Joan Carretero ahir al Born:
“Cal crear l’estat al marge”

bornJOAN CARRETERO: “CAL CREAR L’ESTAT AL MARGE”
Més que la data de les eleccions, el més important és tenir un full de ruta clar i diàfan. Ho ha explicat ahir, 8 desembre de 2015, en un acte al Born davant d’unes 300 persones

El President de Reagrupament, Joan Carretero, ha proposat aquest dijous el seu full de ruta per arribar a la independència. Carretero ha dit que és important saber la data de les eleccions i les llistes que hi haurà però el més important és tenir clar i acordar com serà el nou estat català, tenir marcat un full de ruta clar i diàfan.
El líder independentista ha explicat que s’han de convertir les eleccions autonòmiques en unes eleccions que ens autodeterminin i on els partits portin al seu programa el compromís inequívoc de portar Catalunya a la independència. Carretero ha explicat que personalment prefereix una llista unitària amb un cap de llista de gran prestigi per tal que el pugui votar tothom, independentment de les ideologies de cadascú. Per Carretero el primordial, però, és que els partits es posin d’acord en el full de ruta a seguir, que sigui clar i diàfan per tothom i que deixi clar a Espanya i a la resta del món què volem fer per després tenir el reconeixement internacional.

Cal crear l’estat al marge
Carretero també ha dit que en algun moment s’ha de trencar amb l’Estat espanyol. En el moment de fer la declaració de sobirania ja no es poden reconèixer mai més les institucions i les lleis espanyoles com a pròpies i els actes que faci l’estat espanyol ja no poden ser vinculants mai més per a la ciutadania de Catalunya. Més que estructures d’estat, cal crear l’estat al marge, tenir clar que des del dia després hem de fer-nos càrrec del nou estat i funcionar tant com sigui possible com un estat sobirà, assumint el control del territori en tots els àmbits i amb agència tributària catalana. Per Carretero fer estructures d’estat sense trencar amb la legalitat espanyola és estavellar-se una altra vegada.
Joan Carretero ha proposat que les eleccions podrien ser el proper 11 de setembre per tal que hi hagi temps de tenir tancat aquest full de ruta i arribar a un acord entre els partits. Pel president independentista el desànim de la gent ve marcat per si no s’arriba a aquest acord que en aquests moments sembla difícil i no tant per la data o per la configuració de les llistes. Per desencallar-ho, Carretero proposa una comissió d’experts d’unes 15 persones integrat per juristes, economistes, sociòlegs, politòlegs, matemàtics/estadístics, historiadors, empresaris i comptant també amb la presència de 5 experts internacionals de reconeguda solvència. El grup hauria de dictaminar quin és el millor instrument per anar a les urnes i marcar el full de ruta i el cronograma a seguir. La resolució hauria d’estar enllestida en tres mesos i hauria de ser vinculant per aquells partits que vulguin participar en el procés cap a l’establiment de l’estat independent de Catalunya.
Joan Carretero ha acabat explicant que ja al 2010 Reagrupament demanava transformar les eleccions autonòmiques en eleccions autodeterminants però que l’èxit aleshores no va ser exultant. Per Carretero ara estem en una situació diferent i prou madura per anar endavant però és necessari que estigui tot minuciosament ben preparat i planificat per tal de poder guanyar les eleccions de forma ultra-majoritària.
Joan Carretero ha explicat el seu full de ruta en un acte al Born Centre Cultural de Barcelona davant unes 300 persones. Entre els assistents a l’acte hi havia el President del Grup Parlamentari de CiU, Jordi Turull, el Coordinador de Règim intern de CDC, Francesc Sanchez, el secretari de Relacions Institucionals de CDC, Víctor Tarradellas, la Secretària de Coordinació de logística i actes de CDC, Imma Mis, la Diputada de CiU, Meritxell Borràs, el Vicesecretari d’ERC, Eduard López, els Secretari General de SI, Uriel Bertran, el President del Consell Nacional de SI, Alfons Lopez-Tena, la coordinadora de Barcelona de SI, Elisabeth Hernandez, el vicepresident de l’Assemblea, Jaume Marfany, el Vicepresident d’Òmnium Cultural, Quim Torra, el President de l’Associació de Municipis per la Independència, Josep M. Vila d’Abadal, o el President de Súmate, Eduardo Reyes.

Més Informació
Eva Solé| Cap de Premsa i Comunicació
Email: premsa@reagrupament.cat
Adreça: C/ Roger de Llúria, 5, 2n 2ª, 08010, Barcelona
Web| Facebook | Twitter|

Seran capaços els catalans d’embarcar-se en una nau per a anar a soles per el món? o romandran en una barca, sense veles ni motor, ancorada en el port per a fer espectacles teatrals.

Dret a decidir per no decidir

Font: Nació Digitalc

Ramona Vergés

Ramona Vergés
Associada a Reagrupament
´´´´´´´´´´´´´´´´
Sembla lògic pensar que la vida d’una nació depèn de com i en quina magnitud la defensen els seus ciutadans. Si ho haguéssim fet millor seriem un estat-nació consolidat de la vella Europa però encara podríem haver-ho fet pitjor i ja no hi seriem.

L’espaterrant èxit del 9-N l’estan deixant morir. Les conferències mediàtiques substitueixen el debat parlamentari. CiU, i ERC han crescut en l’Espanya autonòmica i no era pas la independència el seu objectiu principal. I ara és l’hora, potser encara no de la llibertat, sinó de la veritat. I la veritat és que no hi ha acords dels partits polítics per menar Catalunya allà on dos milions de ciutadans vam expressar que volíem anar, cap a l’Estat català.

Mentre CiU no es desempallegui del gruix espanyolista de la coalició i arrossegui tants casos d’imputats per las justícia espanyola, mentre ERC no prioritzi l’eix nacional i ens sorprengui amb preteses coalicions amb l’esquerra de “podemos, més, ganemos, especulemos ”, queda palès que cap dels dos partits portaran Catalunya a ser un estat. Mentre els partits d’obediència espanyola com el PSC, o binacionals com ICV, amaguin els seus diputats sobiranistes i el partit més petit del parlament, la CUP, sigui qui ostenti més sentit d’estat, l’ any 2015 no serà el de la llibertat dels catalans.

I potser millor. Perquè tan important és convocar eleccions amb intenció plebiscitària, com tenir clar el camí a seguir per assolir l’Estat català. Que no ens torni a passar com a l’abril de 1931 amb claudicacions i renúncies disfressades per no ser capaços de bastir un bloc indestructible en la defensa de la nostra dignitat. I si hem d’esperar, ho farem a desgrat, però esperarem. Perquè potser han estat els ciutadans anònims d’aquesta nació, qui més i millor l’han defensada. I potser haurem de crear un partit instrumental, nou, sense les pedres penjades al coll de la subordinació i males practiques, partit per la independència de Catalunya, inequívoc, que es presenti a les eleccions autonòmiques quan sigui que es facin, per guanyar de manera contundent i proclamar des del parlament sobirà la independència.

Perquè potser hem de liderar una nova manera de fer la revolució, la revolució democràtica del segle XXI, on les urnes substitueixen els trets però amb la mateixa determinació; esperem poder fer-ho amb els partits vells però si no en son capaços ho farem sense ells.

Si els demòcrates europeus no aturem amb contundència i sense cap mixorreria cristiana al fonamentalisme islàmic, seran els totalitaris europeus, els enemics de la societat oberta, els que imposaran amb el suport de la majoria els seus mètodes a tots.

Atemptat contra la llibertat d’expressió. Almenys 12 morts en un tiroteig al setmanari satíric francès ‘Charlie Hebdo’

Dos homes han entrat a la revista armats amb kalaixnikovs i s’han escapat en automòbil

Holande assegura que “França està en estat de xoc”

Un policia és brutalment assassinat al carrer, després de l'atemptat contra el setmanari 'Charlie Hebdo' a París.

Un dels terroristes remata un agent de policia que és brutalment assassinat al carrer, després de l’atemptat contra el setmanari ‘Charlie Hebdo’ a París.

 EL PERIÓDICO / PARÍS / Dimecres, 7 de gener del 2015 – 17.34 h
  • Exterior del diari 'Charlie Hebdo'.

    AFP / Exterior del diari ‘Charlie Hebdo’

    TWITTER: ACID JORDI

    Almenys 12 persones han mort com a conseqüència dels trets disparats per tres desconeguts a la seu del setmanari satíric francès ‘Charlie Hebdo‘. Els autors dels trets han fugit en un automòbil després d’assassinar a boca de canó un policia que havia anat a la zona (vegeu vídeo). El director del setmanari, Stéphane Charbonnier, àlies ‘Charb‘ es troba entre els morts.

Els dibuixants estrella del setmanari Cabu, Wolinski i Tignous també figuren entre els assassinats pels islamistes, segons la identificació feta per un supervivent. Set persones estan ferides, quatre de greus. El nombre de víctimes mortals és d’almenys 12 persones, inclosos dos policies, i quatre ferits.

Portada de ‘Charlie Hebdo’ sobre l’islam.

El diari havia estat objecte d’amenaces en el passat per haver publicat caricatures de Mahoma. El president de França, François Hollande, s’ha desplaçat immediatament al lloc dels fets.

Hollande ha qualificat l’atemptat d’un “atac a la llibertat d’expressió”. Ha reconegut que “França està és estat de xoc” com a conseqüència de l’atemptat i ha ressaltat el paper de la policia per protegir els ciutadans francesos de la violència islamista. “Estem amenaçats”, ha dit.

Els homes han entrat a les instal·lacions del diari armats amb kalaixnikovs i fins i tot amb un llançagranades i s’han sentit trets. Per les imatges fetes per algunes persones des d’edificis veïns, els tres homes anaven amb passamuntanyes i han fugit en un vehicle fosc després de disparar a un policia que ha estat assassinat a curta distància.

CRITS ISLAMISTES

Segueix sense haver-hi detalls sobre la identitat dels agressors, si bé en els vídeos que han començat a circular per les xarxes socials es poden sentir els trets i el crit d”Alla akbar’ (Al·là és gran), fet que apuntaria a una motivació islamista. A més, alguns testimonis han assegurat, segons els mitjans locals, que els assaltants, que anaven encaputxats i vestits de negre, han cridat “hem venjat el profeta” a l’abandonar l’edifici.

TRETS DIRECTES

Els diversos elements de què disposen els investigadors semblen convergir que han estat tres els terroristes que han irromput amb el cap tapat poc després de les 11.00, hora local a la seu de la publicació, on en aquell moment se celebrava la reunió setmanal de redacció. En un francès aparentment poc fluid, els homes armats han preguntat el nom de diversos dels periodistes i han disparat directament contra ells.

Al sortir de l’edifici han intercanviat trets amb diversos policies i han fugit inicialment en un Citroën negre que han abandonat al carrer de Meaux, a prop de la porta de Pantin al districte XIX.

La pancarta de PEGIDA diu:
“Contra la intolerància religiosa i qualsevol tipus de radicalisme. Junts sense violència. PEGIDA”

[EL PAÍS i LA VANGUARDIA titllen de islamofòvic al moviment europeu pacifista contra la intolerància de les religions expansives que tenen com objectiu esdevenir poder polític absolut]

LA VANGUARDIA censura, al tancar els comentaris, els punts de vista contraris a la línia editorial, que és la mateixa que la d’EL PAÍS, en contra de PEGIDA.
PER VEURE EL TANCAMENT CLIQUEU ACÍ.

per engrandir cliqueu damuntcontraelfonamentalismo