Mostra totes les entrades de ANNA

L’assemblea de Reagrupament accepta la proposta de la CUP de trencar el grup municipal a Girona

L’assemblea de Reagrupament accepta la proposta de la CUP de trencar el grup municipal a Girona

L’assemblea de Reagrupament accepta la proposta de la CUP de trencar el grup municipal a Girona

Els associats entenen que la decisió d’abstenir-se en la compra del fons Santos Torroella comporta diferències ideològiques amb la CUP però no vulnera l’acord electoral Reagrupament expressa la seva voluntat de continuar col·laborant amb el grup de la CUP i de mantenir-se fidel al programa pactat el 2011, tot i reservar-se el dret de decidir pel seu compte en punts no pactats i d’especial importància

Els associats de Reagrupament Gironès, reunits en assemblea el dilluns 17 de febrer a les vuit del vespre a la ciutat de Girona, i en relació amb la situació generada a partir de l’últim ple municipal, acorden els següents punts:

  1. Reagrupament Gironès valora com a enormement positius aquests més de dos anys i mig en què hem compartit grup amb la CUP a l’Ajuntament de Girona i en què hem donat exemple que dues formacions ideològicament diferents poden treballar plegades en benefici del país i de la ciutat.
  2. Si l’assemblea de la CUP ratifica l’acord provisional de trencar el grup municipal que es va prendre en l’últim ple de manera consensuada, a proposta d’aquesta organització, entre els regidors de la CUP i Reagrupament, l’assemblea de RCat no hi posarà objeccions i ho acceptarà.
  3. Reagrupament considera que la decisió presa per la nostra assemblea, i que el nostre regidor va defensar en el ple per mandat exprés d’aquesta, d’abstenir-nos en el punt relatiu a la compra del fons Santos Torroella comporta diferències ideològiques amb la CUP, però no vulnera l’acord electoral entre les dues formacions subscrit el maig del 2011, en què es va acordar que, puntualment, quan no hi hagués acord en algun punt, les dues organitzacions poguessin votar de manera diferenciada en el ple. Aquest ha estat el primer cop que això ha succeït.
  4. L’assemblea de Reagrupament expressa la seva voluntat de continuar col·laborant amb el grup de la CUP a la ciutat de Girona i en el plenari gironí en tot allò que ens sigui possible en benefici de la ciutat i del procés sobiranista.
  5. Reagrupament té la intenció de mantenir-se fidel al programa electoral pactat amb la CUP abans de les eleccions municipals del maig del 2011 i insta els regidors d’aquesta formació a intentar consensuar plegats la posició de totes dues organitzacions en els diferents punts que es tractin en els plens de l’Ajuntament de Girona a partir d’ara.
  6. En relació amb l’apartat anterior, i pel que fa referència als punts no previstos en el programa electoral i a d’altres que tinguin una especial rellevància i transcendència per a la ciutat de Girona, l’executiva del Gironès o l’assemblea comarcal d’associats de RCat decidirà la posició de Reagrupament en el plenari gironí.
  7. L’assemblea del Gironès de Reagrupament nega que la situació viscuda en l’últim ple impliqui una supeditació de la nostra formació als interessos de CiU i recorda que fins ara sempre que hi ha hagut una coincidència de vot al plenari entre CiU i Reagrupament, la CUP també hi ha coincidit. Fins i tot en el punt en què es va decidir la compra del fons Santos Torroella CiU i Reagrupament van votar de manera diferenciada.
  8. Reagrupament rebutja els qualificatius que ha rebut els últims dies per part d’alguns col·lectius i reitera que, sobretot en aquests temps de crisi, l’Ajuntament de Girona ha de mantenir i fins i tot incrementar les partides per a polítiques socials i els ajuts a les persones i famílies que més pateixen la duresa d’aquesta situació econòmica, però reitera que això no ha d’anar en detriment de fer inversions des del consistori en tot allò que es consideri necessari per afavorir el desenvolupament de la ciutat, crear llocs de treball i dinamitzar econòmicament la societat gironina.

Els països bàltics, Itàlia, Polònia, Alemanya, els Estats Units, Israel i França es configuren com a partidaris d’un Estat català independent

Els països bàltics, Itàlia, Polònia, Alemanya, els Estats Units, Israel i França es configuren com a partidaris d’un Estat català independent

“L’estratègia internacional per a la Independència” a càrrec de Josep Sort. Acte de Reagrupament a Cotxeres de Sants
Els països bàltics, Itàlia, Polònia, Alemanya, els Estats Units, Israel i França es configuren com a partidaris d'un Estat català independent

El responsable d’Internacional de Reagrupament, Josep Sort, ha analitzat quins són els estats que podrien ajudar Catalunya en el procés d’independència. Ho ha fet a les Cotxeres de Sants amb la conferència: “L’estratègia internacional  per a la Independència”, que ha tingut lloc aquest dilluns.

La presència del nombrós públic a la sala demostra que aquest tema de l’estratègia  internacional interessa, doncs gairebé cada dia es reben notícies des d’Europa  o de la resta del mon, amb declaracions d’un polític o altre que parla del cas català.

Sort ha obert la conferència declarant que ell és optimista en el procés. Ha assegurat que el tema internacional actualment és un flanc feble del govern espanyol però que cal fer una estratègia i tenir en compte que els països internacionalment s’associen i s’uneixen entre ells, i “el nostre objectiu és fer que ens acceptin”.

Cal destacar també segons Sort, “el silenci eixordador dels estats” respecte el nostre procés, altra cosa són les declaracions personals, com és el cas del Sr. Barroso, que ara es troba en un procés personal de final d’etapa de la seva presidència i probablement ha de buscar un nou càrrec o una nova ocupació.

Per a Josep Sort “tots hem de tenir clar que la independència de Catalunya depèn únicament del poble català, si bé el front internacional juga un paper que pot beneficiar l’esdevenir del procés”.

Segons Sort, “ja hem superat una etapa” i “ara hem posat en primer pla el conflicte del procés català i nombroses portades dels mitjans internacionals obren amb el nostre cas”. Existeixen nombrosos col·lectius que han donat a conèixer les reivindicacions d’independència del nostre país, però ara el que cal fer estratègicament és “que es deixi de dir que la independència de Catalunya és un afer intern” ja que internament tots els organismes de l’Estat espanyol ens van en contra: Defensors  del Poble, Tribunal Constitucionals, etc.

També ha subratllat que és fonamental “que la UE prengui cartes en l’assumpte i aleshores seríem per fi en una negociació entre iguals, i no com estem actualment entre un estat i una comunitat autònoma”, ja que el que fan ara per ara els diplomàtics espanyols és únicament intentar desprestigiar-nos i comparar d’una manera absurda una Catalunya independent amb països que actualment tenen una nul·la rellevància internacional, quan ells saben perfectament que no és cert.

Sort ha lamentat que s’ha deixat escapar una oportunitat d’oferir als independentistes una candidatura conjunta en aquestes eleccions europees, la qual hagués tingut segons les enquestes més d’un milió de vots i per tant una boníssima imatge davant d’Europa.

En una segona part de la seva exposició, Josep Sort ha passat a analitzar quins són els estats que ens podrien ajudar.

Podríem dir en un primer cop d’ull -afirma Sort- que serien lògicament tots aquells estats que sortiren beneficiats de la divisió de l’Estat espanyol, aquest seria, per exemple, Polònia, ja que passaria a tenir més pes al Parlament d’Europa. Un altre podria ser Itàlia, ja que competeix amb l’Estat espanyol per ser una més gran potència europea.  D’altra banda podríem pensar que també estan interessats tots aquells estats petits de la UE com son els països bàltics.

Respecte Alemanya, sense dubte, donarà el seu suport, ja que tenen molts interessos amb el deute espanyol i voldran assegurar el seu cobrament i faran seure els dos governs per  negociar.

Respecte França, Sort pensa que contràriament del que molta gent pensa, serà el primer estat  que ens reconeixerà per controlar la situació que es produirà en una frontera seva, voldrà intervenir ràpidament.  Ara, aquest reconeixement només serà real en el darrer minut, i sempre que París, constati que els catalans anem a per totes. Ni un segon abans.

Per part dels  Estats Units, i com va ser evident en la recent visita del president espanyol, Mariano Rajoy, al president Obama dels EUA, va ser un fracàs i tots vàrem veure que no va obtenir cap suport per part dels americans que era el que cercava en aquella entrevista.

També cal tenir present la creixent rellevància de les potències emergents, particularment Xina, Rússia, l’Índia i el Brasil, que cada cop tenen més presència en l’economia catalana.

Finalment, en el cas d’Israel, en Sort assegura que té una actitud bastant propera amb el procés d’independència de Catalunya i es pot dir que va força lligat al cas d’EUA.

RCatCotx 140217 048 (640x425)

 

La Comissió Europea reconeix que Barroso desbarra

La Comissió Europea reconeix que Barroso desbarra

La Comissió es veu forçada a matisar el seu president amb extrema rapidesa
La portaveu de la Comissió Europea, Pia Ahrenkilde. (Foto: ACN)

La Comissió Europea ha hagut de sortir a matisar aquest dilluns el seu president, Jose Manuel Durao Barroso, sobre una possible independència d’Escòcia i ha apuntat que “no volia interferir en el procés democràtic en marxa”. La portaveu de la CE, la danesa Pia Ahrenkilde , ha aclarit que Barroso “no volia insinuar” que Kosovo “fos una analogia perfecta”  per a casos com el d’Escòcia, sinó només un cas “il·lustratiu sobre les possibles dificultats i incerteses”. Traduït al llenguatge col·loquial, la Comissió admet que el seu president ha dit un disbarat, és a dir, desbarra. Continua la lectura de La Comissió Europea reconeix que Barroso desbarra

“Sempre t’afecta que et protestin a un pam”

“Sempre t’afecta que et protestin a un pam”

CARLES BONAVENTURA  MEMBRE DE REAGRUPAMENT I REGIDOR NO ADSCRIT A GIRONA

Un vot i un grup que es trenca.
La decisió de Bonaventura de no votar en contra de la compra del fons i abstenir-se, d’acord amb la posició de Rcat, va comportar que la CUP decidís visualitzar ja en el ple que el membre de Reagrupament que integrava el grup municipal no en formava part. Les assemblees respectives decidiran ara si es confirma el trencament.

“La decisió de l’assemblea de Reagrupament va ser l’abstenció i no l’hauríem canviat encara que el PP o Palomares haguessin variat el sentit del seu vot”

“No comparteixo del tot que es digui que mentre hi hagi gent que ho passa malament no es pugui invertir, són coses diferents i vetllarem perquè no es faci cap pas enrere en política social al consistori”

Oliu es fica en política

Rechazo empresarial al separatismo de Mas: «Necesitamos estabilidad»

MARÍA JESÚS CAÑIZARES / barcelona    Día 16/02/2014 – 03.02h

El dirigente catalán pide ayuda a los empresarios en un acto en el que el presidente de Banco Sabadell volvió a desmarcarse del proceso secesionista

Artur Mas vivió en primera persona el rechazo de los empresarios a implicarse en un proceso independentista que, avisan, puede tener consecuencias muy negativas para la economía de esta comunidad. Después de que directivos y hombres de negocios, a título individual o colectivo, hayan advertido en las últimas semanas de los perjuicios de la aventura separatista, el presidente de la Generalitat coincidió en un acto con el máximo responsable del Banco Sabadell, Josep Oliu, quien reiteró que lo que realmente se necesita es un «entorno político y económico de estabilidad», para que los emprendedores puedan llevar adelante sus proyectos. Continua la lectura de Oliu es fica en política

El Conte del Diumenge: La voluntat del poble (Nicolau Colomar)

El Conte del Diumenge: La voluntat del poble (Nicolau Colomar)

Nicolau Colomar

El poble de la República Mediterrània de la LLibertat està patint tot tipus de calamitats. El Senat de la República després de dies sencers de deliberacions ha decidit d’enviar un representant davant, el Senyor, -una deïtat encarnada i vivent- per tal de suplicar ajut. Han tardat tant perquè saben que el Senyor els demanarà alguna cosa a canvi… Però sobretot perque saben que són culpables… Perque saben que, en definitiva, s’han traït ells mateixos.

— Què voleu?

— Viure!

— Què us impedeix viure?

— No tenim diners!

— I per a què voleu els diners?

— Tot val diners: els aliments, els medicaments, la roba, el cotxe, la casa, l’escola… Tot!

— I on estan els diners que us falten?

— No ho sabem!

— I això cóm pot ser?

— La culpa la tenen els governants!

— Per què?

— Perquè s’han quedat amb els diners!

— I què heu fet vosaltres per a impedir que es queden amb els diners?

— Nosaltres?

— Sí, vosaltres!

— Nosaltres… Estàvem vivint les nostres vides!

— Per què no us heu preocupat de vigilar-los per impedir-los que es queden amb els diners?

— Ja us he respost a eixa pregunta!

— Quin ús heu fet vosaltres dels “vostres diners”?

— Nosaltres?

— Sí, vosaltres!

— Cadascú ha fet allò que ha volgut!

— Aleshores, de què us queixeu?

— La nostra situació ha empitjorat molt: ens han acomiadat de les “nostres” ocupacions laborals, ens han fet fora de les “nostres” cases, ens han llevat els “nostres” cotxes, ens han llevat les “nostres” escoles, ens han llevat els “nostres” hospitals, els “nostres” viatges, les “nostres” vacances, els “nostres” dinars i els “nostres” sopars fora de casa, la “nostra” roba,  els “nostres” telèfons mòbils, els “nostres” ordinadors, els “nostres” rellotges, les “nostres” converses frívoles i superficials, els “nostres” esports, la “nostra” festa … En fi, tot..

— Sí que us han llevat coses! Sí! I quan heu anat a demanar-los explicacions, què us han dit?

— Que ells estan vivint les seues vides!

— I no és el mateix que heu fet vosaltres?

— No!

— Per què no?

— Perquè ells no poden viure les seues vides perque ells viuen d’allò que nosaltres els paguem!

— I perquè ells manegen béns públics que són de tots!

— Aleshores, allò que us preocupa és la falta d’exemplaritat per part dels governants?

— Sí, això mateix!

— I vosaltres?

— Nosaltres què?

— La “vostra” exemplaritat!

— La nostra exemplaritat, per què?

— No creieu que haurieu de preocupar-vos de ser exemplars?

— No!

— I per què no?

— Perquè, si ets exemplar un altre se n’aprofita!

— I això cóm pot ser?

— Perquè aquesta societat és la societat dels benestaristes!

— I això què és?

— La societat dels benestaristes es basa en un principi fonamental: el negacionisme i en dos derivats d´eixe principi fonamental: l’autoengany i l’autoabsolució o dit d’una manera col•loquial en el model de societat dels llestos i els espavilats.

Resumint: tot drets i res de deures.

— I què heu fet per a posar-hi remei?

— Qui, nosaltres?

— Sí!

— Res!

— Res?

— Sí!

— Aleshores, de què us queixeu?

— Volem tornar a la situació precedent!

— Precedent a què?

— Precedent a la crisi! Volem recuperar: les “nostres” ocupacions laborals, les “nostres” cases, els “nostres” cotxes, les “nostres” escoles, els “nostres” hospitals, els “nostres” viatges, les “nostres” vacances, els “nostres” dinars i els “nostres” sopars fora de casa, la “nostra” roba,  els “nostres” telèfons mòvils, els “nostres” ordinadors, els “nostres” rellotges, les “nostres” converses frívoles i superficials, els “nostres” esports, la “nostra” festa… el “nostre” egoisme indiferentt respecte d’aquells que a tot el món pasen fam i viuen en la misèria… En fi, tot allò nostre.

— Certament, sí que heu perdut… coses… Sí!

— I no us agradaria “recuperar” una altra “cosa”…

— Quina?

— La dignitat…

— I això què és?

Bona notícia, que no agradarà als que viuen del conflicte. Una vegada més el PPCV demostra que oficialment no està en contra de la unitat de la llengua, com el PSOE i adlàters els interessa dir. El PPCV s’ha limitat a dir sempre que la llengua que parlem els valencians, estatutàriament és i s’anomena Llengua Valenciana, res més.

El Consell acepta que la AVL apoye la unidad de la lengua en la definición de ‘catalán’

El Consell acepta que la AVL apoye la unidad de la lengua en la definición de 'catalán'

La consellera María José Catalá y el vicepresidente José Císcar dialogan tras la última sesión del pleno del Consell. :: JESÚS SIGNES

La titular de Educación y el ente normativo van a negociar el significado de ‘valencià’ pero no prevén cambiar el referido a la lengua de Cataluña
15.02.14 – 00:20 –

El Gobierno autonómico ha abierto un proceso de diálogo con la Acadèmia Valenciana de la Llengua para que adapte en su Diccionari normatiu valencià la definición de la palabra ‘valencià’, en relación a la lengua, a lo que marca el Estatuto de la Comunitat, según el dictamen del Consell Jurídic Consultiu. La negociación se establece en ese preciso término. En ningún otro. Ni siquiera en la definición de ‘català’, que al igual que ‘valenciano’, en el mencionado Diccionari de la AVL, también reconoce la unidad de la lengua.

Así lo reconoció ayer la consellera de Educación, Cultura y Deporte, María José Catalá: «El Gobierno se conformaría con que se adapte al Estatuto la definición de valenciano». Desde la Acadèmia también indicaron que las conversaciones se circunscriben al término ‘valencià’, «no se ha planteado otra cuestión», indicaron fuentes de la AVL.

En la obra elaborada durante 12 años por la Acadèmia se define la voz ‘valencià’ como «llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català».

Y el Diccionari normatiu defiende que ‘català’ es la «llengua romànica parlada a Catalunya, així com a les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó, la ciutat sarda de l’Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià».

Definiciones calcadas

Las definiciones de valenciano y de catalán son prácticamente calcadas y ambas tienen en común que reconocen que se trata de la misma lengua: el catalán es el nombre del idioma que se habla en la Comunitat Valenciana, donde recibe el nombre de valenciano.

En la reunión que mantuvieron el jueves el vicepresidente José Císcar, la consellera María José Catalá, el presidente de la Acadèmia, Ramón Ferrer, y su vicepresidente, Josep Palomero, los representantes de la AVL no recibieron indicación alguna sobre el término ‘català’, sino que la conversación giró sobre el valenciano, aseguraron fuentes del ente normativo oficial.

La consellera de Educación, María José Catalá, y el vicepresidente y portavoz del Consell, comparecieron ayer juntos tras el pleno del Gobierno valenciano. Son las personas designadas por el presidente Fabra para apagar el fuego de la definición del valenciano en la AVL El argumento para que Catalá se sentara junto a Císcar fue la aprobación de un decreto para escolares conflictivos. El asunto quedó solventado en unos minutos. La consellera quedó expuesta a un bombardeo de preguntas sobre la polémica durante más de una hora.

La titular de Educación, con el apoyo del vicepresidente Císcar -la acompañó muy serio-, insistió una y otra vez en que es un asunto jurídico el que se dirime, ni académico ni lingüístico. Fue el mantra al que la consellera se aferró y que ya defendió la semana pasada el portavoz del Gobierno valenciano.

A la imprenta en cinco meses

El siguiente mensaje, el de la negociación, el de la búsqueda del consenso. «El Diccionari normatiu valencià está en proceso abierto para que cualquier ciudadano o institución haga una aportación, realice una propuesta», afirmó la consellera. El Gobierno quiere que la definición del valenciano «sea coherente, se acomode, como dice el CJC, al ordenamiento jurídico valenciano», aseguró la consellera de Educación.

La AVL reconoció que el Diccionari «está abierto» a que los internautas «presenten sugerencias, nunca definiciones» durante un periodo que tendrá una duración de cuatro o cinco meses. «Pero esto es lo que ya estaba previsto en un principio, no se ha adoptado ninguna decisión ahora», apuntaron fuentes del entorno de la presidencia de la entidad. Al término de ese periodo el Diccionari normatiu valencià, una vez esté terminado de corregir los vocablos que consideren los académicos, estará preparado para entrar a la imprenta.

La consellera de Educación descartó aplicar cualquier tipo de medida represiva hacia la AVL porque «estamos en un proceso de diálogo y de buena voluntad». A la entidad normativa la calificó primero como un ente estatutario y después como «una entidad administrativa».

«Porque no queremos caer en la injerencia científica nos hemos limitado a llevar el debate a la parte jurídica. Insisto, no es un debate científico», afirmó la consellera, que reafirmó la autonomía universitaria para que utilice la denominación que estime conveniente, en este caso las cinco universidades públicas usan ‘català’, «pero dentro del ámbito académico».

«El Consell, una piña»

Catalá defendió que en el Consell y en el PP valenciano sus dirigentes van a una y que Serafín Castellano, conseller de Gobernación y Justicia y secretario general lo que ha hecho ha sido «defender el Estatuto», al igual que el síndic en Les Corts, Jorge Bellver.

José Císcar, por su parte, descartó que hubiera divisiones en el seno del Consell sobre el asunto de la lengua. «El Gobierno valenciano es una piña», afirmó el vicepresidente.

«La Comunitat Valenciana no puede permitirse un debate acalorado sobre la lengua. Tenemos que aportar todos serenidad y por eso hablamos con el presidente de la AVL».

Desde la Acadèmia coincidieron en que ambas partes van a poner «buena voluntad» en que se rebaje el tono, a tratar de llegar a acuerdos porque esta polémica «no es buena» para la sociedad valenciana.

La próxima semana «estudiaremos con más calma» el dictamen del Jurídic Consultiu, afirmaron desde el entorno de la presidencia de la entidad normativa.

La consellera de Educación fue preguntada también por su apreciación personal por la polémica abierta con la AVL, sobre si personalmente considera que valenciano y catalán son lo mismo. Su respuesta fue un tanto sorprendente. Si bien en un principio indicó que comparecía en el Palacio de Fuentehermosa «como consellera» que defendía lo que se decía en el Consell y que su formación era jurídica y no lingüística, su opinión personal al respecto, aseveró, la daría en privado tomando a un café.

Hemeroteca: Unió pagó los 388.000 euros del caso Pallerols con un crédito de Banco Sabadell

EL BANCO HA EXIGIDO AVALES PERSONALES A LA DIRECCIÓN DEL PARTIDO

Unió pagó los 388.000 euros del caso Pallerols con un crédito de Banco Sabadell

Unió pagó los 388.000 euros del caso Pallerols con un crédito de Banco Sabadell

El líder de UDC, Josep Antoni Duran Lleida (Efe)

20/01/2013   (06:00)

En Derecho hay un dicho que reza que es mejor un mal acuerdo que un buen juicio. Pero esto sólo es cierto si tienes el dinero que pactas desembolsar en ese mal acuerdo. No ha sido el caso de Unió Democrática de Catalunya. El partido que preside Josep Antoni Duran i Lleida ha tenido que recurrir a un crédito del Banco Sabadell para abonar los 388.000 euros que se comprometió a devolver para que se suspendiese el juicio por el denominado caso Pallerols.

Tanto en el Banco Sabadell como en Unió han declinado hacer declaraciones. Pero otras fuentes financieras han señalado que el partido tuvo que hacer uso de este mecanismo crediticio ante su falta de liquidez. ¿Hay mayor condena en esta España sobreendeudada que pagar intereses?

Además, Banco Sabadell ha exigido a los miembros de la dirección de Unió que avalen el préstamo de manera personal, de forma que se minimiza el riesgo de impago para el banco. Por tanto, ahora los integrantes del comité de gobierno de Unió también son avalistas solidarios de esta operación financiera.

Unió llegó al pacto para conseguir que se suspendiera el juicio, después de 15 años de proceso judicial. El acuerdo entre las partes y la Audiencia de Barcelona condenó a siete meses de prisión al empresario Fidel Pallerols y al exmiembro del comité de gobierno de Unió, Vicenç Gavaldà; a un año y medio a su hermano, Lluís Gavaldà; También se acordó el  pago de una multa al también empresario y exmilitante de la formación, Santiago Vallvé. Los delitos a los que se refiere son fraude de subvenciones, malversación y falsedad documental.

Histórica falta de liquidez

La falta de liquidez de Unió como partido es histórica. En el caso que nos ocupa, la culpa es de la hipoteca a la que ha de hacer frente cada mes por la adquisición en 2006 de la nueva sede del partido en la calle Nápoles de Barcelona, un local de 2.700 metros cuadrados.

Hasta entonces Unió había estado de alquiler en cuatro locales en la capital catalana. En cambio ahora paga una hipoteca por valor de 4,2 millones de euros que en este momento está en manos de dos entidades:Catalunya Banc –la antigua Caixa Catalunya- y el Banco Popular.

Por ello, el partido de Duran i Lleida ha tenido que recurrir a éste crédito de Banco Sabadell para hacer frente al acuerdo judicial que ha impedido que los acusados ingresen en prisión. Ocho días después de que se llegase a ese pacto con la Fiscalía, Duran anunció que el dinero ya había sido desembolsado.

Polémica política

Todos los partidos catalanes de la oposición, incluido el PP, han pedido la dimisión de Duran i Lleida a raíz del acuerdo alcanzado en el caso Pallerols.

Este reconocimiento implícito de la culpa en este caso de corrupción por parte de Unió ha tensionado el reciente pacto entre ERC y CiU para investir presidente de la Generalitat a Artur Mas. Duran no entendió que ERC, que iba ser el socio de gobierno, estuviera pidiendo su dimisión y por ahora se ha negado a reunirse con el líder republicano Oriol Jonqueras.