Republicanisme, Sobiranisme, tendències, valencianisme

La Senyera és apedregada i insultada a Màlaga. La notícia diu perquè va ser confosa amb la catalana, però això ho suposa la cronista.

1 comentari

Dos grupos de jóvenes se enfrentan a ladrillazos por una bandera en el Centro de Málaga

  • Ha ocurrido en la calle Pozos Dulces, cuando varios individuos que pasaba por allí han comenzado a tirar ladrillos a una vivienda turística de cuyo balcón colgaba la enseña valenciana
Uno de los grupos de jóvenes, con la bandera colgada en el balcón. Uno de los grupos de jóvenes, con la bandera colgada en el balcón.

Uno de los grupos de jóvenes, con la bandera colgada en el balcón. / M. H.

Conchi García

Dos grupos de jóvenes se han enzarzado en una trifulca esta tarde en Málaga, en la que han acabado tirándose ladrillos, a cuenta de una bandera que uno de ellos tenían colgada en el balcón de la vivienda turística en la que se alojan en la capital.

El incidente ha tenido lugar a las 20:00 en la calle Pozos Dulces, en el centro de la ciudad, cuando un grupo de jóvenes, con síntomas de embriaguez según los vecinos, pasaba por delante de un edificio en el que hay apartamentos turísticos.

De uno de los balcones colgaba la bandera de la Comunidad Valenciana y, al verla y confundirla con la enseña de Cataluña, han comenzado a gritar y a insultar a quienes hubiera en la vivienda.

En ese momento, los dos grupos han iniciado una disputa en la que han acabado a ladrillazos, pues, según ha explicado un portavoz de la Asociación de Vecinos del Centro Histórico, sin pensarlo dos veces, los jóvenes que estaba en la calle se han dirigido a una obra cercana para coger ladrillos y otras cosas para lanzarlos a la vivienda gritando “¡Viva España, cabrones!”. Los de arriba, a su vez, devolvían los trozos.

“Han volado los pedazos de arriba a abajo y de abajo a arriba”, ha asegurado una de las vecinas, testigo de lo sucedido. La trifulca ha terminado “sin ir a mayores” y sin ningún herido, según comentan los vecinos, cuando la mujer ha amenazado con llamar al a Policía y los individuos que estaban en la calle se han marchado, volviéndose a meter en la vivienda los demás, después de recoger su bandera. “Fue horroroso, acabo de llamar a la policía, estoy histérica”, contaba una vecina a través de un grupo de whatsapp.

Cultura, Llengua

L’Institut Universitari de Filologia Valenciana (ara IIFV) va ser creat a iniciativa de Manuel Sanchis Guarner i a la seua mort Joan Fuster va ser el seu director. En l’actualitat Vicent J. Escartí i Soriano és el director de l’IIFV.

Deixa un comentari

[RV/PVE ens envia esta informació per a la seua publicació en ANNA notícies]

M. Sanchis Guarner i Joan Fuster, els dos primers directors de l’IUFV i l’actual director de l’IIFV, Vicent J. Escartí i Soriano

Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV)

Un institut universitari és un organisme integrat per professors i investigadors universitaris que tenen com a objectiu comú fer recerques, impartir docència i emetre resolucions científiques sobre un camp especialitzat de coneixement.
La decisió de crear un institut universitari correspon als òrgans de govern de la universitat en què aquell s’integrarà. Quan un institut universitari és compartit per diverses universitats rep la consideració d’institut interuniversitari. Els instituts interuniversitaris es creen mitjançant convenis entre universitats. En qualsevol cas, la seua creació ha de ser aprovada per l’òrgan de govern de la comunitat autònoma a què pertanyen, a proposta del consell social de la universitat i amb l’informe favorable del Consell d’Universitats (article 10 de la Llei de Reforma Universitària).
L’any 1978 es creà (O. M. de l’11 de juliol, BOE del 18-X-1978) l’Institut Universitari de Filologia Valenciana com a organisme científic de la Universitat de València; la iniciativa de creació va partir del professor Manuel Sanchis Guarner, el seu primer director. Després de la mort d’aquest, han ocupat el càrrec de director els professors Joan Fuster, Antoni Ferrando, Rafael Alemany, Manuel Pérez Saldanya, en funcions, Joan J. Ponsoda, Ferran Carbó, Rafael Ramos i, en l’actualitat, Vicent J. Escartí i Soriano.
Acordada la seua transformació en Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana [IIFV] (1987), es creà com a tal per un Decret de la Generalitat Valenciana del 22 de novembre de l’any 1994 (DOGV del 29-XI-1994), després de l’informe preceptiu del Consell d’Universitats. L’integren la Universitat de València-Estudi General, la Universitat d’Alacant i la Universitat Jaume I, de Castelló de la Plana, és a dir, les tres universitats valencianes amb estudis superiors de filologia. El Reglament de l’IIFV preveu la integració d’altres universitats valencianes que s’hi vulguen adherir.
L’objectiu específic de l’IIFV és l’estudi lingüístic i literari del valencià, dins el marc general de la llengua i la literatura catalanes. A més de les finalitats docents i investigadores, l’IIFV té, entre les seues competències, l’assessorament en tots els àmbits relacionats amb el fet lingüístic i literari valencià. En el conveni de creació de l’IIFV s’estableix que, independentment de l’autonomia de cada universitat, aquest serà l’únic organisme que, en nom de totes les universitats que l’integren, podrà assessorar i dictaminar en les matèries filològiques de la seua competència.
L’IIFV ha col·laborat amb l’Administració local i autonòmica, i amb altres institucions i entitats públiques i cíviques, bàsicament, en l’emissió d’informes i dictàmens sobre qüestions lingüístiques, en l’assessorament de treballs d’investigació i en matèria gramatical i lexicogràfica.
Durant aquest període l’IIFV va iniciar la reforma del Reglament de règim intern. El nou Reglament va ser aprovat en la reunió del CG del 10 de novembre del 2000. Posteriorment va ser aprovat per les Juntes de Govern i pels Consells Socials de les tres universitats.
Aquest Reglament ha estat renovat com a conseqüència de la posada en vigor de la LOU i dels nous estatuts de les universitats valencianes i, una vegada aprovat pel Consell General de l’IIFV i els Consells de Govern de les tres universitats, ha entrat en vigor en novembre de 2006.

IIFV

 

Article, hemeroteca, Politica, Ruptura i República

Hemeroteca (8 setembre 2014): Sobre la contradicció principal, ací i ara

Deixa un comentari

Publiquem aquest article publicat en La Veu el 8 de setembre del 2014, i que en aquests moments per raons desconegudes no es pot accedir al seu contingut.

Sobre la contradicció principal, ací i ara
L’esquerra valenciana, en la seua acció política contra la dreta valenciana,  actua de manera metafísica. L’esquerra valenciana concedeix a la dreta valenciana un valor de contradicció principal, de contrari preeminent, que no té. La contradicció entre l’esquerra política valenciana i la dreta política valenciana, és una contradicció ful.
Les contradiccions que afecten als valencians són múltiples. L’avanç de la societat valenciana es fa en la mesura que, aguditzades  aquestes contradiccions, es superen. Però si no escollim amb cura, si ignorem la contradicció principal, aquella que en la seua resolució, ens ha de produir el major avanç, llavors els xicotets avanços en les contradiccions secundàries queden subsumits per la no resolució de la contradicció principal d’avanç.
L’esquerra valenciana té tantes dificultats per eixir del pou on està enfonsada tants anys, perquè, entre altres raons, actua de manera metafísica en la creença que les mancances que pateixen els valencians es resoldran dins de l’Estat espanyol. La contradicció principal per a aquesta esquerra és la que enfronta, dins de l’Estat, a l’esquerra i a la dreta. Per a l’esquerra valenciana les contradiccions entre l’Estat espanyol i els valencians, principalment l’espoli econòmic,  o no existeixen o són secundàries o es poden resoldre en una altra Espanya.
Per a aquesta esquerra els valencians no tenim cap contradicció  amb l’Estat espanyol, i sí existeix, és secundària i superable dins del mateix Estat. Per aquesta esquerra sols compta com a contradicció principal la que, com a part del pueblo español,  se’ls ha destinat que resolguen i no és una altra que l’enfrontament contra la dreta valenciana, com a part de la dreta espanyola. Aquesta esquerra ignora la contradicció existent entre l’Estat espanyol, eufemisme d’Estat castellà – esdevingut Imperi espanyol, ara ja terminal- i els territoris que domina i espolia. Aquesta contradicció, vigent i resolta fins ara contra els valencians, té data documentada d’inici: el 29 de juny de 1707 amb el decret de Nueva Planta. Decret que es reflecteix en totes les Constitucions espanyoles esdevingudes, des de la primera en 1812, fins a la darrera de 1978, passant per la republicana de 1931.
Podem afirmar que la causa del perquè l’esquerra valenciana actua de manera metafísica rau en que no exerceix com a valenciana. Perquè exerceix de manera subsidiària, com espanyola. Perquè actua d’esquenes a la contradicció principal.
Ara, per primera vegada des de 1707, el sobiranisme valencià republicà ha teoritzat la superació de la contradicció principal d’avanç, per damunt de qualsevol altra, ara i ací.
Per als sobiranistes valencians,  la contradicció principal, la que en la seua resolució ens ha de donar el major avanç per a superar les mancances de la nostra societat, és la que enfronta a l’ofegada economia productiva valenciana front a l’imperant economia especulativa i espoliadora espanyola. La contradicció entre els interessos del poble valencià (residents de l’actual Comunitat Valenciana) contraposats als interessos de l’Estat espanyol.
Aquesta contradicció sols es pot superar amb l’assoliment d’un Estat valencià que, d’Oriola a Vinaròs, controle els recursos econòmics que generem els valencians. Un Estat que face possible l’economia que ens ha caracteritzat sempre com a poble emprenedor i treballador: l’economia productiva. Economia productiva lluny de l’economia especulativa i espoliadora que ens han importat des de l’Estat espanyol.
Sols un Estat valencià sobirà i independent, amb la bandera de la República Valenciana onejant a la seu de les Nacions Unides, un Estat en mans dels valencians i al servei dels nostres interessos, que controle els nostres recursos econòmics, amb unes entitats financeres pròpies, podrà potenciar la nostra economia productiva.
Una política d’Estat –d’Estat valencià–, basada en una aliança de facto entre el Capital i el Treball, que aposte  per guanyar en productivitat, però no baixant els salaris, sinó en  millorar la tecnologia dels mitjans de producció, la qualificació de la ma d’obra i l’organització del treball, potenciant l’educació a tots els nivells, atenent suficientment la investigació, el desenvolupament i la transferència de tecnologia.
No tenim altre camí, ni cap altra alternativa.
Però per a arribar al nostre Estat valencià de benestar, cal des de ja assentar les bases que faciliten, en el seu moment, el poder assolir-lo. Caldrà començar per fer realitat dos objectius:
–         aconseguir l’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA que recapte tots els impostos.
–         refer el sistema financer valencià, partint de les nostres Cooperatives de Crèdit que ja existeixen i estan compromeses amb la nostra economia productiva, la valenciana.
 
Víctor Baeta, president d’AIVCAM / NEM Sabadell
i autor del llibre ’Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs’
Valènci 8 setembre 2014

Mitjà per la República Valenciana