Sempre afecta que et vinguin a protestar a un pam. En tot cas, entenc que hi hagi gent que vegi que la decisió del govern de comprar el fons d’art Santos Torroella vagi en contra d’interessos socials. Tot i això, com ja vaig insistir en la intervenció que vaig fer, aquesta inversió no ha d’anar en detriment de les partides i les polítiques socials existents al consistori i serem els primers a controlar i garantir que això no passi.

No ho sé, no es pot descartar mai. Cal parlar amb més tranquil·litat d’aquestes qüestions i, en tot cas, vam votar allò que havia decidit de manera democràtica l’assemblea de Reagrupament. I vam decidir-ho sense tenir en compre si això beneficiava o no algun partit.

Bé, la decisió era abstenir-se en qualsevol circumstància. Si el PP o Carles Palomares haguessin canviat el sentit del seu vot, nosaltres ens hauríem abstingut igual. Aquesta era la decisió de l’assemblea de Reagrupament i així la vaig traslladar al ple.

Ho entenc perfectament, però crec que són coses diferents. Jo mateix he anat a actes de la PAH, he participat en mobilitzacions de la Xarxa pels Drets Socials i espero seguir-ho fent. Però no comparteixo del tot aquest paral·lelisme. No sempre podem decidir en funció de si hi ha gent que ho passa malament, perquè al final no podríem invertir en quasi res. Com deia, el govern ha de mantenir i reforçar les polítiques socials, els ajuts d’urgència, millorar la gestió i l’accés a l’habitatge… però això no treu que un govern pugui invertir en el que creu que pot millorar la ciutat i generar dinamisme econòmic.

Entenem que invertir en art en una societat i més en una societat com la gironina pot ser rendible. Podem discutir si el fons és més o menys valuós, però és bo vincular-lo a un projecte d’un centre d’art en un edifici al davant de la catedral com és la Casa Pastors que s’hauria de rehabilitar igualment. Un altre punt important seria que el projecte tingués la complicitat del sector de les arts plàstiques i dels artistes gironins, perquè si la compra del fons és tan sols un fet aïllat, tenim seriosos dubtes que acabés sent una bona operació. El projecte té llums i ombres, però l’alcalde va explicar la rebaixa del preu fins a una xifra que un altre grup havia dit que veuria acceptable. Creiem que amb aquests números l’operació podria ser beneficiosa per a la ciutat si se’n fa una bona gestió i no s’entén com un mer caprici per tenir un museu més.

És una baixa provisional pactada, a petició de la CUP i acceptada per part meva. Vull destacar la relació excel·lent que hem tingut en tot aquest temps i, fins i tot en un moment difícil com aquest. Estic convençut que, si les assemblees confirmen la decisió, podrem continuar col·laborant, perquè coincidim en un 90%.

No, creia que podríem digerir la situació. Però reconec que és un tema molt sensible per a alguns col·lectius amb qui la CUP té una molt bona relació.