Sobre la voluntat d’engany en la defensa del dret d’autodeterminació per part de l’esquerra espanyola en els períodes on les contradiccions no estan aguditzades.
El que deia Jordi Solé Tura en 1985 sobre el dret d’autodeterminació o el cinisme de l’esquerra marxista espanyola.
A petició d’un lector publiquem la pàg. 155 del llibre ‘Nacionalidades y nacionalismos en España. Autonomías, federalismo autodeterminación'(1985. Alianza Editorial). Creiem que la petició ve donada per allò que hem destacat en color roig, però el posicionament antidemocràtic de Solé Tura, queda explicitat des de la pàgina 152 a la 158, continguts que no tenen desaprofitament sobre el cinisme de l’esquerra marxista espanyola en la seua defensa d’aquest dret i en la voluntat d’engany en els períodes on les contradiccions no estan aguditzades.
(…)
No feu cas d’allò subratllat en roig; llegiu el text d’una tirada
Ha faltat Joan Genovés… en la seua memòria ANNA notícies publica un original del pintor dedicat a Víctor (Baeta)
Clara Ponsati ens representa en la UE… Per la ruptura democràtica i les repúbliques.
He denunciat la doble vara de mesurar de la UE. Espanya, com Hongria, també està prenent mesures autoritàries, i ja fa més de 24 hores que Aministia Internacional ha demanat, un cop més, la llibertat de Cuixart i Sánchez. Vergonya! pic.twitter.com/ey6UTDvVdt
— Clara Ponsatí (@ClaraPonsati) May 14, 2020
Davant l’existència de presos polítics, Puigdemont ha advertit que la UE s’està arriscant a “deixar de ser un projecte útil per als ciutadans si no és capaç d’oferir solucions”
Toc d’alerta de Puigdemont davant del Parlament Europeu pels presos polítics
Marta Lasalas | Barcelona. Dimecres, 13 de maig de 2020
Davant de la presidenta de la comissió europea Ursula Von der Leyen, en el marc del debat de sobre les conclusions de la reunió extraordinària del Consell Europeu del 23 d’abril, Puigdemont ha advertit que la UE s’està arriscant a “deixar de ser un projecte útil per als ciutadans si no és capaç d’oferir solucions”, que no només econòmiques sinó també socials.
Ha explicat que quan l’economia s’afebleix es mobilitzen recursos i s’ha preguntat qui paga la factura quan els drets humans es veuen afeblits.
Puigdemont ha alertat que els drets humans estan en perill a Europa arran de l’existència de presos polítics, ha recordat que avui mateix Amnistia Internacional ha reclamat un cop més la llibertat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i ha interrogat: “La UE té un pla per salvar la democràcia quan ha estat danyada d’aquesta manera?”.
La intervenció ha aixecat aplaudiments entre alguns dels eurodiputats que seguien el ple, amb distància de seguretat i molts d’ells amb mascareta i guants.
A cinc anys de l’article ‘Maragall i Teresa de Calcuta’ l’aposta puja a favor del Maragall valencià
Última hora: ‘Izquierda socialista’ tanca files a favor de Sánchez/Ábalos front a Ximo Puig. Ampliació amb el comunicat d’ENV.
[versió original. En roig les frases que han caigut]
Maragall y Teresa de Calcuta
Fue en el programa de Sergio, la noche en 24 horas, donde Ximo Puig me sedujo. No fue por su sonrisa mecánica entre pregunta y pregunta. Tampoco por sus prudentes respuestas en referencia a los contactos con su jefe Sánchez o con el traspasado Fabra. Fue en el momento que, después de haber explicado que la grave situación económica valenciana era debida a la corrupción, a la mala gestión y a, dijo, “otras cosas” –no pude evitar interpretar que entre esas “cosas” estaba la maldita financiación– digo que tras esa reflexión, con voz que transmitía cierta pasión, se me apareció el honrado socialista español periférico de alma federal –sólo los periféricos son federales y los socialistas de las montañas honrados–, que urgido por la necesidad y ante la responsabilidad de presidir un gobierno del que muchos y sencillos ciudadanos esperan maravillosas soluciones, era consciente que la caja para hacer frente a las expectativas creadas por los predicadores y los místicos, no sólo estaba vacía sino que además tenía un agujero de 40.000 millones de euros. Fue entonces cuando, sentado en un plató de la televisión de la metrópoli y rodeado de periodistas mesetarios, desapareció el triste secretario de aquel mister Chance que fue Lerma y apareció el valenciano, el hombre de estado, de Estado valenciano quiero decir –pero entiéndase, de un Estado de una idílica España federal pimargalliana, no otra cosa, bien sûr– que despojado de las miserias partidistas de acuerdos gallináceos y pactos ajustadizos, realzando el tono dramático dijo: “La situación de emergencia social y política de la Comunitat Valenciana es tal que exige acuerdos más allá del propio gobierno”. Tate. De repente vislumbré en él la posibilidad de encarnar a un nuevo Maragall, el honrado y leal, el justo y federal; que confiando en la bonhomía del Estado, llama a arrebato a todos los parlamentarios, en este caso valencianos (un 91% de los votantes y un 63% del censo), a pactar un gran acuerdo, para que ‘tots a una veu’, dirigir la petición unitaria al Gobierno central por una nueva y justa financiación para la Comunitat Valenciana. Si eso es así –pensé– no lo voy a dudar, Ximo Puig será mi hombre y cualquier cosa que se nos responda, buena o mala, o se nos silencie desde Madrid, en cualquier caso, será buena. Y ya me entienden.
Porque, ¿qué otra alternativa tenemos?. Qué se ha hecho de “¡aquel trueno!, vestido (ahora) de nazareno” pregonando “el amor de los amores” y proponiéndonos, como Teresa de Calcuta, un plan de choque contra la pobreza. ¿Con qué dinero? Acaso echaría mano, como la santa albanesa, de la aristocracia para redimir a los pobres. Acaso la veríamos, acompañada de doña Leticia, repartiendo bolsas de Mercadona a los necesitados. Ahora que su admirador y ‘compa’, el de la coleta –al asalto del cielo de Madrid los dos–, alterna y le regala juegos al hijo del cazador de elefantes? Recordemos, el que ahora ha heredado la llave del neofranquista artículo 99 de la Constitución.
Entre la ingenuidad de aquel que –parece– va a la raíz del problema para intentar resolverlo y la caridad de los neocristianos que invaden como una plaga, las antes transformadoras organizaciones marxistas, me quedo con el ingenuo. Nos dará más juego.
Pero atención, no es una apuesta personal. Aquel o aquella que encabece la reivindicación por una financiación justa para los valencianos y que con más eficacia seduzca a la mayoría del parlament, incluidos los apestados, pues ‘tots encara serem pocs’ frente a Madrid, será mi héroe o heroína. Hoy, pienso que puede ser uno, mañana puede ser otra. Estaremos atentos a los hechos. La vida es dialéctica.
Víctor Baeta Subias,
autor de ‘Per la República Valenciana, d’Oriola a Vinaròs’
Editorials d’ANNA notícies
[13 maig 2021]
Delenda est Hispania!
Espanya…, la pell de brau del poeta no és Espanya, ni el mite de les “dues” Espanya de l’altre poeta. Espanya és l’Estat espanyol, la forma en què el capitalisme pren forma i s’estructura en el 90% de la península Ibèrica en el segle XVIII, històricament fonamentat en una monarquia, la dels Borbons, un conjunt d’aparells polítics (exèrcit, policia, guàrdia civil, sistema judicial, ordenament jurídic bàsic, el deep state…), cultural (l’Església Catòlica, mitjans i xarxes de comunicació, universitats i intel·lectualitat…), tecnològics (sistema radial amb epicentre a Madrid…), econòmics (oligarquia…) i una vocació imperial resumida en la màxima: “España es Castilla y tierra conquistada”.
Només en dues ocasions de profunda crisi i per raons d’estricta necessitat de supervivència, l‘esquema d’aquesta Espanya, l’única existent, l’única que pot existir sense desoir-se, ha trencat circumstancialment i breument aquesta continuïtat històrica, les dues repúbliques, concebudes ambdues com l’última barricada del propi sistema per perpetuar-se en el seu unitarisme existencial.
Perquè Espanya és unitarisme i no pot ser cap altra cosa. El federalisme o l’iberisme mai no han passat de ser miratges, la safanòria que es posa davant de l’ase perquè aquest no ature el pas, quan l’animal ja donava símptomes clars d’esgotament profund i existencial. Mireu sinó d’on eren fonamentalment els federalistes: sempre de les perifèries.
La prova, la del cotó, senzilla i incontestable: miren vostès el mapa d’Espanya. Ja només el fet, que la cara i sobretot el nas de Portugal apareguen sistemàticament perquè qualsevol espanyol reconega millor el seu propi contorn nacional, hauria d’alçar alguna sospita al respecte. Però encara es pot aprofundir més en la prova: vagen vostès fora de “la tierra conquistada”, i pregunten a qualsevol ciutadà per un mapa blanc on hi apareguen Portugal, Andorra, Galiza, Euskadi i Nafarroa, Catalunya, les Illes, el País Valencià i l’Aragó: els assegure que un 90% dels enquestat no sabran dir de quina nació es tracta aquest insòlit mapa. I si ja vostès tenen la humorada de traure del contorn Andalusia, el percentatge d’ignorants pujarà segur del 99%.
Espanya es va construir i es construeix cada dia encara sobre la base de la violència, sobre la base de les armes, de l’autoritarisme, aplicat amb la duresa que en cada moment convinga, com qualsevol altre projecte imperial al llarg de la Història.
No hi ha cap forma de reformar l’ànima d’aquest ésser col·lectiu, letal per als pobles sobre els que s’imposa, anorreador de tota diferència substancial i de qualsevol dissidència veritable. Aquesta és l’essència d’Espanya i per això la democràcia és inviable mentre existisca Espanya.
Delenda est Hispania (Allò que cal destruir és Espanya). Acabar amb Espanya, és la condició sine qua non de la democràcia en la Península Ibèrica i la tasca comuna a la que s’han d’entregar amb les seues majors virtuts col·lectives i amb tota la força necessària els pobles sotmesos dins de l’Estat espanyol, si volen viure i ser pobles lliures, perquè l’alternativa és la seua pròpia desaparició. Perquè Espanya no es pot construir des de la llibertat, des de la pluralitat nacional, des de la diversitat, des de la democràcia, senzillament perquè Espanya no és això.
DECÀLEG aprovat per l’Assemblea de RV/PVE, l’11 de maig del 2020
DECÀLEG DE RV/PVE (aprovat per l’Assemblea de RV/PVE l’11 de maig del 2020)
- RV/PVE és el partit-moviment que lluita per impulsar l’alliberament nacional i social del País Valencià i té el Poble valencià com únic subjecte de sobirania al qui ret lleialtat.
- RV/PVE lluita per assolir l’Estat valencià per a poder satisfer les necessitats del Poble valencià de manera sobirana, amb una Constitució valenciana per damunt la qual no pot haver una altra.
- RV/PVE lluita per assolir la República Valenciana independent, com un fi en si mateix sense estar condicionada a res i oberta a tot.
- RV/PVE treballa prioritàriament a favor dels interessos del poble treballador valencià i dels sectors populars valencians.
- RV/PVE lluita per derrocar el sistema patriarcal i construir una societat basada en relacions justes i igualitàries entre les persones.
- RV/PVE treballa per la llengua valenciana que compartim amb catalans, illencs i aragonesos. RV/PVE funciona en valencià i proposa que en la Constitució valenciana s’aprove que: “El valencià és la llengua oficial de la República Valenciana, tots els valencians tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la.”
- RV/PVE defensa la Nació valenciana com el territori que, d’Oriola a Vinaròs, ha d’esdevindre Estat i República. D’antic Regne a futura República.
- RV/PVE defensa la democràcia. Lluitem per la Revolució Democràtica mitjançant l’acumulació de forces i la ruptura democràtica. Per un canvi polític que faça respectar la paraula i la decisió de la gent en una democràcia participativa.
- RV/PVE es vol dins d’una Europa confederal, des de Gibraltar als Urals, de pobles lliures i sobirans, on cap home o dona no tinga la necessitat de demanar permís per poder viure. Una Europa unida i forta, basada en la llibertat, la igualtat i la fraternitat que impulse actuacions polítiques i econòmiques universals que asseguren la pau, la subsistència a tots els éssers humans i el respecte pels animals i la Natura.
- RV/PVE fonamenta la seua ètica i orientació política, per protegir el medi natural a partir de realitzar canvis a les activitats humanes per a poder mantenir l’ecosistema de la Terra.
Assemblea de República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu.
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 11 de maig del 2020
República Valenciana /Partit Valencianiste Europeu; inscrit el 3 de desembre del 2007 en el Registre de partits polítics; tom VI, foli 496 del llibre d’inscripcions. Apartat 12096–46020 València · Tel 650537213 · correu@republicavalenciana.org














