L’ATUR ÉS UN PROBLEMA D’OFERTA, NO DE DEMANDA
Roaldcs @roaldcs Juan Ramon Rallo desmontant en 12 min les tesis absurdes relacionades amb el treball del #consenso-socialdemòcrata http://j.mp/1MgK9s8
ABELARD SARAGOSSÀ ENTREVISTAT PEL PROGRAMA “LA REPRESA”, EMÉS A RÀDIO GODELLA EL 18 MARÇ 2016.
Una entrevista on Abelard Saragossà s’expressa globalment com a valencià i com a lingüiste. Una part dels temes tractats:
1. L’evolució del model lingüístic al llarg de la història
2. L’evolució del valencianisme durant el final del franquisme i els primers anys posteriors
3. Una interpretació del segle XV valencià i per què un català crea el nom “llengua llemosina” al principi del segle XVI
4. A què responia el model lingüístic de la Renaixença i quina va ser la reacció del Noucentisme de Catalunya
5. Incidència del model noucentiste en els escriptors valencians a partir dels anys quaranta i com reacciona Quim Monzó fa uns pocs anys.
MANIFEST DE LA CPLRV DAVANT EL 14 I 25 D’ABRIL 2016
MÓNICA OLTRA FALLERA… [FOTOS D’ANTONIO MARÍN SEGOVIA]
ELS DIPUTATS VALENCIANS DE #ÉS EL MOMENT, UNITS AHIR A MADRID
ANNA NOTÍCIES AMB VICENT FLOR…
MANIFEST DE LA CPLRV DAVANT EL 14 I EL 25 D’ABRIL DEL 2016
(Versió en castellà)
Ante el 14 y el 25 d’Abril del 2016
Manifiesto de la ‘Coordinadora per la República Valenciana’
(Texto base redactado por el partido ‘Canviem entre tots’ i enmendado ligeramente por el resto de organizaciones de la CplRV: RV/PVE, ACR Constantí Llombart i AIVCAM; pendiente de aprobación por Los Verdes Ecopacifistas)
NO HAY MÁS ALTERNATIVA QUE LA REPÚBLICA VALENCIANA
La situación política en el Estado español y especialmente en el País Valenciano, víctima del espolio, la infrafinanciación y la corrupción, es de un nivel tal de pudrimiento que no deja alternativa.
El abandono a que somete el Estado español a los valencianos y el bombardeo diario de noticias sobre la corrupción del PPCV es de tal calibre que no deja opción. Pero lo grave es que todo ello era sabido por miles de personas y funcionarios que callaban, asimismo es triste el papel de buena parte de los medios de comunicación y fuerzas políticas.
Además, las denuncias de los sectores implicados en la economía productiva sobre el abandono a que nos somete el Estado y las fases judiciales con el levantamiento del secreto de los procesos judiciales dejan en evidencia que tanto el espolio como la corrupción son endémicos y están enquistados hasta tal nivel que sin un cambio radical será imposible erradicarlos. Es urgente exigir ya la ilegalización del Partido Popular en la Comunitat Valenciana por organización criminal y reivindicar ya la soberanía política de los valencianos.
El Estado español está podrido, lo está desde las más altas instancias como la Monarquía, pasando por la Comunidades autónomas aprobadas en sendas LOE’s, hasta las unidades administrativas más pequeñas como los ayuntamientos con sus formas de financiación. La corrupción de este Estado es estructural y solo vemos la punta del iceberg. Pero todo ello tiene un origen: la segunda restauración monárquica de la mano de Franco en 1969 y su correlato la Constitución de 1978, que vino a dar garantías de impunidad a torturadores y asesinos y respetó a las fortunas acumuladas en base al robo, especulación, el mercado negro, etc., que dejo sin resolver el tema de las reparaciones a las víctimas del franquismo, olvido al que colaboró entusiásticamente el PSOE y el PCE. Hay que exigir una auditoria de la deuda pública en TODOS los ayuntamientos valencianos y exigencia de responsabilidades penales y civiles.
Tenemos una Casa Real española presuntamente implicada en el caso Noos- Aizon hasta las cejas, con una monarquía que ha pasado a ser una de las fortunas del mundo pese a que teóricamente iba a presupuestos. Cómo acumuló su fortuna sigue siendo un tema tabú que los ciudadanos, y mientras los valencianos dependamos de ese Estado, tenemos derecho a conocer caiga quien caiga. Debe investigarse y depurarse así como su verdadero papel en el golpe del 23 F. Todo ello presuntamente.
Pero es que la nueva reina y rey muestran sus simpatías por un corrupto presunto pero imputado en el tema de las tarjetas black y otras corruptelas calificando al país de “Merde”. Cabría decírselo en el mismo idioma: “MERDE C’EST TOI¨. Una vez más los Borbones demuestran su verdadera catadura siguiendo las tradiciones de sus antecesores.
El gobierno del PP, que se niega al control del Parlamento, que respalda un pacto sobre los refugiados que es la vergüenza del Reino de España. Que recorta libertades y derechos que es el máximo representante de lo más rancio y reaccionario de la sociedad.
Un PSOE que mira a otro lado cuando la corrupción estalla en sus filas; lo mismo en Ciudadanos, ambos se empeñan en presentarse como una alternativa de progreso. Será de SU PROGRESO, porque el PSOE no es ajeno al espolio, a la infrafinanciación, a la corrupción, a las puertas giratorias, a la privatización de lo público, etc.
Por el contrario Podemos, que intentó apropiarse de la imagen del 15M y de las banderas de la rebeldía, está demostrando su falta de talla, su centralismo e incapacidad de manejar la situación política. No en vano en realidad está al margen de la mayoría de movimientos sociales que simplemente intenta rentabilizar, todo su discurso sobre los círculos, la democracia de base, etc. se ha demostrado que esta vacío. Su centralismo españolista esta fuera de toda duda visto como ha ninguneado las coaliciones con fuerzas de ámbitos nacionales. Por lo demás pretender dar la imagen de que el PSOE es una organización progresista y los reyes borbones unos chicos simpáticos es mentir y engañar a la población. Un Gobierno PSOE-Podemos seguirá haciendo la política neoliberal de la UE, con matices, pero sin cuestionar lo esencial.
De EUPV, los Lara, Garzón etc. no vale la pena ni hablar. Su absoluta incapacidad para cambiar y adaptarse a la nueva realidad sociopolítica los ha dejado fuera de juego y sin capacidad de reacción, preocupados sólo por salvar las poltronas y los sueldos que mantienen la estructura organizativa o por agradar a los Podemitas a ver si les hacen un huequecito.
Por ello en estos momentos el debate ya no es tal o cual punto del programa social. Es la ineludible necesidad de romper con el actual sistema monárquico español capitalista centralista.
Por todo ello consideramos que la alternativa es la REPÚBLICA VALENCIANA, la creación de un marco de referencia alternativa republicana y de ámbito de País Valenciano a nivel organizativo, político, electoral y sin más subordinaciones a Madrid. Que los compas del resto del Estado se muevan. Aquí tenemos una realidad concreta y para lidiar con ella lo único que no necesitamos son directrices foráneas que nos digan lo que los valencianos, des de Orihuela a Vinaròs, tenemos que hacer.
País Valenciano, d’Orihuela a Vinaròs, 16 de marzo del 2016
ESQUERRA UNIDA TRASLLADA AL PARLAMENT EUROPEU LES DISCRIMINACIONS ALS PARLANTS DE CATALÀ
Bruselas, 15 de marzo de 2016
Dijous que ve, dia 17 de març, es produirà al Parlament Europeu un debat sobre discriminació lingüística a sollicitud de l’eurodiputada d’Izquierda Unida Marina Albiol i amb la cooperació de la Xarxa Europea per la igualtat lingüística i la Plataforma per la Llengua. Per primera vegada a la Comissió de Llibertats, Justícia i Afers d’Interior hi haurà un debat sobre violacions dels drets dels parlants amb la participació de la direcció general de Justícia de la Comissió Europea i el secretari general de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística, Davyth Hicks i la intervenció de parlamentaris de diferents grups.
La diputada Albiol destaca que “sols el fet de que es produisca aquest debat sobre les agressions i atacs que patim els parlants de català al País Valencià, Catalunya i les Illes, ja és un pas important, i sobre tot el fet que siga a la Comissió de Llibertats i Justícia, ja que situa aquestes agressions com una violació de drets, com una qüestió de llibertats i de justícia”.
Albiol ha anunciat que presentaran l’informe de la Plataforma per la Llengua “si me hablas en catalán se suspende el juicio” (https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/3102/37-nous-casos-greus-de-discriminacions-linguistiques) que va ser presentat ahir a Barcelona. Un informe que recull 87 casos de discriminació a les administracions públiques, majoritàriament de l’administració central de l’estat. Son casos relacionats amb els cossos i forces de seguretat de l’estat, amb la justícia i els registres o a l’àmbit sanitari o educatiu. L’eurodiputada ha assenyalat que “estem parlant de vexacions, de discriminacions, de no voler atendre a una persona per dirigir-se en català i fins i tot d’agressions físiques”.
“L’objectiu és que la resta de diputats i diputades coneguen aquestes discriminacions, aquestes vulneracions dels drets dels parlants i que des d’Europa hi haja una resposta” ha recalcat Albiol.
Daniel del Pino Rojas
Izquierda Unida – Parlamento Europeo
Jefe de prensa
MANIFEST LIGHT D’ACPV. DE NOU A LA PLAÇA DE BOUS DE LA MÀ DEL PSOE I PERQUÈ EL VALENCIANISME POLÍTIC I SOBIRANISTA NO ALCE EL CAP ELECTORALMENT EN SA VIDA
ACPV de la mà del PSOE tornarà a celebrar el 25 d’abril a la plaça de Bous de València, 16 anys després, amb quadribarrades (bandera cultural), estelades roges (bandera dels PPCC o de la Nació catalana ) i esguitades de tricolors republicanes espanyoles (bandera de la proposta política perquè ‘una altra Espanya és possible’) i roges (bandera partidària) i tot amb l’objectiu d’amarrar el vot dels ‘nacionalistes culturals valencians’ per a les esquerres espanyoles i per a procurar que el ‘valencianisme polític’ i el ‘valencianisme sobiranista’ no alcen electoralment el cap mai en la seua vida.
per engrandir cliqueu damunt la imatge
Manifest
Després de vint anys de malgovern, la llista dels greuges que podem fer com a valencians és molt llarga i no cal repetir-la ací. Han sigut uns anys en què uns pocs construïen el seu paradís particular destruint el país, tant a través del malbaratament de la riquesa com de l’acumulació de despropòsits en la gestió. Ja ho deia Fuster i tenia raó: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”. Malauradament aquesta és la realitat que hem viscut.
Ara que hem aconseguit fer fora els qui durant dues dècades han procurat el nostre malestar com a poble. Ara que ens hem alleugerit de l’asfixiant sensació de respirar un aire enrarit. Ara, ens toca a nosaltres i és urgent que posem fil a l’agulla. Toca ja acabar amb els laments i els retrets, però no amb la cerca de responsabilitats. El dol ha finalitzat. No podem dedicar-li més temps, el necessitem tot.
Malgrat que no hem deixat mai de treballar, és l’hora que ens posem de valent a construir el país que volem. Un país més culte, més just, més bonic. On els xiquets puguen créixer amb el goig d’aprendre qui són i per què. On els nostres creadors siguen reconeguts i puguen alçar als seus muscles els qui vinguen darrere. On la nostra cultura i la llengua pròpia tornen al lloc que els correspon. No és tampoc massa complicat. Es tracta, senzillament, de treballar pel benefici dels valencians, de tots els valencians des del respecte i la coneixença del que som i del que hem sigut. I ja sabem com es fa. Ho hem estat fent durant aquestes dècades d’ignomínia, desenes, centenars, milers de persones que hem treballat perquè els ciments de la nostra societat no s’enfonsaren tot i els forts sotracs a què ens ha sotmès el malgovern. I ho hem fet des de l’esforç que causa trobar-se en una posició precària però també amb la il·lusió i l’esperança que, en algun moment, aquells que poden defensar els nostres interessos col·lectius accedirien a les institucions que ens regeixen, i que el projecte del País Valencià modern que hem anat conservant i alimentant assumiria l’entitat que li correspon. Sembla que aquest moment ja ha arribat.
La primavera passada obrí un temps que pot ser diferent, que ha de ser necessàriament diferent. No ens podem permetre perdre més temps. Ja n’hem perdut prou. És menester que treballem col·lectivament. El nostre govern ha d’aportar solidesa institucional als ciments que des del carrer hem estat construint durant anys. I així aconseguirem un país on siga fàcil que ens reconeguem i ens reconeguen. Un país on siguem més feliços perquè se’ns respecta des del que som. Fem un país més nostre. Fem País Valencià.