Els membres de govern de la Crida Nacional, davant la resolució de la Junta de tractament denegant el permís a Jordi Sanchez per treballar a la Crida Nacional, volem manifestar que:
La Crida Nacional per la República és una Associació Cívica, desvinculada de les institucions, que té com objectiu treballar per a la Independència de Catalunya i fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre promovent la màxima unitat social i política.
L’ordenament jurídic vigent permet la lliure defensa de les idees per part de la ciutadania a través d’organitzacions polítiques i associacions cíviques. La defensa de la independència és un dret reconegut.
En Jordi Sanchez té dret a treballar en la defensa de les seves idees des de l’activisme social, desvinculat de les institucions i organismes públics en l’aplicació del 100.2 del Reglament penitenciari, com fan la resta dels seus companys i companyes presos. Per tant, té el dret a treballar a la Crida Nacional, tal i com li vam demanar des dels òrgans de govern.
Donem ple suport al comunicat que avui ha fet Jordi Sànchez, denunciant la mala praxi del Departament de Justícia davant el sobtat canvi de criteri respecte de la concessió del permís 100.2 per poder treballar en el si d’aquesta associació política.
Ens preocupa la forma però, sobretot, el fons, ja que, tal com el nostre President exposa en el seu comunicat, “la naturalesa sociopolítica de l’Associació de la Crida no pot ser la causa de la negativa de la Junta de Tractament a tramitar el 100.2. Ni tampoc ho pot ser la defensa de la independència que dona personalitat a l’entitat. Si fossin aquestes les motivacions, s’estaria imposant una inhabilitació extrajudicial i una condemna complementària”.
Hem de recordar que el Tribunal Suprem va dictar una sentència injusta i venjativa, absolutament desproporcionada, inhabilitant a totes les persones implicades en l’organització de l’1 d’octubre.
Jordi Sànchez, prové de l’activisme cívic i polític compromès en la defensa dels drets i les llibertats socials i nacionals per vies cíviques i pacífiques. El seu activisme ha estat considerat com un dret legítim fora de cap penalització jurídica per Amnistia Internacional que ha reclamat el seu immediat alliberament juntament amb Jordi Cuixart.
La negació a aquesta incorporació professional per part de la Junta de Tractament, reforça el sentit injust de la sentència del Tribunal Suprem, i el condemna a una persecució ideològica.
Per tot el que aquí hem exposat, esperem que al més aviat possible hagi una qualificació favorable que permeti al nostre President Jordi Sánchez incorporar-se laboralment a la Crida.
Hi ha molta feina a fer i comptar amb qui ha triat la cita de Joan Maragall “llum als ulls i força al braç” com a lema de vida, és la millor manera de garantir que aquesta tasca serà realitzada pel bé de tots aquells que defensem el mandat de l’1 d’Octubre.
Els quinze diputats electes per la circumscripció de València (4 del PSOE, 4 del PP, 3 de Vox, 2 Unides Podem, 1 de Més Compromís i 1 de Ciudadanos) són els següents:
PSOE:
José Luis Ábalos Meco. 59 anys. Diplomat en Magisteri. Ministre de Fomento. Secretari d’Organització del PSOE. Diputat nacional des de la novena legislatura. Ha sigut regidor en l’Ajuntament de València i diputat provincial.
Ana Botella Gómez. 61 anys. Llicenciada en Geografia i Història. Secretaria d’Estat de Seguretat. Ha sigut regidor en l’Ajuntament de València i delegada del Govern a la Comunitat Valenciana. Diputada des de la XI legislatura.
Vicent Sarrià Morell. 52 anys. Ha treballat com a ajudant de producció en el centre territorial de RTVE. Va ser secretari general de Joves Socialistes. Ha sigut diputat autonòmic. Regidor en l’Ajuntament de València. Diputat nacional.
Josefa Andrés Barea. 61 anys. Diplomada en Infermeria. Funcionària del cos especial d’Inspecció de la Conselleria de Sanitat. Ha sigut diputada autonòmica i eurodiputada. Diputada nacional
PARTIT POPULAR (PP):
1. Belén Hoyo Juliá. 35 anys. Llicenciada en Dret i en Ciències Polítiques i de l’Administració. Advocada. Ha sigut secretària general de l’IVAJ i directora general de la Joventut de la Generalitat. Coordinadora de Política Nacional del PPCV. Diputada nacional des de la desena legislatura.
2. Vicente Betoret Coll. 47 anys. Llicenciat en Dret. Advocat. Corredor d’assegurances. Ha sigut alcalde de Vilamarxant, diputat autonòmic i president provincial del PP. Diputat nacional.
3. Luis Santamaría Ruiz. 50 anys. Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia. Funcionari del Cos Superior d’Administracions Civils de l’Estat. Ha sigut president de la gestora del PP de la ciutat de València i diputat autonòmic. Diputat nacional.
4. Óscar Gamazo Micó. 43 anys. Llicenciat en Dret. Diplomat en Protocol institucional i empresarial. Advocat. Ha sigut regidor a Potries i a Gandia. Diputat nacional.
VOX:
1. Ignacio Gil Lázaro. 62 anys. Llicenciat en Dret. Ha sigut senador i diputat en el Congrés des de 1982 a 2016 pel PP, partit que va deixar en 2018 per no sentir-se ja identificat. Diputat nacional.
2. Cristina Esteban Calonje. 43 anys. Llicenciada en Geografia i Història, en la branca Història de l’Art. Treballa en banca. Diputada nacional.
3. Julio Utrilla Cano.
UNIDES PODEM:
1. Héctor Illueca Ballester. 44 anys. Doctor en Dret. Inspector de Treball i Seguretat Social. Professor de la Universitat de València. Diputat nacional.
2. Roser Maestro Moliner. 30 anys. Advocada. Ha sigut regidor d’Esquerra Unida en l’Ajuntament de Sagunt. Membre dels òrgans de direcció del PCE i d’IU. Responsable de l’Àrea institucional d’EUPV. Diputada nacional
MÉS COMPROMÍS:
1. Joan Baldoví Roda. 61 anys. Maestro. Ha sigut alcalde de Sueca (València). Diputat nacional des del 2011. Membre del Bloc.
CIUDADANOS:
1. María Muñoz Vidal. 41 anys. Llicenciada en Dret. Postgrado en Gestió Patrimonial i Banca Privada i Postgrau en Urbanisme. Ha desenvolupat la seua carrera professional com a gestora de banca personal i en banca privada. Diputada nacional.
Els cinc diputats electes per la circumscripció de Castelló, 2 del PSOE, 1 del PP, 1 de Vox i 1 d’Unides Podem són els següents:
PSOE:
1. Susana Ros Martínez. 50 anys. Diplomada a Turisme. Ha sigut regidor a Benicàssim. Secretària executiva contra la violència de gènere del PSOE. Diputada nacional.
2. Germán Renau Martínez. 41 anys. Enginyer tècnic de Telecomunicacions. Màster en Administració d’Empreses. Vicesecretari segon de la Comissió Executiva Provincial del PSPV de Castelló. Diputat nacional.
PARTIT POPULAR (PP):
1. Óscar Clavell López. 40 anys. Llicenciat en Història. Va ser alcalde de la Vall d’Uixó entre 2011 i 2015. Professor d’institut en l’assignatura d’Història. Diputat nacional.
VOX:
1. Alberto Asarta Cuevas. 68 anys. General de Divisió de l’Exèrcit de Terra, en la reserva des de 2013. Professor del Master de Relacions Internacionals en la Universitat Alfons X de Madrid. Conferenciante i autor de diversos articles.
UNIDES PODEM:
1. Marisa Saavedra Muñoz. 57 anys. Treballadora social. Membre del Consell Ciutadà Valencià de Podemos, en la secretaria de Societat Civil. Diputada nacional.
Els dotze diputats electes per la circumscripció d’Alacant, 4 del PSOE, 3 del PP, 3 de Vox, 1 d’Unides Podem i 1 de Ciudadanos, són els següents:
PSOE:
1. Pedro Duque Duque. 56 anys. Enginyer aeronàutic. Astronauta. Premi Príncep d’Astúries de Cooperació Internacional al costat d’altres astronautes. Ministre de Ciència, Innovació i Universitats en funcions. Diputat nacional.
2. Patricia Blanquer Alcaraz. 46 anys. Llicenciada en Econòmiques i Empresarials. Màster en Auditoria i Gestió Empresarial. Profesora associada en la UPV. Ha sigut regidor a Alcoi. Diputada nacional.
3. Alejandro Soler Mur. 47 anys. Llicenciat en Dret i Màster en Assessoria Jurídica d’empreses. Ha sigut alcalde d’Elx i diputat provincial. Director general de l’empresa pública SEPES. Secretari adjunt de Política Municipal del PSOE. Diputat nacional.
4. Yolanda Seva Ruiz. 49 anys. Diplomada en Magisteri. Mestra. Alcaldessa de Santa Pola. Presidenta de l’executiva local del PSPV de Santa Pola. Diputada nacional.
PARTIT POPULAR (PP):
1. César Sánchez Pérez. 41 anys. Llicenciat en Sociologia, especialitat en Publicitat i Màrqueting. Ha sigut diputat autonòmic, sotssecretari general del PPCV i alcalde de Calp. President de la Diputació d’Alacant. Diputat nacional.
2. Macarena Montesinos de Miguel. 58 anys. Assessora laboral. Ha sigut diputada autonòmica, regidora a Alacant i diputada nacional durant quatre legislatures.
3. Agustín Almodóbar Barceló. 41 anys. Màster en gestió hotelera i turística. Diplomat en Empreses i Activitats. Ha sigut senador. Diputat nacional.
VOX:
1. Manuel Mestre Barea. 67 anys. Tinent General de l’Exèrcit de l’Aire, en la reserva des del 2015. Diplomat d’Estat Major per l’Escola Superior de les Forces Armades i diplomat de l’Air Way College d’Alabama (EUA). Diputat nacional.
2. José María Sánchez García. 62 anys. Doctor en Dret. Diplomat en Lletres. Catedràtic d’Universitat. Advocat. Jutge en excedència.
3. Eduardo Luis Ruiz Navarro.
UNIDES PODEM:
1. Txema Guijarro García. 44 anys. Llicenciat en Economia. Diputat nacional.
CIUDADANOS:
1. Marta Martín Llaguno. 47 anys. Doctora en Ciències de la Informació. Catedràtica en Deontologia universitària. Secretària autonòmica de Programes del comité autonòmic de Ciudadanos a la Comunitat. Diputada nacional.
El que deia Jordi Solé Tura en 1985 sobre el dret d’autodeterminació o el cinisme de l’esquerra marxista espanyola.
A petició d’un lector publiquem la pàg. 155 del llibre ‘Nacionalidades y nacionalismos en España. Autonomías, federalismo autodeterminación'(1985. Alianza Editorial). Creiem que la petició ve donada per allò que hem destacat en color roig, però el posicionament antidemocràtic de Solé Tura, queda explicitat des de la pàgina 152 a la 158, continguts que no tenen desaprofitament sobre el cinisme de l’esquerra marxista espanyola en la seua defensa d’aquest dret i en la voluntat d’engany en els períodes on les contradiccions no estan aguditzades.
(…) No feu cas d’allò subratllat en roig; llegiu el text d’una tirada
Tornant d’Oriola de camí cap el Perelló, amb Joan Genovés i Josep Algarra -els dos nascuts al Barri Obrer del camí d’Algirós de València- en parada en Les Rotes a Dénia per a dinar, el pintor valencià va fer el següent esbòs damunt el tovalló del restaurant Sendra, dedicat a Víctor (Baeta)…
Toc d’alerta de Puigdemont davant del Parlament Europeu pels presos polítics
Marta Lasalas | Barcelona. Dimecres, 13 de maig de 2020
L’existència de presos polítics a Europa, des dels independentistes catalans fins a Julian Assange, ha estat denunciada un cop més pel president Carles Puigdemont aquesta tarda davant del ple del Parlament Europeu.
Davant de la presidenta de la comissió europea Ursula Von der Leyen, en el marc del debat de sobre les conclusions de la reunió extraordinària del Consell Europeu del 23 d’abril, Puigdemont ha advertit que la UE s’està arriscant a “deixar de ser un projecte útil per als ciutadans si no és capaç d’oferir solucions”, que no només econòmiques sinó també socials.
Ha explicat que quan l’economia s’afebleix es mobilitzen recursos i s’ha preguntat qui paga la factura quan els drets humans es veuen afeblits.
Puigdemont ha alertat que els drets humans estan en perill a Europa arran de l’existència de presos polítics, ha recordat que avui mateix Amnistia Internacional ha reclamat un cop més la llibertat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i ha interrogat: “La UE té un pla per salvar la democràcia quan ha estat danyada d’aquesta manera?”.
La intervenció ha aixecat aplaudiments entre alguns dels eurodiputats que seguien el ple, amb distància de seguretat i molts d’ells amb mascareta i guants.
Última hora: ‘Izquierda socialista’ tanca files a favor de Sánchez/Ábalos front a Ximo Puig. Ampliació amb el comunicat d’ENV.
[versió original. En roig les frases que han caigut]
Maragall y Teresa de Calcuta
Fue en el programa de Sergio, la noche en 24 horas, donde Ximo Puig me sedujo. No fue por su sonrisa mecánica entre pregunta y pregunta. Tampoco por sus prudentes respuestas en referencia a los contactos con su jefe Sánchez o con el traspasado Fabra. Fue en el momento que, después de haber explicado que la grave situación económica valenciana era debida a la corrupción, a la mala gestión y a, dijo, “otras cosas” –no pude evitar interpretar que entre esas “cosas” estaba la maldita financiación– digo que tras esa reflexión, con voz que transmitía cierta pasión, se me apareció el honrado socialista español periférico de alma federal –sólo los periféricos son federales y los socialistas de las montañas honrados–, que urgido por la necesidad y ante la responsabilidad de presidir un gobierno del que muchos y sencillos ciudadanos esperan maravillosas soluciones, era consciente que la caja para hacer frente a las expectativas creadas por los predicadores y los místicos, no sólo estaba vacía sino que además tenía un agujero de 40.000 millones de euros. Fue entonces cuando, sentado en un plató de la televisión de la metrópoli y rodeado de periodistas mesetarios, desapareció el triste secretario de aquel mister Chance que fue Lerma y apareció el valenciano, el hombre de estado, de Estado valenciano quiero decir –pero entiéndase, de un Estado de una idílica España federal pimargalliana, no otra cosa, bien sûr– que despojado de las miserias partidistas de acuerdos gallináceos y pactos ajustadizos, realzando el tono dramático dijo: “La situación de emergencia social y política de la Comunitat Valenciana es tal que exige acuerdos más allá del propio gobierno”. Tate. De repente vislumbré en él la posibilidad de encarnar a un nuevo Maragall, el honrado y leal, el justo y federal; que confiando en la bonhomía del Estado, llama a arrebato a todos los parlamentarios, en este caso valencianos (un 91% de los votantes y un 63% del censo), a pactar un gran acuerdo, para que ‘tots a una veu’, dirigir la petición unitaria al Gobierno central por una nueva y justa financiación para la Comunitat Valenciana. Si eso es así –pensé– no lo voy a dudar, Ximo Puig será mi hombre y cualquier cosa que se nos responda, buena o mala, o se nos silencie desde Madrid, en cualquier caso, será buena. Y ya me entienden.
Porque, ¿qué otra alternativa tenemos?. Qué se ha hecho de “¡aquel trueno!, vestido (ahora) de nazareno” pregonando “el amor de los amores” y proponiéndonos, como Teresa de Calcuta, un plan de choque contra la pobreza. ¿Con qué dinero? Acaso echaría mano, como la santa albanesa, de la aristocracia para redimir a los pobres. Acaso la veríamos, acompañada de doña Leticia, repartiendo bolsas de Mercadona a los necesitados. Ahora que su admirador y ‘compa’, el de la coleta –al asalto del cielo de Madrid los dos–, alterna y le regala juegos al hijo del cazador de elefantes? Recordemos, el que ahora ha heredado la llave del neofranquista artículo 99 de la Constitución.
Entre la ingenuidad de aquel que –parece– va a la raíz del problema para intentar resolverlo y la caridad de los neocristianos que invaden como una plaga, las antes transformadoras organizaciones marxistas, me quedo con el ingenuo. Nos dará más juego.
Pero atención, no es una apuesta personal. Aquel o aquella que encabece la reivindicación por una financiación justa para los valencianos y que con más eficacia seduzca a la mayoría del parlament, incluidos los apestados, pues ‘tots encara serem pocs’ frente a Madrid, será mi héroe o heroína. Hoy, pienso que puede ser uno, mañana puede ser otra. Estaremos atentos a los hechos. La vida es dialéctica.
Víctor Baeta Subias, autor de ‘Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs’
