenen molt present els episodis en què els desencontres estratègics -amb la data i la fórmula per encarar les eleccions plebiscitàries, sobretot- han minat la moral de la seva base social. “Correm el risc de tornar a cansar el país”, lamentava ahir un dirigent d’ERC, un partit que tanca files al voltant de la candidatura de Mas però que tampoc vol allargar les negociacions i fer embarrancar el procés durant mesos just quan calia prémer l’accelerador per proclamar la independència d’aquí un any i mig, segons el full de ruta.
Els republicans, de fet, van ser els més matiners a l’hora d’analitzar el 27-S. A les 8.30 del matí ja tenien reunida l’executiva, sense gaire marge per deixar reposar la contundent victòria de la nit anterior i amb una satisfacció continguda com la que traspuen totes les compareixences de JxSí des de la nit electoral. El resultat i el mandat per als independentistes són clars, però l’equilibri de forces ha quedat massa escorat cap a la CUP, a ulls de la coalició de CDC i ERC, i la seva amenaça de no investir Mas és força més que una catxa per guanyar múscul negociador o reticències per electoralisme (la CUP no es presenta a les estatals).
Tanmateix, la cúpula d’ERC va rebutjar posar sobre la taula algun candidat alternatiu a Mas per a la presidència. “Mas és un actiu i hi ha un compromís que ell és el candidat de JxSí”, explica un dirigent del partit. Per això el portaveu republicà, Sergi Sabrià, va reclamar “responsabilitat” i “diàleg” a la CUP per pactar un govern de concentració ampli on també podria tenir un lloc Catalunya Sí que es Pot -tot i que el seu cap de llista, Lluís Rabell, ja ho va refusar ahir mateix-.Tot seguit, la coalició va insistir que Mas és qui ha de liderar el govern “d’ampli espectre” on el nom del seu cap “no és el més rellevant”, en paraules del mateix president. El que toca ara, va insistir, és alinear brúixoles i assolir un acord per a un full de ruta compartit entre JxSí i la CUP.
“El més transcendental és pactar el full de ruta”, va defensar Mas en una roda de premsa conjunta amb Oriol Junqueras, Raül Romeva i els onze independents que han aconseguit escó al Parlament. El president va demanar “responsabilitat” a l’esquerra independentista per seguir amb el procés. Romeva va tancar files amb el president, a qui ha elogiat en campanya, i va voler deixar clar que és el líder de CDC qui es proposarà com a candidat a la reelecció. Les converses entre JxSí i la CUP poden arrencar avui mateix.