2 pensaments a “Un altre que també se’n va…”

  1. Ja fa temps vaig sentir que me’n vaig anar. Me’n adoní i ja ho havia fet. Va ser màgic, i sorprenent, perquè era com haver-se’n alliberat d’un dolor intolerable i incomprensible, com és
    dependre d’una gentola, que sempre van sustituïnt-se, per donar-te pel cul, i a la qual resulta impossible interpelar per preguntar pels teus drets bàsics i fonamentals.

  2. AMOR CON AMOR SE PAGA
    Prengueu bona nota de que les mateixes LLEIS que ens han tirat a damunt nostre sense CAP, CAP, CAP REMORDIMENT les feu servir contra ELLS fins deixar-los DESPULLATS que sàpiguen que és NO TENIR PER MENJAR, PER VESTIR, PER DORMIR tenint que demanar a TOT BITXO VIVENT una almoina!!
    bé, bé bé…..vosaltres mateixos…..però NO DIGUEU QUE NO PODEU FER RES!!! ES QUE NO HO VOLEU I PROU!!!.—-l´heina per el que la TREBALLA NO PER L´AMO, AMO DE QUE DE LES SEVES INSENSIBILITATS?….segur segur que també hi han AMOS SENSIBLES —-NO ELS MALTRACTEU!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.