Darrer Diumenge d’Octubre 2019
El darrer diumenge d’Octubre de 1964 un grup de valencians van fer la marxa de la Ciutat de València al Puig per demostrar que eren vius i que volien viure, anaven encapçalant per la bandera valenciana.
Els anys següents també ho van fer entre prohibicions.
Era el franquisme.
Els anys 70 es constituí un aplec de cultura popular, de música, literatura i arts plàstiques. Recordem Al Tall i el Sifoner.
Els anys 90, per iniciativa del BLOC, es mantingué l’Aplec a l’esplanada.
La segona dècada del nou mil·lenni els sobiranistes republicans mantingueren la Marxa.
Potser és el moment d’evitar un Darrer Diumenge d’Octubre cultural i dotar-lo de contingut polític i fer una marxa no només al Puig, sinó a moltes ciutats i viles valencianes.
———————
Com cada any el Darrer Diumenge d’Octubre ens servirà de reflexió mirant endarrere i endavant a tot el valencianisme. I al cap de deu dies hi ha unes eleccions a l’Estat.
Em sap molt greu però em sembla que bona part del valencianisme és una forma vergonyant d’espanyolisme. La més abrandada defensa (teòrica) de la llengua, la més exigent reivindicació del pressupost no és coherent amb demanar el vot per els responsables del l’espoli, dels que silencien la defensa de la llibertat dels presoners catalans que els tenen con a ostatges i dels que poden i fan de nous.
Votar PSOE i adlàters es votar el règim de la Constitució de1978 amb l’apèndix de l’Art. 155 que serveix d’Estat d’excepció encobert.
Demòcrates, valencianistes, autodeterministes i sobiranistes no poden votar  el PSOE i els seus adlàters. No són el mal menor, és escollir allò simplement negatiu. Haurien de rebutjar la política que es fa. El vot en blanc expressarà que hi ha una esperança i una  voluntat de reeixir en el sobiranisme.
L’abstenció no ens agrada a uns demòcrates que sempre hem defensat les urnes i als que volem constituir el bloc valencià republicà.
Joaquim Auladell, per la República Catalana i per la República Valenciana.