El parlament català restitueix la legalitat republicana per unanimitat

El parlament anul·la per unanimitat els 63.961 judicis franquistes en una decisió històrica. El parlament fa un gest de sobirania contra una legalitat imposada

29.06.2017  16:56
El Parlament de Catalunya ha aprovat avui per unanimitat la llei de reparació de les víctimes del franquisme, una norma que declara il·legals els consells de guerra a Catalunya i anul·la els 63.961 judicis franquistes entre el 1938 i el 1978. Just després d’aprovar-se la llei, diputats i representants de les entitats de memòria històrica han entonat Els Segadors.
La norma considera il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació –posteriorment anomenat Auditoria de la IV Regió Militar– perquè eren contraris a la llei i vulneraven les exigències del dret a un judici just. A més, constata la nul·litat de ple dret de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra.
Pel que fa al llistat que podria elaborar l’Arxiu Nacional de Catalunya sobre sentències i condemnes, la llei diu que hi constarà ‘el número de procediment, la persona física o jurídica encausada i la condemna imposada’. El text també preveu que l’Arxiu Nacional de Catalunya actualitzi la llista si té coneixement de casos que no constin a l’arxiu dels tribunals militars a Catalunya.
‘Justícia, memòria i reparació’
El PP hi ha votat a favor tot i que el 2007 va votar al congrés espanyol en contra la llei de memòria històrica que va declarar il·legítims els tribunals i les condemnes del franquisme. El diputat Fernando Sánchez ha defensat el vot a favor ‘per respecte a les víctimes i com un pas per aprofundir en el camí de la reconciliació que es va iniciar amb la transició’.
La relatora de la ponència, Montserrat Palau (JxSí), ha assegurat que la llei no busca revenja, sinó veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició. Palau també ha felicitat Cs i el PP per votar-hi a favor i els ha instat a traslladar el seu vot favorable al congrés espanyol i a altres lleis que s’aprovin al parlament sobre memòria històrica. ‘Hem tardat però cap indiferència, ni silenci ni oblit’, ha dit.
El diputat de Cs Matías Alonso ha argumentat que el congrés espanyol ha de fer un pas endavant com el que ha fet el parlament: ‘Les condemnes de tribunals injustos i il·legítims, de paròdia de justícia, ja són nul·les’, ha comentat. Ferran Pedret (PSC) ha afirmat que la llei és un acte de justícia i reparació: ‘Avui també honorem la lluita de moltes persones que han intentat impulsar iniciatives i que no han arribat a veure aquest dia’, ha emfatitzat.
El diputat de Catalunya Sí que es Pot Joan Josep Nuet ha comparat l’atorgament del congrés espanyol d’una medalla a Rodolfo Martín Villa amb l’aprovació de la llei: ‘Avui el parlament fa honor a les víctimes del franquisme retornant part de la dignitat robada; […] no és que la perdessin, és que els la van robar’, ha dit.
Mireia Boya (CUP) ha defensat que la votació ha estat un ‘acte de ruptura’ amb els règims del 1936 i del 1978. ‘Avui és un dia que durarà anys’, ha celebrat. I ha afegit: ‘Guardem-lo a la nostra memòria, aixequem el cap i el puny perquè avui hem guanyat en dignitat, justícia i llibertat.’
Abans de començar el debat, el parlament ha ovacionat els familiars de les víctimes i els impulsors que han lluitat pel record i reparació de les víctimes del franquisme.

Estat Valencià cessa hui la seua pertinença a la coalició COMPROMÍS en l’àmbit del País Valencià, tot i que mantindrà la seua pertinença als col·lectius locals de COMPROMÍS on està integrat

COMUNICACIÓ D’ESTAT VALENCIÀ SOBRE LA RELACIÓ AMB LA COALICIÓ COMPROMÍS

Tal dia com hui, 27 de Juny, fa dos anys es reunia per última vegada el CONSELL GENERAL, el màxim òrgan polític de COMPROMÍS, segons dictaminaven les NORMES I BASES que vam signar amb anterioritat i que ens convertien en partit membre d’una coalició que naixia i es desenvolupava amb la voluntat d’esdevenir una organització política construida des de la base, unitària, amb profunda vocació de radicalisme democràtic i regeneracionisme polític. Aquell Consell General venia precedit de fets i trajectòria en la pressa de decisions que contradien profundament l’esperit fundacional i evidenciava la necessitat d’assumir la resolució de reptes i assignatures pendents, tant pel que a l’elaboració de la línia política i l’estratègia a implementar com a resoldre els profunds dèficits democràtics al si de l’organització COMPROMÍS, superant la fase de mera coalició que laminava la democràcia interna.

Des d’Estat Valencià, a través d’escrits a la direcció política real de COMPROMÍS, a través de les intervencions del nostre Conseller General i a través de reunions amb representants d’alguns partits membres, ens hem manifestat reiterament per una profunda radicalitat democràtica i hem aportat possibles vies de resolució, que en cap moment han sigut ni ateses ni tan sols contestades per cap òrgan polític de COMPROMÍS ni per cap representant de la coalició.

Malgrat tot, la gent d’ESTAT VALENCIÀ hem mantingut la lleialtat més absoluta, malgrat la discrepància i l’absurd ninguneig amb què se’ns ha tractat, no sols a nosaltres sinò també a moltíssims militants (adherits i simpatitzants) de COMPROMÍS, de qualsevol partit membre o sense cap afiliciació partidista.

Vam advertit a finals de 2016 que ens donàvem fins juny de 2017 per rebre una resposta satisfàctòria i trobar alguna mostra de comprensió, de reflexió possitiva i de posar alguna mesura que redreçara la situació descrita, i entenem que aquesta mesura no podia ser cap altra que la convocatòria del CONSELL GENERAL de COMPROMÍS i el retorn a la legalitat i la legitimitat de les conculcades NORMES I BASES de COMPROMÍS.

Hui constatem que el nostre desig no ha estat satisfet. I és per això que hui, 27 de juny, segon aniversari d’un CONSELL GENERAL que entenem mort, posem a disposició de la coalició el nostre lloc en el mateix per no col·laborar amb el soterrament del màxim òrgan de decisió política, i manifestem que, pel que fa a l’àmbit nacional, a l’àmbit de País Valencià, recuperem la nostra total capacitat partidista (incloen-t’hi la plena capacitat per establir en el futur les estratègies electorals que democràticament decidim) i entem que cessa la nostra participació en la coalició COMPROMÍS i cessa també tot suport i compromís adquirit en la coalició nacional.

Volem manifestar també que ESTAT VALENCIÀ mantindrà la seua plena integració en els col·lectius locals de COMPROMÍS on participem i pertanyem, col·lectius aquests sí, construits des de la base, amb plena capacitat i radicalitat democràtica, plenament compromesos amb un valencianisme d’esquerra, i en els quals l’adscripció partidista de cada militant no atorga cap dret exclussiu ni cap privilegi. Els militants d’ESTAT VALENCIÀ mantindran la seua lleialtat dins d’aquests col·lectius locals, amb independència del cessament de la pertinença de la nostra organització a la coalició nacional COMPROMÍS.

Visca el Poble Valencià!

Visca València Lliure!

Levante-EMV publica l’article “Pacto federal o vía catalana” de Víctor Baeta

per engrandir cliqueu damuntTEXT ORIGINAL (en roig allò no transcrit)

Pacto federal o Vía catalana (2)

En mi artículo anterior “Los valencianos y España” (Levante-EMV  16-06-17) una idea fuerza era esta: «la Nación española o España subsistirá mientras sobreviva el Imperio que forjó Castilla». Esta idea la deduje del libro Contra el «mito Carl Schmitt» del profesor murciano Jerónimo Molina Cano. Su lectura me llevó al katéjon paulino, palabra que usa el Apóstol de los gentiles para designar el obstáculo que detiene la venida del Anticristo (2 Tes 2, 7). Agustín de Hipona interpretó dicho obstáculo como el Imperio Romano: «Mientras perdure el Imperio, el mundo no perecerá» afirmó; de ahí inferí, a partir de un katéjon nuestro particular, que: “Mientras perdure [el=su] Imperio [el mundo=España] no perecerá”. Ciertamente un Imperio que, con la rebelión pacífica que se ha iniciado ya en una parte de los territorios de la antigua y conquistada militarmente Corona de Aragón, parece entrar en su fase terminal definitiva.

En este segundo artículo, columbrando el final factible del Imperio –de la autoridad suprema, de la soberanía imperial, eufemísticamente rebautizada como la del «pueblo español»– y el consecuente finiquito de ‘esa’ España, la idea fuerza que propongo a los valencianos –para que la abanderen en este nuevo tiempo– es la «igualdad y libertad soberana» que ha de resplandecer entre todos y cada uno de los antiguos súbditos del Imperio que acontecerán libres, iguales y soberanos, para poder pactar, entre ellos, sus dependencias e independencias. Superado el Estado imperial de la «suprema autoridad» –traducción castellana en 1590 de souveraineté– habrá que, a partir de los Estados libres y soberanos, construir un Estado moderno neutral (Bodino), superador de antinomias. Un estado neutral, coordinador de estados soberanos. Un estado de estados soberanos que podrá acontecer soberano si es y no deja de serlo, neutral.

Pero para llegar a ello sería necesario y previo, un pacto entre los demócratas; se consideren republicanos o no; ya sean unionistas o soberanistas o independentistas. Un pacto entre demócratas para instaurar un nuevo Estado democrático, moderno y neutral. Un pacto entre demócratas, comprometidos en respetar, en cada territorio, los resultados de los procesos constituyentes generados democráticamente en cada uno de sus parlamentos.

El pacto ha de ser entre, por una parte, los demócratas –republicanos o no– partidarios del Estado unitario español, que aún no se han desprendido de la herencia imperial y, de otra, los republicanos, también demócratas, territoriales que cifran sus esperanzas de liberación y prosperidad en instaurar Estados republicanos independientes del ‘Reino de España’. Este pacto es la condición necesaria para obtener, a partir de la unidad de acción, el objetivo de lograr mayorías constituyentes en todos los parlamentos del Estado.

Delimitadas ya las partes, pasemos al contenido del pacto:
1.  Proponemos pactar un Estado confederal partiendo de la non nata y única propuesta de constitución federal, la republicana de 1871. De inicio, proponemos redactar los artículos 42 y 43 de la siguiente manera:
Artículo 42.- La soberanía reside en los ciudadanos, y se ejerce en representación suya por los organismos políticos de la República constituidos por medio del sufragio universal.
Artículo 43.- Estos organismos son:- los parlamentos soberanos de los distintos Estados constituidos.- el parlamento de la Confederación.
2.  Proponemos pactar entre las partes la lealtad mutua para ganar democráticamente en cada uno de los parlamentos, respetando los Estados soberanos que acontezcan y, entre todos, el parlamento de la Confederación.

Sin este pacto federal entre las partes, la asunción del Nuevo estado moderno y neutral que nosotros, soberanistas valencianos, entendemos republicano, es del todo imposible. La ausencia del pacto contribuirá a la continuidad de la monarquía de matriz imperial y abocará a la independencia de los territorios con capacidad para conseguirla. Cataluña a falta de este pacto ya ha iniciado ese proceso de manera unilateral. Los valencianos que mayoritariamente no son independentistas pero si lo somos republicanos y confiamos que, llegado el momento, lo seamos también soberanos –de un Estado valenciano soberano artífice de una Confederación neutral– hemos de encabezar este proceso.

Pero para poder empezar hablar de un Pacto Federal a partir de la realidad existente, entendemos que es necesario comenzar por acordar la derogación de la LEY DEL PROCESO AUTONOMICO Ley 13/83 (14/10/1983), forzada por los agentes del Imperio escudados en el 23F, cosa que abordaremos en un próximo artículo: “De las autonomías del Imperio a los estados de la Confederación” (3).

Víctor Baeta de RV/PVE