Crida per al vint-vint (2020) de RV/PVE
Bon Nadal i feliç any nou.
El que no conta l’exposició sobre el tramvia a l’estació del metro a Benimaclet de FGV. La batalla contra l’administració del PSOE per llevar el trenet de Benimaclet, crònica històrica de gener a maig de 1988.
A l’estació del metro de FGV de Benimaclet hi ha una exposició sobre la història del trenet i la seua transformació en tramvia… ANNA notícies completa allò que pel que es veu s’han oblidat de posar…
La batalla contra l’administració del PSOE per llevar el trenet de Benimaclet, crònica històrica de gener a maig de 1988.
Dissabte, 16 de gener de 1988
Unitat d’Esquerres de Benimaclet (UEB) ha convidat al veïnat al recorregut que les regidores d’EU-UPV, Carme Arjona i Empar Ferrando, realitzen pel barri. Es denúncia la situació del trenet: morts i carrers tallats. L’agrupació del PCPV-PCE de Benimaclet boicoteja la visita de les regidores.
Dilluns, 18 de gener
Mort arrossegada pel trenet, a l’altura del carrer Dolores Marqués, l’estudiant valenciana de 23 anys, d’origen libanès, SAHERA ABDUL RAHMAN SALEH.
Dimarts, 19 de gener
El col•lectiu UEB reunit per la vesprada en el Café Comercial del carrer Baró de San Petrillo, proposa a falta de solucions des de 1976, tallar el pas del trenet. Es decideix passar la proposta a l’AVV.
Dijous, 21 de gener
Plantejat el tema a l’AVV, es decideix, per 6 vots a favor i 5 en contra, impedir el pas del trenet el dissabte 30 de gener. El PCPV-PCE local es posiciona en contra.
Dilluns 25 de gener
Es reparteixen pamflets i es passa megafonia pel barri convocant a les vies el dissabte 30 de gener.
Dimarts, 26 de gener
Carme Arjona proposa un acord a la comissió d’urbanisme de l’Ajuntament.
Dissabte, 30 de gener
Primer tall de les vies. La policia no intervé. Els allí reunits, constituïts en Assemblea, decideixen concentrar-se a les vies tots els dissabtes a les 12.00 del migdia, durant una hora.
Dijous, 4 de febrer
Davant els fets, l’AVV assumeix les accions.
Dissabte, 6 de febrer
Segon tall de les vies. Acudeixen les regidores d’EU-UPV.
Dimarts, 9 de febrer
Enviament de telegrames a José M. Del Rivero de FGV, a Rafael Blasco conseller de la COPUT (PSOE), a l’alcalde Ricard Pérez Casado (PSOE) i als grups EU-UPV, CDS, AP i UV de l’Ajuntament de València, amb el següent text:
“Dissabte, dia 13 a les 12.00 carrer Emilio Baró al costat de les vies de FGV, esperem la seua presència per a donar solucions a situació tercermundista en Benimaclet.
Garantim respecte i megafonia per a ser escoltat.
Signen: Els veïns afectats.”
Dimecres, 10 de febrer
UEB fa una crida al veïnat per acudir a les vies el dissabte.
Dissabte, 13 de febrer
Tercer tall de les vies. Acudeixen les regidores d’EU-UPV i Tàrsilo Piles d’UV.
Dissabte, 20 de febrer
Quart tall de les vies a les 12.00 durant una hora. Per la vesprada i nit celebració del Carnestoltes. Els dies anterior membres de l’AVV havien tapat amb cartells dels carnestoltes els cartells convocant a les vies del trenet. Amb una polaroide es fan fotos dels fets que són denunciats en la reunió de la Unitat d’Esquerres de Benimaclet.
Dijous, 25 de febrer
S’acudeix a la Federació d’AAVV sol•licitant ajuda i perquè es generalitze el problema, aprofitant les mobilitzacions per les al•legacions al PGOU.
Dissabte, 27 de febrer
Cinquè tall de les vies. Com tots els dissabtes els viatgers descendeixen del tren i prenen un altre a l’altre costat del tall de les vies.
Dijous, 3 de març
La Junta Directiva de l’AVV pren la decisió de crear la comissió del trenet.
Dissabte, 5 de març
Sisè tall de les vies. El veïnat continua tallant les vies a falta d’una resposta de l’administració. La única autoritat que es dona per al•ludida és el Governador Civil, el socialista Eugenio Burriel (PSOE)l que envia puntualment a la policia.
Dilluns, 7 de març
El membre de la Federació de Veïns Domingo Laborda, promou reunions en la Junta de Districte, per a “canalitzar” la protesta del trenet.
Dissabte, 12 de març
Setè tall del trenet al creuament dels carrers d’Emili Baró amb Dr.Vicent Zaragozà.
Divendres, 18 de març
Falles i Setmana Santa. L’Assemblea dels veïns que els dissabtes tallen les vies, es reuneixen a la Parròquia de San Lorenzo del carrer Albocàsser, on es desconvoquen els talls dels dissabtes. Per la seua banda, Domingo Laborda porta una comissió a parlar a la COPUT. Es donen per finalitzades de moment les accions sense haver obtingut cap resultat.
Dimecres, 6 d’abril
A les 11.00 es arrossegat pel trenet el xiquet de 9 anys, José Pérez, fill del propietari de Toldos Pérez.
A les 12.00 el veïnat que tallava la via els dissabtes, ara de manera espontània es tiren a la via, sumant-se més veïns. Es decideix convocar a les 17.00.
A les 17.00, nou tall del trenet. L’Assemblea de veïns que talla la via, decideix fer-ho tots els dies a les 17.00
Els sectors de l’AVV oposats a les mobilitzacions ara, davant dels esdeveniments, les volen controlar i aparèixer davant dels mitjans.
Dijous, 7 d’abril
A les 17.00 es talla la via i els carrers per tres punts: per Emilio Baró, per Cuenca Tramoyeres i per Primado Reig.
En la mateixa via, contradiccions al si de l’AVV, la direcció de la qual es veu totalment desbordada i no aconsegueix neutralitzar la mobilització.
Divendres, 8 d’abril
A les 17.00 es tornen a repetir els talls als mateixos carrers. Reunió en la seu del PCPV-PCE del carrer Rector Zaragozà, presidida per Àngel Guardia amb la ordre de la direcció del partit perquè els membres del PCPV-PCE no participen en els talls del tren.
Dissabte 9, diumenge 10 i dilluns 11 d’abril,
Talls espontanis.
L’AVV convoca concentració per al dimecres dia 13 d’abril
Dimarts, 12 d’abril
Per a preparar la concentració del dia següent, reunió a l’AVV.
Dimecres, 13 d’abril
MORT EL XIQUET PEPITO PÉREZ.
A la concentració acudeixen molts veïns. Els concentrats decideixen anar en manifestació a casa de l’alcalde de València, Ricard Pérez Casado, que viu en els adossats construïts per Gil Terrón, al final del carrer Dolores Marqués. Des de l’interior de la casa es filma als manifestants i posteriorment fan el passe de la pel•lícula a les regidores d’EU-UPV.
Dijous, 14 d’abril
A les 16.00 es soterra el xiquet. Els pares, pel seu compte, agafant les flors del cementiri i les depositen en les vies, en el lloc de l’accident. El veïnat continua tallant les vies.
Divendres, dissabte i diumenge, 15, 16 i 17 d’abril
Els veïns i les veïnes fan torns per a tallar la via.
Dilluns, 18 d’abril
Paula, Silvia i Manoli, tres dones de les més combatives i significatives que tallen la via són portades per Manolo Caramelo, president de l’Avv, i per l’antiga propietària de la llibreria La Traca, a visitar el Governador Civil Eugenio Burriel (PSOE). Aquest amenaça a les veïnes amb detencions i multes de més d’un milió de pessetes o presó substitutòria —perquè ningú es faria càrrec—, si no deixen les vies i, les diu, que seria de lamentar que els xiquets patiren la càrrega de la policia i que els homes que allí estaven eren uns covards que s’escudaven en les dones, etc.
Mentre, a la via, un tinent de la policia pregunta als manifestants si eren de l’AVV, la qual ja havia ja fet públic que no donava suport a la mobilització.
Dimarts, 19 d’abril
Davant de les amenaces repressives de l’administració del PSOE i de les públiques renúncies i col·laboració amb ella de la direcció de l’AVV i del PCPV-PCE , els veïns i les veïnes decideixen en la mateixa via desconvocar les accions i llegiren el següent comunicat:
“La Asamblea de vecinos que corta el tránsito de los Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana a la altura de la calle Emilio Baró, —formada en parte por familiares y amigos de la víctimas del trenet, vecinos de la calle Dolores Marqués y adyacentes, y en general por personas cuya dignidad de ciudadanos no quieren que siga siendo pisoteada, socios la mayoria de la Asociación de Vecinos de Benimaclet—, es algo efimero y no tiene vocación de perpetuarse.
La razón de su existencia ha sido la convicción profunda de que sin una presión constante, la administración hará oidos sordos, una vez más, a las peticiones que desde 1974 Benimaclet está demandando.
Este grupo de vecinos piensa que la presión en la calle, combinada con la presión en las instituciones, a través de la oposición, tanto en el Ayuntamiento como en el Parlament Valencià, y muy en segundo término las visitas a los despachos enmoquetados de las autoridades, por parte de los vecinos, es la única forma de avanzar seriamente hacia la consecución de nuestro objetivo que es LA TRANSFORMACIÓN DEL TRENET EN OTRO SERVICIO PÚBLICO MÀS SEGURO Y QUE PERMITA LA TOTAL APERTURA Y URBANIZACIÓN DE LAS CALLES QUE ATRAVIESA Y LA TRANSFORMACIÓN DE LA CALLE DOCTOR VICENTE ZARAGOZÀ EN UNA ALAMEDA PEATONAL.
Las amenazas e intimidacionesque que se han realizado a través del señor Burriel, —única autoridad que por lo visto no tiene problemas de agenda para llamar a su despacho a los vecinos— nos dan una idea del talante de esta administración.
Las palabras del señor Burriel manifestando que seria lamentable que la actuación de la policía pudiera afectar a los niños que vienen acompañados de sus padres, hechas a las tres mujeres, junto a los dos miembros de la Junta Directiva de la AVV —que hicieron de intermediarios entre el gobernador civil y las representantes de la Asamblea— junto a las amenazas de condena de cárcel y la inhibición por parte de la directiva de la AVV ante cualquier represalia, han hecho ciertamente mella en la mayoria de los manifestantes.
Pensamos que ahora, más que nunca, es necesaria la superación de discrepancias y salvar el movimiento iniciado, que no debe tener más vehículo natural, a pesar de todo, que la Asociación de Vecinos de Benimaclet.”
Però ja era tard. En acabar de llegir aquest escrit, Burriel amb les mans lliures i amb tots els certificats, va donar ordre de detenció. Calia omplir tots els cotxes de la policia i ho feren amb la detenció de catorze persones que van ser traslladades a les dependències policials de Gran Via Ferran el Catòlic, on van ser fitxades, fotografiades i agafades les seues empremtes digitals.
Ells si podien incomplir drets: al treball, a la salut, a uns habitatges dignes, etc.
Els veïns no podien incomplir el dret a deixar circular lliurement a un trenet que matava, dividia i degradava un barri.
Dimecres, 20 d’abril
Amb les mans encara tacades de la tinta en que els havien pres les empremtes digitals el dia anterior al costat dels calabossos, Paula, Víctor, Abelard i d’altres transmetien aquesta brutícia al Alcalde Ricard Pérez Casado que els rebia a l’Ajuntament amb un somriure en la boca…
Dijous, 12 de maig
A les 20.00 al Centre Instructiu Musical de Benimaclet, la Junta Directiva de l’AVV anunciava la vinguda del Conseller de la COPUT l’inefable Rafael Blasco, de la Federació d’AAVV i d’un representant de l’Ajuntament.
Entre el públic corrien aquest versos:
El dia dotze al Musical
en estar tot pacificat, vingueren les autoritats.
Després que els dirigents locals
Ficaren dins de casa a tot el veïnat.
Diuen que l’alternativa al trenet
un tramvia d’Amsterdam, és.
I que per fer-lo més guapet
ens el pintaran de colorets.
El poble de Benimaclet,
familiars de víctimes del trenet
i veïns de Dolores Marqués
diuen que les vies per a ells!
A la gent lluitadora, que tallava la via,
demanant solucions,
Burriel, el governador,
els envià la policia,
produint-se catorze detencions.
A pesar de la repressió i de tot tipus de pressions,
dirigents tots, feu atenció
a allò que el poble demana i crida:
que Dr.Vicente Zaragozà albereda peatonal siga,
que el trenet soterrat estiga ,
que els carrers que creua tinguen eixida
i que les vies, a la fi, se les fiquen en la figa.
TOTS EL DIA DOTZE AL MUSICAL
ANIREM, DE LA MÀ DE CARAMELO,
A ESCOLLIR, DEL TRAMVIA, EL COLOR.
ESPEREM QUE NO SIGA BLAVERO.
Des de RV/PVE del Vinalopó ens envien aquest missatge perquè l’escampem
Bones festes! Valencianes i republicanes! Llibertat presos polítics!!!
Iratxe Garcia, la ‘sociata espanyola’ que va udolar i llençà papers a terra, amb ràbia i impotència, davant la decisió del socialista Sassoli per acceptar Puigdemont i Comin com a eurodiputats.
“La negociadora espanyola cridava i va tirar els papers a terra, amb ràbia”
El diari francès Libération descriu els moments previs a l’acreditació de Carles Puigdemont i Toni Comin quan els espanyols “van perdre els nervis”
El diari parisenc Libération ha reconstruit, minuciosament, la pressió -al límit- que van aplicar els representants de Madrid per evitar, in extremis, que Carles Puigdemont i Toni Comin fossin acreditats a l’Europarlament. Els fets es desencadenen un cop coneguda la sentència del Tribunal de Luxemburg. El corresponsal a Brussel·les del diari francès explica -en una crònica titulada “Crisi de nervis espanyola a Estrasburg”- que “una part de l’administració del Parlament Europeu, infiltrada per funcionaris espanyols a les ordres de Madrid, igual que a la Comissió, exigeix que la qüestió sigui d’entrada llargament, molt llargament estudiada pel servei jurídic abans de prendre posició i d’apllicar-se. No és pas perquè sí que el Parlament i la Comissió han donat suport a Espanya davant del Tribunal”.
Però la cosa es torça per als interessos espanyols. En realitat, la decisió de Luxemburg és una bona notícia per a l’Europarlament, que s’allibera de les possibles arbitrarietats dels estats, com és el cas del jurament a la Constitució espanyola. Així ho enten David Sassoli, president de la cambra. Aleshores la presidenta del Grup Socialista, l’espanyola Iratxe García, exigeix una reunió amb Sassoli. “Quan comprèn que Sassoli no canviarà de parer“, continua la crònica de Libération, “García perd el control dels seus nervis i es posa a udolar“. Segons el diari, García crida, literalment, “Tu no pots fer això a Espanya, te n’adones del que vas a fer?“. Acte seguit, el moment culminant: “…rabiosa, llança els dossiers a terra. Sassoli, gens alterat per la violència de l’espanyola, no cedeix“.
Libération descriu el naufragi espanyol, que també va fracassar immediatament després quan va intentar impedir la fotografia de Puigdemont i Comin dins de l’hemicicle del Parlament. En definitiva, crits, ràbia, actituds violentes… i derrota.
El senyal que reivindica el País Valencià, lliure i sobirà, l’Estat valencià i la República Valenciana
Amb la sentència d’avui es reforça la ciutadania europea per damunt de la dels Estats. Hui 19 desembre 2019 toca això…
Amb la sentència d’avui es reforça la ciutadania europea per damunt de la dels Estats. DOCUMENT DE LA SENTÈNCIA EUROPEA
Puigdemont, Junqueras, Comin… han d’entrar al Parlament Europeu ja!!! Solidaritat amb Quim Torra!!! Llibertat presos polítics i retorn dels exiliats!!!
DOCUMENT DE LA SENTÈNCIA EUROPEA
En les darreres hores hem estat testimonis de dues maneres de funcionar de la justícia.
Per una banda, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat que l’exvicepresident de la Generalitat i president d’ERC, Oriol Junqueras, hauria hagut de ser reconegut eurodiputat des de la proclamació oficial dels resultats de les eleccions al Parlament Europeu del passat mes de maig i gaudir “des d’aquell mateix moment” d’immunitat. Fins al moment, s’han vulnerat els seus drets polítics i fonamentals.
Entenem que aquesta sentència també afecta directament a la situació del President Carles Puigdemont i del conseller Toni Comín perquè, igual que Oriol Junqueras, van ser elegits eurodiputats el 26 de maig i els seus drets també han estat vulnerats.
Sempre hem cregut que la justícia europea donaria la raó a la democràcia, als drets civils i a la llibertat.
Estem convençuts que aquesta sentència és un primer pas. Confiem que allà on el sistema judicial funciona els nostres arguments i les nostres raons, seran escoltats.
El Partit Demòcrata no pararà fins aconseguir l’alliberament de tots els presos polítics i exiliats. Podem guanyar i guanyarem. Aquesta és una missió que demana temps i esforços però persistirem i guanyarem.
Per altra banda, durant les darreres hores hem estat testimonis d’una altra manera de fer justícia o, en aquest cas, de fer injustícia. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat el President de la Generalitat, Quim Torra, a un any i mig d’inhabilitació per un delicte de desobediència en mantenir la pancarta per la llibertat dels presos i el llaç groc, malgrat l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC).
Recordem que el President Torra va ser jutjat el 18 de novembre per tres magistrats del TSJC per un delicte de desobediència a l’ordre de la JEC, que va dictar que havia de retirar els símbols en període electoral per mantenir la neutralitat. El President de la Generalitat va desobeir perquè no volia complir una “ordre il·legal”. Però això no ha preocupat ni ha fet pensar a la justícia espanyola, que ha decidit actuar amb ànim de revenja, amb esperit de càstig exemplar.
Així no es pot tractar a la Generalitat de Catalunya ni al seu president, ni al Parlament de Catalunya que l’ha escollit, ni molt menys al poble de Catalunya que és qui vota i configura el Parlament.
De nou, aquesta voluntat d’usar la justícia com a braç executor d’una política covarda de laminació de qui no pensa com tu, ens demostra que és més important que mai el diàleg. Però un diàleg franc, sense limitacions, i que pugui ser real i realista.
L’Estat espanyol no pot atenallar ni segrestar la voluntat dels catalans. I contra aquesta estratègia irresponsable i obsessiva sempre trobarà davant el Partit Demòcrata. Donem tot el suport al President Torra, com li donem tot el suport al President Puigdemont i a la resta d’exiliats i de presos polítics. Això no s’acaba aquí, i farem el què convingui, quan i on convingui per sortir d’aquesta situació de paràlisi política i de vulneració de drets civils, polítics i socials.
Laura Borràs ferma i segura…
