Mostra totes les entrades de ANNA

Per Sant Dionís no t’oblides de la mocaorà per al teu ser estimat… amb dolços de massapà en formes de fruites i hortalisses de l’horta de València, la piuleta i el tronador.

Mocadora-Sant-Donismocadorsantdionis1

La Mocadorà (en valencià [mokaorá]) és una celebració popular de la ciutat de València i la rodalia, que té lloc cada 9 d’octubre, dia de Sant Dionís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià. La tradició és que els homes regalen a les seues parelles un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les fruites i hortalisses de l’horta de València, totes elles envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.

La tradició ve de quan, a l’edat mitjana, les ciutats homenatjaven els convidats, sobretot els reis, amb una vaixella d’argent plena de viandes. A partir del segle XV la ciutat de València va començar a regalar vaixelles de ceràmica de Manises i Paterna que contenien una dolços de sucre que començaven a fer-se a terres valencianes arran de la introducció del cultiu de la canya de sucre al Regne de València, com ara confits i massapans. Amb el temps, aquest costum es va popularitzar entre els valencians i va derivar en un regal pel 9 d’Octubre, ja que, segons diu la llegenda romàntica, els massapans representen els fruits de l’horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d’Hongria el 9 d’octubre del 1238, quan van entrar a València després de la conquesta.
Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, la celebració oficial que commemorava l’entrada de Jaume I a València va ser prohibida pel Decret de Nova Planta, però es va continuar celebrant popularment. Sant Donís havia estat una festa molt arrelada, ja que eren tradicionals els festivals pirotècnics des de la popularització de la pólvora en forma festiva. A la vespra, i durant el dia de Sant Donís, s’havien llançat sempre multitud de coets fins al punt que, segons les cròniques, un any es van arribar a llançar 13.000 coets des del terrat del Palau de la Generalitat. I la vesprada del 9 d’octubre de 1526 va haver-hi un accident en el qual van morir 9 persones i van cremar 20 cases a la zona del Mercat. Per tot això, l’origen de la piuleta i el tronador està en aquest segle, quan Carles III va prohibir fabricar pirotècnia. En resposta, els forners valencians van idear uns dolços de massapà que representaven els coets prohibits, i els van donar forma de petards, piules i trons; segons diuen molts, també representaven els òrgans sexuals masculins i femenins per la seua forma característica.

A partir del segle XIX els dolços s’embolicaven en un mocador afegit. Amb el temps, va formar part imprescindible del regal, i va donar nom a la festivitat. Per aquesta tradició, molts valencians consideren que Sant Donís és el Dia dels Enamorats valencians; i és tradició que les dones conserven tots els mocadors que la seua parella els ha regalat, any rere any, des que van començar a festejar.

Cantarem la vida… de poble que no vol morir… el divendres 9 d’Octubre a la plaça dels Furs a les 17:30

Cantarem la vida (1964)
(Raimon)
Cantarem la vida,
cantarem la nostra vida
de poble que no vol morir.Lluitarem amb forca,
lluitarem amb tota la força
per l’única possible,
perseguida, vida nostra.I guanyarem l’esperança,
sí, pujarem al camp de l’esperança,
temps i temps negada,
arrancada i trencada.Sí, guanyarem l’esperança,
l’esperança de viure
lliures i en pau.

Cantarem la vida,
cantarem la nostra vida
de poble que no vol morir.
Cantarem.

 

ACPV confirma que el divendres farà una concentració, però no diu on, encara que l’agència EFE va informar que seria a la plaça de Sant Llorenç a les 18:00. Llegiu comentari.

Es confirma que ACPV farà la concentració el dia 9 però no diu on, encara que l’agència EFE, recollint informació de la Delegació de Govern informa que ACPV ha comunicat la concentració a les 18:00 en la plaça de Sant Llorenç.
(…)

NOTA D’ACPV
La Comissió 9 d’Octubre commemora la diada del País Valencià amb una concentració simbòlica per reivindicar drets, autogovern i llengua

6 octubre, 2020. 11:59 Actualitat

I crida a celebrar la diada a través de les xarxesEntitats, sindicats i partits realitzaran una concentració amb aforament controlat i convocatòria a mitjans de comunicació
Enguany, la diada arriba marcada per la pandèmia de la Covid-19, que tant de dolor ha causat. Una pandèmia que no ha tingut només greus conseqüències en l’àmbit sanitari, sinó com a mínim en dos altres àmbits. En primer lloc, en l’econòmic i social; i en segon lloc, en el de l’autogovern, els drets i la llengua.
La responsabilitat que recomana aquesta situació de pandèmia ha portat la Comissió 9 d’Octubre a pensar una diada diferent i, per això, farem una concentració simbòlica el mateix dia 9 d’Octubre, amb l’aforament controlat d’acord amb les indicacions de les autoritats sanitàries.
En aquesta concentració es farà lliurament del manifest per a la diada del País Valencià de 2020 als mitjans de comunicació, declaracions de les persones representants de la Comissió i posterior lectura del manifest.

Però responsabilitat no és sinònim de silenci ni de renúncia a les nostres responsabilitats com a agents socials amb el nostre poble, el poble valencià. Per això, reafirmem la nostra voluntat de construir el País Valencià com a subjecte de sobirania i com a projecte de millora del benestar del nostre poble, i de defensar-nos dels grups i organitzacions feixistes que ens ataquen violentament, any darrere d’any, volent negar els nostres drets socioculturals i el nostre dret a decidir.
Paral·lelament, per tant, la comissió convoca presència a les xarxes socials i implicació de tota la ciutadania per mantenir vives les nostres reivindicacions com a poble valencià, i omplir les xarxes amb imatges de 9 d’Octubres d’anys anteriors. Convençudes i convençuts que la nostra unió com a poble és la clau per assolir protecció social davant la crisi de la Covid i capacitat d’autogovern, aquest 9 d’Octubre, seguim, seguirem.
La Comissió 9 d’Octubre està formada per les entitats Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Associació Cívica Valenciana (ACV) Tirant lo Blanc, Ca Revolta, Decidim, Escola Valenciana, Fundació Nexe, Plataforma per la Llengua, Societat Coral El Micalet; els sindicats estudiants Bloc d’Estudiants Agermanants (BEA) i A Contracorrent; els sindicats CCOO-PV i Intersindical Valenciana; i els partits Compromís, ERPV, EUPV i Podem.

Segons l’agència EFE, el 9 d’octubre, ACPV i RV/PVE convoquen concentracions molt a prop i concatenades.

Finalment hi haurà 8 concentracions i manifestacions el 9 d’Octubre
05-10-2020 / 19.42 h EFE

Finalment un total de huit organitzacions es manifestaran o concentraran aquest divendres, festivitat del 9 d’Octubre, pels carrers de València, segons han informat a EFE fonts de la Delegació del Govern, que ha organitzat els horaris i recorreguts perquè els manifestants no coincidisquen en el mateix espai i temps.

En concret, s’han comunicat per al Dia de la Comunitat Valenciana dues manifestacions (una al matí i una a la vesprada) i sis concentracions (una al matí i les cinc restants a la vesprada).

El divendres al matí estan previstos dos actes: una manifestació d’11 a 14 hores convocada per Avant que partirà de la plaça de Sant Agustí i finalitzarà en la Plaça d’Alfons el Magnànim, i una concentració de 10 a 11 hores en el Parterre convocada per Defenem València.

El divendres a la vesprada hi haurà una manifestació de l’Associació Regne de València de Gais i Lesbianes de 18 a 21 hores, que començarà en la Plaça de Sant Agustí i finalitzarà pel Mercat Central, entre la Llotja i els Sants Joans.

A més, l’Associació La meua Terra ha organitzat en el Parterre, de 17 a 21 hores, una concentració sobre la figura de Jaume I i la idiosincràsia del poble valencià abans i després de la reconquesta, mentre que la Acció Cultural del País Valencià i la Comissió 9 d’Octubre han comunicat una concentració de 18 a 19 hores en la Plaça Sant Llorenç, enfront de les Corts.

La Coordinadora Obrera Sindical (COS) es concentrarà en la Plaça de l’Ajuntament de 20 a 23 hores; República Valenciana-Partit Valencianista Europeu ho farà de 17’30 a 18 hores en la Plaça dels Furs; i de 18 a 20 hores s’ha convocat en la zona per als vianants de la Plaça de Bous una concentració sobre l’emergència climàtica.

Comissions Obreres havia comunicat una concentració al matí en la Plaça de Manises sobre oposició a l’increment de les condicions de treball, però finalment l’ha desconvocada perquè no està relacionada amb el 9 d’Octubre.

Pensaments fets cant/D’este humil sembrador/Uns altres van sembrant flors/O llavors d’il·lusió/Jo vaig sembrant d’idees/ La ment de la meua nació. El sembrador de José de Molina. 9 d’Octubre a la Plaça dels Furs, 17:30

EL SEMBRADOREL SEMBRADOR
Van escuchar estos versos,
Dedicados con amor,
Pensamientos hechos canto,
De este humilde sembrador.
Otros van sembrando flores,
O semillas de ilusión,
Yo voy sembrando de ideas,
La mente de mi nación.
A veces la cosecha,
Deja mucho que desear,
Pero hay que seguir sembrando,
Si la queremos lograr.
Por que tengo la esperanza,
De que mi pueblo ha de encontrar,
El sendero luminoso,
Que guié su libertad.
No puedo sembrar así,
Sembrar nomás por sembrar,
Debo preparar la tierra,
Si queremos cosechar.
Es fácil ir pregonando,
paz, amor y dignidad
Sentado cómodamente,
en un café de la ciudad.

Los discursos esos son,
palabras y nada más,
yo conozco camaleones,
que no se cansan de hablar.

Ahí caminos y veredas
para huir de la verdad,
políticos religiosos
que evaden la realidad.

Pero solo hay un sendero,
Que te dará la libertad,
El sendero luminoso,
De la guerra popular.

La historia hay que comprender,
Para poder comprobar,
Que solamente luchando,
Nos podemos liberar

No puedo sembrar así,
Sembrar nomás por sembrar,
Debo preparar la tierra
Si queremos cosechar.

Van escoltar aquests versos,
dedicats amb amor.
Pensaments fets cant,
d’aquest humil sembrador.
Uns altres van sembrant flors,
o llavors d’il·lusió,
Jo vaig sembrant d’idees,
la ment de la meua nació.
A vegades la collita,
deixa molt a desitjar.
Però cal continuar sembrant,
si la volem aconseguir.
Perquè tinc l’esperança,
que el meu poble ha de trobar,
la sendera lluminosa,
que vaig guiar la seua llibertat.
No puc sembrar així,
sembrar nomás per sembrar,
He de preparar la terra,
si volem collir.
És fàcil anar pregonant,
pau, amor i dignitat
assegut còmodament,
en un café de la ciutat. 

Els discursos aqueixos són,
paraules i res més,
jo conec camaleons,
que no es cansen de parlar.

Ací camins i corriols
per a fugir de la veritat,
polítics religiosos
que evadeixen la realitat.

Però només hi ha una sendera,
que et donarà la llibertat,
la sendera lluminosa,
de la guerra popular.

La història cal comprendre,
per a poder comprovar,
que solament lluitant,
ens podem alliberar

No puc sembrar així,
sembrar nomás per sembrar,
he de preparar la terra
si volem collir.