JxCat reivindica que no regalarà “cap vot” i que el seu objectiu és la independència

La cap de llista de JxCat al Congrés, Laura Borràs

EUROPA PRESS

Puigdemont i els presos independentistes participaran durant tota la campanya

BARCELONA, 29 Oct. (EUROPA PRESS) –

JxCat reivindicarà que no regalaran “cap vot” i que el seu objectiu és defensar la independència durant la campanya electoral que començarà la nit d’aquest dijous, que comptarà amb la participació diària de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont -mitjançant videoconferència-, dels presos independentistes -mitjançant els vídeos ja fets-, i dels exconsellers fora d’Espanya.

Amb el lema ‘Ni un vot enrere’, volen visibilitzar que si els ciutadans aposten per JxCat utilitzaran el vot “per fer política” i per dialogar, i que no l’entregaran a canvi de res.

“Els vots no es regalen”, ha destacat el cap de llista de JxCat a les generals, Laura Borràs, que ha apel·lat a persistir després de la sentència del Tribunal Suprem (TS) als líders independentistes empresonats.

Segons Borràs, JxCat es presenta a les eleccions per defensar la independència: “L’objectiu és la independència, d’això anava l’1-O. No neguem el dret a l’autodeterminació i volem la independència. Contra la sentència, independència. I per a la independència, ni un vot enrere”.

Per traslladar el seu missatge, han dissenyat diversos cartells electorals: els que mostren la imatge dels presos independentistes -Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn- comparteixen el lema ‘Per la llibertat, ni un vot enrere’; el de Puigdemont recull ‘Per Catalunya, ni un vot enrere’, i el de Borràs ‘Per la independència, ni un vot enrere’.

En tots els cartells es pot llegir també ‘Laura Borràs ens representa’, atès que JxCat vol fer valdre la “fermesa de diàleg” que ha tingut aquests mesos al Congrés.

Segons la candidata, els únics vots que van regalar van ser per treure de la Presidència del Govern central a Mariano Rajoy, però “no importa qui ocupi La Moncloa perquè els resultats per a Catalunya continuen sent privació i retallada de drets fonamentals”.

Malgrat que modularan la campanya en funció dels actes que s’organitzin contra la sentència del Suprem, dijous a la nit celebraran l’acte d’obertura al centre Traidicionàrius del barri de Gràcia de Barcelona a les 19.00 hores, perquè es pugui celebrar la ‘Castanyada’.

ACTE A LLEDONERS

Aquest divendres està previst celebrar un acte davant la presó de Lledoners “pels dos anys d’empresonament del Govern legítim de Catalunya”, i des de JxCat lamenten que no s’hagi pogut celebrar conjuntament amb ERC.

L’últim dia de campanya, la Junta Electoral Central (JEC) ha permès la celebració d’un acte electoral dins de la presó amb la intervenció dels presos, al qual els mitjans no podran accedir.

A més de visitar les quatre capitals de província, el diumenge es farà un acte a Brussel·les amb Puigdemont i una representació de candidats al Congrés i Senat, com Josep Maria ‘Jami’ Matamala i l’exconseller Lluís Puig.

Amb un pressupost total de 640.000 euros, que inclou l’enviament electoral, JxCat ha organitzat 365 actes a tot Catalunya, i tancarà la campanya a les Cotxeres de Sants de Barcelona.

També han explicat que han limitat l’enviament electoral als més grans de 54 anys per una qüestió econòmica, que han suprimit el plàstic i que s’ha fet amb paper ecològic.

El Botànic exclou a Intersindical de la Mesa General de Negociació

El Botànic exclou a Intersindical de la Mesa General de Negociació

La Generalitat Valenciana ha constituït la Mesa General de Negociació del personal laboral, estatutari i funcionari (MGN I) sense Intersindical Valenciana, el sindicat més votat en la Generalitat amb 25.079 vots i el tercer sindicat en nombre de delegades i delegats amb 183. També ha estat exclòs FSES el segon sindicat 13.253 vots i 138 delegats.

29 / 10 / 2019 | Intersindical
El 46,77 % de la representació en vots del personal de la GVA ha estat exclòs de la Mesa General

És a dir, el 46,77 % de la representació en vots del personal laboral, funcionari i estatutari i el 30,12% de la representativitat en delegades i delegats ha estat exclòs de la Mesa General de Negociació I.
La constitució de la Mesa General de Negociació suposa un atac, sense precedents, a les empleades i empleats públics i a la llibertat sindical.

A més, s’exclou a Intersindical Valenciana que és el sindicat que va guanyar les eleccions sindicals del personal funcionari i estatutari de la Generalitat, tant pel que fa al nombre de vots, com de delegats i delegades, amb 25.038 vots, el 30,99%, i 183 delegades i delegats, un 19,98%.

Intersindical Valenciana recorrerà la constitució de la Mesa General de Negociació, que es basa en una interpretació restrictiva de l’article 36.3 del TREBEP que fa una sentència del Tribunal Suprem i que no té en compte les diferents situacions que es presenten als diferents sectors o àmbits de negociació, com ara la Generalitat Valenciana, on l’aplicació d’aquesta sentència entra en franca incongruència amb el bé jurídic que intenta protegir, que no és altre que els drets laborals de les empleades i empleats públics.

No obstant aquesta inadequació de la sentència a l’àmbit de la Mesa General de Negociació, la Generalitat Valenciana no ha justificat la seua actuació més que amb un informe del Consell Jurídic Consultiu sobre el Consorci de Bombers de València, que res té a veure amb la Generalitat Valenciana.

D’aquesta decisió del Consell del Botànic se’n derivaran conseqüències de gran transcendència. La primera: es priva de veu en la negociació col·lectiva el 46,77% dels participants en les eleccions sindicals. La segona: s’ataca directament la democràcia, la pluralitat i la llibertat sindical en una actuació inèdita al País Valencià. La tercera, i última: els sindicats exclosos de la Mesa General de Negociació queden privats de la seua capacitat per a la negociació col·lectiva i, per tant, es veuran obligats a traslladar una part de la seua acció sindical als tribunals, als centres de treball i als carrers amb convocatòries de mobilitzacions per obligar el Consell a seure a negociar amb qui realment i legítima representa el personal de la Generalitat Valenciana.

En eixe sentit, Intersindical Valenciana ha convocat dues concentracions per als pròxims dies, una el 5 de novembre de 2019, a les 11 hores, al Palau de la Generalitat Valenciana per exigir la llibertat sindical, oposar-se a les exclusions i discriminacions, i demanar la recuperació del poder adquisitiu perdut per les empleades i empleats públics als darrers anys. I la segona, el 15 de novembre, a la mateixa hora i lloc, coincidint amb la reunió del Ple del Consell per traslladar-li les seues reivindicacions.

Finalment, des de la Intersindical Valenciana es considera que aquesta actuació implicarà un augment de la conflictivitat social en el sector públic i marcarà un abans i un després en les relacions institucionals amb el Consell i els partits del Botànic, en negar allò que les treballadores i treballadors de la Generalitat han expressat en les eleccions sindicals.

El resultats de les eleccions del personal laboral, funcionari i estatutari, en nombre de vots, han estat:

Intersindical Valenciana25.079
FSES13.253
CCOO12.961
CSIF11.341
UGT9.821
CEMSAE4.911
SIMAP-PAS1.688
STAJ1.039

La resta dels sindicats que s’han presentat a les eleccions no han superat els mil vots.

NOMBRE TOTAL DE VOTS P. FUNCIONARI ESTATUTARI I LABORAL (2018-2019)

SECTORÀMBITCCOOUGTFESESCSIFCESM SAEIVSIMAPALTRES
SANITATFUNCIONARI (32.538)6.0055.3095.7634.3864.8593.5981.622655 (USO)
103 (USAE)
79 (CGT)
195 (CESM)
LABORAL (284)3031267452566
EDUCACIÓFUNCIONARI (38.705)5.2281.9227.4913.91319.869282 (USO)
LABORAL (0)
F. PÚBLICAFUNCIONARI (5.840)8971.6971.6351.080389 (CGT)
142 (IGEVA)
LABORAL (883)23446514836
JUSTÍCIAFUNCIONARI (3.688)5673971.1855001.039 (STAJ)
LABORAL (0)
TOTAL81.93812.9619.82113.25311.3414.91125.0791.6882.884

El cens electoral de la Generalitat Valenciana es desglossa en:

CENS ELECTORAL (2018-2019)

SECTORPERSONAL FUNCIONARIPERSONAL LABORAL
EDUCACIÓ NO UNIVERSITÀRIA55.2691.069
SANITAT51.1472.640
FUNCIÓ PÚBLICA14.2741.001
JUSTÍCIA5.5640
TOTAL (130.964)126.2544.710

La representació en delegades i delegats ha estat:

NOMBRE TOTAL DELEGATS I DELEGADES P. FUNCIONARI ESTATUTARI I LABORAL (2018-2019)

SECTORÀMBITCCOOUGTFESESCSIFCESM SAEIVSIMAPALTRES
SANITATFUNCIONARI (536)1019497797357234 CESM
2 USAE
6 USO
LABORAL (57)787148103 CESM
EDUCACIÓFUNCIONARI (173)253341893
LABORAL (43)14 APPRECE
29 USO
F. PÚBLICAFUNCIONARI (142)234444245 CGT
2 IGEVA
LABORAL (53)123371
JUSTÍCIAFUNCIONARI (65)10623917 STAJ
LABORAL (0)
TOTAL1069178188138185811843382

Comunicat de RV/PVE davant les declaracions de Ximo Puig

Comunicat de RV/PVE davant les declaracions de Ximo Puig

En referencia a les al·lusions al nostre partit per part del senyor Ximo Puig publicats en diferents mitjans de comunicació (ABC, ARA, Levante-EMV, etc.) per haver signat la “Declaració de la Llotja de Mar, del 25 d’octubre de 2019”, República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu vol informar que hem signat en nom i representació pròpia però, per damunt de tot, per la voluntat que tenim perquè els valencians estiguem presents de forma activa, i no com a mers espectadors, en la construcció de l’alternativa democràtica al regim del 78. En cap cas estem “contaminats” -segons les paraules del senyor Puig- pel senyor Torra. Som un partit sobiranista independent i independentista valencià que no depenem de ningú. Deu de ser que el senyor Puig no entén el que vol dir això.

Com a partit sobiranista que som, hem signat aquest document perquè no volem limitacions futures en el nostre sentir i en les nostres ànsies, en els nostres anhels, de llibertat, democràcia i benestar per als valencians.

Fent- li un resum al senyor Puig del citat document, allò que es defensa, i hem signat, en aquest acord és:

  • El dret a l’autodeterminació dels nostres pobles, [que es un dret internacional reconegut].
  • El caràcter plenament democràtic i pacífic de la nostra acció política, [en contraposició a les velles estructures i maneres de fer del règim concatenat amb els del 39 i del 1707].
  • La llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i exiliades, [per unes sentències contra els republicans catalans que afecten també a les llibertats futures, civils i polítiques, dels valencians i de tota la ciutadania de l’Estat].
  • Les polítiques socials i econòmiques que puguen permetre el progres dels nostres pobles, [front als interessos de les famílies oligàrquiques de l’Estat que ens espolia].

Punts tots ells que un socialista demòcrata i valencià, hauria de fer seus.

Comitè Executiu de RV/PVE.
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 26 d’octubre del 2019
República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu
Apartat 12096 · 46020 València. TEL 650 537 213. correu@republicavalenciana.org

RV/PVE i Esquerra Valenciana signen la Declaració de la Llotja de Mar

Partits sobiranistes de tot l’Estat firmen un manifest per la llibertat dels presos i l’autodeterminació

El text és “un acord polític” que pretén sumar forces per demanar ajuda a la comunitat internacional

ARA.CAT | Barcelona 25/10/2019 | QUIM BERTOMEU

Aquest és el text que han firmat aquest divendres 12 forces sobiranistes balears, catalanes, basques, gallegues i valencianes. En concret, ho han fet Més per Mallorca, Més per Menorca, JxCat, la Crida Nacional, PDECat, ERC, CUP, Demòcrates, EH Bildu, Esquerra Valenciana, Bloque Nacionalista Galego i República Valenciana-Partit Valencianista Europeu.
La declaració es mostra crítica amb la sentència del Tribunal Suprem i es converteix en un “acord polític” de tots els signants per reclamar conjuntament la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i el dret a l’autodeterminació dels seus respectius pobles. També fa una apel·lació final a la comunitat internacional “a possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions”. En plena polèmica pels aldarulls que hi ha hagut a Catalunya des que es va donar a conèixer el veredicte judicial, el text també reivindica el sobiranisme com un moviment de “caràcter democràtic i pacífic” i assumeix el compromís de desenvolupar “polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés” dels respectius pobles. Finalment, la declaració remarca el compromís de tots els signants per “la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític” que catalans, bascos, valencians, gallecs i balears “mantenen en el si de l’estat espanyol”.

Crítica a l’Estat

Més enllà de formular aquestes demandes, la declaració és mostra crítica amb l’Estat, al qual acusa de no ser “plenament democràtic”. “L’Estat ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu”, conclou. Els partits que defensen el text carreguen també contra “la retallada permanent de l’autogovern mitjançant l’intervencionisme del Tribunal Constitucional (TC)” i lamenten “les detencions arbitràries de líders polítics i socials”.

Entre els assistents a l’acte, ha destacat la presència del vicepresident de la Generalitat i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès; la portaveu d’ERC, Marta Vilalta; el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi; el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró; la candidata de JxCat a les generals, Laura Borràs; el portaveu de JxCat al Parlament, Eduard Pujol; la diputada al Congrés Míriam Nogueras, i el president del PDECat, David Bonvehí. Per part de la CUP l’han firmat Natàlia Sànchez i Núria Gibert; per part de Demòcrates, Toni Castellà i Titón Laïlla; i per part de la Crida Nacional, Toni Morral i Pilar Calvo.

Absències: ni PNB ni Compromís

L’acte, celebrat a la Llotja de Mar de Barcelona, ha destacat també per algunes absències. Ni el PNB ni Compromís han firmat la declaració, malgrat que en el passat s’han mostrat partidaris d’algunes de les tesis que reflecteix el text. Fonts del partit basc citades per Europa Press han argumentat que no s’han sumat a l’acte “per la inoportunitat del moment i la manca d’esperit constructiu” i han assenyalat que la declaració se subscriu a escassos dies del començament de la campanya electoral i en “un clima polític enrarit”. A més, el partit nacionalista ha destacat que el manifest “incideix, quasi de forma exclusiva, en la denúncia i en una projecció d’una visió negativa de la realitat actual en l’Estat espanyol, gairebé sense esperit constructiu o propositiu”. Malgrat tot, el partit del lehendakari Urkullu ha assegurat que té “plena disposició” a treballar més endavant “en un context més reposat i amb el marge de temps que demanen els grans acords”. Ha apostat, per exemple, per actualitzar o reeditar la Declaració de Barcelona de 1998, que llavors van firmar CDC, Unió, el BNG, i el propi PNB per treballar en una proposta de reforma plurinacional a l’Estat.

La Declaració de la Llotja de Mar d’avui s’ha firmat a una setmana de l’inici de la campanya de les eleccions generals, que també servirà per mesurar el suport que tenen entre l’electorat les demandes que avui s’han formulat.


Reflexions del barceloní Joaquim Auladell (ex-BLOC) sobre l’acció política al País Valencià

Joaquim Auladell baixant per la Via Laietana de Barcelona un Primer de Maig

Darrer Diumenge d’Octubre 2019
El darrer diumenge d’Octubre de 1964 un grup de valencians van fer la marxa de la Ciutat de València al Puig per demostrar que eren vius i que volien viure, anaven encapçalant per la bandera valenciana.
Els anys següents també ho van fer entre prohibicions.
Era el franquisme.
Els anys 70 es constituí un aplec de cultura popular, de música, literatura i arts plàstiques. Recordem Al Tall i el Sifoner.
Els anys 90, per iniciativa del BLOC, es mantingué l’Aplec a l’esplanada.
La segona dècada del nou mil·lenni els sobiranistes republicans mantingueren la Marxa.
Potser és el moment d’evitar un Darrer Diumenge d’Octubre cultural i dotar-lo de contingut polític i fer una marxa no només al Puig, sinó a moltes ciutats i viles valencianes.
———————
Com cada any el Darrer Diumenge d’Octubre ens servirà de reflexió mirant endarrere i endavant a tot el valencianisme. I al cap de deu dies hi ha unes eleccions a l’Estat.
Em sap molt greu però em sembla que bona part del valencianisme és una forma vergonyant d’espanyolisme. La més abrandada defensa (teòrica) de la llengua, la més exigent reivindicació del pressupost no és coherent amb demanar el vot per els responsables del l’espoli, dels que silencien la defensa de la llibertat dels presoners catalans que els tenen con a ostatges i dels que poden i fan de nous.
Votar PSOE i adlàters es votar el règim de la Constitució de1978 amb l’apèndix de l’Art. 155 que serveix d’Estat d’excepció encobert.
Demòcrates, valencianistes, autodeterministes i sobiranistes no poden votar  el PSOE i els seus adlàters. No són el mal menor, és escollir allò simplement negatiu. Haurien de rebutjar la política que es fa. El vot en blanc expressarà que hi ha una esperança i una  voluntat de reeixir en el sobiranisme.
L’abstenció no ens agrada a uns demòcrates que sempre hem defensat les urnes i als que volem constituir el bloc valencià republicà.
Joaquim Auladell, per la República Catalana i per la República Valenciana.