Houellebecq desencadena la polèmica al pronosticar una França amb president islamista. Alguns veuen en el llibre ‘Soumission’ un pamflet i un gest a l’extrema dreta del Front Nacional, primer partit en els sondejos. SURT A LA VENDA DIMECRES
EFE / PARÍS/ Diumenge, 4 de gener del 2015 – 14.03 h
El nou llibre de Michel Houellebecq ha desencadenat la polèmica pel seu contingut, en particular per presagiar l’escenari de la presa del poder per part d’un partit islàmic a França, que alguns interpreten com un gest intel·lectual a l’extrema dreta del Front Nacional, primer partit en els sondejos.
‘Soumission’ (Submissió) no estarà a les llibreries fins dimecres, però el pirateig per internet d’algun dels exemplars que han sortit de les impremtes de l’editorial Flammarion –que ja ha advertit que perseguirà els responsables– ha avançat un debat al qual aquest diumenge se suma ‘Libération‘.
“PAMFLET POLÍTIC”
El diari d’esquerres dedica set pàgines, incloent-hi la portada, a ‘Soumission’, i el considera tant un “pamflet polític com una obra literària”, i no escatima lloances per la seva qualitat, que contribueix a la seva capacitat suggestiva.
Precisament, per la conjunció de l’alt nivell literari i de les evocacions de la trama de la novel·la en l’actual escenari polític francès, el director de ‘Libération’, Laurent Joffrin, prediu que el nou Houellebecq pesarà en el debat públic, perquè “reolza les idees del Front Nacional” o de polemistes de la seva òrbita, com Eric Zemmour, omnipresent en els mitjans.
“En resum –diu Joffrin– permet escalfar el seient a Marine Le Pen (presidenta de l’FN) al Café de Flore”, que va ser durant dècades el punt de trobada dels intel·lectuals parisencs.
És a dir, que, segons el director del diari, la faula del que potser és el més iconoclasta dels escriptors francesos contemporanis dóna una dimensió intel·lectual a les idees de Le Pen sobre l’amenaça que suposa per a França la suposada creixent influència de la immigració arabomusulmana.
TRAMA AMBIENTADA EL 2022
Els que han llegit ‘Soumission’ es refereixen a una trama ambientada a la França del 2022, en què el protagonista és François, un professor de la universitat de la Sorbona, especialista en l’escriptor decadent del segle XIX Joris-Karl Huysmans, solter, alcohòlic i nostàlgic de les dones submises a l’antiga.
El context polític presenta en una situació encara de més debilitat que l’actual els que han estat els dos grans partits de govern del país: el Partit Socialista (PS), de l’actual president, François Hollande, i el conservador UMP de l’anterior cap de l’Estat, Nicolas Sarkozy.
Davant aquesta fragilitat pròpia i davant el risc que l’FN –primera formació de França– arribi al poder, el PS i la UMP decideixen –en nom de la defensa de la construcció europea– recolzar el que és el segon partit del país, la Fraternitat Musulmana. Així, el seu líder, Mohammad ben Abbes, es converteix, gràcies a ells, en president de la República.
Ben Abbes i la Fraternitat Musulmana, que volen una Europa amb centre al Mediterrani, privilegien el seu projecte educatiu, amb una privatització que situa la religió al centre de la formació, però també la sortida de les dones del món laboral i de l’espai públic, i la seva consagració únicament a tasques domèstiques i familiars.
François renuncia a la proposta que li fa Myriam, una antiga parella –jueva–, que li suggereix que faci com ella i se’n vagi de la nova realitat francesa a Israel, i en lloc d’això es converteix a l’islam, cosa que, entre altres coses, li permet –a part de tenir solucionat el seu futur econòmic– disposar de diverses dones submises.
El filòsof Alain Finkielkraut, conegut per alertar sobre com la creixent presència de l’islam en l’espai públic mina el laïcisme a França i com una part de l’esquerra ha derivat en la islamofília a l’escalf del conflicte entre àrabs i israelians, ha estat un dels primers defensors d’Houellebecq i de la seva novel·la.
NOMÉS “PLAUSIBLE”
En una entrevista publicada per ‘Le Journal du Dimanche’, Finkelkraut estima que la història sobre la França del futur que recrea l’escriptor, encara que “no és segur” que es produeixi, “és plausible”.
“No per ser extremadament grotesc –subratlla el filòsof jueu– s’ha de deixar de prendre el que escriu com a possible. A ‘Soumission’ veu aliar-se els anomenats partits ‘republicans’ per afrontar l’extrema dreta. I s’imagina que aquesta islamització suau es farà a costa dels jueus (francesos) que, com la seva heroïna Myriam, aniran a buscar la salvació a la inseguretat d’Israel”.
Segons Finkelkraut, la força d’Houellebecq és que “la literatura és un instrument de coneixement” i que, com un estranger, aconsegueix no tant revelar l’absurditat del món, com ho feia Albert Camus, sinó “la significació oblidada pels que estan submergits”.
Segons la seva opinió, no és un conservador, perquè no mira el passat amb nostàlgia, però tampoc l’esquerra es pot apropiar de la seva obra, perquè “no es deixa intimidar pel que és políticament correcte” i “el seu partit és el neutre”.